dimarts, 16 de febrer del 2016

ARESTA BRUCS a la Piràmide o Roca nº 181, Els Frares Encantats de Montserrat

Diumenge 14 de febrer de 2016
La Piràmide es un roca poc coneguda, de fet en el llibre de Montserrat Pam a Pam, surt sense nom, tant sols amb el número 181. No es fins que editen el llibre, Roques, parets i agulles de Montserrat que ja es anomenada com a Piràmide. A primera vista la seva aresta sud no inspira gaire confiança i així han passat els anys sense parar a fixar-me amb ella. A la recerca de noves vies per engruixir la col.lecció, ens decidim a anar-hi i la veritat es que es una escalada molt senzilla però no mancada d'aventura. amb un equipament mínim el segon llarg es una petita joia per trobar llocs on emplaçar assegurances flotants i amb un rocam de primera. Via del tot recomanable sobre tot per a col.leccionistes...

Per accedir a peu de via farem gala del "raro instinto del hombre blanco". Partint del refugi i ens dirigim a la Canal Ample i seguirem torrent a munt. En arribar a una explanada gran, al poc de deu minuts de marxa, i fixant-nos amb les agulles de la nostre dreta (Regió dels Frares), enfilem pel mig del bosc fins a tocar la paret oest de la Piràmide. Resseguim la paret vers la nostre dreta fins arribar a peu de l'aresta sud i serem a peu de via. Uns vint minuts des de el refugi.

1r llarg: II i III, net d'assegurances i uns 15 metres
Llarg molt senzill i de roca discreta però molt fàcil que en durà a una cornisa al peus d'un ressalt on podrem muntar la reunió en un dels arbres que trobarem. També podem pujar per la canal de la nostre dreta fins la primera reunió... però no te gràcia.

2n llarg: IV, IV+, III i IV, dos espits i uns 30 metres
Sortim de la reunió ver l'esquerra per terrenys vertical però de còdols generosos i amb bones posibilitats de emplaçar tascons, friends o tricams i algun merlet fins una placa inclinada però llisa i protegida per un espit. Superat aquest tram, decau la dificultat fins entrar a la reunió on poc abans trobarem un altre espit. La reunió es a sota d'un sostret on hi han dos burins vells i un altre de mes nou que no inspiran gaire confiança. Podem reforçar la reunió amb un parell de friends ben bons. Segons el llibre de Roques, parets i agulles aquí no es fa reunió però com aquestes guies eren, de fet, poc precises muntem la reunió. Llarg molt bonic

3r llarg: IV, III i II, llaçar sabines i uns 30 metres
Sortim de la reunió per sota del sostre i enfilem per l'esquerra de la llastra amb bon rocam però a controlar. fins arribar al cap de munt de la llastra. seguim per terreny molt fàcil per una mena d'esperò inclinat fins que es redreça i al peus d'un petit ressalt trobem la reunió al terra amb un parabolt i dos espits amb anella. Llarg amb un cert ambient.

4t llarg: IV i III, llaçar sabines i uns 15 metres
Enfilem per terreny amb roca no gaire bona per superar un tram vertical però fàcil però compta amb la roca fins arribar practicament al cim de l'agulla on muntarem la reunió en una sabina o be al cim mateix amb dos burinades al terra o en un parell de grapes metàl·liques. Llarg no gaire maco però que ens serveix per arribar al cim.

Per baixar, desgrimparem un ressalt fàcil per la vessant nord i d'aquí baixarem caminant fins una sabina on trobarem una baga amb un maion i farem un petit ràpel d'una quinzena de metres fins el coll. Tot seguit, baixarem per la canal encarada al sud fins arribar un altre cop al peu de via i un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
El segon llarg 
Arribant a la segona reunió 
Començant el tercer llarg
Dia clar, però amb mot de vent
Petites troballes on emplaçar "caxarrets"

6 comentaris:

  1. aqui m`hi va portar fa poc en Jose Walero,,,,em va encantar!!!!!. Salut i descobriments...

    ResponElimina
  2. Bona aquesta Joan! me l'apunto. Bones assegurances !!

    ResponElimina
  3. Amb aquesta clàssica que tenia al sac de pendents, es demostra que per gaudir una via, no te perquè ser molt difícil.
    Amb una roca discreta al primer i quart llarg però una segona tirada de pel·lícula.

    Salut i moscates

    ResponElimina
  4. Molt bona aquesta. Ens ha encantat.

    Ricard

    ResponElimina
  5. Després de tants anys tinc la agradable sorpresa de trobar-me amb la ressenya d'aquesta via a l'aresta Brucs de la Piràmide, en la qual es diu que no hi ha dades de la primera ascenció. Doncs bé, és un plaer en recordatori d'aquest grup tant engrescat del club muntanyenc barcelonès, que un dematí de diumenge de l'any 1977 van fer la primera ascenció d'aquesta simpàtica via. La via la vam anomenar "Júpiter". I els primers ascencionistes vàren ser Ramón Albert, Jose Luís Rincón, Josep Vidiella i Daniel Garín.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la informació. A la que pugue, actualitzaré la ressenya

      Elimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.