dijous, 23 de juliol de 2009

Via Normal a la Nina

19 de juliol de 2009

El diumenge quedem Joaquim i jo amb la idea de fer la normal del Lloro. Jo ja habia pujat aquesta roca l’any 89 per la via Cerdà i la normal era una via que sempre m‘havia cridat l’atenció. Total que després de mès d’un hora d’aproximació i de “suar la carnsalada” arribem a peu de via. El Joaquim mira amb cara d’extranyessa i jo amb cara “agnòstica” decidim que no ens fa el pes, donç diuen que no entren les plaquetes en els burins... (excuses!!!) Tenie’m un segon plà per si no surtia bé “lo del Lloro” i decidim anar a fer la normal de la Nina que ni ell ni jo hem pujat mai. Desde el collet del Bisbe i la Monja, la Nina te una figura molt esbelta i maca. Ens dirigim cap a ella. El primer llarg, despres de pujar el pedestal amb una curta grimpada de II es A1e i diuen que en llire es 6a (?), el començo jo (amb estreps, per supossat) fent passos bastants llargs però assequibles i amb una sortida en llire de IV fins a la reunió. Monto la reunió sota el cap de la Nina a l’ombra i puja Joaquim, també sense cap problema. El segón llar el farà ell. No veiem per on va pero segons la resenya ha de anar per la cara sud. Es un flanqueig d’uns set metres fins l’artificial. Despres d’una estona sento al Joaquim que em diu que ja ha arribat a dalt. Desmonto la reunió i cap a dalt!! Despres del flanqueig et trobes dos pitons, un vell i un nou, que aquest últim, està ficat en tendencia cap a vall, penso: quina por!!, però despres de tres passos mes d’artifo i una sortideta en lluire de IV+ arribes al cim. Bonica vista de Freres desde un cim emblemàtic de Montserrat, dons la primera escalada en aquesta agulla va ser l’any 1942 (amb tronc inclós) per Vicens Barbé i dos companys mes, aquell mateix any, al mes de juny si no vaig errat, el mateix Barbé va patir l’accident mortal a la Caputxa. La baixada va ser una mica “caòtica”, donç no sabie'm com baixar i despres d’uns “petits embolics” veiem que es pot baixar sense problemes per la cara sud amb un rapel de 40 metres fins una canal. Be, ja tenim un altre via i roca de Montserrat a la butxaca, encara que curta, et queda una bona sensació. Tornada a Can Massana pel Coll d’Agulles i “bocata” al Hotel del Bruc que al poble esta tot tancat...

El Primer llarg
El cim

5 comentaris:

  1. Enhorabuena por la vía, que es de las que tengo ganas de hacer, y también por el blog.

    ResponElimina
  2. Hola Joan ja tens blog benvingut al mon de les piulades virtuals.

    ResponElimina
  3. Gràcies. Si, per fi ho he aconsseguit! M'ha costat molt, per que jo i la informàtica... hara ja tinc una "andròmina d'aquestes per "piar" activitats.
    Per cert, ja saps que som del mateix Centre, de l'Àliga

    ResponElimina
  4. Ayer la hicimos, los pitones del segundo largo ya no estaban; Para alcanzar el primero de los buriles, tela!!! suerte que llevábamos un gancho y pudimos resolver el paso.
    Si alguien la quiere repetir que añada un gancho (grande) en la mochila, o algunos hierros para mirar de clavarlos.
    Saludos !!

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.