Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montsec d'Ares. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montsec d'Ares. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 de novembre del 2024

Via PATRULLA CANINA, al sector de la Torre de Guaita, Corçà. El Montsec d'Ares

Dissabte 23 de novembre de 2024

Parlant amb el Joaquin Olmo a la seva botiga, em va comentar que fa un parell d'anys van obrir i equipar tot una sèrie de vies noves per la zona del Montsec, als voltants del poble de Corçà. Després de tres intents fallits i consecuents errors en escollir la pista correcte, a la fi vem poder trobar la pista correcte i on deixar el vehicle i arribar al peu de via. Jo, al estar un pel lessionat en la mà, vem decidir fer una via prou senzilla i aquest va ser el nostre destí. La via es sezilla i amb equipament auster, se la podria anomenar "l'aresta de la Patrulla Canina" per les característiques que te. A destacar només el segon i darrer llarg, els altres son de transsició. Podrem aparcar en un parell de llocs amb cabuda d'un parell o tres de vehicles. Al Costat d'uns camps d'oliveres, surt una pista que ens dura a una explanada d'ametllers i només tenim que seguir unes poques fites i ens portaran al peu de la via molt visible en tota l'estona.

Sis-cents metres abans d'arribar al poble de Corçà, hi ha una entrada d'una pista que ens durà practicament a 15 minuts de la via. Si no la veiem al passar, arribem a poble i reculem i de seguit la veurem, d'anada s'ens pot escapar de veure la pista, això és el que ens va despistar. Agraïa unes noies joves que amb el Wikiloc ens van ajudar a trobar la pista correcte!!!

1r llarg: IV 2 expansions en uns 15 metres
Començem per placa tombada i amb passos d'adherència pujem els escasament 15 metres de la placa i de seguit muntem reunió.

2n llarg: V, III i IV, 4 claus i una expansió en 35 metres
Sortim per l'esquerra caminant vers uns ressalt i tot una cresta.Seguirem tota l'aresta amb algún pas interessant, els darrers metres anirem per l'esquerra superant un petit ressalt i arribarem a la reunió

3r llarg: III i II una expansió en 35 metres
Sortim vers la cresta superant un parell de ressalts molts fàcils fins a arribar a la reunió al costats d'uns arbres

4t llarg: III i III, 1 expansions en uns 35 metres
Seguim la mateixa tònica però encara més fàcil que l'anterior llarg. Gairebe al final del llarg caminarem uns metres vers la dreta i en una canal, als peus d'una placa vertical ,munarem la reunió.

5è llarg: V i IV, una expansion un pont de roca i dues sabines llaçades en uns 30 metres
El millor llarg de la via. Ataquem la placa per l'esquerra fins arribar al parabolt. Sortim per la dreta i continuem ara ja més fàcilment. Arribarem a uns ressalt que, al meu parer, és millor fer-los per l'esquerra amb bones posibilitats d'autoprotecció. Practicament al final del llarg trobarem un pont de roca a la dreta i arribarem al final de la via. Només uns metres mén en davant veurem la reunió.

Pel descens, Podem fer sues coses: uns metren en davant veurem una nstal.alció que amb dos ràpel en deixen  a la cara est de la roca. Nosaltres em optat per baixar caminant. i que seguirem unes fites a l'esquerra que ens portaran  a la canal i tartera de baixada directes a unes ruines d'una masia. Son 15 minuts de baixada però una mica engorrosos.

Via sense gaires pretensions, només amb l'excusa de tastat una una zona nova, poder tornarem per tastar una altre via del sector i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

dimarts, 3 de maig del 2016

Via MONTSICIANA, Montsec d'Ares

Diumenge 1 de maig de 2016
Diuen que a la de tres va la vençuda i així ha estat. Desprès de dos intents i sense haver tastat la roca, aquest primer dia de maig he fet el primer bateig de la meva vida de "grimpa-còdols" a les parets d'Àger. No es de les vies clàssiques del bell mig de la serralada, més aviat es una paret modesta que amb els seus quatre llarg de corda no m'han deixat indiferent. D'escalada variada, tant pel que fa de plaques, desploms i petits diedres i de equipació correcte, ens farà escalar de valent en un entorn privilegiat, envoltats de grans cingleres i amb un rerefons de la vall del poble d'Àger, immillorable. Mes de maig, que gràcies a les pluges tardanes, gaudim d'uns camps verds que son un plaer pels sentits.
La via es divideix en dos parts, els dos primers llargs verticals i els dos últims de placa en adherència.

