Via ANTIPARQUES al Pic de la Solana de Llauset

Dissabte 12 d'agost de 2017

Fa un mes que vaig venir a escalar en questa paret del Pic de la Solana de Llauset i vaig quedar encantat, tant per l'ambient que es respira com pel paisatge. Donat el cas que te una curta aproximació per ser Pirineus, fa que sigui una bona "llaminadura" per escalar en granit. La via que hem escollit es la ANTIPARQUES, Una via semi-equiada amb parabolts i que podrem completar la protecció amb forces assegurances flotants. La roca es la dels Pirineus, granit prou compacte però que tindrem que vigilar amb cura on ens agafem. També trobarem alguns llargs amb líquens secs, que son un tant emprenyadors, però la via be s'ho val.

Partint de la presa de Llauset  prenem el camí per pujar al Vallhiverna per la vall de Llauset i tot passat un curt túnel, pugem per pista ample fins trobar marques de GR. En forta pujada de revolts, en mig hora arribarem al coll d'Angliós. Tot seguit ens dirigim a la vistosa cresta del Pic de la Solana de Llauset i per pedregals anem flanquejant per sota de cingleres sempre procurant no perdre alçada fins que arribem a una feixa d'herba que ratlla la part baixa de la paret que volem escalar (fites). Totes els primers llargs de les vies van a parar en aquesta feixa. Seguim la feixa fins una tartera que baixarem fins els peus de via. La nostre via, comença molt a prop d'aquesta tartera per on hem baixat. Tindrem que remuntar uns metres per pedres i herba fins una placa tomada amb moltes fissures (fita) on comença el primer llarg.

1r llarg: IV, III, IV+ i III+, cinc parabolts i uns 50 metres

Comencem el llarg pujant per una placa tombada amb fissures i un cop al final d'aquesta seguim en direcció un diedre molt marcat. Al començament del diedre, passem d'ell i seguim per placa vertical a la nostre dreta i amb passos fins la superem. ara estem al fil d'un marcat esperó que l'escalarem fins el final fins arribar a la reunió de dos parabolts. Compte amb a quest darrer tram, hi ha molt de líquens sec en la roca, que ens farà patinar de valent.

Tot seguit farem un canvi de reunió pujant per l'herba de la feixa fins la base d'un altre diedre i amb una placa molt caracteristica. La reunió només te un parabolt però estem a peu pla.

2n llarg: IV, IV+ i V, tres parabolts i uns 50 metres

Sortim de la reunió pujant per un diedre tombat fins un ressalt que sembla més difícil del que es. Un cop superat, entrem de ple en una gran placa d'adherència en que tres parabolts ens marquen el camí a seguir fent ziga-zagues. Al final de la placa uns desplom ens barren el pas i es just assota que muntem la reunió de dos parabolts. La reunió es molt penjada.

3r llarg: V, IV, V, IV i III, cinc parabolts i uns 50 metres

Flanquegem a la dreta per sota dels desploms a cercar un ressalt. Un cop superat, escalem fàcilment pel fil d'un marcat esperó. De cop l'esperó es fa molt esmolat i progressem amb les mans al fil i els peus a la placa. Compte amb els líquens. Amb passos difícils seguim fins que tindrem que escalar un placa per la dreta i tot seguit, ja per terreny fàcil arriarem a un nínxol al peu d'un diedre curt i vertical on podrem muntar la reunió de dos parabolts

4t llarg: V i III neta d'assegurances i uns 45 metres

Comencem a escalar en diedre i de seguit progressem amb tècnica de bavaresa per superar aquest curt tram però prou difícil i vertical. Podrem emplaçar assegurances en la bavaresa. Un cop superat, seguim per blocs fàcils però un xic descompost fins arribar a una cornisa d'herba on muntarem la reunió de dos parabolts.

5è llarg: III; IV i II+, neta d'assegurances i uns 55 metres

Davant nostre tenim un altre placa immensa però més fàcil que la del segon llarg. Pugem per blocs mes o menys estables fins arribar a la placa que la ralla una fissura de baix a dalt. Pugem per la placa fins els final i seguim per cresta que ens durà practicament a una de les puntes de la llarga cresta del pic.

Ara només tindrem que grimpar uns metres fins la punta del cim i ja serem al final de la via

Pel descens baixarem amb cura per una canal fins una bretxa i després per un altre canal de pedres i herba. al final d'aquesta a l'esquerra i per una cornisa penjada trobarem una instal.alció de ràpel amb dos parabolts amb anella. Podem fer un ràpel de 30 metres o un de 60 a tot el que doni la corda per la tartera degut a que es molt incòmoda de baixar. Tot seguit seguirem fites prou visibles que ens portaran a la feixa de la paret que hem escalar i d'aquí el camí de retorn a Llauset.

