Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat - Els Graus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat - Els Graus. Mostrar tots els missatges

diumenge, 6 de març del 2022

Via JOC DE NENS entrant per l'AVI JOAN, Els Graus de Collbató, Montserrat

 Dimecres 2 de febrer de 2022

Aquest cop porto a un company que no escala gaire a fer una via en apariencia, senzilla. Es la via anomenada "joc de nens", entrarem per un altre via, la de l'Avi Joan, per fer més llarga l'activitat essent una bona combinació de llagrs, malgrat tenir una equipacio molt austera i mancada d'ambient, com sol passar en aquest paratge de Montserrat.
La via en si no te cap interés, només el de portar algú que escali poc o gens, tot i que el grau que vaig trobar per les xarxes era molt baix, m'ha sorprés el segón i tercer llarg de la pròpia via amb passos que en van semblar prou fins.
Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera


dijous, 10 de desembre del 2020

Esperons de Fra Garí. Els Graus. Montserrat

Dilluns 7 de desembre de 2020

Els Esperons de Fra Garí  és una via que va resseguint tot una sèrie de ressalts més o menys interessants, sempre tallats per repisses on haurem d'anar caminant. La roca en conjunt és bona, tot i que en algun punt final del llarg, no serà bona. Totes les reunions són muntades a excepció d'alguna, perqué les farem a peu pla com si estesi'm a peu de via. La via per llarga que sembli, es fa ràpida.

Per accedir a la via, haurem d'anar a la part alta de Collbató i dirigir-nos al dipòsit d'aigua i anar a la drecera de Fra Garí. Els esperons són ben visibles des d'aquest punt. La via comença a l'esquerra d'un esperò molt marcat que ens incitaria a enfilar-nos, però les expansions son a la placa de l'esquerra que és per on comença la via.

1r llarg: IV, 4 parabolts i uns 25 metres
Comencem el llarg per placa tombada fins a un petit ressalt que el superem per la dreta i amb la mateixa dificultat en tot el llarg arribem a la reunió que trobarem a terra.

2n llarg: IV+ i caminant 1 parabolt en uns 30 metres
Caminarem uns metres fins a la base d'un ressalt d'uns 15 metres. El superem i al seu cap de munt caminarem un grapat de metres fins la base d'un altre ressalt molt més vertical. No hi ha reunió.

3r llarg: V+/A0e, IV+ 4 parabolts en uns 15 metres
Amb un pas de bloc molt fort, cercarem la primera expansió i després a la dreta un altre. Seguirem recte amunt a cercar un bon ressalt amb una llastra i bons còdols fins a arribar al final on muntem reunió al terra

4t llarg: IV+, II, 1 parabolt i uns 25 metres
Seguim superant un altre ressalt curt un xic trencat i després fàcilment arribarem a la base del següent ressalt i muntem reunió. La reunió és d'un sol parabolt amb anella, però la podem fer tranquil.lament a terra sense lligar-nos.

5è llarg: V, i II, 3 parabolts i uns 25 metres
Tenim una paret vertical al davant nostre amb bons còdols. La superem fins a un replà on hi ha una reunió que passem d'ella, seguim per l'esquerra, ara molt fàcil, fins a la reunió un pèl penjada.

6è llarg: V, IV+ i V, 4 parabolts i uns 25 m
N'enfilem per un esperò de roca fantàstica fins a un ressalt i que un cop superat arribem a la reunió. Poder el millor llarg de la via en referència a la roca. 

7è llarg: II, neta i uns 40 metres
Llarg de tràmit molt senzill a manera de cresta en què anirem superant petits ressalts fins arribar a la reunió.

8è llarg: V+/A0e, V, IV+, 3 parabolts en uns 20 metres
Comencem a pujar per paret vertical i per una fissura molt forta. es possible fer A0e. Un cop superada ens decantem a la dreta i seguim per terreny una mica descompost fins a arribar a la reunió devant un esperó tombat.

9è llarg: III, Ae, V, 4 parabolts ens uns 20 metres
Seguim per l'esperó tombar fins a arribar a un fort desplom. Amb dos passos d'Ae el superem per entrar en una placa vertical i en pocs metres arribem al final de la via a tocar al camí de les Bateries.

Per retornar a Collbató seguirem amunt pel camí de les Bateríes i a uns cent metres, trobarem un corriol a ma dreta amb senyals de pintura verda que ens portaran a la drecera de Fra Garí i en mitja hora, més o menys, de retorn al poble.

