dimecres, 25 de juny de 2014

Via GAM a la Portella Petita i ARESTA BRUCS a la Màquina de Tren

Diumenge 22 de juny de 2014
Via GAM a la Portella Petita

L'aresta sud de la Portella Petita sempre va ser una via que em va fascinar. Quan ere primerenc, amb això de l'escalada, quan pujàvem a Agulles, sempre havia una cordada a la via GAM. Des de el turonet, en front de l'aresta, mirava "bocabadat" els escaladors i somiava en el dia que tindria prou valor per enfrontar-me a la dificultat del segon llarg. No va passar gaire temps fins que la vaig poder fer, a les hores, esdevingué una via que vaig repetir fins el cansament. El primer llarg amb la corda a l'esquena, el segon llarg tot en lliure, el tercer... es el que se'm va resistir de fer-lo en lliure, empalmant el segon i tercer llarg, en escalada nocturna. Ara fa una colla d'anys, al menys deu, que no la tastava i "deunidó" com a cambiat la via... be, la via no gaire, jo si que he cambiat!!! El segon llarg amb un pas d'A0e i la resta amb el "cul apretat". De totes maneres, es una via ràpida de fer, curta però aèria, correctament restaurada i i molt bonica, no us la podeu perdre.

La via comença, gaire bé, a peu del camí que puja al coll de les Portelles, just abans d'accedir a la canal, del camí surt un corriol que de seguit ens deixa a peu de l'aresta sud.

1er llarg: III i II, neta d'assegurances i uns 35 metres
Comencem pujant per l'aresta lleugerament a la dreta tocant la canal i en escalada fàcil anirem progressant fins la primera reunió. En aquest recorregut podrem, si volem, posar algun friend i merlet per protegir el llarg.

2on llarg: III, A0e, V+, V i IV, 5 expansions en uns 25 metres
Sortim de la reunió fàcilment i pugem al capdamunt d'un pedestal. Ara la paret es molt vertical i tenim que salvar un petit balmat. Amb un pas d'A0e el superem i continuem amb escalada difícil, amb les preses contades i un xic polides. Mica en mica va decreixen la dificultat i a la cinquena expansió ens decantem lleugerament a la dreta, Abans d'entrar a la reunió podem emplaçar un bon tascó en una fissura. D'aqui estant, flanquegem tot a la dreta per entrar a la reunió, un pel incòmoda a dins del balmat.

3er llarg: IV, A0e, V, IV i III, 3 expansions i un clau en uns 30 metres
Prenem el tercer llarg sortint de las reunió cap a l'esquerra fins arribar al primer parabolt i fent un pas dA0e arribem el pitó. continuem amb A0e i sortim fent un pas de bavaressa i situar-nos al damunt d'un relleix. Seguim escalant fàcilment fins que es redreça l'aresta, però amb un còdols grans i generosos, arribem al final de la via.

Per baixar només tenim un petit ràpel ,d'uns vint metres per la cara Est i ja serem al terra.

Com encara es d'hora i aprofitant que em fet una via que fa mot de temps que no hem pujat, el Joaquim em proposa anar a la Màquina de Tren... Batua!!!, aquesta fa, al menys, 25 anys que no la he pujat!!! Vinga, anem-hi...

El primer llarg
El segon llarg 
El Joaquim al segon llarg
El tercer llarg 
El cim de la Portella Petita i la Gran de fons

L'Aresta Brucs de la Màquina de Tren
La Màquina de tren, que puc dir d'aquesta senzilla però popular agulla. L'agulla que quan estàvem avorrits la fèiem pel simple fet d'escalar. La he pujat, fins hi tot en "solo integral" (bogeries de joventut). Te nombroses variants però mai he fet reunió en l'arbre, sempre a sota del ressalt i la que més he fet, es la que surt per la dreta, que es més senzilla que la que puja directa. De totes maneres es una escalada fàcil que inclòs es pot fer d'un sol llarg i amb unes vistes molt peculiars del refugi i d'Agulles. Antigament, un cop al cim, travessàvem tota la allargada agulla fins l'extrem oposat i d'allí un ràpel de pocs metres que ens portava al terra. Ara hem vist que en la petita bretxa que hi ha podem fer un ràpel de 15 metres.

L'agulla la tenim davant mateix del refugi i per arribar a peu de via prenem el calmi a coll de Port i amb una mica d'intuïció arribarem a peu de via.

1er llarg: III, tres expansions ens uns 20 metres
Situats a sota el gran sostre pujarem amb tendència a la dreta amb escalada molt fàcil fin travessar tot el sostre. Pujarem per un diedre i arribem a un relleix amb un arbre gruixut. Seguim fins un ressalt on aterra hi han dues burinades. si volem fem reunió.

