Via DEL BUEN AMIGO, al Gorro Mariner. Montserrat

Diumenge 10 de gener de 2016

Fa un parell d'anys, repetint la ja clàssica Sultains del Swing a la cara sud del Gorro Mariner, vaig veure un seguit de parabolts entre aquesta via i la oblidada Nina Hagen. Vaig buscar informació i no vaig trobar res fins que en la guia del Luichy, GORROS la vaig veure ressenyada. Podríem dir que es una via massa "encaixada" que busca una línia directa superant desploms entre l'espai lliure que queda entre aquestes dos vies. Un tant il·lògica per la col.locació d'algunes assegurances i sobre tot, per l'emplaçament de les reunions, segona, tercera i quarta, molt incòmodes i innecessariament penjades. A destacar, la bona qualitat de la roca i el seu equipament, encara que tota parabolada, ens tindrem que esforçar en el seu grau. La superació de les balmes es fa en Ae sense cap problema. Divertida via a la cara sud i amb poc compromís per gaudir d'una jornada rodona.

1r llarg: V+ i IV+, V- i IV+, 4 parabolts i uns 25 metres
Comencem la via a la vertical d'un parabolt i uns metres a l'esquerra de la Sultains del Swing. El primers metres ens em de posar les piles, passos fins fins arribar al parabolt. Superat el parabolt podem posar un friend petit entre dos còdols (si ho trobem). Tot seguit flanquegem a l'esquerra per continuar al poc de res verticalment fins arribar a la reunió a l'esquerra de la Sultains. Reunió molt incòmoda.

2n llarg: Ae, V+, i IV+, 6 parabolts i uns 15 metres
Sortim per l'esquerra i de seguit cerquem el primer parabolt dels tres que hi han del petit Ae que trobem. La sortida de l'artificial es prou fina i si no ets molt llarg, no arribes al proper i s'ha de fer un pas de V+. Continuem en escalada difícil fin arribar a a la reunió, també en un indret del tot inadequat.

3r llarg: III, Ae, V, V+ i IV+ uns 7 parabolts en 25 metres
Seguim el tercer llarg superant un petit mur molt fàcil fins arribar caminant a una gran cornissa on ens dirigim a un altre desplom que el superem amb un parell o tres de passo d'Ae. La sortida es molt vertical  però hi han un còdols fantàstics. Decreix la dificultat fins arribar a un altre ressalt. el superem i anirem ascendint en tendència a la dreta fins la reunió, totalment penjada. A l'esquerra està una gran repisa on es troba la reunió de la Sultains del Swing on no farem reunió.

4t llarg: V+, IV+, Ae, V+, IV i III uns 8 parabolts en 30 metres
Sortim de la reunió en vertical on superem n un tram de paret vertical i prou difícil fins que es fa mes suau. Lleugerament a la dreta trobem un altre ressalt prou desplomat i amb tres passos d'Ae el superem. La sortida es prou fina i de mica en mica i en tendència a la dreta pujarem amb més facilitat fins la reunió. Poder, per mi, el llarg més bonic de la via.

5è llarg: II, neta i uns 20 metres
Llarg de tràmit per arribar al cim d'aquesta bonica roca del macís de Montserrat.

Per baixar, desgrimprem una part de l'ultim llarg i ens dirigirem a la vessant Oest on després d'una vintena de metres trobarem una instal.lació de ràpel que ens portarà a les escales de Jacob.

Una via com d'altres d'aquesta regió de Montserrat, sense cap pretensió i de lògica dubtosa, però a la fi, una via per gaudir d'un solejat dia d'hivern amb uns companys molt "caxondus" i amb un ensurt inesperat, un petit vol de cinc metres d'un de nosaltres (es diu el pecat però no el pecador). Un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: José Wa le ro, Ricard Rofes i Joan Prunera

El primer llarg 

Arribant a la primera reunió

El Ae del segon llarg

Després de l'Ae del tercer llarg

Els companys recuperant el tercer llarg

El mantingut quart llarg

Arribant a la quarta reunió 

Que "canxondus" que som!!!

