30.10.2011
Cresta de la Vall Llonga, via entre aigües
En Joan Baraldes em proposa anar a fer una via que han obert recentment els "Kutres" per les terres del Solsonès. També s'apunta al "bombardeix" en Joaquim, i ben d'hora pel matí, ens presentem a casa d'en Joan B. a Sant Fruitós. Jo només he escalat un cop per aquestes contrades, concretament a Vilamala, i si dona temps en Joan B. ens proposa anar al Santuari de Lord a veure si ens dona temps de fer algun altre via més.
Arribats al punt on deixem el vehícle, enfilem carretera fins travessar un túnel i un pont i devant nostre ja tenim la paret que escalarem. Li diuen la Cresta de la Vall Llonga i la via, Entre Aigües, uns 150 metres i V+ (sembla obligat). L'aproximació es molt evident i en poc més de mig hora ja hi som a peu de via.
Mireu que jo tinc bon conformar i generalment totes les vies, mes o menys, m'agraden. Però aquesta, com diu un company: "tengui i no vuelvi". I no es per que la via no sigui maca, no. Es la roca que deixa molt que desitjar. Crec, fins i tot, que hem fet la segona repetició. Crec que amb el temps anirà a millor però hi ha hagut moments que he passat força canguel.lo!
1er llarg III, IV+, III, IV+ i IV, 3 parabolts de 8mm i 60 metres
Començo jo pujant per una rampa on trobarem una roca discreta que tindrem que mirarla detingudament. Tans sols trobarem tres parabolts que ens asseguraran els ressalts més difícils fins arribar a la reunió en una mena de bosquet i en una gran alzina. Podrem completar aquesta tirada amb algun friend i merlets. Reunió molt incòmoda per la terra que tenim al peus.
2on llarg IV i II, neta i 20 metres
Surt en Joaquim i aqui millora bastant la roca. Pujem per una mena d'esperó on podrem llaçar savines i posar algún friend. La reunió la farem desgrimpant un pel la llastra fins la última alzina que tenim. Reunió bastant incòmoda.
3er llarg III, V+, V i III 5 parabolts de 8mm i dos claus, 50 metres
Els llarg estrella (si no fos per la roca...) Ara surt en Joan B. Comença tombant fins arribar a una sabina i es aquí on comença el "festival" Passos macus i força obligats, on la roca no es del tot aceptable en algún tros. Tot i així es deixa escalar. El pas més complicat es despres del cinquè parabolt, on has de flanquejar fins una fissura i "maravillartela" com puguis per poder posar un friend en una fissura. Despres, ja mes fàcil, fins la reunió, en un replà petit tambè prou incòmode.
4t llarg V+ V, 2 parabolts de 8mm i 20 metres
L'últim llarg on la roca millora en extrem. Llàstima que el tercer llarg no sigues com aquí. Ara em toca a mi. Surto de la reunió una mica relliscos degut a la terra que hi ha i poso una baga en una sabina que em dona més moral que efectivitat però al poc arribo als parabolts. M'enganxo i estudio el pas. Es difícil però no impossible. Tiro a munt i en tres passos arribo al seguent. Per sobre meu hi ha una savina gruixuda on puc llaçar una baga per tot seguit flanquejar a l'esquerra amb passos difícils i uns metres a munt ja veig el final de la via. Un llarg curt però intens que com ja dic, la roca es inmillorable.
Ja som tots tres al cim. Ja dic, la via es maca pero la roca... això si les vistes fantàstiques. Mentres escales tens tot el pantà de la Llosa del Cavall a sota teu amb aques boscos del solsones i la Serra de Busa i desde el cim una vista espectacular de Port del compte i Sant Llorenç de Morunys. La baixada, en un principi ens va treure de "polleguera" dons no ho teniem gens clar. La qüestió es desde el cim baixar uns metres (pocs) fisn una mena de feixeta i despres capa la nostra esquerra on ens endinsarem en un bosquet i baixarem per una canal que ens durà un altre cop a peu de via.
La Rua del Reig, via Esperó de la Segalla
Com som uns "culs inquiets" anem a fer un mos i de seguit en Joan B. ens arrossega fins el Santuari de Lord, om mirarem de fer la via mes assequible, que també han obert el Kutres. Fa mandra després de dinar penjar-te un altre cop... però com no se dir que no... La via en qüestió esta vorejant el Santuari, en una roca enganxada a la cinglera que li diuen "La Rua del Roig". La via es diu l'Esperò de la Segallar. Dos llargs de corda i ja està. La temperatura es agradable i bufa una mica de vent. El sol ja va de baixa i en Joaquim ens diu que s'ho mirarà desde sota que estarà més còmode.
1er llarg IV+/A0e A1e i V+ parabolts de 8mm i 25 metres
Comença en Joan B. on trobem una entrada molt cutre assegurada per un parabolt. Després no ens compliquem la vida i la fem tota en A1e i tot sortint de l'artificial trobem un pas per entrar a la reunió força difícil. Per a mi V+.
