Via DARWIN a la Miranda de Santa Magdalena, 40 anys després

 

La Miranda de les Magdalenes, la vaig descobrir l'any 1986 i va ser una segona opció després d'escalar una via "llarga", com li deiem abans. Recordo haber escalat infinitat de cops les vies HASKY, DARWIN, LA VACA QUE RIE, CANALETA DE LES NIMFES, ILBERA, etc., habien més però no recordo el nom. Era un lloc que amb bones assegurances (burins) passavem l'estona apretant el grau. Ara, després de quaranta anys, el grau a pujat considerablement, no a canviat la roca, jo he canviat...

Les vies d'aquesta paret, per lo general, tenen pintat el nom de la via al peu. Hi ha algunes que son reequipades el 2002 per membres del SEAM i això facilita el localitzar les vies.

1r llarg: IV+, V , IV+, V i IV+, 5 expansions en uns 20 metres
Començem vertical i a partir de la primera expansió, seguir recte, no anar a l'esquerra que es un altre via. Trobarem passos fins i verticals fins a arribar a la reunió.

2n llarg: IV+, V+, V, IV+ i IV, 5 expansions en uns 20 metres
Sortim per l'esquerra i situar-nos sota d'un ressalt. Hi ha un parabolt que ens assegura els pas que es bastant difícil i vertical. Un cop superat seguim amb escalada fina i vertcial fins que poc a poc va decaien la dificultat i arribem a la reunió.

3r llarg: III, V, IV i III 4 expansions en uns 20 metres
Sortim facilment i ens dirigim a sota d'un ressalt on trobem un parabol i un buri. Superem per l'esquerra el ressalt i seguim recte  fins a la propera expansió. Després lleugerament a l'esquerra per tornar a la dreta i muntar la reunió.

Seguirem si no volem rapelar, fent una curta grimpada i després caminant entre còdols sueltos fins garibé el cim de la Miranda de les Magdalenes o be, un un rapel de 55 metres desde la darrera reunió.

Bona via, curta però intensa que la podrem convinar amb qualsevol del voltant.

Escalada realitzada per: Carles Marqués, Agustí Perez i Joan Prunera

Ressenya dels 80'

Via NEW YORK 2012 al Mirador de Sant Joan, zona de Sant Joan, Montserrat

 

Per aprofitar el dia, que no pinta gaire be, ens dirigim a la roca del Mirador de Sant Joan. Existeixen unes cinc vies en aquesta roca, sent la més llarga la Integral Josep Barberà i Suqué i La via del Pitu i la Nuri, les altres dues son més curtes i fàcils, la que escalarem avui te més dificultat i amb un equipament auster. Realment, la via m'ha sorpres, tot i sent curta, tant sols dos llargs, no et deixa indiferent.

Partin de l'estació superior del funicular de Sant Joan, ens dirigim a l'ermita del mateix nom. Quan arribem a la darrera curva a el que era l'ermita de Sant Onofre, prendrem un sender que va a la dreta fins a un coll entre la Miranda Xica i la Miranda de Sant Joan. Anirem flanquejant la paret passant per un parell de vies i arribarem a un altre collet. Uns metres abans comença la nostre via. Escrit a la paret el nom.

Dues vies de la zona: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/08/mirador-de-sant-joan-via-denpitu-i-la.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2010/12/integral-josep-barbera-i-suque.html

1r llarg: IV, V, IV i III, 4 parabolts en uns 45 metres
Sortim vers les dues expansions que ens asseguraran els passos més difícils del llarg. Despres serà navegar a dreta i esquerra per emplaçar flotants i trobar les dues úniques sassegurances que trobarem dins arribar a la reunió.

2n llarg: IV+, III+, V, III i II, 2 parabolts en uns 25 metres
Sortim lleugerament a la dreta per superar un pas difícil. Un cop superat seguim en vertcial per una zona de bons i grans còdils. Arribarem a un altre ressalt i fent un parell de passos de flanc a la dreta, superarem un altre ressal. Seguirem a ra amb molta facilitat fins a arribar a la reunió que es d'espits de la via Integral Josep Barberà.

Els descens serà caminant i desgrimpant un curt ressalt i seguir el camí fina a la pista de la Estació del funicular

Via poc interessant a primer cop d'ull però que ens sorprenderà gratament. Un primer llarg que tindrem que afinar "el raro instinto de hombre blanco"  per emplaçar friends, tricams i merlets per progressar amb certa seguretat i una nova via per la "Cole".