Sortint d'Àger, prenem la carretera que puja fins d'alt de tot de la serralada. Quan siguem ben alts i havent fet uns deu quilòmetres de carretera, trobarem una pista en bon estat que surt a la nostre dreta i la seguirem fins arribar a un gran bloc després de la paret. Podem aparcar abans o després d'aquesta pedra en uns replans al costat de la pista. Uns cinquanta metres abans del bloc de pedra trobarem fites i un corriol que es durà a peu de via que també serà el camí de baixada. Uns 20 o 25 minuts d'aproximació. El peu de via es marcat amb una M i una fletxa que ens indica el començament del llarg

1r llarg: IV+, V, IV-, IV+, V i IV-, dos pots de roca amb cordinos molt vells i 4 parabolts en uns 40 metres
Comencem escalant una paret vertical amb bona pressa fins un ressalt assegurat per un pont de roca. el superem i fem un petit flanc a l'esquerra on trobem un altre pont. Tot seguit l'escalada esdevé prou fàcil fins uns altres ressalts verticals. Arribem en un punt que el ressalt es més pronunciat i protegit per un parabolts superem el ressalt i entrem en una petita cornisa amb una sabina als peus, seguim uns metres per una mena de diedret i superem l'ultim pas per la dreta i en pocs metres arribem a la reunió de dos parabolts. Llarg bonic i divertit, des de sota sembla més fàcil.

2n llarg: IV, V, 6a, V+, V i III, 7 parabolts, dos claus i un pont de roca vell en us 40 metres
Sortim de la reunió per la dreta a cercar un fort desplom amb fissura. La dificultat del llarg es que el 6a no el podem trampejar a menys que posem un parell de friends per protegir el pas. Realment es un pas molt dur. Un cop superat, arribem a un parell de parabolts més seguits on podem descansar (en el meu cas) i tot seguit fem un llarg flanqueig ascendent molt aeri i fi fins arribar a una mena d'esperò fins arribar a una mena de feixeta on en una clariana dels arbres, fem la segona reunió. Llarg fi i mantingut.

3r llarg: V, IV+, IV i III, 4 parabolts i un pont de pedra en uns 30 metres
L'entrada al llarg es una mica estrany on pujant-nos en una branca cerquem una fissura horitzontal prou difícil per cercar el primer parabolt que es molt amunt. Podem llaçar un pont de roca o posar un tascó per protegir els primers passos. Un cop en el parabolt fem un pas difícil a la dreta per entrar de ple en una placa inclinada i llissa fins un ressalt. el superem i continuem per placa en adhèrencia fàcil fins una feina i caminant a la dreta arribem a la reunió.. Llarg amb un principi prou difícil i la resta divertida. Es fa curt.

4t llarg: V+, V, V+, V, IV+ i IV, 6 parabolts i un pont de roca vell en uns 40 metres
Comencem el llarg caminant per la dreta a cercar una bona bavaresa i un cop superat, entrem de ple en una placa molt fina de cantells i més vertical que l'anterior. Seguim pujant fent "actes de fe" fins que el llarg esdevé mes fàcil fins arribar a la reunió. Ull els darrers metes del llarg, la roca no es bon del tot. Sens cap dubte, el millor llarg de la via.

Ja som al final de la via i al cap damunt de la cinglera del Montsec amb una vista del Pirineu amb neu nova poc habitual en aquesta època. Bufa vent gelat de Mestral, mengem una mica i ens fem la foto de rigor i emprenem el camí de baixada.
El descens el farem com es baixa de totes les vies del Cap de Ras. Tenim que remuntar la carena una bona estona fins arribar a una fita que ens parc el camí de baixada per una espectacular feixa de roca. Tant sols una petita desgrimnpada d'un metre i mig on tindrem que anar en conte i de mica en mica arribarem a la canal de baixada fins la pinta. Uns 3/4 d'hora a un hora de baixada.

Be, ja la tinc al sac la "ditxosa" via!!! m'ho he passat de conya amb el company Ricard i com sempre, una nova via més per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
Començant el primer larg
El company recuperant el primer larg
El pas "finet" del primer llarg
El pas més difícil de la via
El tercer llarg
La tercera reunió des de la placa
La bavaresa del quart llarg
La fantàstica placa del darrer llarg
Si senyor, ya la tenim al sac!!!

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.