dijous, 17 de setembre del 2009

Via D'EN GUILLEM al Tossal de la Feixa

12 de setembre de2009
Aquest cap de setmana quedem el Joan Marc i jo per anar a fer la Via d'en Guillem. Jo ja l'he feta fa poc però a ell li falta a la "cole". Jo volia fer la de l'Avatar, pero al final decidim fer aquesta. Quedem a la Plaça Cerdà a les 7 del matí, donç el Joan Marc viu a Gavà i ben d'horeta ens dirigim cap a Coll de Nargó. Arribem a la pista, deixe'm el cotxe, agafem la motxilla i cap a peu de via que l'aproximació es llarga. No fa una calor excesiva, però en fa... En Joan Marc te moltes ganes de fer de primer i aquesta via reuneix totes les condicions per "cagats" com nosaltres, donç predomina "molt el parabolt". Decidim que farem la via a "escote" un llarg cada un. I així ho vem fer fins arribar a dalt del cim. Al repetir la via i coneixe-la una mica he pogut "apurar" alguns passos en A0 que havia fet en "artifo" i algun que altre en lliure. El dia era perfecte però poc a poc es va possar núvol, fin el punt que quan estavem just al quart llarg comença a plorure, va ser una estona i destrès va tornar a surtir el sol, però poc a poc es tapave més i més. Arribem al cim i... batua!!!! començen a caure llamps i trons, i com no es una cosa nova i la coneixe'm be a la muntanya, decidim que "cames per que us volem". Vem arribar al cotxe tot jus de comerçar un aiguat de pel.licula. Vem dinar "bocata" i "Vichi" que teniem molta sed.
En fi tot va anar rodó, escalda llarga, ambient sol.litari i bona companyia en una escalada de poc compromis, però perfecte per gaudir-la.



Via EL CAMÍ DE L'ALZINA

06/09/2009

Aquest diumenge hem quedat en Fernando, en Joaquim i jo, que després d’un mes (mes o menys) d’inactivitat per part d’ells (jo aquest estiu m’he fet un fart de caminar per Cerdenya), decidim anar a fer “el camí de l’Alzina” que esta a prop del Monestir de Montserrat i s’ha de camiar poc. Passo a recollir a Joaquim a Sant boi i quedem amb Fernando a Monistrol per esmorzar. El dia sembla que promet ser caluros. Aquesta via ja l’he fet uns quatre cops,un d’ells tambè amb el Joaquim, però es molt maca i bem assegurada i es perfecte per calentar motors despres de les “holidays”.Arribem a peu de via i el sol ja ens apreta. Començarè jo el primer llarg y, “redeu” no m’enrecordave que estava tan pulit i relliscós, fins hi tot he tingut un petit “saque”, que per sort m’he pogur agafar al pont de roca (bufff, començem bè!!!) Arribo a la R1 sense mes problemes i començen ells, que tambè rondinen del puliment del llarg. Ara li toca a Fernando el segon llarg que te un passet de V+ (per a mi es mes, quasi 6a, però no es determinant el que a mi em sembli...). Puja fent algun repòs, però, be. Surtim Joaquim i jo, jo devant d’ell i aconsegueixo fer-ho sense tocar res (esclar que vaig de segon...) Joaquim no se la juga i fa A0, que el tercer es per ell i vol anar “fresquet” per poder-lo fer be. I tant que ser fa be! el puja sense cap problema, dons es un llarg molt maco amb un bon desplomet amb flanqueix i canto a dalt de tot. Ens juntem a la R3 i ara li toca un altre cop a Fernando (jo emb reservo l’últim llarg, que la darrera vagada que vaig estar pujave massa ràpit perque plovia i no el vaig gaudir prou) El quart llarg es molt maco però mes curtet, d’aquells de IV+ finet per gaudir de la roca. Arribem els tres a la R4 i fem un respir que el sol “mossega”. Aconssegueixo fer tot el llrgr sense repossos i m’es tranqui que el darrer cop. Pujant ells i Fernando “flipa”: quina tirada mès maca!, Joaquim al darrera també pero ja se la coneix. Be, donç arribem tots a dalt i despès de les escaixades de mans, enfilem escales a vall per remullar la garganta a Monistrol i comentant la “jugada” de la via. Es que som com nens!




dijous, 23 de juliol del 2009

Via NORMAL a la Nina. Els Frares Encantats. Montserrat

19 de juliol de 2009

El diumenge quedem Joaquim i jo amb la idea de fer la normal del Lloro. Jo ja habia pujat aquesta roca l’any 89 per la via Cerdà i la normal era una via que sempre m‘havia cridat l’atenció. Total que després de mès d’un hora d’aproximació i de “suar la carnsalada” arribem a peu de via. El Joaquim mira amb cara d’extranyessa i jo amb cara “agnòstica” decidim que no ens fa el pes, donç diuen que no entren les plaquetes en els burins... (excuses!!!) Tenie’m un segon plà per si no surtia bé “lo del Lloro” i decidim anar a fer la normal de la Nina que ni ell ni jo hem pujat mai. Desde el collet del Bisbe i la Monja, la Nina te una figura molt esbelta i maca. Ens dirigim cap a ella. El primer llarg, despres de pujar el pedestal amb una curta grimpada de II es A1e i diuen que en llire es 6a (?), el començo jo (amb estreps, per supossat) fent passos bastants llargs però assequibles i amb una sortida en llire de IV fins a la reunió. Monto la reunió sota el cap de la Nina a l’ombra i puja Joaquim, també sense cap problema. El segón llar el farà ell. No veiem per on va pero segons la resenya ha de anar per la cara sud. Es un flanqueig d’uns set metres fins l’artificial. Despres d’una estona sento al Joaquim que em diu que ja ha arribat a dalt. Desmonto la reunió i cap a dalt!! Despres del flanqueig et trobes dos pitons, un vell i un nou, que aquest últim, està ficat en tendencia cap a vall, penso: quina por!!, però despres de tres passos mes d’artifo i una sortideta en lluire de IV+ arribes al cim. Bonica vista de Freres desde un cim emblemàtic de Montserrat, dons la primera escalada en aquesta agulla va ser l’any 1942 (amb tronc inclós) per Vicens Barbé i dos companys mes, aquell mateix any, al mes de juny si no vaig errat, el mateix Barbé va patir l’accident mortal a la Caputxa. La baixada va ser una mica “caòtica”, donç no sabie'm com baixar i despres d’uns “petits embolics” veiem que es pot baixar sense problemes per la cara sud amb un rapel de 40 metres fins una canal. Be, ja tenim un altre via i roca de Montserrat a la butxaca, encara que curta, et queda una bona sensació. Tornada a Can Massana pel Coll d’Agulles i “bocata” al Hotel del Bruc que al poble esta tot tancat...

El Primer llarg
El cim

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.