diumenge, 22 de desembre del 2024

Via EL CHICO MOÑÓN a l'Agulla de l'Embut. El Montsec

Diumenge 15 de decembre de 2024

L'amic Ricard em proposa aquesta via a l'Agulla de l'Embut doncs jo fa temps que la tenia en les pendents, però en el segon llarg, tenia els meus duptes, tot i que en una ressenya que tenia la donaba de V+/A0. "Buenu", lo de V+/A0, a hores d'ara, ni el Ricard ni jo, ho entenem, però és el que corre per les xarxes. Jo tant sols he fet una via en aquest sector, la Montsiciana i el que anomenem Parets d'Ager, sempre se m'han fet molt feixuges les vies d'aquí. Així que hem deixo enganyar i cap a la via que marxem.

El segon llarg no estic capacitat per graduar-lo, però amb un estrep i la "tramposa", tot i així, no es fàcil. A primers d'estrep no arribes, a menys que facis metro noranta d'alçada. Va haber un punt que per sortir a la recerca del parabolt, en Ricard va fer un pas d'estrep amb un "totem" que val saltar fent un "saque" sense conseqüències greus. Ho va resoldre amb un tricam que si va aguantar. No cal dir el que jo vaig patir per recuperar el llarg. Tot i això vàrem sortir per d'alt.

Sortint d'Àger, prenem la carretera que puja fins d'alt de tot de la serralada. Quan siguem ben alts i havent fet uns deu quilòmetres de carretera, trobarem una pista en bon estat que surt a la nostre dreta i la seguirem fins arribar a un gran bloc després de la paret. Podem aparcar abans o després d'aquesta pedra en uns replans al costat de la pista i un corrior ben visible amb fites ens portarà a peu de paret en una mig hora escasa.

1r llarg: IV i V, 4 parabolts i un pont de roca en uns 30 metres
Comencem per placa tombada fins a arribar a un ressalt. El superem i seguim escalant amb cura fins a una petita feixa als peus d'una placa vertical. Escalem amb dificultat la placa i tenim un altre pas dificil a protegir per entrar a la reunió en una cornisa còmoda al costat d'un arbust. La reunió es d'un clau, un espit i un parabolt un xic alts.

2n llarg: Ae+, V+, Ae+, 8/10 parabolts en uns 25 metres
Sortim per la dreta, ja fent us d'un estrep. Els pasos son molt llargs en un començament i curts pel mitg i que fent A0 arribes sortosament amb facilitat. En un punt allargan bastant i/o fas us d'una antena o, en el nostre cas, col.locan un tricam i fen un pas d'A2 segons el cap de corda. Seguim en Ae+ fins a arribar a la reunió en una petita cornisa.

3r llarg: V, IV+ i V, 3 parabolts i un pont de roca en uns 30 metres
Sortim en vertical amb passos fins per placa. Seguim per una fissura ample vers un arbustos ho hi ha un pont de roca que ens porta directes a un fort ressalt. Superem el ressalt i amb tendència a l'esquerra pugem per placa difícil fins arribar a la reunió.

4t llarg: IV+ i IV, 1 parabolts en uns 20 metres
Sortim per l'esquerra per placa vers una llastra. Seguim en vertical a cercar un parabolt i tot seguit per placa inclinada, ara més fàcil, per l'esquerra arribant a la reunió als peus de la feixa.

Pel descens el farem caminat pel cami molt evident i fitat o be rapelant la via doncs les reunions son rapelables. Optem per donar finiquitada la jornada i arrossegant les meus ossos adolorits fins el cotxe... i no va via per la "cole" i val a dir que: "tengui i no vuelvi".

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.