A principis i mitjans del anys 80', tenia la mirada possada amb vies que sortien a la guia de "Roques, parets i agulles de MONTSERRAT 2/ REGIÓ DE TEBES I TERBAIDA" i que encara conservo que si fos d'or. Una d'aquelles roques era la vistosa Panxa del Bisbe, amb vies "esgarrifosses" que pujaven per la cara sud. Al Setembre de 1984, vem aconseguir, el que deia en aquell temps la guia, la via PER DAVANT. He fet i repetit unes quantes vies d'aquesta roca i sempre rapelant pel mateix lloc i arribant al final del ràpel, mirava el que era la via Normal per accedir al cim. En aquell temps la consideraba una via de poc interés i poc atractiva i sempre amb espectatives de fer algo més difícil, no la tenia en compte. Han passat els anys des de l'ultim cop que vaig pujar aquesta roca i llavors vaig posar l'ull a la via NORMAL. Han passat onze anys d'aquell últim dia i avui, decideixo "embarcar-me" en aquesta escalada. Poques referències he trobat per les xarxes, només una referència del blog de J.M. Alsina, "Blog de Muntanya" i que fa referència en aquesta via.
Començem a pujar per les escales dels pobres i que cada cop s'en fan més pesades de pujar i ens dirigim a la cara sud de la Panxa. Un cop arribats, començem a pujar per la canal entre la Panxa i l'agulla del Plà dels Ocells. És una canal molt costeruda i trencada, dons fa molts anys va haber un despreniment de roques. Penosa de pujar, ens durà a un collet petit als peus d'un esmolat esperò nord on hi ha un arbust on muntarem la R0. La via està tota sense cap equipament, només trobarem un burí que és d'una via que la creua.
1r llarg: IV, i III, un burí en uns 45 metres
Sortim pel damunt de l'arbre escalant en vertical i sempre un xic per la dreta buscant els millors còdols per progressar. En arribar al burí, farem una llarga escalada amb tendència a la dreta, navegant per un camp immens de conglomerat. Podrem emplaçar "merlets" en còdols adients i friends petits a mitjants en forats. Sempre amb escalada a la dreta, arribarem a una cornisa, en un principi estreta i que es va fent més ample a mida que anem arribant a la cara sud. Segons la guia, sembla que hom feien reunió en un jardinet i en un arbre. Ara, l'arbre, és mig mort i poc fiable. Una mica més a la dreta on la paret ja no es gens vertical. he trobat un parell de "merlets" al terra on he muntat una reunió prou fiable.
2n llarg: IV+, III, II, III i II, neta en uns 30 metres
Segons la guia, podem sortir directament del jardi, pujant per la roca o anar a la fàcil aresta sud. Decidim pujar per la paret del devant en escalada fàcil durant uns 6 o 7 metres i després practicament caminat arribarem a un altre resalt facilment escalable i arribarem al cim.
Els descens és per lloc de sempre, per la cara nord amb un ràpel ben ferm d'anelles i d'uns 30/40 metres.
Via malauradament oblidada però d'una bellessa espectacular, no en si per la dificultat, sino pel que representa l'escalada l'escalada a Montserrat i dels seus pioners l'any 1944. En un principi, escalaba amb por i respecte i a mida que progressaba, escalaba relaxat, tranquil i gaudint d'una via fantàstica i molt recomable, no ens deixarà desebuts i nova via per la "cole"
Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera
