Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alt Empordà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alt Empordà. Mostrar tots els missatges

dissabte, 5 d’abril del 2025

Via ELS SENYORS DE LES PEDRES al Puig de Queralbs. Alt Empordà

La via en qüestió, la recomano només per "col.leccionistes de vies", tot i que em va agradar força, és una via d'aventura, tant com pel traçat com per l'entorn. No sabia de l'existència d'una via d'escalada per aquestes contrades i en Carles em va parlar d'aquesta via i després de tres intents ho hem pogut lligar i serem dues cordades. La via és llarga i has de saber navegar una mica per la roca, tot i que gràcies a una ressenya original i les poques assegurances fixes, ens va anar prou be per trobar les reunions i el traçat amb certa garantia.

L'aproximació es llarga i feixuga (en el nostre cas). Venint de Figueres a Roses, prendrem la carretera que va de Roses a Cadaqués i entrarem a la urbanització "Mas Fumats". Aquí no us explico com arribar al final del carrer Menorca, ho farem per GPS per que sinó, en les urbanitzacion, al menys jo, vaig venut. Abans d'arribar al final del carrer podem estacionar en un revolt i seguir fins a el final del carrer caminant i d'on surt un corriol a l'esquerra, sempre seguint marques grogues. Farem 3/4 d'hora de pujada forta i en arribar a un coll, trobarem una caseta d'obra metal.lica. Seguim camí mes o mens planer sempre seguint les marques fins a arribar a un altre coll molt ample on ja és posible intuïr la via. D'aquí prendrem un corriol poc marcat en direcció d'una gran cova molt visible, on trobarem, a dins, una cara pintada a la roca (diuen que és un Buda... imaginació al poder!). D'aquí caminem una mica més i de seguit baixarem per una tartera fins a la part més baixa de la roca. Trobarem fites i flanquejant pocs metres arribarem a una clariana on hi ha una sageta picada a la roca. Aqui comença la via. Aproxiació d'un hora i mitja, mes o menys. Farem dues cordades, l''Agus i jo i al darrera, el Carles i el Víctor.

1r llarg: III+, V, IV+ i IV, 1 clau, 1 pont de roca i dos parabolts en uns 40 metres
Comencem pujant per rampa fàcil i arribarem a la vertical de la paret. Passos difícils ens situen pel damunt d'un clau i seguim escalant en vertical fins a un parabolt. Després amb més facilitat arribem a un altre mur vertical amb un parabolt. Remuntem uns metres i tot seguit flanquegem uns metres a l'esquerra on trobarem la reunió d'un clau i un parabolt.

2n llarg: IV, V, IV+, V+/A0 i IV, 3 parabolts i un clau en uns 50 metres
Sortim per placa a cercar un parabolt i després seguim fins a un petit replà i ens decanem a la dreta per pujar per un esperó aerí. Arribem a un ressalt al costat d'un arbre gros. Superem el ressalt i escalem un altre esperó aeri i molt estètic fins el pas més difícil de la via assegurat per un parabolt. Un cop superat la dificultat decau i arribem a la reunió.

3r llarg: caminat i petits passos de III, 1 clau en uns 80 metres
Llarg de transcisió i que el podem fer tranquilament ensamblats fent un llarg flanqueig a l'esquerra superant un petit esperonet i baixar uns metres per una canal i arribar a la reunió al costat d'una gran placa amb grans forats. Les fites ens facilitaren trobar el camí.

4t llarg: IV, IV+ i IV i 3 parabolts en uns 50 metres
Sortim de la R i escalem per la placa. Dos parbolts distants ens marquen el camí a seguir. Arribem a un replà amb un fort desplom al davant nostre i continuem per la dreta per un diedre. Al final trobarem un parabolt. Aqui hem de flanquejar a la dreta i desgrimpar un parell de metres on ja podem veure la reunió amb el pot registre.

5è llarg: V i IV, 3 parabolts en uns 55 metres
Sortim amb dificultat per placa vers uns grans desploms. També els parabolts ens indiquen el camí a seguir. Per placa i amb passos dificils, superem el desplom per la dreta i entrem en una petita cornisa i que un parabolt ens assegura el pas. Després seguim amb més facilitat i arribem a una mena de coll  obert on hi ha la reunió.

6è llarg: neta i uns 50 metres
Llarg de transcisió que també podem fer-lo al ensamble on només tindrem que escalar un petit esperó i després muntar la reunió en un arbre al costat d'una paret fosca amb una fissura vertical. Les fites ens facilitaren trobar el camí.

 llarg: V, III+, IV i III+,  1 clau i un sabina amb cordino i uns 50 metres
Sortim per la dreta i ens situem sota una fissura vertial d'uns tres metres. Passos difícils ens situaran pel damunt de la fissura i escalarem per terreny brut i trencat fins a arribar a un altre ressalt on hi ha un clau. Superar el clau per l'esquerra pujant per una mena de diedre i al final i darrera d'una pedra punxeguda, tronarem un parabolt i muntem la reunió.

8è llarg: III, i II, neta en uns 30 metres
Llarg molt fàcil que ens serveix per arribar al cim. Caminem uns metres desde la reunió i pugem per una placa fáicl i tot seguir per un esperó. també molt fàcil i gaire be caminant arribarem a la reunió d'un sol parabolt en una roca punxeguda i muntem la darrera reunió. Pocs metres i caminar ens separen del cim.

El descens el farem cap el nord i tot seguit pel camí amb les marques grogues, algunes verdes i vermelles, cap a l'est on arribarem al coll ample on ens haviem desviat per anar a peu de via. Llavors desfer el camí de pujada fins uns altre cop a la urbanització. Un hora i mitja de tornada.

Via d'aventura i prou encertada, de traçat discontinu i algún tram de roca a controlar però bona en general. Solitut garantida i ambient magnífic i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera amb Carles i Víctor

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.