dijous, 30 de gener del 2025

CRESTA DE VALL-LLONGA. El Solsonès

 

La Cresta de Vall-llonga, és una via d'aquelles per "col.leccionistes". En general, te dos llargs intressants, el restant es tot de tràmit i un darrer llarg amb força ambient, però curt.

Per accedir a la via, sortirem de Solsona per la C462 que va a Sant Llorenç de Morunys passant per la presa de la Llosa del Cavall  i en el Km 19, en un revol a la dreta, trobarem una entrada a una pista i una explanada on deixar el vehicle. Caminarem per la carretera i travesarem un túnel amb conta. Passarem un viaducte i a la entrada del proper túnel, a la dreta  comença la nostra via. Tant sols travessarem el guarda-rail i pujarem uns metres a la base de l'esperò.

1r llarg: IV+, IV i III+, 4 parabolts i un pitó en 30 metres.
Comencem pujant en vertical fins a un ressalt. L'escalada és vertcial amb bons còdols però em de vigilar la roca. A l'últim tram, trobarem un pitó i un cop superat, la dificultat decau i muntarem la reunió d'un espit i un parabolt.

2n llarg: II, III i II, neta i uns 50/55 metres
Sortim de la reunió en vertical per terreny fàcil pero un xic trencat. Podrem col.ocar algún friend i llaçar alguna sabina. La reunió la muntarem una ferma sabina al capdemunt de la cresta.

3r llarg: caminant amb passos de II i uns 60/70 metres
Llarg de tràmit el que vorejarem una mena d'agulla llarga per la dreta tot caminant en un principi i després, fent un petit flanqueix amb roca a controlar, fins a arribar a un coll als peus de la cresta. Reunió en uns boix al terra.

4t llarg: IV, V, IV+ i IV, una sabina llaçada un pont de roca, un pitó i un parabolt en 30 metres
Ens enfilem vers una llastra on llaçarem una sabina i ens colocarem en la llastra. Podem empotrar una cama i un braç o pujar en diedre fins un parabolt, Esl passos son difícils. Després seguirem un xic per l'esquerra on hi ha un pitó que es mou i seguim recte fins a un arbre, on muntem la reunió.

5è llarg: I i II en uns 80/90 metres
Aquest llarg també és de tràmit. Nosaltres l'hem fet amb tres parts muntant reunions en arbres i boixos. Despres de caminar una estona a la dreta pujarem per una canal i una petita placa i arribarem a una cresta. Tenim que fixar-nos que al terra hi ha un parabolt que es la reunió. També es pot fer en "ensamble", tot depent del que volguem fer.

6è llarg: III i IV, un parabolt i uns 15 metres
De la reunió escalem una aresta esmolada fins a un agulla on hi ha un parabolt. Son els darrers metres de la via. Amb passos vertcials i mot aeris superem l'agulla i arribem al cim de la cresta. Hi ha un parabolt al terra que seria la reunió. Tambe podem caminar uns cinc metres endavant i muntar la reunió d'una sabina on estarem més còmodes.

El descens el farem desgrimpant a un segon cim que tenim devant. Un cop haurem desgrimpat aquest segon cim, baixarem lleugerament per la dreta i tornat a l'esquerra. Farem valer "el raro instinto del hombre blanco" i baixarem per una canal entre arbustos que ens menarà a un coll. D'aquí seguirem baixant per l'esquerra vorejant la paret. Trobarem alguna fita i en poc menys de tres quarts d'hora ja serem un altre cop a la carretera.

Via curiosa, amb roca que va d'aceptable a dolenta i amb unes vistes espectaculars de l'entorn i del embassament i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Víctor Alvà i Joan Prunera

dijous, 23 de gener del 2025

Via LA GALLINETA, una variant de la via ELS 3 POLLETS, al Cingle del Pla de Corbera

 

Tornem a la Cinglera de Corbera per tastar una variant de la via Els 3 Pollets i que sembla que te més continuitat, la via de La Gallineta. De fet es una variant, degut a que el primer llarg es comú i uns cinc metres mes o menys, del segon llarg, tot decantant-se a l'esquerra per superar un bon desplom.

