Via LLUÍS BACIERO al Cap de la Carena de Sant Joan. Montserrat

Dissabte 14 de novembre de 2015

Aquest dissabte no han sortit les coses com les havia planejat però son coses que passen i per diverses raons hem cambiat de plans i això es el que te no haver disposat d'un "plan B" més estudiat. La qüestió es que decideixo anar a una via que coneixia però que no m'ha fet mai el pes, la via Lluís Baciero, ubicada en no se quin lloc de la cara sud de Montserrat i a prop del camí de les Bateries tocant al pla de les Taràntules... total que seguint les minses indicacions de la nova guia de Gorros i fent gala del "raro instinto del hombre blanco" que ens caracteritza, després de més de mig hora de barallar-nos entre pedres, canals i esbarzers, tot això molt a prop del camí de les bateries arribem a peu de via de l'anomenada roca Carena del Cap de Sant Joan. La via es ben trobada i te el seu "puntet" que caracteritza al germans Masó, malgrat la seva aproximació, arribar a peu de via i la seva "curta llargada"

Per arribar a peu de via temin que seguir el camí fins el Pla de Sant Miquel venint del Monestir i llavors seguir el camí de les Bateries a Collbató i després d'una estona de caminar ens fixem amb la imatge de la roca i en algun punt mig obert dels matolls que trobem, ens enfilem com puguem fins el peu de via... ja us ho fareu!!!

1er llarg: V-, IV+, IV i III/II, 5 parabolts en uns 30 metres
Roca de primera qualitat en una placa un pel tombada on començar la via es el pas més difícil. Al final tenim un petit ressalt on la roca ja no es tan bona. La reunió la farem en un arbre molt a l'esquerra d'on segueix la propera tirada.

2on llarg: V, V+ (no obligat), V i IV+, 5 parabolts en uns 20 metres
En dirigim uns metres a la dreta de la reunió del arbre i ens enfilem per una paret vertical i tot seguit en clar flanqueig a la dreta fins arribar a la reunió prou penjada. La roca es immillorable i sens dubte el llarg més difícil.

3er llarg: IV i III un parabolt en uns 10 metres
Sortim de la reunió per la dreta amb uns passos compromesos fins un parabolt i tot seguit per rampa fàcil fins la reunió abans d'uns metres d'arribar al cim.

Per baixar ho farem fin el coll que tenim a la nostra dreta tot caminant i després seguirem pel cantó oposat de la via fins arribar un altre cop a prop del peu de via... i per arribar al camí, ja us ho fareu!!!

Com ens ha semblat poca cosa la via, decidim investigar més pels voltants i decidim arribar al Punxó d'en Tatet, on hi ha un altre via dels Masó, la via Llei de Vida, oberta l'any 2000. La nova guia fa una bona referència de la via, però no se quan la deuen haver pujat per que el peu de via es impracticable per la quantitat d'esbarzers que hi ha. De debò que no hem pogut arribar al peu de via. Clarament quan van obrir la via ho van netejar de matolls i ara després de quinze anys això a anat creixent a tort i dret. així que marxem amb la cua entre cames i tenim la genial idea d'anar a Sant Joan a fer la Sala-Baques de la Roca de la Font de Jacob. Quina gràcia em va fer pujar fins el Pla de les Taràntules i tornar a escalar... però som "masoquistes" (?) i no donem res per acabat

Au!!, la setmana que be serà un altre dia i un altre via nova per la cole...

Escalada realitzada per: Jordi Calabuig i Joan Prunera

La via i la roca des de el camí

El segon llarg