2on llarg: IV+, IV, III i IV, tres expansions en un 25 metres
Comencem per l'esquerra, superant un ressalt un xic difícil,l però molt ben protegit. Seguim per placa fins un altre ressalt, aquest cop un pel trencat i pujant amb tendència a l'esquerra arribem al cim de l'agulla.

A estat un diumenge de record, amb vies que feia molt de temps que no pujava, que ja les tenia... podríem dir, una mica "saturades" però passa el temps i allò que t'avorria, descobreixes que no. No cambia res, tot es igual que abans, l'únic que cambia som nosaltres.

Escalades realitzades per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

dimarts, 17 de juny de 2014

Via FULL EQUIP a la Paret de la Codolosa (Montserrat)

Diumenge 15 de juny de 2014
La Paret de la Codolosa, situada davant mateix del poble de Collbató es un lloc, per mi, no gaire encisador de Montserrat, però que ens permet fer un parell d'escalades en un temps "record", si la idea es poder tornar a casa a dinar ben d'hora. Ja us dic, no m'agrada gaire el lloc per la massificació de vies i que es un lloc molt castigat (crec) pels incendis. Generalment, quan he anat, tot era ple de gent com un ou, al contrari d'avui, que només érem nosaltres. Hem escollit la via Full Equip, que fa uns quatre anys la vàrem abandonar pel fred que feia i fins ara ni me l'habia tornat a mirar. Son dos llargs de corda, amb un equipament prou esplèndid i amb un segon llarg amb un 6a però que les "malas lenguas" diuen que es pot fer "trampa".
La via comença entre les vies Campions i La Tribu, on ja des de terra, podem veure els parabolts.

1er llarg: IV i IV+, nou parabolts en uns 30 metres
El primer llarg es bonic de fer i la màxima dificultat es superar pel mig uns tres o quatre ressalts, tots sempre ben assegurats. Mica en mica anem guanyant alçada i farem reunió a l'esquerra d'una roca que te la forma caracteristica d'un triangle. Reunió molt còmoda de dos parabolts amb anella.

2on llarg: A1e (6a) V, IV, A1e (V+?), V, IV+ i IV, 13 parabolts en uns 35 metres
Aquest es el llarg més difícil però el més bonic. Sortint de la reunió tenim un fort ressalt que el farem amb tendència a l'esquerra. Faig un pas d'A0e però no arribo a la propera expansió i li "fotu" ma a l'estrep. Superat aquest entrebanc el que continua es un festival de verticalitat i còdols molt generosos fins que decreix la dificultat i topem amb un altre ressalt que graduen de V+. Nois, jo he fer V+ més fàcils... Torno a treure l'estrep i dessolc el pas. continua amb bona roca i mica en mica arribem al final de la via.

Per baixar podem fer, be un sol ràpel de 60 metres fins el terra o be dos ràpels de 30 metres, a gust del personal. Ja ens em tret l'espineta de quan vàrem abandonar la via i un altre per la "cole".

Encara es d'hora i decidim fer una via d'un sol llarg que ja vaig fer en el seu dia situada a l'extrem dret de la Codolosa, però m'he confós sobre tot fent el primer llarg i adonant-me al arribar a la reunió que estic en una via. Aquesta via va per la dreta de la Iona a l'Esperó de la Salut però no tinc cap referència ni a la guia "cara sur Montserrat Vías largas". Com ara ja no tenim temps decidim baixar i cap a casa que ens estan esperant per dinar!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
El primer llarg
Superant el primer ressalt del segon llarg amb estreps 
El segon llarg
Arribant al final de la via

dimarts, 10 de juny de 2014

Via EPIRIMOUNTAINS a la Paret del Davessó (Malanyeu)

Diumenge 8 de juny de 2014
La meva ressenya
No sóc un assidu habitual d'aquesta bonica zona del Berguedà i sempre que he anat, ha estat amb més gent o fent alguna col.lectiva amb el centre. Aquest cop em venia de ganes de fer un parell de vies que les tenia pendents, la Badalona i la Epirimountains. Ja comença a fer prou calor i la Paret del Davessó, orientada al sud, pot ser com un forn, així que farem un pensament i anirem a intentar aquestes dues vies abans que faci més calor en els mesos propers. Arribem a les nou e punt al poble de Malanyeu i a l'entrada del poble tenim unes bones explanades d'herba per poder seure i esmorzar tranquilament. entre moç i glop de "cucacola" ens mirem les ressenyes que portem i per fi ens decidim per la que ens fa mes pes, la Epirimountains. L'aproximació es tranquil·la i senzilla. Prenem la pista que tenim a la dreta del les cases del poble i la seguim fins que arribem a l'entrada d'una masia. Prenem un corriol que puja per la dreta i travessem un bosc fins davallar a un rierol. Les parets les tenim davant nostre i pujant una estona, anirem travessant tota la paret a l'esquerra fins trobar el punt on comença la via. Després d'investigar una mica, dons no tenim massa clar on comença la via, domen amb ella. Està tota equipada amb espits nous i això es un punt de referència. La via Badalona es més a la dreta i son parabolts.
Ja ho tenim clar i ens posem a la feina. El primer llarg es veu molt dret però anem contant els espits i surten els contes!!!