Bona escalada, bona companyia i ja tenim un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac Garcia i Joan Prunera

Sortim del parquing a les set del matí amb les primeres llums.

Fent l'aproximació des de la presa de Llauset

El segon llarg

La placa dels segon llarg

La reunió penjada del segon llarg

Recuperant el tercer llarg

Recuperant el quart llarg

La placa del darrer llarg

Els llacs d'Angliós i els Bessiberri de fons

Nova via per la "cole"

Via G.A.S. al Pic de la Solana de Llauset

Diumenge 16 de juliol de 2017

El Pic de la Solana de Llauset està situat en mig de vall del riu Llauset i la vall d'Anglios, en la part aragonesa de la comarca de la Ribagorça. Es un cim amb una llarga cresta i amb una paret sud d'uns tres-cents metres de llargada amb diedres i plaques tombades. Paret de poca verticalitat i ambient, però que des de fa més d'una dècada, s'han obert diferent vies de dificultat moderada i junt amb la curta aproximació des de el pàrquing de la presa de Llauset, fan una molt bona opció per un cap de setmana d'activitat.

La via que hem escollit es de nova fornada, doncs amb els companys que anem ja han fet unes quantes vies, jo serà el primer cop que escalo en aquest indret i com es normal, farem una via que sigui nova per tots tres. La via en qüestió es la G.A.S. que poder es la mes fàcil de totes les que he vist, però ja ens està be.

Partint de la presa de Llauset  prenem el camí per pujar al Vallhiverna per la vall de Llauset i tot passat un curt túnel, pugem per pista ample fins trobar marques de GR. En forta pujada de revolts, en mig hora arribarem al coll d'Anglies. Tot seguit ens dirigim a la vistosa cresta del Pic de la Solana de Llauset i per pedregals anem flanquejant per sota de cingleres sempre procurant no perdre alçada fins que arribem a una feixa d'herba que ratlla la part baixa de la paret que volem escalar. Totes els primers llargs de les vies van a parar en aquesta feixa. Seguim la feixa fins una tartera que baixarem fins els peus de via. La nostre via, comença en un llarg i marcat diedre perfecte tombat, a la dreta del també vistos diedre de la via A.C. Valdric. La via consta de de cinc llargs variats i d'un tram final de la cresta que ens portarà a una de les puntes d'aquest cim.

1r llarg: III+, III i IV, dos parabolts i uns 55 metres
Situats a la base del vistos diedre, comencem a pujar superant un petit ressalt. Seguirem per diedre obert i tombat amb una escalada plaent on podrem emplaçar assegurances flotants en qualsevol lloc. A mig recorregut trobarem un parabolt a la placa de la dreta totalment innecessari. Seguim per diedre fin gaire be al final on trobarem un altre parabolt que ens assegura els passos finals per placa i sortint per la dreta fins una reunió de dos parabolts. Llarg fàcil i molt bonic de fer, poder el més estètic de la via.

Ara farem un canvi de reunió pujant per grades d'herba (es la feixa que hem passat per arribar a peu de via) fins la paret del davant on trobarem un sol parabolt.

2n llarg: III, III+ i IV-, dos parabolts i un clau en uns 30 metres
Pugem per placa tombada lleugerament a la dreta tot seguin una fissura. continuem per placa tombada molt agradable d'escalar fin un petit diedre assegurat per un clau. Al damunt nostre tenim un sostre que ens barra el pas i fent uns passos a la dreta entrarem en la segona reunió de dos parabolts. Llarg senzill i de molt bona roca.

3r llarg: IV, IV i III, dos parabolts i un clau en uns 40 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per una mena de diedre fins un ressalt que sembla més difícil des de sota del que pot ser. El superem assegurats per un bon clau i continuem per diedres i plaques més fàcils fins la reunió d'un parabolt que podrem reforçar-la fàcilment. Llarg més vertical i bonic de fer.

4t llarg: IV, III i IV, un parabolt i uns 40 metres
Sortim de la reunió per la dreta pujant per un petit diedre. Aquest llarg es una mica perdedor però seguirem pujant per plaques i esperons fins arribar a un altre diedre curt que ens portarà a la base d'un gran gendarme o torre on en una petita feixa d'herba farem la reunió d'un sol parabolt i que podrem reforçar.

