dimecres, 24 de febrer del 2016

Via del PA DE QUILO, Serra de Sant Joan de Montanissell, Alt Urgell

Diumenge 21 de febrer de 2016
Anys i panys han passat per que vingues a fer aquesta via. Mai era el moment idoni però a la fi ha caigut. Be, jo m'esperaba algo diferent, no m'ha fet el pes del tot, sincerament m'hagrada més la seva veïna, El Cap i el Passarell a Montanissell. La he trobat massa "matollera" i plena de trams plens de terra que no et feien escalar a gust. Al seu favor, el sisè llarg que es fantàstic i el flanqueig del quart llarg que es preciós, per lo demés... passable. Serà que tenia moltes ganes de fer-la i m'ha decepcionat una mica, però com sóc un col.leccionista de vies, es una més per la col.leció. De totes maneres, la recomano.

Per accedir a la via farem la mateixa aproximació que per anar al Cap i el Passarell... i uns metres abans, al peu d'un diedre herbós comença la via. Espit visible a un parell de metres per damunt nostre.

1r llarg: A1, V, A0/A1e, V i IV+, 6 pitons i 3 espits en 45 metres
Comencem el llarg fent un pas d'A1 ficant un friend o tasco en una fissura fins arribar a un espit i tot seguit sortint en lliure per un diedre herbós. Seguim per placa fins un sostre que en barra el pas. flanquegem en lliure o en A0 per mitjà d'uns pitons fins un replà on hi ha un arbre. Flanquegem a la dreta també en A1e/V fins continuar en lliure per plac tombada i entrar a la reunió caminant. Llarg molt estrany, així m'ha semblant a mi.

2n llarg: I, IV, II/III, III i I, un espit en uns 50 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra a cercar un espit visible en un ressalt. Seguim en tendència a l'esquerra tot grimpant per terreny molt fàcil i trencat fins arribar a l'alçada d'un bosc de pins on només tindrem que superar un petit ressalt molt fàcil i a peus d'una placa trobarem la reunió. Llarg molt lleig i de tràmit.

3r llarg: IV, IV+, III i IV, un espit i un pitó en uns 30 metres
Pugem per placa fins arribar a un espit i continuem fins un petit ressalt que el superem sense cap problema. Seguim fàcilment fins un ressalt on trobem un pitó i un cop superat, arribem a la reunió als peus d'un gran desplom.

4t llarg: IV+, V, IV+, V+/A0e i IV+, dos pitons i dos espits en uns 30 metres
Flanquegem a la dreta per placa amb passos aeris fins a cercar un espit. Continuem i li donem la volta al desplom fins entrar a una cornisa on tot es molt herbós i seguim fins un ressalt on hi ha un espit al començament d'una placa. Superem la placa en lliure (V+) o fen un petit pas d'Ae per seguir per placa molt bruta de terra hi herba fins arribar a la reunió als peus d'una placa immensa. Llarg maco si no fos per lo brut que es.

5è llarg: III, V i IV, dos pitons en uns 25 metres
Ens dirigim clarament a l'esquerra a cercar una mena de xemeneia curta on hi ha un pitó. La superem amb passos se diedre o be empotrats fins sortir a una cornisa. Seguim per blocs un tant inestables fins un bon replà als peus d'un altre xemeneia/diedre tot just a sota de l'arbust que dona nom a la via.

6è llarg: V+, IV+, V, V+ i V, 4 espits i 2 pitons en uns 45 metres
Sortim de la reunió pujant per placa i diedre intentant superar el fort desplom per passar a la dreta amb un pas difícil fins arribar a un espit als peus del "pa de quilo". Li donem la volta per la dreta i seguim per placa amb un rocam fantàstic. Arribem a un diedre que es fa fent mes vertical fins que un sostret es barra el pas. Flanquegem a la dreta amb passos difícils però tot molt ben protegit i seguim a munt per placa  fins arribar a una bona cornisa on farem la reunió. Sense cap dubte, el llarg més maco de la via amb una roca fantàstica.

7è llarg: A1e (dos passos) V, IV+ i III, 3 espits i 2 claus
Sortim de la reunió fen un parell de passos en A1e de dos espits per superar el desplom. Sortim en lliure vers la dreta per entrar a una placa amb molt bona roca i un cop superada entrarem en terrenys fàcil però trencat i amb tendència a la dreta pujarem per una mena d'esperó on al final trobarem la reunió d'un parabolt  (l'altre només està l'esparrec) i ja som al final de la via.
Per accedir al cim, anirem caminant per l'esquerra ascendentment fins el cim on hi han les famoses antenes.

Sempre que he pujat en aquest cim, he baixat per la pista, molt llarg, però segura. No he tingut massa clar el baixar per altre lloc. Tenim un hora i mitja de baixada ben bona.

Dons ja tinc una altre via nova per la "cole"que m'ha deixat un regust estrany, per que no m'ha fet el pes del tot, però tot son opinions i gustos

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
A mig primer llarg
El fàcil segon llarg
El tercer llarg
Començant el quart llarg 
La reunió del quart llarg. Tot amb molta herba
El cinquè llarg 
Molta, molta herba 
El fantàstic sisè llarg 
El darrer llarg després dels dos passos d'Ae
Molta calor, per ser febrer, em passat

dimarts, 16 de febrer del 2016

ARESTA BRUCS a la Piràmide o Roca nº 181, Els Frares Encantats de Montserrat

Diumenge 14 de febrer de 2016
La Piràmide es un roca poc coneguda, de fet en el llibre de Montserrat Pam a Pam, surt sense nom, tant sols amb el número 181. No es fins que editen el llibre, Roques, parets i agulles de Montserrat que ja es anomenada com a Piràmide. A primera vista la seva aresta sud no inspira gaire confiança i així han passat els anys sense parar a fixar-me amb ella. A la recerca de noves vies per engruixir la col.lecció, ens decidim a anar-hi i la veritat es que es una escalada molt senzilla però no mancada d'aventura. amb un equipament mínim el segon llarg es una petita joia per trobar llocs on emplaçar assegurances flotants i amb un rocam de primera. Via del tot recomanable sobre tot per a col.leccionistes...

Per accedir a peu de via farem gala del "raro instinto del hombre blanco". Partint del refugi i ens dirigim a la Canal Ample i seguirem torrent a munt. En arribar a una explanada gran, al poc de deu minuts de marxa, i fixant-nos amb les agulles de la nostre dreta (Regió dels Frares), enfilem pel mig del bosc fins a tocar la paret oest de la Piràmide. Resseguim la paret vers la nostre dreta fins arribar a peu de l'aresta sud i serem a peu de via. Uns vint minuts des de el refugi.

1r llarg: II i III, net d'assegurances i uns 15 metres
Llarg molt senzill i de roca discreta però molt fàcil que en durà a una cornisa al peus d'un ressalt on podrem muntar la reunió en un dels arbres que trobarem. També podem pujar per la canal de la nostre dreta fins la primera reunió... però no te gràcia.

2n llarg: IV, IV+, III i IV, dos espits i uns 30 metres
Sortim de la reunió ver l'esquerra per terrenys vertical però de còdols generosos i amb bones posibilitats de emplaçar tascons, friends o tricams i algun merlet fins una placa inclinada però llisa i protegida per un espit. Superat aquest tram, decau la dificultat fins entrar a la reunió on poc abans trobarem un altre espit. La reunió es a sota d'un sostret on hi han dos burins vells i un altre de mes nou que no inspiran gaire confiança. Podem reforçar la reunió amb un parell de friends ben bons. Segons el llibre de Roques, parets i agulles aquí no es fa reunió però com aquestes guies eren, de fet, poc precises muntem la reunió. Llarg molt bonic

3r llarg: IV, III i II, llaçar sabines i uns 30 metres
Sortim de la reunió per sota del sostre i enfilem per l'esquerra de la llastra amb bon rocam però a controlar. fins arribar al cap de munt de la llastra. seguim per terreny molt fàcil per una mena d'esperò inclinat fins que es redreça i al peus d'un petit ressalt trobem la reunió al terra amb un parabolt i dos espits amb anella. Llarg amb un cert ambient.

4t llarg: IV i III, llaçar sabines i uns 15 metres
Enfilem per terreny amb roca no gaire bona per superar un tram vertical però fàcil però compta amb la roca fins arribar practicament al cim de l'agulla on muntarem la reunió en una sabina o be al cim mateix amb dos burinades al terra o en un parell de grapes metàl·liques. Llarg no gaire maco però que ens serveix per arribar al cim.

