dimarts, 27 de maig del 2025

Via ENTRE XÀFECS a la Serra de Les Canals. Oliana

 

Per variar anem un altre cop a la Serra de les Canals per tastar un altre via nova de les últimes que han obert en aquest sector. Totes tres que he escalat semblen calcades, tant pel grau, equipació i tipus d'escalada, rampes immenses de roca a controlar en algún lloc i excursions entre assegurances a escepció quan la dificultat apreta.. Aquesta via esta a la dreta de l'Esperó d'Oliana, no hi harà confució en trobar-la.
L'aproximació és la mateixa que en les altres vies i el descens igual.
1r llarg: III i IV, 2 parabolts i uns 35 metres
Placa tombada que anem escalan amb tendencia a l'esquerra en un principi i després en vertical fins a la reunió.
2n llarg: IV+, IV, III i IV, 6 parabolts en uns 58 metres
Les dificultats del llarg es concentren en el principi i que es molt llarg
3r llarg: IV, III, IV+ III, 3 parabolts i uns 30 metres
Llarg de les mateixes característiques que els darrers i que la dificultat esta a la meitat.
4t llarg: V+ (A0), V i IV, 4 parabolts i una sabina en uns 20 metres
Farem una tibada forta a la sortida de la reunió o un A0 de l'arbre i entrarem en una zona vertical. Seguim un parell de metres en vertical per continuar fent un flanqueig ascendent a la dreta. La dificultat va decaient i arribarem a la barana on muntarem la reunió.
Via de caire gaire be igual que les precedents on predominen les plaques tombades amb alguna crosta i un altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Jordi Esgleas i Joan Prunera amb els companys, Victor i Àngel.

diumenge, 25 de maig del 2025

Via ESPERÓ OLIANA a la Serra de Les Canals, Oliana

 

Ens dirigim un altre cop a la Serra de les Canals per tastar un altre via nova de les últimes que han obert en aquest sector. De caire semblant a la anterior (Extra Omnes) i amb quatre llags de placa tombada amb ressalts mes o mneys verticals i equipament auster.
D'Oliana prenem la carretera cap a la Seu d'Urgell i sortint del poble prenem la desviació a Les Anoves. Arribant a petit parquing per anar a la Ferrada, estacionem el vehicle, (només 6 cotxes si no son tot terreny). Prenem el corriol a la ferrada, primer en horitzontal i deprés en pujada i de seguit arribem a les plaques tormbades i boscoses de la paret. De seguit veurem les fites que indiquen els peus de via pintats a la base. La nostra via es la de més a l'esquerra. Pintat a peu de via "E O"
1r llarg: III i III+, 2 parabolts i uns 40 metres
Començem pujant entre arbustos lleugermant a l'esquerra. El primer parabolt ens indica el camí. Seguim en escalada fàcil per placa tombada fins a arribar a la reunió

2n llarg: IV i III, 4 parabolts i un parell de sabines en uns 45 metres
De la mateixa tónia que la primera però un pel més compromesa, sempre per placa tombada amb passos d'adherència. Com en tots els llargs trobarem plaques en que si piquem amb el puny, sona a buit.
3r llarg: IV i III, 3 parabolts i uns 25 metres
Llarg igual que l'anterior amb plaques tombades amb adherència. La reunió als peus d'un tram més vertcial.
4t llarg: IV+, III i III+, 4 parabolts i una reunió (?) i uns 25 metres
Sortim per la dreta de la reunió per placa vertcial però de roca molt bona. Seguim escalant amb cura fins que decau la dificultat i arribem a sota d'una bauma on hi ha una reunió. (Creiem que es per rapelar la via ?), Des d'aquesta reunió, ara escalem a l'esquerra borejant un ressalt i de seguit arribem al final de la via. La reunió la muntarem en un dels passaments del camí equipat.
Decidim baixar caminant doncs no fa gracia rapelar, doncs tindrem que desgrimpar uns 8 metres fins la reunió que hi ha gaire be al final del llarg. Baixem caminant resseguint el camí normal de pujada a la Serra de les Canals equipat amb passamans i cadenes i en poc més de mig hora ja tornem a ser a la carretera.
Escalada ràpida dels mateix estil que la seva veïna Extra Omnes i nova via per la "cole" 
Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera i amb els companys, Jesús i Agustín

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.