Via RAMON DE SEMIR a la Miranda de Sant Pere. La primera de l'any

Diumenge 3 de gener de 2016

Per fer la primera escalada de l'any teníem pensat un altre cosa amb més cara i ulls però les prediccions del temps no eren massa engrescadores i decidim anar a Montserrat i a mida que ens apropàvem a la regió dels Gorros, cada cop feia més vent. Sense gens de sol i vent no tenim clar on anar i al final decidim fer una via que ja habiem fet el dos. En el meu cas, l'últim llarg no el vaig fer per on marca la via, així que tindre un petit al.licient donades les circumstàncies. El cas es que hem passat un fred de ca'l Déu!!!

L'aproximació la farem pel mateix camí que per anar a les "archiconocidísimas" vies del Guillem Arias anomenades: Trilogia de les Gates... o "algo" semblant.

1r llarg IV un pont de roca i uns 50 metres.
Hem aprofitat un parell de parabolts de la via La Piula Comencem per placa ajaguda una mica trencada fins avis-tar un pont de roca. Continuem amb tendència a la dreta aprofitant forats i petites fissures per posar algun friend petit i un que altre tascó. Arribem on s'ajunta amb la via "La Piula" on podem aprofitar un parell de parabolts d'aquesta via. Seguim ara flanquejant a la dreta fàcilment i arribem a la reunió molt còmoda als peus d'un desplom.

2n llarg III i IV un pitó i diuen que 50 metres
Sortim amb passos fàcils en clar flanqueig a la dreta per resseguir tot el llarg una fissura en diagonal on trobarem un clau a mig recorregut seguim fanquejant en ascendent fins que arribem a la reunió. En aquest llarg podem posar friends i tascons. Llarg fàcil però molt bonic d'escalar.

3er llarg III i IV un clau i uns 25 metres

Superem un petit ressalt a l'esquerra de la reunió i ens dirigim en flanqueig a uns grans còdols on en una fissura amagada trobarem un clau. Seguim a munt fins una mena de canal prou dreta on trobarem una sabina i superant un petit ressalt arribarem al final de la via

Ens estem quedant glaçats per moment degut al fort vent que fa i decidim que per avui ja hem fet prou feina Apa, cap a casa que fa fred...!!! ja vindran dies millors.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Començant la via... 

... i jo, a sota, congelat

El segon llarg, quina mandra, sort que es fàcil

El company arribant a la reunió 

El tercer llarg, el pas més difícil de la via 

... i jo, a la reunió, més gelat, encara

Company, cap a casa que aquí ja no fem res...!!!

Via LLUÍS BACIERO al Cap de la Carena de Sant Joan. Montserrat

Dissabte 14 de novembre de 2015

Aquest dissabte no han sortit les coses com les havia planejat però son coses que passen i per diverses raons hem cambiat de plans i això es el que te no haver disposat d'un "plan B" més estudiat. La qüestió es que decideixo anar a una via que coneixia però que no m'ha fet mai el pes, la via Lluís Baciero, ubicada en no se quin lloc de la cara sud de Montserrat i a prop del camí de les Bateries tocant al pla de les Taràntules... total que seguint les minses indicacions de la nova guia de Gorros i fent gala del "raro instinto del hombre blanco" que ens caracteritza, després de més de mig hora de barallar-nos entre pedres, canals i esbarzers, tot això molt a prop del camí de les bateries arribem a peu de via de l'anomenada roca Carena del Cap de Sant Joan. La via es ben trobada i te el seu "puntet" que caracteritza al germans Masó, malgrat la seva aproximació, arribar a peu de via i la seva "curta llargada"

Per arribar a peu de via temin que seguir el camí fins el Pla de Sant Miquel venint del Monestir i llavors seguir el camí de les Bateries a Collbató i després d'una estona de caminar ens fixem amb la imatge de la roca i en algun punt mig obert dels matolls que trobem, ens enfilem com puguem fins el peu de via... ja us ho fareu!!!

1er llarg: V-, IV+, IV i III/II, 5 parabolts en uns 30 metres
Roca de primera qualitat en una placa un pel tombada on començar la via es el pas més difícil. Al final tenim un petit ressalt on la roca ja no es tan bona. La reunió la farem en un arbre molt a l'esquerra d'on segueix la propera tirada.