Per baixar, desgrimparem un ressalt fàcil per la vessant nord i d'aquí baixarem caminant fins una sabina on trobarem una baga amb un maion i farem un petit ràpel d'una quinzena de metres fins el coll. Tot seguit, baixarem per la canal encarada al sud fins arribar un altre cop al peu de via i un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
El segon llarg 
Arribant a la segona reunió 
Començant el tercer llarg
Dia clar, però amb mot de vent
Petites troballes on emplaçar "caxarrets"

dimarts, 26 de gener del 2016

Via ANGLADA-AUQUÉ a la Mamelluda. Els Frares Encantats de Montserrat

Diumenge 24 de gener de 2016
La Mamelluda es una d'aquelles agulles que per mi sempre ha estat envoltada de misteri i respecte. No la coneixia fins que el 1982 va anar a parar a les meves mans el quart volumen de Roques, parets i agulles de Montserrat dedicat al Frares Encantats, però aquell V+ i les explicacions, no massa clares de la guia i també la desconeixença de la regió, va fer que ignoresim certs itineraris i en especial aquesta via. No se si amb els anys tens més seny o el vas perden, el cas es que fa temps que me la mirava de lluny fins que ens decidim a tastar les seves voluptuoses i cridaneres metes. Es una escalada curta, tipìca aresta Brucs, però molt exposada, s'ha de tenir sang freda per per el segon llarg i va anar d'un trist que em baixes...

Aquest cop ens acompanya al Joaquim i a mi, en Francesc Blanch (Quico) company que hem conegut mitjançant el "putufeisbuc". No te gaire experiència amb això d'escalar, però si moltes ganes.

Per accedir a la Mamelluda i partint del refugi Vicenç Barbé, anirem pujant per la Canal Ample fins arribar a la Sense Nom i ens bifurcarem a la dreta seguint les marques blaves del camí al de Frares fins arribar al coll que hi ha entre la Mateixa Mamelluda i la Caputxa. Davallem vers el Sud una canal fins arribar a la vistosa aresta de la Mamelluda i en el punt mes baix comencem l'escalada.

1er llarg: II, III i IV, un burí i uns 50 metres
Comencem l'escalada pujant per la inclinada aresta fins un que a meitat de recorregut trobarem una burinada. També podríem pujar per la canal de la dreta de l'aresta i arribar en aquest punt i començar l'escalada. Ara es posa més vertical però sempre molt fàcil fins els sis o set metres final on muntarem en un bon replà la primera reunió de burins. Llarg fàcil però exposat.

2on llarg: V+, V, IV, IV+, IV i III, un burí i uns 20 metres
Sortim de la reunió un xic per la dreta on podrem aprofitar, si allarguem un pel el braç, un parabolt d'una via que va per la dreta. Seguim un parell o tres de passos molt fins fins a tocar el burí de la nostra via. Plaqueta, per cert, prima com una llauna de sardines. Superat el burí tenim uns tres metres molt verticals i fins que gaire be al final, trobarem uns còdols ben bons. Aquí una de les mamelles ens barra el pas on sortosament podem posar un bon friend (KONG nº 3) a sota del pitram. Flanquegem a l'esquerra fins situar-nos al bell mig de la regatera. Aquí podrem llaçar una pedra encastada que farà de pont de roca. Mitjançant tècnica d'encastament pujarem en oposició entre les mamelles, ull a la roca en la sortida i al final, en un replà al peus del cap muntarem la reunió en un arbust que hi ha al terra. Llarg que et posa les piles i molt exposat.

3er llarg: IV+, IV i III, un clau i un burí en uns 15 metres
Encetem el darrer llarg enfilant-nos pel mig del cap amb un parell de passos difícils. Tenim dos opcions: anar a cercar un burí vell a la dreta o decantar-nos a l'esquerra a cercar un pitó vell. Tant una cosa com l'altra ens portarà a un flanqueig a la dreta per sota d'una llastra un pel desplomada que superarem per la part més feble fins arriar al cim. Llarg curt però molt bonic.

El descens el podem fer desgrimpant per la via normal amb un parell de passos de III, només tenim un espit al cim de l'agulla i no recomano fer cap ràpel i si desgrimpem, recomano fer-ho prenen la màxima seguretat dons es prou exposat. Un cop passada la part més compromesa, es pràcticament caminant.