5è llarg: IV, III i IV, un clau i uns 40 metres
Encetem el llarg pel mig de les fissures del gendarme fins que trobem les dues puntes finals del gendarme. D'aquí, fem un petit flanqueig ascendent per l'esquerra fins un replà. continuem per bones plaques on trobarem un clau i un cop superades arriben al final de la via on trobarem dos espits de la reunió A.C. Valdric. Poder, el llarg més vertical de tota la via.

6è llarg: II i III, net, i uns 55 metres
Ara només tenim que seguir la cresta de poca dificultat fins el final i abans d'arribar a una de les puntes del cim muntarem reunió de dos parabolts. Tant sols tindrem que grimpar una mica per blocs per accedir al penjat cim, esplèndid mirador de la vall d'Anglies, el Vallhiverna, el Pic Russell i el llac de Llauset.

Pel descens baixarem amb cura per una canal fins una bretxa i després per un altre canal de pedres i herba. al final d'aquesta a l'esquerra i per una cornisa penjada trobarem una instal.alció de ràpel amb dos parabolts amb anella. Podem fer un ràpel de 30 metres o un de 60 a tot el que doni la corda per la tartera degut a que es molt incòmoda de baixar. Tot seguit seguirem fites prou visibles que ens portaran a la feixa de la paret que hem escalar i d'aquí el camí de retorn a Llauset.

Un dia fantàstic, tant amb els companys com per la "meteo" i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodriguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

Començant la via pel vistos diedre

Arribant a la primera reunió 

Les plaques del segon llarg

Recuperant el segon llarg 

El tercer llarg

El quart llarg

Escalant el gendarme del cinquè llarg 

Recuperant el cinquè llarg

La cresta final 

Vistes des de la darrera reunió dels Bessiberris

Final de la via

Solitut immensa!

Les "tres Maries"

El ràppel 

El Pic Russell

ARESTA SUD al Roc Colom. Pirineus Orientals

Dies 18 i 19 de juliol de 2015

Grau de dificultat segons el meu criteri

El primer cop que vaig veure el Roc Colom, fa un munt d'anys pels voltants de l'estiu de 1977, va ser des de el Puigpedrós i aquella agulla solitària em va captivar. En aquella època no escalava encara i ja somiava en enfilar-me per parets i crestes. Amb els anys em vaig fixar amb la cresta Peiraforca-Roc Colom però per una cosa o altra sempre mai he pogut anar-hi. No se si tindre que renunciar a fer-la algun cop... el cas es que aquesta setmana passada li proposo al Vicenç fer el Roc Colom, però per la vessant sud i es deixa enganyar. Mai he estat per aquesta zona del Puigpedrós ni per el circ d'Engorgs però en Vicenç si, i m'adverteix que es una "llonganissa" de mil parells de nassos. El "kit" de la qüestió es que es una aproximació molt llarga per una escalada que no sobrepassa els 80 metres, però es que quan s'hem posa una cosa entre cella i cella... Juanitu, es que ets ben cabut!!!

Arribem el dissabte per la tarde al refugi de Malniu on ja he reservat per dormir i sopar. ens a pogut a la collada venint de Barcelona i un cop al refugi es mig tapat i alguna gota que cau, malgrat tot les prediccions per demà no son dolentes del tot.

En llevem a les cinc de la matinada i a dos quarts esmorzem tots sols i a les sis tocades, emprenem la marxa. Us ben asseguro que no tenia ni idea de la llonganissa que es arribar a peu de l'aresta sud del Roc Colom. A bon ritme, a bon ritme em refereixo al nostre pas, lent però segur... triguem dos hores clavades en arribar al refugi de la FEEC, J. Folch i Girona a 2380 m. d'alçada i d'aquí enfilem a la Portella de Maranges, collada ben ample que divisem a l'esquerra de de la vessant nord del Puigpedrós. Un hora ens costa arribar des de el refugi pujant per una serie de prats on donava la impressió que cada cop era més lluny la Portella de Maranges. Un cop al mig del coll puc veure relativament a prop l'esvelta figura del Roc Colom., però per arribar-hi no està gaire clara la cosa. No he trobat gaire informació de la seva escalada ni de l'aproximació. Tot el que he trobat no es precís i aclaradoraixí que farem cas del "raro instinto del hombre blanco". Decidim pujar pel llom com si volguéssim ascendir el Puigpedrós i en un punt comencem a flanquejar per blocs de pedra a sovint, inestables. Així fem fins arribar a un coll on veiem a sota nostre una vall que sembla ser el Planell de Campcardós, ja dins de terres catalanes dominades per francesos. No veiem clar per on anar i decidim baixar per un esperó de roca i blocs enormes que sembla ser que en portarà a la bretxa on comença la via que volem fer. A la meitat d'aquest esperó trobem un altre coll amb una canal d'herba que intueixo ens durà sense problemes a peu de via i així va ser. Hem trigat un hora més en arribar i en total han estat quatre hores d'aproximació. En algun moment he pensat seriosament llençar la tovallola, però ja som a peu de via, el temps es bo i no tenim excusa. He de dir que m'he quedat sorprès el trobar-me parabolts a la via en llocs que no calien, tant en el primer llarg com en el segon. Com no portem ressenya he decidit anar seguint els parabolts que no se si van realment per on es la via original, però com ja dic, no he trobat informació escaient.