2on llarg: V, V+ (no obligat), V i IV+, 5 parabolts en uns 20 metres
En dirigim uns metres a la dreta de la reunió del arbre i ens enfilem per una paret vertical i tot seguit en clar flanqueig a la dreta fins arribar a la reunió prou penjada. La roca es immillorable i sens dubte el llarg més difícil.

3er llarg: IV i III un parabolt en uns 10 metres
Sortim de la reunió per la dreta amb uns passos compromesos fins un parabolt i tot seguit per rampa fàcil fins la reunió abans d'uns metres d'arribar al cim.

Per baixar ho farem fin el coll que tenim a la nostra dreta tot caminant i després seguirem pel cantó oposat de la via fins arribar un altre cop a prop del peu de via... i per arribar al camí, ja us ho fareu!!!

Com ens ha semblat poca cosa la via, decidim investigar més pels voltants i decidim arribar al Punxó d'en Tatet, on hi ha un altre via dels Masó, la via Llei de Vida, oberta l'any 2000. La nova guia fa una bona referència de la via, però no se quan la deuen haver pujat per que el peu de via es impracticable per la quantitat d'esbarzers que hi ha. De debò que no hem pogut arribar al peu de via. Clarament quan van obrir la via ho van netejar de matolls i ara després de quinze anys això a anat creixent a tort i dret. així que marxem amb la cua entre cames i tenim la genial idea d'anar a Sant Joan a fer la Sala-Baques de la Roca de la Font de Jacob. Quina gràcia em va fer pujar fins el Pla de les Taràntules i tornar a escalar... però som "masoquistes" (?) i no donem res per acabat

Au!!, la setmana que be serà un altre dia i un altre via nova per la cole...

Escalada realitzada per: Jordi Calabuig i Joan Prunera

La via i la roca des de el camí

El segon llarg

La Gorra Frigia. Via SENSE NOM. Arqueologia Montserratina

Diumenge 4 d'octubre de 2015

Fa anys, que al fer la via GEDE o Blava de la cara sud del Gorro Frigi, em vaig fixar que a l'esquerra hi havia una reunió d'espits pintats de taronja i algun que altre espit "despistat" en mig de la paret i com es natural, de sempre, m'habia "picat" la curiositat. al comprar-me la nova guia de GORROS he vist que hi ha l'itinerari dibuixat amb el nom de "¿?". Com sol passar en totes les guies, que vingui ressenyada una via no vol dir que els que han fet la guia, tenen que haver escalat la via en qüestió. el cas es que ens hem decidit anar a la recerca de la via sense cap nom. Aventura garantitzada i més amb la climatologia que hem patit. De fet, no hem seguit tot el recorregut dons feia bastant mal temps i fred i decidim sortir per la variant i empalmar amb la Blava o GEDE. Quan faci més bon temps, tornarem.

La via esta equipada amb material divers, parabolts de 8 i 10 mm i espits, que duen ser el originals. Tant sols hem posat un friend petit al tercer llarg. Comença arrampada però el que seria el tercer i quart llarg que l'hem fet en un de sol , es prou vertical i amb alegria entre assegurances. La roca es molt bona però hem d'estar atents a les "crostetes" que poden saltat degut a que la fa poca gent... això crec. La primera reunió  només han deixat un parabolt i han tret els tres espits que hi havien i un parabolt està segat. Nosaltres hem posat un cargol amb plaqueta per reforçar-la.

1er llarg: II i III, dos parabolts de 8mm i un espit en uns 45 o 50 metres
Comença en el mateix punt que la GEDE però pujarem en tendència a l'esquerra per continuar recte sense cap assegurança després dels dos primer parabolts i tot just quan falten uns 10 metres per la reunió trobem un espit. arribant a la reunió, a l'esquerra hi han un parabolts amb plaqueta de color lila. De fet, no seria cap entrebanc que no hages cap seguro en tot el llarg, Es molt fàcil.

2on llarg: III i III+, dos parabolts i un espit (crec) en uns 40 metres
Sortim de la reunió recte amunt fins una llastra i després lleugerament a l'esquerra on trobarem algun punt d'assegurança. Llarg semblant a l'anterior però amb una mica més de sal i pebre.