Be, ja tenim a la "cole" una de les clàssiques. Fa un dia anticiclònic però per les alçades, fa massa vent i decidim de camí a vall, anar a la via Normal del Setrill:
http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2012/05/agulla-sense-nom-i-el-setrill-vies.html

Escalada realitzada per: Francesc Blanch, Joaquim Llòria i Joan Prunera
La Mamelluda envoltada d'agulles
El primer llarg
El segon llarg
Superant les "mamelles"
El darrer llarg
Via curta però intensa
La desgrimpada per la via normal

dimecres, 20 de gener del 2016

DIRECTA DE L'AVATAR al Tossal de la Feixa. Alt Urgell

Diumenge 17 de gener de 2016
Després d'estar dos mesos en aturada forçosa ens tornem a retrobar amb el Joaquim que te unes ganes enormes d'escalar. Per començar de mica en mica no anirem a fer una via curta i senzilla, no, anirem a fer via llarga i de calcari. Això si, sense gaire compromis, tota parabolada i amb passos d'artificial per que no perdi la costum.

Escollim la via Directe de l'Avatar al Serrat del Coniller a l'Alt Urgell, sempre amb la recança de que farà un fred de justícia però la veritat es que no hem passat gents, tot fent un dia esplèndid, malgrat algun moment que algun núvol ens va negar la presència de l'astre rei però sense cap problema. En algun llarg vàrem suar!
Com érem tres i la via en un pel treballosa per culpa dels trams en artificial, sobre tot els tres primers llarg, em trigat sis hores en completar la via amb el resultat d'arribar de nit al cotxe, però, i el que ens hem arribat a riure a la via?, això no te preu.
La via l'Agus i jo ja la habiem fet fa anys però el Joaquim no i la veritat es que se li notava les ganes d'escalar... Joaquim ben retrobat de nou per les parets!!!

La via no te cap misteri, només tenim que seguir el rastre del parabolts grocs, ara, gaire be despintats sense cap mena de problema per seguir la via. La via te dos parts, els tres primers llargs predomina l'artificial o l'A0e i la segona part, els tres darrers en lliure, no obligat, per la proximitat de les assegurances.

Sortim de Coll de Nargó, prenem la carretera en direcció a Isona. A un 3 km. del poble tenim a mà dreta un trencall direcció Sallent. Seguim uns 3,5 km més i  en un cambi de rasant a la nostre dreta trobem una pista. Estacionem el vehicle a l'esquerra en un petit replà on hi ha una fita. L'aproximació es llarga, un hora i quinze minuts tot seguin marques de color vermell. Quan arribem a unes feixes sense arbres veurem les parets a tocar. Cambiem de sentit i seguirem marques de color groc que ens portaran a peu de via. Tres parabolts grocs a la paret.

1r llarg: A1e, V, IV, V A0e i V (A1e i IV) uns 20 parabolts en 30 metres
Comença molt vertical però en artificial es puja molt còmodament. Quan portem uns 4 o 5 passos podem forçar en lliure i de mica en mica per dificultat fins arribar a un altre ressalt fent uns passos de flanc a la dreta. Seguim forçant passos en lliure o en A1e fins entrar a la còmoda reunió.

2on llarg: III, A0e, V, A0e i V (A1e i IV) uns 15 parabolts en 25 metres
Srtim de la reunió per rampa fàcil fins un ressalt on fem un primer pas d'A0e. Després podem anar forçant passos en lliure o fen A1e al gust fins arribar a la reunió, també molt còmoda.

3r llarg: IV, A1e, V i IV+, uns 15 parabolts en 30 metres
Encetem el llarg per rampa fàcil fins uns ressalts amb molt poca presa fins arribar a un nínxol amb un arbre als peus d'un fort desplom on comencem un artificial desplomat. La sortida en lliure la pode forçar en lliure quan acaba el desplom si no, podem continuar uns parell de passos més en artificial. La entrada a la reunió es vertical però amb molt bona presa. La reunió es un pel penjada.

4t llarg: IV+, V i IV i uns 15 parabolts en 40 metres
Aquest llarg paga la pena empalmar-lo amb el següent, així queda un llarg de 40 metres de V i IV molt més agraït.
Sortim de la reunió per la dreta pujant per una placa inclinada però prou llisa on ens delectarem amb la adherència i les petites regletes per poder pujar. als vent metres, a l'esquerra es troba la reunió que ens la saltarem i continuarem per placa, ara molt més fàcil fins una feixa on trobarem una corda fixa.