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Perez i Joan Prunera

Itinerari de la via
Quart llarg
Cinquè llarg
Sisè llarg
Darrer llarg
El fred a apretat de valent avui

dimarts, 26 de febrer del 2013

Montserrat, Els Graus, via l'avi Joan

24 de febrer de 2013
Encara que el divendres nevés gaire bé a ran de mar i Montserrat quedes covada de neu, el diumenge, almenys, per la cara sud, ja no quedava res de neu i la colla de sempre quedem per esmorçar i petar la xarrada a Collbató i si el fred ens ho permet farem una petita escalada. Mentre "movem el bigoti" no tenim clar a on anem. El que si tenim clar es que ens quedem per la Codolosa o el Graus dons el fret es punyent. Proposem vies però la gent no es decanta per cap cosa en concret i al final en Guillem diu de fer la via de l'avi Joan. Sempre he sentit parlar d'aquesta via però pels comentaris no em feia el pes. Total que avui amb el fred que fa ja m'està be. En Guillem ja la ha fet un parell o tres de cops i ens porta cap el peu de via molt evident des de on deixem el cotxe i gaire be amb vint minut arribem al peu de via del curiós i tombat esperó o aresta, no se com anomenar-lo.
He de dir que anava molt resignat a fer la via però desprès del tercer llarg, m'ha sorprès de valent. Sense ser gaire cosa la via i no tindre gaire, per no dir res d'ambient, es força divertida... com ho diria? es una successió de escalada esportiva fàcil amb un parell de llargs que has de apretar per que et surtin tots en lliure. El més curiós de la via poden ser dos coses. Un es el peu de via, dos parabolts a dos metres de terra que no se que carai fan i segon, un excés de parabolts en llocs molt, però que molt fàcils, que no fan cap de servei i per contrapunt, en el tercer llarg, on realment trobes dificultat, hi ha un parabolt al final de la placa que costa un ou d'arribar-hi. En fi, coses dels equipadors... un altre cosa, no es res d'extrany veure passar gent pels voltants de la via, camiant o buscant farigola o romaní.
En resum, una via divertida per passar l'estona i riure amb els col.legues. No faig cap descripció dels llargs per que son molt evidents i sense cap compromis a diferencia del tercer. Per baixar anirem pujant per camí poc marcat en direcció al camí de les Bateries i en vint minuts arribarem molt a prop de la roca del Llençol i d'aquí seguirem el cami a vall fin a Collbató. Ara, tots plegas, anirem al Bar Muntanya a fer uns "callos" i unes "birres" i cap a casa.

Escalada realitzada per: Guillem Arias, Joan Marc Griñan, Joaquim Llòria i Joan Prunera
El curiós peu de via i jo preguntat-me que fan aquí dos parabolts
El segon llarg
El tercer llarg i el més difícil i un pel exposat...
El Guillem al tercer llarg
El fàcil quart llarg
Fet tot en lliure, el cinquè llarg, és el més bonic
En Joan Marc no sap si els a pujat o li han caigut...!
Final de la via

dijous, 13 de gener del 2011

Els Graus, via d'en Pitu

08.01.2011

Aquest dissabte, resigna’t, tenia molt clar que aniria a fer d’espelma a la rebaixes... però en Guillem Arias em pasa un MSM que han quedat a Collbató a les nou! Ja tinc una excusa de pes per escapulirme de les rebaixes!


En el Bar de Collbató, en Joan Marc ha fet els deures i proposa anar a fer la via d’en Pitu al Graus. Mirant la ressenya te bona pinta i plena d’assegurances, que son les vies que més li agraden a Joan Marc. Com que no tenim cap cosa en concret, decidim anar-hi.

Pel camí al graus trobem gent de la UEC de Sants i ens informen de com arribar-hi i desprès de vint minuts, ja som a peu de via. El primer llarg s’el demana en Joan Marc, dons sembla facilet i amb parabolts!

1er llarg 20 metres IV i IV+, 5 parabolts
El llarg comença en un replà on tenim un resalt mes o menys fàcil, per desprès, flanquejar una mica cap a l’esquerra i tot seguit fins una petita panxeta i arribem a la reunió. Bueno, facilet, no tant, dons de segon, m’ha costat un xic algun paset.

2on llarg 20 metres V, A0, V, A0 i V, 5 parabolts
Ara em toca a mi. Surto de la R per una placa fina i vertical amb una mena de llastra a l’esquerra fins arribar a soto d’un pronucia’t desplom. Diu la ressenya que es 6b... Intento fer un pas, però ja veig que no podré. Tiro d’A0 i al segon parabolt, crec que tindré que treure un estrep. No, m’enganxo a una presa mes o menys bona, trec cul cap en fora i faig el pas. Ara estic en una cornisa molt fàcil i devant meu tinc un diedre extrany amb un parabolt. Renoi! no hi ha manera. Trec l’estrep i també em costa. No se com fer m’ho. A la fí, poso l’esquena amb oposició i puc col.locar el peu en el primer escaló de l’estrep i l’altre peu l’empotro a la fissura. Hosti tu, quina merda de pas! M’ha costat molt, i la reunió es incòmoda de nassos! No m’ha agradat gaire aquest llarg, però en fi, es el que hi ha.

