dimarts, 11 d’octubre de 2011

El Cogulló de Turb 1.620 mts, via del Guillem

09.10.2011


Tenia ganes d'anar a fer aquesta via, i com ere del Guillem Arias, anave molt relaxat. Molt lluny de la realitat. La sorpresa la vaig trobat a mida que anavem pujant. Es un via del Guillem Arias, però ull!, no es de les típiques d'ell... Malgrat està tota amb parabolts, sobre tot amb el tercer llarg, hi ha alegria entre ells. L'aproximació també te el seu puntent i després d'uns quants "despistes" vàrem poder trobar el peu de via. 'aproximació es un pel complicada i miraré d'explicar-ho el millor possible.

Passat el poble de Coll de Nargó , al poc, trobem un desviament a la dreta on prenem la carretera que porta a Sant Llorenç de Morunys. Continuem i passem el poble de Perles. Trobarem un cartell on ens indica que entrem al Solsonès. En aquest punt trobem una estrada al poble de Llinars on seguirem la pista cimentada fins el poble. Continuem per la pista i trovarem una curva amb una casa a la nostra dreta. Continuem per la pista fins un dipòsit d'aigua en una curva pronunciada. Seguim fins on s'acaba el ciment i trobem dos pistes. Agafem la de l'esquerra, en bastant mal estat, que fa pujada, uns metres mes endavant surt una a la esquera, ignorar-la, continuem per pista planera i passem per un petit collet amb lloc per aparcar. Mes endavant un altre petit collet permet aparcar un o dos vehicles. Devant mateix tenim les parets. Aparquem el vehicle i caminem pista a munt. Al poc trobem una fita a la nostra esquerra i una mena de corriol no molt ben definit ens portarà a peu de via. Tinc que dir que aquí has de fer servir una mica "el raro instinto del hombre blanco"... i entre matolls i traçes de cami i unes quantes fites trobem el peu de via.

El Cogulló desde l'aparcament del vehícle
1er llarg  15 metres IV V IV i 7 parabolts
Començo jo enfilant-me per la paret fins l'entrada d'un díedre. Aquí m'he saltat un parabolt que estave a tocar del proper. El pas d'entrada es prou difícil però trobant preses bones al diedre surt be. Continuem pel diedre seguin el dos parabolts que queden fin entrar a la reunió que es una mica penjada.

2on llarg 30 metres IV, IV, V, IV, V i 11 parabolts
Ara li toca al Joaquim. Comença per l'esquerra de la reunió per unes plaques fàcils per tornar a la dreta i fent un flanqueix fàcil, però molt aeri. Després continuem amunt fins sota d'un desplom. Les asegurances estan a la nostra esquerra i costa un pel de xapar. Superem el desplom en bavaressa i enfilem per un esperó fin un ressalt i un cop superat arribem a la reunió.

3er llarg 30 metres V, V+/A0e, IV+, V, A0e, V,  IV+ i IV i 12 parabolts
Aquest es el llarg més difícil. Surto flanquejant a l'esquerra i pujant en diedre, xapo el primer bolt. Descanso per que la cosa es dura. Pujo en diedre i després per placa fins una repisa. Continuo per una placa força difícil, però ben assegurada, fent tres passos en A0e. Lo difícil es sortir del A0e, el pas es curiós. Tot seguit arribem a un replà on tenim un últim resalt però fàcil i entrem a la reunió.

4t llarg 25 metres IV, V+/A0e, IV, V+, A0e i III
Ara surt en Joaquim. El prenem per l'esquerra superant una placa molt fina assegurada per dos parabolts. Després més fàcilment, fins un pas, que en Joaquim va fer servir una "tramposa" (antena, jo el vaig fer de segon, en lliure, i el vaig trobar de V+). Després tenim que entrar en una cornisa plena de terra molt incòmode de superar i per no complicar-nos la vida fem A0e. Tan sols en resten 10 metres de III fin la reunió del cim.

La baixada la fem seguint el cami molt marcat que puja al Cogulló de Trup, on ens deixarà a la pista i en poc mes d'un quart d'hora arribarem al cotxe.

Hem trigat ben bé tres hores en escalar el 100 metres justets de la via, però es que ens a costat de valent aquest itinerari del Guillem. No habia estat mai en aquest lloc tant tranquil, on les vistes del Pirineu i del pantà d'Oliana ens han fet gaudir d'un dia esplèndit, massa i tot per l'època que som.

En el díedre del primer llarg
En Joaquim arribant a la primera reunió
Joaquim superant el desplom del segon llarg
Un cop superat el desplom
Jo en el tercer llarg
El cim del cogulló
Vistes del pantà d'Oliana desde el cim

5 comentaris:

  1. Hola Joan,

    Doncs si, va ser durilla però al fi va caure al sac.
    un entorn meravellós i una companyia fabulosa.

    Avui, encara tinc agulletes als braços.

    Quimet

    ResponElimina
  2. Ep Joan, això del Cogullò de Turp no ho tenia present! m'apunto la via que pel que veig us va agradar.

    ResponElimina
  3. Hola Joan. Es veu "collonuda" aquesta via.La pedra es consistent? ó cal tenir compte?. Una abraçada

    ResponElimina
  4. Si, ens va agradar, ens ho vàrem parar be. Ja dic, malgrat està tota equipada, no et deixa indiferent.
    Gall, la via es força recomanable i la roca prou bona. Hi ha algun tros terrós però no passa res, en general es bona... i aèrea.
    Bones escalades!!!

    ResponElimina
  5. Bona escalada Joan,

    Si el lloc és maco i la roca està bé, ara només cal que hi obris tu també una via

    Salut i a tibar

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.