Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Malanyeu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Malanyeu. Mostrar tots els missatges

dimarts, 6 de març del 2012

Via SAC D'IMPACIÈNCIA a Malanyeu

03.03.2012

Aquest dissabte, "m'esperona" en Joan Baraldes per que l'ajudi a acabar de polir una via que ha obert fa poc, i de pas a fer la "primera integral" de la via. Quedo a Sant Fruitos a dos quarts de nou on anirem plegats amb uns quants "Mòmies de Badalona", però ells aniran a fer la seva. Arribats a Malanyeu ens dirigim a la paret junts amb dos "Mòmies" (es així com s'anomenen), en Toni i l'Albert que aniran a fer la Doraemon i acabats provaran la nostra. En Joan B, a peu de via, m'ofereix fer la primera, que ell acabarà d'equipar els altres llarg.

1er llarg V, V+, V dos ponts de roca i cinc parabolts de 8 mm en 32 metres
La cosa es dreta de valent però gràcies a uns forats providencials de la roca, vaig pujant mes o menys be. He entrat una mica fret i no pujo molt tranquil... i es ben dret! Arribo a un punt entre el segon i tercer parabolt on costa decidir-me a fer el pas. Reposo al parabolt i m'ho estudio. A la fí surto i arribo a l'altre parabolt... has d'escalar entre assegurances! Ara tinc una excursió fins l'altre parabolt però puc posar un "alien" prou bó i continuar amb garanties fins les properes assegurances. Arribant a la reunió s'ha de vigilar una mica la roca, dons no es molt "catòlica" que diguem. Reunió de dos parabolts en una plataforma terrosa prou cómoda. Ei!! el llarg mes maco de la via i molt ben trobat.

2on llarg IV/IV+ un parabolt de 8mm i dos pots de roca en 18 metres
Surt en Joan B amb un clar flanqueix a la dreta per superar un tram boscós, per tot seguit, pujar per placa on trobem un parell de ponts de roca. Arriba a un repla i aprofita per muntar la reunió (que no hi habia) posant un parell de parabolts. Llarg curt i no gaire agradable.

3er llarg III, IV i V tres pots de roca i 30 metres
En Joan B surt de la reunió per terrny fàcil pero força trencat fins arribar a un muret vertical equipat amb tres pots de roca. En aquest llarg tenim que vigilar la roca sobre tot al principi però crec que amb el pas de les cordades es netejarà. LLarg una mica millor que el anterior però, també, no gaire maco.

Baixem plegats amb el companys de Badalona per la Doraemon i ells aprofitaran per fer la "segona" repertició. Be, ja em fet la "primera" repetició de la via i, la veritat, si no fos pel primer llarg... Els dos ultims llarg son de tràmit però per combinar-la amb altres vies o fer "esportiva laigth" que dic jo es prou recomanable. La conclusió es que el primer llarg m'agradat molt... i m'ha fet suar de valent! i cap a casa que demà torno a Montserrat... carai, que se m'acumula la feina!!!!

El dret i mantingut primer llarg
En Joan B arribant al primera reunió
En Joan B acabant de polir l'ultim llarg
Jo amb cara de "circumpstància" arribant al final de la via

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Via Doraemon i Amics de Malanyeu a Malanyeu

25.09.2011

Quedem en Joaquim i jo a a casa d'en Joan Baraldes a Sant Fuitos de Bages per anar a fer una matinal a Malanyeu. En Joan b ens diu de fer una via que ha obert recentment en Francesc Suñol i de pas fer un altre que va obrir el mateix Joan Baraldes, la via amics de Malanyeu.

Arribem al poble i fa un dia esplèndit i no fa massa calor tan sols en Joaquim no escalarà, dons li fa mal un dit de la mà, que el dia anterior es va torçar.

Comencem per la Doraemon Es una via que encara s'ha de netejar però es prou "disfrutona" amb un segon llarg amb només un parabolt on tindrem que protegir-la amb "caxarrets"

La segona que fem es la AMICS DE MALANYEU que aprofita la part final del segon llarg de la FRANCES SUÑOL. L'ultim llarg està net, on només trobarem un pont de pedra al començament i el demés, el protegirem nosaltres.

Distret diumenge on en Joaquim, malauradament, ha tingut que passar-se tota l'estona a sota un arbre. Coses que pasen.

En Joan b al primer llarg de la Doraemon
El segon llarg de la Doraemon
En Joan b al primer llarg de la amics de Malanyeu. Llarg maquíssim
Jo en el segon llarg de la Amics de Malanyeu 
Un Calliptamus italicus mirant-me com rapelave

dimarts, 9 de febrer del 2010

Via FRANCESC SUÑOL. Malanyeu


Diumenge 7 de febrer de 2010

La via Francesc Suñol es la clàssica de Malanyeu. Equipada amb generositat, va buscant entre els arbustos les plaques més adients per escalar la paret. La roca típica de la zona ens mostrarà una escalada per plaques plenes de forats i bona verticalitat, encara que amb poc ambient. Tres llargs de corda d'una dificultat semblant que no pasa de V a escepció d'un parell de passos de 6a no obligats.

La via comença per sota i a l'esquerra de la part alta de la vistosa piramide de roca que te aquesta cinglera. Hi ha picat a la roca les inicials FS. Per no equivocar-nos de via, diré que és equipada amb espits doncs al voltant hi ha més vies però equipades amb parabolts. La via te les eunios preparades per rapelar

1r llarg: IV, IV+ i V i 9 espits en uns 30 metres
Començem pujant per la placa on els espits en van indicant el cxamí a seguir. La dificultat es molt omegènea però es va fent un xic més difícil a mida que anem pujant. La reunió original és molt pentjad i és millor fer-la entrant per l'esquerra i en una bona cornisa aprofitant una reunió amb parabolts.

2n llarg: V i IV+ i 9 espits en uns 30 metres
Començem amb un llarg flanqueig ascendent per tot seguir en vertical i arriba auna cornissa. Seguim per un altre placa i arribem a la reunió.

3r llarg: IV, V, A0 (dos passos), V i IV+ i 9 espits en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra per una placa inclinada fins a ariibar a un ressalt. És el pas més difícil de la via però que amb un paell de passos en A0 podrem sortir en lliure díficil. Fem un petit flanqueix a la dreta i entrem en una cornissa als peus d'una placa. Enfilem amunt per roca compacta fins arribar a la reunió a l'esqierra del final de la via.

El descens el podrem fer er la mateixa via amb tres ràpels o caminant resseguint tota la cresta cimera.

Escalada realitzada per: Joaquim Llória i Joan Prunera

El primer llarg
El Joaquim al primer llarg
Començant el segon llarg
Fianal de la via

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.