3er llarg: IV, IV+, V, IV i III. tres espits i un parabolt (de la reunió) en uns 45 metres
Sortim de la reunió en vertical i escalada bastant fàcil fins un espit seguim fins una cornisa ample i a l'esquerra de tot trobem una reunió. Deuen ser uns quinze metres i decideixo continuar. El llarg es molt rebuscat. Va pujant en diagonal superant ressalts sortint-se de la lògica de la via fins que gaire be toquem el gran diedre tant característic que ratlla la tota la pared. Aquí es on no quadra res de la guia. Mes a l'esquerra, en un nínxol veig una reunió amb espits vells i plaquetes liles i dedueixo que es la reunió de la PINK FLOYD i monto reunió.

4t llarg: IV i tres o quatre parabolts i un burí vell en uns 40 metres
El temps s'està "enmarronant" de valent i decidim sortir per la VARIANT i anar a buscar la via BLAVA. De la reunió sortim en tendència a la dreta fins el ressalt del diedre que ratlla tota la paret. Després continuem amb flanqueig ascendent i de nou en vertical seguit el parabolts fins la reunió de la via BLAVA. Jo, de segon, m'he permès investigar una mica cap a l'esquerra arribant fins una reunió a sota del gran sostre però la roca no donava gaire confiança i el temps com estava menys encara, així que retornem a la reunió.

5è llarg: II i III uns tres o quatre parabolts entre la via BLAVA i la JOAN MARC i uns 30 metres
Llarg de tràmit sense cap rellevància on surten vàries vies fàcils de la cara sud. La reunió es de dos parabolts amb anella que farem servir per fer un sol ràpel d'uns 40 metres fins el peu de la canal per baixar. Després, flanqueig delicat fins el coll del Gorro Frigi i la Magdalena Superior.

Podríem dir que es una via nova, una mica d'aquí i d'allà però ha estat divertida i fins i tot "aventurera". Llàstima el temps.

També em permeto comentar que es una llàstima que des-equipessin les cadenes i maromes de la via NORMAL. Pels que baixem de les vies, era molt ràpid i còmode però, suposo, que havia gent que no li agradava que pugessin per aquestes instal.lacions, no? Per una banda em vaig alegrar i per l'altra no... coses de la dualitat!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El primer llarg

El segon llarg 

El tercer llarg

Empalmant el quart llarg

El company recuperant el tercer llarg 

Arribant a la reunió 

El llarg de la variant per anar a la GEDE

Buscant una reunió... 

"Foto-cim" i a tapar-nos que fa molta "rasca"

Via RANTANPLAN a la Magdalena Inferior + CONTUZ, MESEDEZ!

Dissabte 5 de setembre de 2015

Va ser un juliol del 87 que amb el meu amic "Chufi" vàrem fer aquesta via per primer cop, que amb el temps es convertí en una "mega-clàssica" d'aquesta regió. Repetida fins l'aburriment, ara feia més de deu anys que no la tastava i creieu-em si us dic que el primer llarg m'ha fet patir de valent. Sort de la cantitat exagerada de parabolts que hi han. Ja en el seu dia, el primer llarg no era gaire agradable de fer per la calitat de la roca, molt llimada, però ara es, podríem dir, una pista de patinatge. Això em fa pensar amb el seu re-equipament, amb el doble de parabolts que havia en el seu origen, cosa que no te lògica en els dos llargs següents que tenen un rocam de primera. El cas es que es una via molt assequible, amb ambient, vertical i amb els darrers llargs per gaudir de valent.

Sortim del "cavall de ferro" i prenem el camí nou se Sant Jeroni, tot molt marcadet peque els turistes no es perdin per seguir mes en davant els camí de les ermites i abans d'arribar a les escales de Jacob entre una clariana del bosc trobem la paret de la Magdalena Inferior. Veiem un doble burí o espit uns metres a munt del terra que ens indiquen el començament de la via. Avui es un dia molt humit dons el dia anterior a estat plovent i el terra es tot moll. La roca sembla prou be, tant sols un tant humida.