3er llarg, 30 metres A0, IV+, IV i III  5 o 6 parabolts (no m’enrecordo)
El proper llarg està a “can Pistraus” i decidim fer la reunió a peu del llarg. No hi ha cap parabolt però sembla que estiguis a terra dons no hi ha cap perill de caure.
Ara comença en Guillem. Te un pas dificil d’entrada pero que ho salvas fent un A0 per desprès flanquejjar una baumeta i seguir per una mena d’esperó amb roca boníssima fins la reunió

4t larg 20 metres IV i IV+ 4 parabolts
Ara em toca a mí. Es veu la roca un pel trencada i segons la ressenya que portem marca dos V+.
Surto de la R superant un petit resalt molt fàcil per ananr caminant fins un altre on vertaderment comença el llarg. Supero el segon resalt que no m’ha semblat V+, mes aviat IV+... cosa extranya! Segueixo per l’esquerra bastant fàcil fin situar-me sota un mur vertical un xic trencadot, però amb dos parabolts. tiro cap a munt. Ho trobo molt fàcil. Ara tinc un altre parabolt amb plaqueta petita a la dreta, flanquejo i ja estic a la reunió. Ha sorprés el llarg... l’he trobat molt fàcil.

Ja som els tres a dalt del que podriem dir cim, fem la xarradeta perque no tenim pressa i ells es fan un cigarret. La baixada la fem amb dos rapels, un desde el cim fins el començament del tercer llarg i l’altre desde la segona reunió, fins al terra.

La via no ens ha agradat gaire, en especial a mí però, be, ja tenim un altre per la cole. Ara a buscar un bar amb terrasseta per que es puguin fer el cigarret mentre ens beben la cervessa, que per sort (per a mí) ja no deixen fumar en els bars (veurem el que dura...)




dilluns, 4 de gener del 2010

Via SOMNI DE PRIMAVERA. Totxos Cam Nou Barris. Els Graus

3 de gener de 2010
Quendem per anar a escalar el diumenge en Joan Marc, l'August i jo. La idea era fer la normal de la Momieta, però ja arribant a Olesa veiem que la "Montse" esta tota enboirada. Joan, aixó està molt tapat i farà molt de fret, emb diu en Joan Marc. Saps que, esmorzem a Monistrol i ja veurem, li dic. L'Augusts ens espera en un bar a Monistrol amb tot una biblioteca de ressenyes de Montserrat, se li ha ficat a l'olla fer artificial... renega en Joan Marc, però aixó ja ho farem a l'estiu!. Esmorzem tot mirant ressenyes i al sortir el temps continua igual. Arribem al Monestir i pinta malament la cosa. En Joan Marc proposa anar a Collbató que estarem per sota els núvols i coneix un lloc on hi han moltes vies d'esportiva i unes vies als totxos Cam Nou Barris amb vàries tirades. No coneixem cap dels tres les vies pero anem a l'aventura, a veure que surt.

Arribem a peu de via i jo li dic que ja conec la via (peró no la he fet) i que em sembla recordar que te un 6a. No crec que sigui obligat, diu en Joan Marc. Total que ens fiquem.

El primer llarg es una rampa amb uns ressalts i es veuen tres parabolts. Joan Marc amb un riure d'orella a orella diu: "esta pa mi" Es un llarg de IV senzill amb un resalt final prou maco i uns 25 metres de largada.

El segon llarg m'el faig jo i seguex amb la mateixa dificultat, res d'especial. IV i 25 metres

El tercer ja cambia la cosa. Es veu molt vertical i llis. Portem estreps i una antena amb fifi i si no pasem en lliure farem trampa. Decideixo ficar-me jo i ja d'entrada veig que el 6a no el faré,  però sembla que els tres primers seguros estan a prop. Faig tres Ao i  arribo prou be, però el quart parabolt està més lluny i no arribo. Es hora de sortir ja en lliure. M'ho miro i li veig la punta. Només es qüetió de decidir-me. Tiro cap a munt fent un pas de flanc i em surt be el pas Al cap de dos metres arribo a l'altre bolt. Es vertical però la roca bonísima. A partir d'aquí es anar fent, La roca es fantàstica, vertical i canto petit però molt bó. Arribo a la reunió flipa't de haber pogut fer el llarg net a escepció dels primers tres seguros (el 6a i jo de moment no som amics!) 30 metres i A0e, V.

Com baixarem pel mateix lloc, els hi dic que deixin les motxilles a la reunió (que es un replà immens) i pujaran millor. Pujen tots dos a l'hora gaudin del llarg i la roca fins arribar a la reunió.

Per baixar, fem dos rapels i arriban a terra, encara veiem que es d'hora i com portem ressenyes d'uns totxos prop d'aqui (no m'enrecordo com es diuen) ens dirigimn cap a ells i fem dos "vietes" de 15 metres cada una, graduades de V amb una roca, també, exelent.

Ara ja son quarts de quatre i jo particulatment tinc gana. En Joan Marc diu que ara, a Collbató està tot tancat. Els dic que coneixo un lloc a l'estació de l'Aeri, que ens faran un plat per dinar, arribem a l'hora que arribem. Total que arribem al lloc en qüestió i ens posem a taula: patetes fregides, butifarra ous i beicon... buf!!, un plaer de dinar. (repetiran, dons els hi ha agradat el lloc). Be companys, un dia rodó amb bona companyia i fent el que mes ens agrada: escalar, aprofitem-nos que no se quan de temps durarà...




Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.