Fa tems que tenia "filada" aquesta via i a finals de l'any passat vaig anar amb la dona a mirar per on era, dons aquet indret nomès el coneixia d'anar a esquiar a Port del Compte i sempre m'havia fixa't amb aquet barrancs de conglomerat. Com son tres dies de festa i només podem escalar un dia decidim anar el dissabte que sembla que es el dia que farà mes bon temps.
Arribem al revolt de la carretera a les 11 hores i seguim la pista tot segint la ressenya dons no ho tenim molt clar on es troba el trencall que tenim que agafar. Segons la ressenya tenim que trobar una "gran Fita" que en indicarà la baixada al fons del barranc, però la passem de llarg uns 500 metres, reculem i ja hi som al camí de marques groges i de cops blanques i verdes. És un camí molt agradable, primer per còdols i desprès per una carena fins a un punt on el camí gira de cop i baixem fins el fons del barranc. Tot creuant unes torrenteres arribem a una que ja des d'aqui divisem la via. La remontem i ja em local.litzat el peu de via.
1r llar: IV, V, IV i V, uns 8 parabolts i 40 metres
Començo jo i la roca no inspira gaire confiança però si t'hi fixe's el conglomerat es millor del que sembla, tot i que has d'anar amb molt de comte. Vaig troban els "segurus" en el lloc presis, tot just per no passar gaire por, però això no treu que pugi una mica amb el "cul apretat". El llarg es força dret en el tram mig i amb un desplomet al final.
2n llarg: IV-, III/II, 4 parabolts i 55 metres
Ara surt en Balbino. La sortida de la reunió esta un xic mullada però es fàcil fins a la primera assegurança, després es posa dret i s'ha de vigilar la roca. Després ja decau la dificultat fins a la reunió.
Ara ens toca fer un canvi de reunió, doncs la via no es contínua i ara tenim que caminar fins a trobar una rampa i que grimpant una mica, arribem a un replà on hi ha un parabolt. Ara ja estem situats devant d’una placa vertical on ens costa una mica veure les assegurançes.
3r llarg: III, IV, V i IV+, 5 parabolts i 40 metres.
Surt Joaquim per rampa fins que ja es posa vertical on una savina petita ens marca el camí a seguir. No el sentim parlar gaire, deu estar molt concentrat... Quan pujem nosaltres descobreixo que la roca es fantàstica, res a veure amb els altres llargs. Adherent, compacta i amb molt de canto. M’ha “flipat” aquest llarg, sense dubtes el millor de la via. Ja som els tres a la última reunió, Ara tant sols ens queden 15 metres per poder triunfar...
4t llarg: IV i V, 2 parabolts en 15 metrtes
Ara surto jo. Desde sota veig els dos parabolts i no sembla molt difícil. Mentida! Pujo per una mena de placa fins una bauma on al seu extrem hi ha un bolt. Fins aquí cap problema. Intento xapar el seguent, però no puc, en falta un pam i no aribo! No trobo persses bones de mà. Balbino em diu que miri d’anar mes a la dreta. Ho intento però tampoc. Torno un pasos enrera i ho torno a intentar. Ara si, pero “deunodó” el que m’ha costat i encara no s’acaba aqui, em resten uns quatre metres fins a la reunió. Sens dubtes la dificultat mes gran de la via tot i que nomes son escasament 15 metres.
Ja som els tres al cim de la via i nomès tenim que remuntar amb deu minuts tota una carena fins el revolt, on al matí em deixa’t el cotxe. En resum, una bonica via no mancada “d’adrenalina” en un ambient sol.litari que em recorden molt les canals de Montserrat.
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Balbino López i Joan Prunera
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Balbino López i Joan Prunera
 |
| El companys al primer llarg |
 |
| El segon llarg |
 |
| El Joaquim a mig del tercer llarg |
 |
| El Balbino al tercer llarg |
 |
| El pas més dificil de la via a l'ultim llarg |
 |
| Feina feta!!! |