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Via DEMOS al Roc del Boc, El Garraf

Aquest cim amb la seva creu, ja l'haviem vist un munt de cops quan vaig començar a escalar al "Penyo de Garraf " (axí és com l'anomenàvem) cap a finals de 1978. Mai habia imaginat que alli havien vies. Ara gràcies al blog https://sergialella.blogspot.com/2025/01/espero-sud-al-roc-del-boc.html he descobert que hi ha una via prou interessant, be interessant per a romàntics de l'escalada i "col.leccionistes de vies". Avui, només per tenir la oportunitat de pujar aquest cim per una via i després de tants anys, paga la pena d'anar-hi.

Anant per la carretera de les Costes del Garraf i passats uns cent metres després de la corba per entral al poble del Garraf, hi ha una entrada a una mena d'urbanització a ma dreta sentit Sitges. Hem de trobar el carrer del Castellot que no te sortida i mirar d'estacionar en algún punt. Al Final del carrer, veurem unes escales que pugen entre dos xalets i que diu passatge del Gurugú. Pugem per les escales fins que s'acaben i seguim per terreny costerut (algunes fites). Abans d'arribar a unes parets on hi ha vies d'esportiva, tindrem que intuïr camí flanquejant a l'esquerra. També trobarem alguna fita i camí poc marcat i trams amb tartera fins que arribem a la part de l'aresta dela muralla rocosa i aqui és on comença la via. Un total de mig hora/tres quarts d'aproximació.

1r llarg: IV, V IV+ i III, 2 espits en uns 20 metres
Comencem per placa fins a un petit sostret on hi ha un espit. Seguim en escalada vertical però amb bona presa de mans i pugem per una mena de diedre. A la dreta tenim un segon espit que ens assegura un altre pas i entrem en terreny molt més fàcil i que arribarem a una plataforma inclinada que hi ha un espit al terra on muntem la reunió.

2n llarg: IV, III i II, neta i uns 20 metres
Seguim recte per una placa d'uns cinc metres i un cop superada seguim per una aresta amb passos fàcils. Al vint metres arribarem a una petita bretxa on tindrem que muntar la reunió amb flotants. als peus d'una esmolada aresta.

3r llarg: IV i III, neta en uns 25 metres
Escalem l'esmolada aresta amb passos bonics i poc a poc va baixant la dificultat fins arribar a un únic espit amb argolla on muntem la reunió.

Ara tenim una grimpada/caminada per matolls i petits ressalts curts de roca que ens portan directament al cim i a la creu en uns quaranta metres mes o menys.

El descens el farem caminant en sentit oposat a la via i baixant per terreny de matolls fins el punt on ens habiem desviat per anar al peu de via i d'aqui a la urbanització.

Una visió des d'un punt diferent del poble del Garraf, el seu port i la platja i una nova via per la "Cole".

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Via ELS TRES POLLETS al Cingle del Plà de Corbera

Tornem a la Cinglera de Corbera per escalar una de les vies que ens falta per fer. Via de poc atractiu igual que les seves veïnes amb un primer llarg amb algún pas interesant, un segon llarg molt bo i dos darrers que es poden fer amb un de sol, amb una escalada per blocs en aresta. Existeixen nombroses variants partint de la primera reunió. La que ens interessa va tot recte sortint de la reunió

Per accedir a la via deixarem el vehicle uns cent metres abans d'arribar al Santuari on tenim una pista que baixa en poca estona a uns prats. En un punt, la pista es divideix en dues, prenem la de l'esquerra i arribarem al prat. Remuntem pel bosc i unes fites ens portaran a la canal de baixada per accedir a les vies. En poca arribem a un petita vall oberta entre arbres. D'es d'aqui en dirigim a la paret i arribarem a una petita cornissa on comença la via. 

1r llarg: III i IV, 6 punts d'assegurances entre parabolts, sabines i un clau en 30 metres
Comencem pujant per blocs facilment. Les assegurance ens indiquen el camí a seguir. La roca no es massa fiable en algun punt degut a que es bruta de terra. Per entrar a la reunió flanquejarem a la dreta. Curiosament la reunió està molt per damunt  d'una mena de plataforma de fusta i que realment serveix per depositar la corda mentre recuperem al company.

2n llarg: IV+, V, V+ i IV, 14 punts d'assegurances entre parabolts, isabines en uns 30 metres
Sortim recte de la reuió, sempre seguint els parabolts. L'escalada és vertical però franca controlan en algún punt la roca. A prop d'uns desploms, seguim ara lleugerament a l'esquerra per entrar en un diedre un xic desplomat. Aqui trobem els més difícil de la via. Un cop superat entrem en un terreny una xic brut de terra, vertical però fàcil on trobarem un parell de sabines per assegurar-nos i de seguit arribarem a la reunió.