5è llarg: V, A0e, IV+ i III, uns 10 o 12 parabolts en 30 metres
Sortim de la reunió superant un ressalt vertical i tot seguir a l'esquerra per superar un altre ressalt amb roca a controlar (podem fer un A0e). Seguim ara decantant-nos a la dreta fins un arbre penjant en una petita cornissa i seguim fent una bavaresa . al final d'aquesta  i fàcilment, flanquegem a la dreta i entrem a la reunió.

6è llarg: V, V i IV, uns 8 parabolts en uns 20 metres
Comencem amb un pas difícil fent una curta bavaresa per continuar pel fil d'un esperó però amb tendència a l'esquerra superant uns ressalts molt macos fins que de mica en mica perdem dificultat i arribem al final de la via.

Pel descens anirem ver ponent tot seguit la cresta fent baixades i pujades per camí poc marcat i fixant-nos amb les marques vermelles que anirem trobant. Al poc arribarem a un coll ample i baixarem pel vessant sud fins trobar un altre cop el camí que hem fet de pujada. Un hora i mitja de baixada i arribem de nit al cotxe. sort que portem frontals...

Via repetida però que la he pogut apurar més del que creia i com sempre ens ho em passat de conya tot i les sis hores que hem estat penjats.

Escalada realitzada per membres del C.E. Àliga: Joaquim Llòria, Agustín Perez i Joan Prunera
El primer llarg
Arribant a la R1
El segon llarg
El fort desplom del tercer llarg
Sortint del desplom del terer llarg
La bonica placa del quart llarg
El cinquè llarg
El darrer llarg
Arribant al final de la via
Sis hores escalant... i ara toca la baixada
Arribant de nit

dimarts, 12 de gener del 2016

Via DEL BUEN AMIGO, al Gorro Mariner. Montserrat

Diumenge 10 de gener de 2016
Fa un parell d'anys, repetint la ja clàssica Sultains del Swing a la cara sud del Gorro Mariner, vaig veure un seguit de parabolts entre aquesta via i la oblidada Nina Hagen. Vaig buscar informació i no vaig trobar res fins que en la guia del Luichy, GORROS la vaig veure ressenyada. Podríem dir que es una via massa "encaixada" que busca una línia directa superant desploms entre l'espai lliure que queda entre aquestes dos vies. Un tant il·lògica per la col.locació d'algunes assegurances i sobre tot, per l'emplaçament de les reunions, segona, tercera i quarta, molt incòmodes i innecessariament penjades. A destacar, la bona qualitat de la roca i el seu equipament, encara que tota parabolada, ens tindrem que esforçar en el seu grau. La superació de les balmes es fa en Ae sense cap problema. Divertida via a la cara sud i amb poc compromís per gaudir d'una jornada rodona.

1r llarg: V+ i IV+, V- i IV+, 4 parabolts i uns 25 metres
Comencem la via a la vertical d'un parabolt i uns metres a l'esquerra de la Sultains del Swing. El primers metres ens em de posar les piles, passos fins fins arribar al parabolt. Superat el parabolt podem posar un friend petit entre dos còdols (si ho trobem). Tot seguit flanquegem a l'esquerra per continuar al poc de res verticalment fins arribar a la reunió a l'esquerra de la Sultains. Reunió molt incòmoda.

2n llarg: Ae, V+, i IV+, 6 parabolts i uns 15 metres
Sortim per l'esquerra i de seguit cerquem el primer parabolt dels tres que hi han del petit Ae que trobem. La sortida de l'artificial es prou fina i si no ets molt llarg, no arribes al proper i s'ha de fer un pas de V+. Continuem en escalada difícil fin arribar a a la reunió, també en un indret del tot inadequat.

3r llarg: III, Ae, V, V+ i IV+ uns 7 parabolts en 25 metres
Seguim el tercer llarg superant un petit mur molt fàcil fins arribar caminant a una gran cornissa on ens dirigim a un altre desplom que el superem amb un parell o tres de passo d'Ae. La sortida es molt vertical  però hi han un còdols fantàstics. Decreix la dificultat fins arribar a un altre ressalt. el superem i anirem ascendint en tendència a la dreta fins la reunió, totalment penjada. A l'esquerra està una gran repisa on es troba la reunió de la Sultains del Swing on no farem reunió.