2on llarg V, IV+, III i II 5 parabolts de 8mm i 35 metres
Surto jo i deunidó l'entrada al llarg. Aqui la roca es de película. Molt dret però bon canto i prou dificil. Després d'uns 10 o 12 metres cambiem de cantó i pujem per placa tombada amb roca bona pero una mica polida on trobarem tres expansions més i arribarem a la reunió. Despres, per arribar al cim, es crestejar fàcilment fins el cim. La baixada la fem per la canal que separa la cinglera i la roca i al cap de poc ja estem un altre cop a peu de via. Hem arribat al cim ja quan el sol es pont envoltat d'un ambient bucòlic on recordo les escalades per la tarde a Agulles fins que es davallave el sol i després al caliu del refugi planegant noves escalades per el matí següent... quins records!
Un parell mes de vies per la "cole"...
Cresta de la Vall Llonga, via entre aigües
Arribats al punt on deixem el vehícle, enfilem carretera fins travessar un túnel i un pont i devant nostre ja tenim la paret que escalarem. Li diuen la Cresta de la Vall Llonga i la via, Entre Aigües, uns 150 metres i V+ (sembla obligat). L'aproximació es molt evident i en poc més de mig hora ja hi som a peu de via.
Mireu que jo tinc bon conformar i generalment totes les vies, mes o menys, m'agraden. Però aquesta, com diu un company: "tengui i no vuelvi". I no es per que la via no sigui maca, no. Es la roca que deixa molt que desitjar. Crec, fins i tot, que hem fet la segona repetició. Crec que amb el temps anirà a millor però hi ha hagut moments que he passat força canguel.lo!
1er llarg III, IV+, III, IV+ i IV, 3 parabolts de 8mm i 60 metres
Començo jo pujant per una rampa on trobarem una roca discreta que tindrem que mirarla detingudament. Tans sols trobarem tres parabolts que ens asseguraran els ressalts més difícils fins arribar a la reunió en una mena de bosquet i en una gran alzina. Podrem completar aquesta tirada amb algun friend i merlets. Reunió molt incòmoda per la terra que tenim al peus.
2on llarg IV i II, neta i 20 metres
Surt en Joaquim i aqui millora bastant la roca. Pujem per una mena d'esperó on podrem llaçar savines i posar algún friend. La reunió la farem desgrimpant un pel la llastra fins la última alzina que tenim. Reunió bastant incòmoda.
3er llarg III, V+, V i III 5 parabolts de 8mm i dos claus, 50 metres
Els llarg estrella (si no fos per la roca...) Ara surt en Joan B. Comença tombant fins arribar a una sabina i es aquí on comença el "festival" Passos macus i força obligats, on la roca no es del tot aceptable en algún tros. Tot i així es deixa escalar. El pas més complicat es despres del cinquè parabolt, on has de flanquejar fins una fissura i "maravillartela" com puguis per poder posar un friend en una fissura. Despres, ja mes fàcil, fins la reunió, en un replà petit tambè prou incòmode.
4t llarg V+ V, 2 parabolts de 8mm i 20 metres
L'últim llarg on la roca millora en extrem. Llàstima que el tercer llarg no sigues com aquí. Ara em toca a mi. Surto de la reunió una mica relliscos degut a la terra que hi ha i poso una baga en una sabina que em dona més moral que efectivitat però al poc arribo als parabolts. M'enganxo i estudio el pas. Es difícil però no impossible. Tiro a munt i en tres passos arribo al seguent. Per sobre meu hi ha una savina gruixuda on puc llaçar una baga per tot seguit flanquejar a l'esquerra amb passos difícils i uns metres a munt ja veig el final de la via. Un llarg curt però intens que com ja dic, la roca es inmillorable.
 |
| El Joquim assegurant-me al primer llarg |
 |
| EN Joaquim al segont llarg |
 |
| L'ultim llarg |
 |
| El tres al final de la via |
La Rua del Reig, via Esperó de la Segalla
Com som uns "culs inquiets" anem a fer un mos i de seguit en Joan B. ens arrossega fins el Santuari de Lord, om mirarem de fer la via mes assequible, que també han obert el Kutres. Fa mandra després de dinar penjar-te un altre cop... però com no se dir que no... La via en qüestió esta vorejant el Santuari, en una roca enganxada a la cinglera que li diuen "La Rua del Roig". La via es diu l'Esperò de la Segallar. Dos llargs de corda i ja està. La temperatura es agradable i bufa una mica de vent. El sol ja va de baixa i en Joaquim ens diu que s'ho mirarà desde sota que estarà més còmode.
1er llarg IV+/A0e A1e i V+ parabolts de 8mm i 25 metres
Comença en Joan B. on trobem una entrada molt cutre assegurada per un parabolt. Després no ens compliquem la vida i la fem tota en A1e i tot sortint de l'artificial trobem un pas per entrar a la reunió força difícil. Per a mi V+.
2on llarg V, IV+, III i II 5 parabolts de 8mm i 35 metres
Surto jo i deunidó l'entrada al llarg. Aqui la roca es de película. Molt dret però bon canto i prou dificil. Després d'uns 10 o 12 metres cambiem de cantó i pujem per placa tombada amb roca bona pero una mica polida on trobarem tres expansions més i arribarem a la reunió. Despres, per arribar al cim, es crestejar fàcilment fins el cim. La baixada la fem per la canal que separa la cinglera i la roca i al cap de poc ja estem un altre cop a peu de via. Hem arribat al cim ja quan el sol es pont envoltat d'un ambient bucòlic on recordo les escalades per la tarde a Agulles fins que es davallave el sol i després al caliu del refugi planegant noves escalades per el matí següent... quins records!
Un parell mes de vies per la "cole"...