1er llarg: III+ i II, 1 parabolt en uns 20 metres
Comencem el llarg en una gran placa on hi ha una fissura escalonada on es visible un parabolt als pocs metres de terra. També hi ha un altre mes a l'esquerra però no li fem cas. Lleugerament a l'esquera de la fissura pugem  per una cornisa fins arribar a la fissura i continuem en escalada vertical però fàcil fins fins que decau la dificultat. Per unes grades d'herba i roca arribem a la reunió a sota d'un ressalt. La reunió s divisa molt be. trobarem un pitó i un parabolt. Llarg bonic però se'ns fa curt. Per completar la protecció he posat un friend.

2n llarg: III+, II i IV, 5 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió superant per la dreta el ressalt i en flanqueig ascendent a l'esquerra, pugem per unes grades fàcils fins un mur vertical. En aquest llarg he trobat un excés de parabolts que son molt visibles, dons ens indiquen el camí a seguir i també veiem la reunió propera que també es el ràpel. M'he saltat un parell de parabolts. Superem el ressalt i entrem en un diedre. Un cop superat continuem en vertical fins que uns desplom ens barren el pas. Flanquegem a la dreta i superem unes fissures verticals fins entrar a la reunió en una petita cornisa. La reunió es d'un parabolt i un pitó. Llarg vertical, amb ambient i divertit de fer. La primera meitat del llarg hi ha masses parabolts i a la segona meitat no hi han però podem posar tascons i friends.

3er llarg: III+ i III, un pont de roca i uns 30 metres
Comencem el llarg per la dreta i escalem unes plaques escalonades on es difícil posar alguna assegurança. Seguim per l'esquerra per uns grans blocs, sempre buscant el camí més lògic i sempre en escalada fàcil. Trobem un pont de roca amb cordinos molt vells i seguim amb tendència a l'esquerra i ja podem veure la reunió al damunt nostre. superem un altre ressalt i entrem a la reunió d'un parabolt i un pont de roca amb moltes bagues.

De la reunió, sols resten uns deu metres de grimpada fàcil fins arribar al petit i allargassat cim del Roc Colom. Vistes esplèndides de la vall de Campcardós, de la cresta del Peiraforca, del circ d'Engorgs amb la Portella de Maranges i al sud l'enorme Puigpedrós. Ara es quan arribant al cim d'aquesta esvelta agulla queden al darrere tota la gran aproximació que em fet per gaudir d'aquesta curta escalada que no exenta de dificultat.

Pel descens farem tres ràpels amb una sola corda de 60 metres. Desaconsello per els ràpel més llargs pel fregament de les cordes. desgrimpem fins la darrera reunió i fem un primer ràpel de 30 metes fins la segona reunió. Tot seguin un altre vertical de 30 metres mes fins la primera reunió i un darrer d'uns 20 metres i ja som un altre cop a terra. Hem trigat dos hores en fer la via i mig hora en els ràpels.

Ara toca la tornada que la fem pel mateix camí que hem fet de pujada trigant un hora menys. El temps s'ha comportat molt be dons hem començat amb el cel una mica tapadot i de mica en mica s'ha anat aclarint. Ara ja passat el mig dia comence a venir més núvols però el sol es de justícia i amb tres hores justes arribem al refugi de Malniu.

Després de tants anys, a la fi he aconseguit escalar el Roc Colom, llàstima que no tinguem dos-cents metres més!!!
Una altre via per la cole, aquesta si que es per col.leccionistes...

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

Son les sis del matí i en el Cadí despunta el sol

Cami del circ d'Engorgs pel GR-11

La Cerdanya i la Tossa d'Alp al fons 

El refugi J. Folch i Girona i a la dreta de tot, la Portella de Maranges

La Portella de Maranges 

Des de la portella ja veiem el Roc Colom

Ja som a peu de via 

El primer llarg

El Vicenç arriban a la primera reunió

El segon llarg 

Arribant a la segona reunió

El tercer llarg 

Ja som al cim!!! 