Per accedir a la via deixarem el vehicle uns cent metres abans d'arribar al Santuari on tenim una pista que baixa en poca estona a uns prats. En un punt, la pista es divideix en dues, prenem la de l'esquerra i arribarem al prat. Remuntem pel bosc i unes fites ens portaran a la canal de baixada per accedir a les vies. En poca arribem a un petita vall oberta entre arbres. D'es d'aqui en dirigim a la paret i arribarem a una petita cornissa on comença la via. 

1r llarg: III i IV, 6/7 punts d'assegurances entre parabolts, sabines i un clau en 30 metres
Comencem pujant per blocs facilment. Les assegurance ens indiquen el camí a seguir. La roca no es massa fiable en alguns punt degut a que es bruta de terra. Per entrar a la reunió flanquejarem a la dreta. Curiosament la reunió està molt per damunt  d'una mena de plataforma de fusta i que realment serveix per depositar la corda mentre recuperem al company.

2n llarg: IV, IV+ i V, 9/10 punts d'assegurances entre parabolts, sabines i un clau en uns 25 metres
Sortim recte per placa. En un punt, hi ha un parabolt amb una cinta on està escrit "La Gallineta". Seguim en vertical lleugerament per l'esquerra vers a un ressalt. El superem amb molt bones preses pero molt vertical. Després continuem fent un flanqueig vertical però amb bones presses. Per entrar a la R2 Superarem un petit tram vertical i entrem a la R2

3r llarg: V, V+/A0e Iv i III, 9/10 punts d'assegurances entre parabolts, sabines iun clau en uns 30 metres
Encetem el llarg per l'esquerra travessant una canal i entrem en una placa vertical i fina. Continuem amb passos difícils fins que decau la dificultat i seguim escalant per una zona vertical però de grans preses entre els arbres a cada costat fins a arribar a la R3.

4t llarg: II i neta d'assegurances en uns 10 /15 metres
Llarg molt fàcil i de tràmit per arribar al cim de la cinglera

El descens el farem caminant per un camí molt evidint que ens portarà un altre cop als prats de sota l'ermita de Corbera.

Via molt recomanable, tot i estant bastant bruta de terra per l'exaustiva neteja d'arbustos que ha patit la paret. però ràpida i divertida amb passos força bonics i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Víctor Alvà i Joan Prunera

diumenge, 19 de gener del 2025

Via GERMINAL a la Paret de la Codolosa, Montserrat

 

Si tenim poc temps per escalar i volem fer una via ràpida amb un equipament vell i només reequipada amb un parell de parbolts, tenim "adrenalina" assegurada, sempre en el meu cas, en aquesta via. Situada a l'extrem esquerra de la prolífica paret de la Codolosa, tindrem tres llargs verticals amb roca variada que va de regular a bona i trams amb corda fixe, no per la dificultat, si no per que el terreny es terrós i brut. La via comença al costat de la via 29 de Febrer que és a la seva esquerra.

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2020/02/via-laietana-18-doctubre-i-via-29-de.html

1r llarg: III, IV i V neta i uns 35 metres, 20 metres d'escalada real
Començem pujant per grades fàcils fins a situar-nos a una fissura/llastra que va a la dreta. Podrem emplaçar un parell o tres de friends pel regorregut. Un cop superada la paret, entrarem en terreny de terra que farem caminant . Els darres metres hi ha una corda fixe que ens ajuda a arribar a la reunió.

2n llarg: IV+, V i II, 3 claus, una reunió i un parell de sabines en uns 35 expansions
Enfilem la paret un xic per l'esquerra pujant fins a una llastra curiosa. Amb passos verticals ens situem al capdemut de la llastra. El pas més difícil es sortir de la placa al final de la llastra i que ens podem ajudar amb una petita sabina. Seguim i trobem una reunió que ens saltem i arribem a un replà on es junten tres vies. Podem fer la reunió en una de les vies amb tres bons parabolts.