1r llarg: V, IV i V, 16 parabolts i un parell de burins que no farem servir en uns 35 metres
Comencem a pujar en tendència a la dreta fins un doble burí al costat d'un parabolt. La via no te pèrdua, tant sols tenim que seguir els rastre dels parabolts que son molt propers. el primer tram de la via la roca es molt llimada pel pas de les cordades, després s'hageu en un petit tram per tornar a redressar-se. Aquí la roca es mes agraïda i farem els darrers metres molt verticals fins arribar a la reunió en una petita cornisa.

2n llarg: IV+, IV i V-, uns 8 o 9 parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra fins uns enorme còdol. Un cop superat, seguirem lleugerament a la dreta escalant en placa compacta i amb roca de primera, un tant polida però molt bona. Els parabolts ens indiquen el camí com ja he dit i ara pugem per na mena d'esperó vertical  que ens durà a una reunió molt penjada però prou còmoda. Llarg per gaudir.

3r llarg: IV i IV+, uns 9 parabolts en 35 metres
Sortim verticalment per anar lleugerament a l'esquerra i d'aquí tot recte a munt. Per mi, el millor llarg de la via. Roca de primera i vertical on van sorgint les preses de mans per on vulguem, podríem equipar els llarg tant sols amb "merlets", però el poder seductor del cant de sirenes que desprenen els parabolts ens ho impedeix. De mica en mica va perdent dificultat i arribem a la reunió còmodament.

4t llarg: II i un parabolt en uns 10 o 15 metres
Llarg de tràmit per coronar el cim

Pel descens, anirem al cantó oposat a la via per on surt la via Normal, on trobarem la instal.lació de ràpel lleugerament a l'esquerra i uns metres per sota del cim. Amb una corda de 60 metres en doble tindrem suficient per baixar i que ens deixarà en un pedestal a un metre escàs del terra.

Con tenim temps en Joan Casado em proposa anar a la CONTUZ, MESEDEZ! a la mateixa roca. Jo la he fet també un munt de cops però avui es un dia per "xal.lar", el que no m'agrada es la cantitat de "turistes" que hi ha per les ermites i camins que ens miren com si fóssim "bitxus rarus"... pot ser si que ho som!!!

Escalades realitzades per: Joan Casado i Joan Prunera

Terra mullat i paret humida, veurem com va la "cosa" 

Primers metres del primer llarg 

El company recuperant el primer llarg

El segon llarg, aquí la roca ja cambia 

Recuperant el segon llarg

El tercer llarg 

Arribant a la darrera reunió 

El cim de la Magdalena Inferior i al fons La Magdalena Superior

Via CONTUZ, MESEDEZ!

Baixant de la ermita i abans d'arribar a les escales de Jacob, al costat de la gran bauma, en un marcat desplom comença la via.

1er llarg: V+, V, IV i IV+, 8 parabolts en uns 30 metres

Començem el llarg superant un bon ressalt amb la pedra un tant llimada i amb uns parell de passos explosius entrem en un terreny més agraït. Seguim amb tendència a la dreta i superem una placa vertical amb molt bon canto i de seguit entrem a la reunió molt còmoda.

2on llarg: IV i IV+, 6 parabolts en uns 27 m

Encetem el llarg en vertical anat superant petits resalts fàcils fins un més pronunciat. superat això resten uns metres fàcils fins la reunió abans d'arribar al cim.

Via sense més pretensions, ben assegurada i amb un rocam de primera ideal per completar qualsevol escalada dels voltants. Per baixar podem fer-ho per la via normal amb un sols ràpel de 30 m o per la mateixa via amb un de 60.

Primer llarg 

Segon llarg

Arribant al final de la via

ARESTA JOAN MANEL a l'Ullal de les Magdalenes (Montserrat)