L'ultim ràpel

El Roc Colom 

Una ultima ullada 

Fets pols, arribem al refugi de Malniu

Via BANZO-FONT-MARTINEZ a l'Esperó SW del Pic del Racó Gros

14 i 15 de juliol de 2012

El primer cop que vaig veure aquesta muntanya, que seria pels voltants de l'any 1977 fent la famosa Olla de Núria, en vaig enamorar de la seva aresta S i fins el maig de 1980 no vaig poder cavalcar a sobra d'ella. Amb neu, va ser una experiència brutal. i guardo molt bon record d'aquell dia. Amb el temps i mirant fotos dels Racons, intuïa vies d'escalada pels seus esperons però no tenia dades. En una fotocòpia de la revista Excursionisme, que fa anys que tinc, fa referència a la canal  dels francesos i a la seva esquerra, dibuixat indica una via amb el nom de B-F-M i vaig pensar que aquí havia una via. A la fi, en el Vèrtex nº 206 ve una fitxa amb aquesta via. Com podeu veure a les fotos han tingut que posar-se els astres en conjunció per poder fer la via desprès te tan de tremps. S'ha de tenir paciència que tot arriba en aquesta vida.

Convenço al Vicenç Nin que es de bon conformar i ens dirigim cap a Núria amb intenció de plantar tenda a la Coma dels Racons a sota del Coll de Nou Fonts. Pugem en dos hores exactes i plantem tenda. Hi han molts núvols però segons el "mentidòlegs" demà farà bon temps... però molt vent. Ens aixequem a les set en punt dolorits per culpa del terra tant dur i dient que ja no tenim edat per fer bivacs, que s'està millor als refugis! Travessem tota la Coma dels Racons i descendim per forta pendent i sense perdre molta alçada, per tarteres, arribem a peu de via. Es cara SW i no toca els sol... i bufa vent gelat.

La via te quatre parts ben definides. La primera, amb ressalts i plaques ajagudes amb algun tram d'herba. La segona, les plaques blanques del mig, semblants a un llibre obert, amb un 5è llarg espectacular d'escalada de flanc amb adherència. La tercera més lletja, amb trams de molta herba. I la quarta per un esperó fantàstic amb molt d'ambient d'alta muntanya. La llàstima es tanta herba que et talla una mica el "rotllo".

Per si no teníem prou la tornada no es gents engrescadora. Jo ja la coneixia i tenim que baixar per la cresta S, fins el Pas de Porc i remuntar tot una coma fins dalt del Pic de la Fossa del Gegant. Després tornar al Coll de Nou Creus i baixar al Coll de Nou Fonts, on tenim la tenda. Be, que hi farem, AJO y AGUA... però en bon punt remuntem el Pas de Porc, intueixo a la dreta un coll que està en alçada, per sota del Pic de la Fossa del Gegant, que si no estic equivocat, ens portarà a la Coma dels Racons. En Vicenç i jo no ho pensem gaire i cap a munt i en cosa d'un hora arribem a la tenda. Ens em estalviat com a mínim dos hores de pujada!

Recollim la tenda, ens tornem a carregar com a rucs i en un hora i deu minuts, arribem a Núria per prendre el cremallera de les 16.30 h. fins a Queralbs.

Es una via nova i com a via nova per a un col.lecionista com jo, no es pot perdre, però com diu en Joan Marc: Tengui i no vuelvi! que només per l'aproximació i els sifons de la tornadaaaaaaa... ja hem tingut prou. Però això si, la via te "ambientillo alpinu" Apa, bon estiu i bones escalades amics blogaires!

Camí del Coll de Noufonts

Amb la tenda muntada, a sopar i a dormir

A les 5.30 h. la lluna i dos planetes en conjunció

El primer llarg

En el 5è llarg, al flanqueig de la placa

Arribant a la reunió

El Vicenç començant el 5è llarg

El Vicenç arribant al flanqueig

No es tan difícil com sembla, però... cuidadin cuidadin, no te caigas!

En el terç superior de la via en plé esperó

Aquí el vent bufava de valent

Esperó d'ambient d'alta muntanya

Últim tram de l'esperó

Vistes del Pic de l'Infern i Bastiments

Vistes des de la cresta de la pallissa que ens queda per la tornada

Be, en hora i mitja ja som un altre cop a la tenda. No ha sigut tant dur com creiem

El Pic del Racó Gros des de el Coll de Noufonts