3r llarg: IV, V IV+, V i IV+, 3 claus i dos parabolts en 150 metres
Soprtim de la reunió cap a la dreta pujant per placa i diedre un xic trencat. La placa de roca te uns còdols petits fantàstincs, essent els darrers metres, els més difícils però, assegurats per un bon parabolt. La reunió és al cap demunt de la via d'un sol parabolt.

Pel descens, remuntarem per la carena del davant fins a un punt que, als quince metres, podrem baixar per la drecera de Fra Garí i tornar a Collbato.

Via curta i recomanble dintre del seu estil i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustin Pérez i Joan Prunera

Recorregut de la via
Primer llarg

Segon llarg

Darrer llarg

diumenge, 12 de gener del 2025

Via CAMÍ ESBARDISSAT als Graus. Montserrat

Aquesta és una de tantes vies que hi ha en aquest sector, sense cap ambient, recorregut irregular i poc atractiu, però, amb algún llarg interessant. L'equipament és del tot característic, parabolts, ponts de roca, bastant deteriorats, espits, claus i sabines. Els tres primers parabolts del primer llarg, només hi ha els "espàrregs", tot i no ser necessaris, podem afegir una plaqueta recuperable i un cargol.

Per accedir a la via, és el mateix que per las veïnes, l'Avi Joan i Joc de Nens. És el primer esperó que hi ha per sota de l'esperò on comença l'Avi Joan.

1r llarg: III i II, 1 parabolt i uns 30 metres
Comencem al fil de l'esperò on hi picat a la roca una sageta. Es un esperò fàcil prou tombat amb flanqueix ascendent a la dreta. Trobarem tres parabolts sense plaqueta. Seguim i en un flanqueix a la dreta per terreny molt fàcil fins anar per una cornisa que ens portarà a una curta placa amb dos parabolts, en un d'ells podem muntar la R1.

2n llarg: IV, II, IV, V 3 parabolts en uns 30 metres
Sotim de la reunió un xic per la dreta per superar els tres metres de placa i fem un llarg flanqueix a la dreta molt fàcil fins a un altre placa. La superem en vertical fins a un ressalt prou difícil i un cop superat aribem facilment i caminant a la reuió sota un gran bloc.

3r llarg: IV+, A0e, V, i caminant 2 parabolts en uns 30 metres. Escalada real d'uns 10 metres
Sortim de la reunió per la dreta superam un tram vertical finet que ens situa un xic a l'esquerra sota un fort ressalt. Hi han un parell de parabolts que ens ajuden a superar-lo (en lliure, no se que és). Sortim del A0e amb bones presses però molt vertial i de seguit anirem, practicament caminant, a la reunió que tindrem que muntar nosaltres o fer-la un xic més a l'esquerra en una petita sabina seca.

Aquest tram. coincideix amb la zona on si junten a prop, l'Avi Joan i la Joc de Nens. De la reunió, prendrem un corriol que baixa una trentena de metres a tocar en una mena de canal. i ha un parell de fites. Al costat està una de les reunions de la via Esperons de Fra Garí. Seguim la canal, ara cap a l'esquerra fins a arribar a una clariana de matolls i fer reunió a peu plà. Hi ha una sageta picada a la roca.

4t llarg: IV, III i IV, 3 pitons, un pont de roca, una reuió i sabines en un 30 metres
Començem per placa inclinada pero de codols molt llissos. Sembla més difícil desde sota. En un punt als quince metres, arribarem a una reunió. ens la saltem i seguim per una mena de diedre canal un xic brut per l'esquerra. Abans d'arribar a la reunió superem un petit ressalt on hi ha un pitó. Muntem la reunió de parabolts sota un desplom.

Per mes seguretat, podem fer una canvi de reunió seguint uns metres a la dreta als peus del diedre de la darrera reunió en un tronc al terra.

5è llarg: V, i II, 1 parabolt, dos claus, una sabina i un pont de roca  en uns 25 metres
Ens enfilem en vertical per un diedre, els passos son difícils però francs. Un cop superat el parabolt, fem uns parell de passos a la dreta i seguim en vertcial arribant a una cornissa o hi ha un pont de roca vell. Ens enfilem en oposició vers una clau i un cop superat entrem en terreny fàcil. Trobem primer una reunió molt nova i un parell de metes més amunt una altre amb cordino i anella per rapelar. Podem fer reunió al gust. 