Dissabte 12 d'abril de 2014

Hi han dies que t'aixeques del llit i no se per que carai, sembla que la cosa no funciona. Jo soc una mica maniàtic i si faig coses fora de lo habitual, em fa l'efecte que no ha d'anar be la cosa. Son manies, però m'afecten, i tant tontes com al lligar-me la corda, la meva a la dreta i la del company a l'esquerra o com posar-me el peus de gat, sempre, abans que l'arnés. Tinc un altre, tant "gilipollas" com no passar mai per sota d'una bastida el dia abans d'anar a escalar o que mai rapelo el segon, o primer o ultim si no res. Aquest dissabte no ha estat menys, sempre que entro al "putu" peatge de l'entrada al Monestir i pagar religiosa-ment el pàrquing, sempre ho faig per l'esquerra i aquest cop en Guillem, va i es fot per la dreta. Alguna cosa no surtirà be, em dic a mi mateix. Digueu-me "raret", però es així. No puc fer-hi mes.
La idea d'avui era enganyar al Guillem per fer la via Bella Easo del Gorro Frigi i un cop a peu de via després de relliscar per la canal i omplir-nos de fang el calçat degut a les pluges del dia anterior, el Guillem mira a munt i arronsa el nas. Ui, no se, no se... arribo jo, miro també a munt i em miro al Guillem i faig cara de "moniato"... avui no tenim el dia, no? I ara que fem? Alguna cosa tenim que fer. M'he quedat descol.locat. A la fi ens decidim a fer l'aresta Joan Manel a l'Ullal de les Magdalenes que encara no he fet una piulada en el blog. La he escalar uns quants cops i es una via prou maca i ens servirà per refer la manca d'empenta que ens ha faltat abans.

Pugem fins a peu de l'Ullal amb compte, dons el terra es prou mullat i trencat i començarem des de sota on comença la via Ulu-Apa del propi Guillem. Aquesta aresta, jo sempre ja he començat pujant per la canal de l'esquerra i després flanquejant fins la reunió del jardinet penjant. Fent el primer llarg de la Ulu-Apa se'ns farà una mica més llarga.

1er llarg: III i tres parabolts en 35 metres
Aquest llarg es molt fàcil però tindrem que tenir compte amb la roca dons es una mica trencada i humida. La reunió la podem fer en la pròpia Ulu-Apa, dons son parabolts i estan millor que els de la pròpia via que volem fer. Reunió còmoda en el característic jardinet penjant.

2on llarg: IV i quatre parabolts i un espit en 25 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió sempre en tendència a cercar l'aresta vertical de més amunt. En el recorregut trobarem quatre parabolts nous i un espit vell. Sembla que l'han restaurat fa poc. Seguim recte a munt en tendència a l'esquerra fins arribar a la reunió, de dos parabolts amb anella nous a la dreta de la vertical aresta del proper llarg.

3er llarg: IV+, V i IV+ i  sis espits en uns 30 metres
Encetem el llarg pujant per l'esquerra a cercar l'aresta vertical. Pujarem sempre recte amb uns còdols generosos però molt vertical fins que la dificultat minba de sobte, i a la nostra esquerra trobarem la reunió amb dos parabolts pintats de vermell molt matusserament, dons no han tingut cap mena de recança en pintar també la roca. De sapastres el món es plé, que li farem, només queixar-nos...

4t llarg: IV i tres parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió ,per la dreta seguint el fil de l'aresta, ara més fàcil i també amb molt bon rocam fins que de mica en mica arribem al cim d'aquesta roca. Ull, al fina la roca no es gaire bona, però ja som de fet al cim.

Per baixar farem un petit ràpel de 15 metres, pel cantó que mira a la Magdalena superior i ja serem de nou a terra.

Com encara es d'hora i ens hem quedat amb ganes de tocar més roca, decidim anar a una via que encara no ha fet en Guillem, (cosa rara) La via Sala-Baques, però ja fa temps que crec que no es aquesta via. en algun blog he vis que li diuen Aresta Brucs, que tampoc crec que ho sigui, dons no mira al poble del Bruc, sinó a Collbató. De fet la ressenya que vaig fer fa tres anys li vaig donar el nom de Sala-Baques per que creia que ho era. Ara tinc molts duptes. Aquí teniu l'enllaç de la "piulada":

http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2011/04/miranda-de-sant-joan-via-sala-baques.html

Be, no ha estat malament el dia. Hem pogut escalar, malgrat tot. Una altre dia serà.

Escalada realitzada per: Guillem Arias i Joan Prunera

El Guillem al segon llarg

Arribant a la segona reunió

Començant el tercer llarg

Llarg vertical i bonic de fer el tercer llarg

El Guillem sortint de la reunió

Arrbant a la tercera reunió 

Coençant el darrer llarg

Malgrat tot, ens a sortit un dia rodó