dissabte, 23 d’agost del 2025

Via MATEU-BOTELLA a la Miranda de Santa Magdalena, Montserrat

Avui toca anar a fer una via nova de recent fornada. Esta dedicada pels aperturistes a un parell de metges amics seus que van, malauradament, traspassar l'any passat, un fent alpinisme i l'altra per causes naturals. Bona manera de ser recordats, felicitats als aperturistes.

La via esta tota equipada amb parabolts inoxidables de 12 mm, en quatre llargs. El millor, el primer, amb roca de molta qualitat i els altres amb algún tram interessant. Via rebuscada i de caire, com diuen, de "love-climbing", en cara Oest, que al matí no ens doranà massa el sol.

Per accedir a la via partirem de l'estació superior del Funicular de Sant Joan i seguirem el camí a l'ermita del mateix nom. A la darrera corba a la dreta, abans d'arribar a les ruïnes de l'antic restaurant, prenem un camí poc marcat. Entre clarianes i bosc, arribarem a un coll entre dues roques, la Miranda Xica i la Miranda de Sant Joan. Davallem vers ponent i travessem per sota de la Roca del Mirador de Sant Joan. Seguim camí més o menys traçat fins a arribar a l'alçada de les vies Directa Níria i Núria de la Miranda de Santa Magdalena. Aquí es on es complica una mica l'aproximació i tirarem del "raro instinto del hombre blanco". Passades aquestes vies, ens tindrem que fixar en una llastra que hi ha a la paret de la nostre dreta i mirar de pujar per una canal amb molts aritjols i entre la canal i la roca anirem grimpant fins a apropar-nos a un altre canal al costat d'un espero de roca. Nosaltres hem pujat per l'esperó aquest facilment fins arribar al capdemunt. Ara, només seguirem arran de paret uns vint metres i ens situarem a la base de la via. Parabolts molt visibles. 

1r llarg: Ae, V+/A0, V+ i V,  13 expansions en uns 30 metres. Comencem en artificial d'expansió fins que passats 6 o 7 parabolts podem fer algun pas en lliure i repós en A0. Ara els parabolts es distancien una mica i podem seguir tot en lliure amb roca de primera, bona i cantelluda. Sis o set metres abans d'arribar a la R1, a la dreta hi ha una llastra sospitosa, Escalarem per l'esquerra i ens situarem a la part alta de la llastra i entrarem a la reunió. Llarg molt bo.

2n llarg: IV i IV, 7 o 8 expansions en uns 25 metres. Sortim per la dreta fent una escalada ascendent en diagonal a la dreta i de mica en mica va decaien la dificultat i facilment arribarem a la R2. Llarg molt fàcil i sobre-equipat.

3r llarg: II, I i caminant, unes 4 expansions i uns 57 metres. Ara escalem un esperó molt tombat, fàcil i de roca trencada per seguir fent un llarg flanqueig, pràcticament caminant vers la dreta. Trobarem una reunió al terra que nosaltres ens saltem. Seguim i per dintre d'un petit bosc caminant i arribarem a la reunió. 

4t llarg: III, IV, V, IV, III i IV, unes 11 expansions en uns 45 metres. Escalem per placa tombada vers un ressalt molt pronunciat, en un parell de passos de V no obligats el remuntem i seguim per trams una mica trencat i tombat sempre en tendència a l'esquerra, els parabolts ens indiquen el camií Al final trobem un altre ressalt molt més fàcil i que arribem al final de la via i cim de la Miranda.

Via perfecte als matins d'estiu i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera



Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.