Final de via que remuntarem uns cinquanta metres trescant pels matolls i la roca fins a arribar al Camí de les bateries. Nova via per la "cole" i una de tantes d'aquesta zona.

Escalada realitzada perAgustín Perez i Joan Prunera

Recorregut de la via

Primer llarg

Segon llarg

Tercer llarg

Quart llarg

Cinquè llarg

dissabte, 4 de gener del 2025

Via DE LES TIETES al Cingle del Pla de Corbera. Espinalbet

Avui essent la primera via de l'any, tastarem una de les darreres vies obertes en aquesta, ja molt saturada paret, la via de les Tietes, podriem dir que és una variant de la via Iaius.

Per accedir a la via deixarem el vehicle uns cent metres abans d'arribar al Santuari on tenim una pista que baixa en poca estona a uns prats. En un punt, la pista es divideix en dues, prenem la de l'esquerra i arribarem al prat. Remuntem pel bosc i unes fites ens portaran a la canal de baixada per accedir a les vies. En un principi, per accedir als peus de via, es rapelava la via que voliem fer, però ara ja han obert un camí per la costeruda canal que tenim a la dreta de la paret mirant a vall i que ens deixà en poca estona a una mena de torrentera i a un petit replà obert entre arbres. Un cop abans d'arribar al replà, tenim una desviació a l'esquerra que ens portarà a les vies, Aresta d'EspinalvetDiedre de Corbera, Iaius i Placa de la Llum, i la via de les Tietes, que es la que ens toca escalar. Si deguim el camí, escrit a la roca ens indica la via dels Pollets. Pel que em vist ens les reunions està el nom escrit de les vies.

En origen, la via consta de quatre llargs, sent el primer comú amb la dels Iaius, nosaltres no hem fet reunió i ens hem saltat la primera, quedant un llarg, val la redundància, més llarg i més rodó. A partir de la reunió que no hem fet, totes les "xapes" dels parabolts, son pintades de verd. La via comença al final d'una canal amb un peu de via prou incomoda. En el primer parabolt hi ha el nom de la via, Iaius.

1r llarg: V, IV+, IV i V, 14 punts d'assegurances entre parabolts i sabines en 30 metres exactes
Comencem per placa molt fina i humida i anem pujan en vertical, la roca sembla trencadissa peró es prou bona, tot i que hem d'anar amb comte. Arribem a un punt on hi ha dos parabolts de reunó. Ara seguim en escalada ascendent a la dreta per plaques més fines però tot molt assegurat fins a fer un pas de flanqueig a la dreta ajudant-nos d'un arbre que fa "nyigui-nyogui i entrem a la reunió.

2n llarg: IV, V i IV+ , 9 punts d'assegurances entre parabolts i sabines i 30 metres
Sortim per l'esquerra amb escalada vertical seguint els parabolts, però molt franca. En un punt, la via es decanta a l'esquerra per uns trams de placa en adherència per continuar en vertical i fent un darrer flanqueig a la dreta per entrar a la reunió.

3r llarg: V, IV, III i II, 4 punts d'assegurançes entre parabolts i sabines i uns 30 metres
Sortim per l'esquerra a cercar una placa vertical i fina, si flanquegem més a l'esquerra, no es tant difícil. Després seguim ja tota l'estona amb poca dificultat superant un parell de ressalts fàcils i arribem a la reunió i final de la via.

El descens el farem caminant per un camí molt evidint que ens portarà un altre cop als prats de sota l'ermita de Corbera.

Via molt recomanable, tot i estant bastant bruta de terra per l'exaustiva neteja d'arbustos que ha patit la paret. També massa a tocar de la seva veïna, Placa de la Llum, però ràpida i divertida amb passos força bonics, a destacar el segon llarg (el nostre) i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Víctor Alvà, Agustín Pérez. i Joan Prunera

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.