3r llarg: III i II, 1 pont de roca i 2 reunions en uns 30 metres
Encetem una aresta molt fàcil on trobarem un pot de roca al principi i dues reunions en tot el recorregut que tranquilament ens les podem saltar i empalmar tot el llarg, arribant al final de la via facilment

El descens el farem caminant per un camí molt evident que ens portarà un altre cop als prats de sota l'ermita de Corbera.

Via recomanable en el seu estil semblant a totes les que hi han pel seu voltant i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

CRESTA DE VALL-LLONGA. El Solsonès

 

La Cresta de Vall-llonga, és una via d'aquelles per "col.leccionistes". En general, te dos llargs intressants, el restant es tot de tràmit i un darrer llarg amb força ambient, però curt.

Per accedir a la via, sortirem de Solsona per la C462 que va a Sant Llorenç de Morunys passant per la presa de la Llosa del Cavall  i en el Km 19, en un revol a la dreta, trobarem una entrada a una pista i una explanada on deixar el vehicle. Caminarem per la carretera i travesarem un túnel amb conta. Passarem un viaducte i a la entrada del proper túnel, a la dreta  comença la nostra via. Tant sols travessarem el guarda-rail i pujarem uns metres a la base de l'esperò.

1r llarg: IV+, IV i III+, 4 parabolts i un pitó en 30 metres.
Comencem pujant en vertical fins a un ressalt. L'escalada és vertcial amb bons còdols però em de vigilar la roca. A l'últim tram, trobarem un pitó i un cop superat, la dificultat decau i muntarem la reunió d'un espit i un parabolt.

2n llarg: II, III i II, neta i uns 50/55 metres
Sortim de la reunió en vertical per terreny fàcil pero un xic trencat. Podrem col.ocar algún friend i llaçar alguna sabina. La reunió la muntarem una ferma sabina al capdemunt de la cresta.

3r llarg: caminant amb passos de II i uns 60/70 metres
Llarg de tràmit el que vorejarem una mena d'agulla llarga per la dreta tot caminant en un principi i després, fent un petit flanqueix amb roca a controlar, fins a arribar a un coll als peus de la cresta. Reunió en uns boix al terra.

4t llarg: IV, V, IV+ i IV, una sabina llaçada un pont de roca, un pitó i un parabolt en 30 metres
Ens enfilem vers una llastra on llaçarem una sabina i ens colocarem en la llastra. Podem empotrar una cama i un braç o pujar en diedre fins un parabolt, Esl passos son difícils. Després seguirem un xic per l'esquerra on hi ha un pitó que es mou i seguim recte fins a un arbre, on muntem la reunió.

5è llarg: I i II en uns 80/90 metres
Aquest llarg també és de tràmit. Nosaltres l'hem fet amb tres parts muntant reunions en arbres i boixos. Despres de caminar una estona a la dreta pujarem per una canal i una petita placa i arribarem a una cresta. Tenim que fixar-nos que al terra hi ha un parabolt que es la reunió. També es pot fer en "ensamble", tot depent del que volguem fer.

6è llarg: III i IV, un parabolt i uns 15 metres
De la reunió escalem una aresta esmolada fins a un agulla on hi ha un parabolt. Son els darrers metres de la via. Amb passos vertcials i mot aeris superem l'agulla i arribem al cim de la cresta. Hi ha un parabolt al terra que seria la reunió. Tambe podem caminar uns cinc metres endavant i muntar la reunió d'una sabina on estarem més còmodes.

El descens el farem desgrimpant a un segon cim que tenim devant. Un cop haurem desgrimpat aquest segon cim, baixarem lleugerament per la dreta i tornat a l'esquerra. Farem valer "el raro instinto del hombre blanco" i baixarem per una canal entre arbustos que ens menarà a un coll. D'aquí seguirem baixant per l'esquerra vorejant la paret. Trobarem alguna fita i en poc menys de tres quarts d'hora ja serem un altre cop a la carretera.

Via curiosa, amb roca que va d'aceptable a dolenta i amb unes vistes espectaculars de l'entorn i del embassament i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Víctor Alvà i Joan Prunera

Via LA GALLINETA, una variant de la via ELS 3 POLLETS, al Cingle del Pla de Corbera

 

Tornem a la Cinglera de Corbera per tastar una variant de la via Els 3 Pollets i que sembla que te més continuitat, la via de La Gallineta. De fet es una variant, degut a que el primer llarg es comú i uns cinc metres mes o menys, del segon llarg, tot decantant-se a l'esquerra per superar un bon desplom.

Per accedir a la via deixarem el vehicle uns cent metres abans d'arribar al Santuari on tenim una pista que baixa en poca estona a uns prats. En un punt, la pista es divideix en dues, prenem la de l'esquerra i arribarem al prat. Remuntem pel bosc i unes fites ens portaran a la canal de baixada per accedir a les vies. En poca arribem a un petita vall oberta entre arbres. D'es d'aqui en dirigim a la paret i arribarem a una petita cornissa on comença la via. 

1r llarg: III i IV, 6/7 punts d'assegurances entre parabolts, sabines i un clau en 30 metres
Comencem pujant per blocs facilment. Les assegurance ens indiquen el camí a seguir. La roca no es massa fiable en alguns punt degut a que es bruta de terra. Per entrar a la reunió flanquejarem a la dreta. Curiosament la reunió està molt per damunt  d'una mena de plataforma de fusta i que realment serveix per depositar la corda mentre recuperem al company.

2n llarg: IV, IV+ i V, 9/10 punts d'assegurances entre parabolts, sabines i un clau en uns 25 metres
Sortim recte per placa. En un punt, hi ha un parabolt amb una cinta on està escrit "La Gallineta". Seguim en vertical lleugerament per l'esquerra vers a un ressalt. El superem amb molt bones preses pero molt vertical. Després continuem fent un flanqueig vertical però amb bones presses. Per entrar a la R2 Superarem un petit tram vertical i entrem a la R2

3r llarg: V, V+/A0e Iv i III, 9/10 punts d'assegurances entre parabolts, sabines iun clau en uns 30 metres
Encetem el llarg per l'esquerra travessant una canal i entrem en una placa vertical i fina. Continuem amb passos difícils fins que decau la dificultat i seguim escalant per una zona vertical però de grans preses entre els arbres a cada costat fins a arribar a la R3.

4t llarg: II i neta d'assegurances en uns 10 /15 metres
Llarg molt fàcil i de tràmit per arribar al cim de la cinglera

El descens el farem caminant per un camí molt evidint que ens portarà un altre cop als prats de sota l'ermita de Corbera.

Via molt recomanable, tot i estant bastant bruta de terra per l'exaustiva neteja d'arbustos que ha patit la paret. però ràpida i divertida amb passos força bonics i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Víctor Alvà i Joan Prunera

Via GERMINAL a la Paret de la Codolosa, Montserrat

 

Si tenim poc temps per escalar i volem fer una via ràpida amb un equipament vell i només reequipada amb un parell de parbolts, tenim "adrenalina" assegurada, sempre en el meu cas, en aquesta via. Situada a l'extrem esquerra de la prolífica paret de la Codolosa, tindrem tres llargs verticals amb roca variada que va de regular a bona i trams amb corda fixe, no per la dificultat, si no per que el terreny es terrós i brut. La via comença al costat de la via 29 de Febrer que és a la seva esquerra.

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2020/02/via-laietana-18-doctubre-i-via-29-de.html

1r llarg: III, IV i V neta i uns 35 metres, 20 metres d'escalada real
Començem pujant per grades fàcils fins a situar-nos a una fissura/llastra que va a la dreta. Podrem emplaçar un parell o tres de friends pel regorregut. Un cop superada la paret, entrarem en terreny de terra que farem caminant . Els darres metres hi ha una corda fixe que ens ajuda a arribar a la reunió.

2n llarg: IV+, V i II, 3 claus, una reunió i un parell de sabines en uns 35 expansions
Enfilem la paret un xic per l'esquerra pujant fins a una llastra curiosa. Amb passos verticals ens situem al capdemut de la llastra. El pas més difícil es sortir de la placa al final de la llastra i que ens podem ajudar amb una petita sabina. Seguim i trobem una reunió que ens saltem i arribem a un replà on es junten tres vies. Podem fer la reunió en una de les vies amb tres bons parabolts.

3r llarg: IV, V IV+, V i IV+, 3 claus i dos parabolts en 150 metres
Soprtim de la reunió cap a la dreta pujant per placa i diedre un xic trencat. La placa de roca te uns còdols petits fantàstincs, essent els darrers metres, els més difícils però, assegurats per un bon parabolt. La reunió és al cap demunt de la via d'un sol parabolt.

Pel descens, remuntarem per la carena del davant fins a un punt que, als quince metres, podrem baixar per la drecera de Fra Garí i tornar a Collbato.

Via curta i recomanble dintre del seu estil i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustin Pérez i Joan Prunera

Recorregut de la via

Primer llarg

Segon llarg

Darrer llarg