dijous, 11 de setembre del 2025

Via NORMAL a l'Agulla del Miracle. Els Ecos de Montserrat

Petita agulla abocada a la cara Nord de Montserrat, just entre els límits dels Frares Encantats i els Ecos; petita i solitaria, per la seva cara Sud-Oest, ens brindarà una escalada curta i fàcil, no exenta d'aventura i compromis. Conquerida per primer cop l'any 1941 pels pioners de l'escalada a Catalunya. Via sense equipament, tant sols un parell de parabolts amb argolla per poder fer el ràpel amb més seguretat.

Per accedir a l'agulla anirem des de can Massana pel camí de la cara nord d'Agulles i frares fins el coll de Port o be des de les Portelles passant pel refugi d'Agulles. Un cop arribem al coll de Port seguirem el camí que en endinsa als Ecos i passarem primer per les baumes del coll de Port i després per l'agulla Vista i tot seguit pel Cor de Be. Després d'aquesta última, remuntarem per dintre el bosc fins arribar a la muralla nord i anant a la dreta arribarem a la nostre agulla. Una fissura Descomposta i vertical ens indica el peu de via.

Ens enfilarem pel diedre prou vertical i tenint en comte la roca, Trobarem un parell de sabines per llaça-les i arribarem facilment a una cornissa amb una llarga fissura horitzontal. Podrem emplaçar un bon friend. Ara anirem a l'esquerra per superar el petit ressalt i seguir en vertical amb tendència a la dreta per un rocam excepcional. Poc a poc mimba la dificultat i arribarem a la reunió, pocs metres abans d'assolir definitivament l'agulla.

Per baixar farem un fàcil ràpel per la mateixa via de pujada.

Via curta però amb un regust d'altres temps on la escalada era tot una aventura i via i agulla nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera


dilluns, 8 de setembre del 2025

Via GARCÍA a La Roca de Sant Salvador o l'Elefant

Pels anys 80' sabia d'aquesta via oberta a la cara Oest de l'Elefant, però mirant la ressenya no em va fer gaire el pes per anar a escalar-la. Amb els anys i les "xarxes socials", me la proposen uns quants cops però sense ferme gare gracia. L'any 2014, la vàren restaurar, elpropi aperturista i un amic, sembla ser que respectant el seu estat original i això va fer que em decidis a escalar-la. el darrer llarg el farem per la via Hispano-suecia.

Per arribar al peu de via podem seguir el camí de Sant Benet anant a l'ermita de Sant Salvador i un cop passada arribarem a un coll, devallem seguint marques grogues fins a arribar a la cara Nord de la Roca de Sat Salvador, molt visible desde el camí on estem. Tot seguit veurem un corriol que ens porta directes a la paret Nord, ara amb alguna marca blaba despintada. Abans de flanquejar tota la paret, intuirem una canal molt tancada d'arbres que ens durà a peu de la via. Pujarem uan canal estreta entre la roca i en un boix muntarem la R0.

1r llarg: IV, IV+ i IV, 1 pitó tres parabolts i un buri en uns 25 metres
Sortim de la part més alta de la canal en direcció a un desplom amb una fissura horitzontal. Arribant a la fissura trobarem un pitó vell, Flanquegem a l'esquera i trobem un parabolt. Seguim flanquejant i una mica amunt, trobem un burí vell. Ara fem un petit descens per seguir flanquejant a l'esquerra i als peus d'una placa tombada i bruta per la baixada d'aigua, muntem la reunió. Llarg curios pel seu traçat, Ull en algun punt que la roca que es un xic trencada.

2n llarg: IV, IV+, V, Ae (3 passos), V+ i V, 7 parabolts en uns 30 metres
Començem per placa tombada de color gris en direcció a la part mes vertical. Amb pasos fins i delicats i expossats arribarem al primer parabolt d'un curt artificial. A la part mitja de la placa podrem col.ocar un friend petit i un tricam. Amb pasos molt llarg fem un artificial, la sortida en lliure es dificil, vertical però amb molt bona roca. Amb escalada dificil arribem a la reunió d'un forat. Llarg potent i dificil.

3r llarg: III+ i III, 1 parabolt en uns 20 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra i a un metre de la R trobem un parabolt, Seguim en encalada molt fàcil i de roca molt bona fins a un replà amb espits vells al terra de la reunió. 

4t llarg: III i IV, dos burins, un d'ells sense plaqueta en uns 45 metres
Sortim per l'esquerra fent un llarg flanqueix per sota del desplom. Trobarem un burí sense plaqueta i seguim flanquejant passant per un ressalt/canal aparentment trencat. Seguim flanquejant i trobem la darrera reunió de la via Hispano-Suecia a l'esquerra. Ara pujarem per un diedre on podrem emplaçar algun frien petit o mitja i una sabina. Seguim amb escalada f¡acil i vertical i trobem un burí. Seguim ara per rampa mol tombada i arribem al petit ressalt del cim on muntem la reunió final.

Pel descens, baixarem al sud fins el coll dela roca amb la pròpia Trompa de l'elefant i tot seguit desgrimparem una curta xemeneia. D'aquí, seguir baixant i desgrimpant algún troç fins a el camí d'aproximació a la via i retorn a Sant Benet.

Via de traçat curiós i lògic amb molt d'ambient en tot el recorregut, de roca aceptable a molt bona i no gens fàcil i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez, Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.