4t llarg: V+, IV+, Ae, V+, IV i III uns 8 parabolts en 30 metres
Sortim de la reunió en vertical on superem n un tram de paret vertical i prou difícil fins que es fa mes suau. Lleugerament a la dreta trobem un altre ressalt prou desplomat i amb tres passos d'Ae el superem. La sortida es prou fina i de mica en mica i en tendència a la dreta pujarem amb més facilitat fins la reunió. Poder, per mi, el llarg més bonic de la via.

5è llarg: II, neta i uns 20 metres
Llarg de tràmit per arribar al cim d'aquesta bonica roca del macís de Montserrat.

Per baixar, desgrimprem una part de l'ultim llarg i ens dirigirem a la vessant Oest on després d'una vintena de metres trobarem una instal.lació de ràpel que ens portarà a les escales de Jacob.

Una via com d'altres d'aquesta regió de Montserrat, sense cap pretensió i de lògica dubtosa, però a la fi, una via per gaudir d'un solejat dia d'hivern amb uns companys molt "caxondus" i amb un ensurt inesperat, un petit vol de cinc metres d'un de nosaltres (es diu el pecat però no el pecador). Un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: José Wa le ro, Ricard Rofes i Joan Prunera
El primer llarg 
Arribant a la primera reunió
El Ae del segon llarg
Després de l'Ae del tercer llarg
Els companys recuperant el tercer llarg
El mantingut quart llarg
Arribant a la quarta reunió 
Que "canxondus" que som!!!

dimecres, 6 de gener del 2016

Via RAMON DE SEMIR a la Miranda de Sant Pere. La primera de l'any

Diumenge 3 de gener de 2016
Per fer la primera escalada de l'any teníem pensat un altre cosa amb més cara i ulls però les prediccions del temps no eren massa engrescadores i decidim anar a Montserrat i a mida que ens apropàvem a la regió dels Gorros, cada cop feia més vent. Sense gens de sol i vent no tenim clar on anar i al final decidim fer una via que ja habiem fet el dos. En el meu cas, l'últim llarg no el vaig fer per on marca la via, així que tindre un petit al.licient donades les circumstàncies. El cas es que hem passat un fred de ca'l Déu!!!

L'aproximació la farem pel mateix camí que per anar a les "archiconocidísimas" vies del Guillem Arias anomenades: Trilogia de les Gates... o "algo" semblant.


1r llarg IV un pont de roca i uns 50 metres.

Hem aprofitat un parell de parabolts de la via La Piula Comencem per placa ajaguda una mica trencada fins avis-tar un pont de roca. Continuem amb tendència a la dreta aprofitant forats i petites fissures per posar algun friend petit i un que altre tascó. Arribem on s'ajunta amb la via "La Piula" on podem aprofitar un parell de parabolts d'aquesta via. Seguim ara flanquejant a la dreta fàcilment i arribem a la reunió molt còmoda als peus d'un desplom.

2n llarg III i IV un pitó i diuen que 50 metres

Sortim amb passos fàcils en clar flanqueig a la dreta per resseguir tot el llarg una fissura en diagonal on trobarem un clau a mig recorregut seguim fanquejant en ascendent fins que arribem a la reunió. En aquest llarg podem posar friends i tascons. Llarg fàcil però molt bonic d'escalar.

3er llarg III i IV un clau i uns 25 metres
Superem un petit ressalt a l'esquerra de la reunió i ens dirigim en flanqueig a uns grans còdols on en una fissura amagada trobarem un clau. Seguim a munt fins una mena de canal prou dreta on trobarem una sabina i superant un petit ressalt arribarem al final de la via

Ens estem quedant glaçats per moment degut al fort vent que fa i decidim que per avui ja hem fet prou feina Apa, cap a casa que fa fred...!!! ja vindran dies millors.


Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Començant la via... 
... i jo, a sota, congelat
El segon llarg, quina mandra, sort que es fàcil
El company arribant a la reunió 
El tercer llarg, el pas més difícil de la via 
... i jo, a la reunió, més gelat, encara
Company, cap a casa que aquí ja no fem res...!!!

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.