1er llarg: IV+, V i IV, 11 espits en uns 35 metres
Comencem el primer llarg un pel a l'esquerra de la clariana del bosc pujant per aquesta roca, tant especial, plena de forats. Mica en mica es va fent més difícil però quan comences a tremolar, guaita, un espit! Així anem fent en vertical fins un punt que els espits ens manen a l'esquerra per tornar un altre cop a la dreta. En aquest punt, per mi, es el més difícil de la via i gràcies a uns quants reposos puc continuar prou be. els últims 8 o 10 metes son verticals i amb la roca a controlar però més fàcils i en una mena de llastra, al capdemunt, muntem una còmoda reunió. Llarg mantingut, molt "disfrutón" i generosament equipat.

2on llarg: IV, V i IV, 7 espits en uns 30 metes
Sortim de la reunió lleugerament per l'esquerra per superar un bloc fins el seu capdemunt, on còmodament en una bona cornisa, "xapem" el primer espit. Seguim per una mena de fissura en diagonal fins un arbust. Aquí tenim el pas clau del llarg. Hem de passar de la fissura a la placa de la dreta i la sabina, a modus de nansa d'olla, ens permet fer-ho. Buscant preses adient superem els passos difícils fins que la cosa minva de dificultat i en una feixa de la paret muntem la còmoda segona reunió. Llar molt bonic de fer i també, generós en equipament.

Llegint la ressenya que portem, ens recomana fer reunió al mig de lo que seria el tercer i últim llarg, Per això ens tindríem que proveir d'un parell de tascons mitjans o friends per poder reforçar la reunió, aprofitant el segon espit del llarg. I així ho vàrem fer.

3er llarg: III i II un espit en uns 20 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra per la feixa a cercar el primer espit. Seguim amb molta facilitat fins els peus d'una mena de diedre i aprofitant el segon espit muntem la reunió com ja he dit. Llarg de tansició per evitar el fregament de les cordes i escalar més tranquilament, el darrer tram.

4t llarg: IV+, V, A1e i V, 8 espits en uns 15 metres
Encetem el darrer llarg pujant en bavaresa fins un fort ressalt. Hi ha dos opcions, fotre-li per mig o pujar per l'esquerra, que es més lògic, i així ho faig. El problema es que l'espit em queda molt a la dreta i me les veig "peludes per "xapar" i passar la corda. Al llarg li donen 6a (dimensió desconeguda per "cagamandurries" com jo) i veient com "pinta la cosa" trec un estrep i... cames per que us vull!!! Faig tres passos en A1e, posant-me a primers, fins que la dificultat decreix i arribo al final de la via.

Fa molta calor i donem l'escalada per finalitzada. Un altre dia farem la Badalona, que ara ens toca baixar i tindre que fer de dos a tres ràpels... amb la gràcia que a mi em fa!!! Primer fem un ràpel de 30 m. fins la segona reunió i després un de 55 m. fins el terra i aquí be l'ensurt del dia! Faig un nus a la punta de la meva corda pensant que faríem un tercer ràpel. com el Joaquim veu que arriben be les cordes segueix fins el terra. Baixó jo i acabat el ràpel recupero la corda preguntant al Joaquim si ha desfet el nus... El nus? em respon. Ens mirem amb cara de moniato i... hòsties el nus!!! El nus ens queda a cinc metres pel damunt nostre i fora de qualsevol via. Vaig tenir que suar de valent per arribar a cercar un altre cop la corda pujant per un troc de roca no gaire bona i només podent posar un tascó en cas de caiguda. En fi, ho hem resolt feliçment, però amb les cames tremolant de valent!

Una via més per la cole i molt recomanable, poder, la mes maca que he fet a la Paret del Davessó. Amb aquesta calor, em fa l'efecte que, trigarem en tornar a Malanyeu

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
El primer llarg
Des de la reunió, es veu vertical el primer llarg
El segon llarg
El fàcil tercer llarg
La reunió d'un espit i reforçada amb dos tascons
El quart llarg, fent tres passos amb estrep
"Fotomatón"

dilluns, 2 de juny de 2014

Via CALIFORNIA a la Boteruda del Grà (Montserrat)

Dissabte 31 de maig de 2014

Avui ens hem llevat mandrosos i quedem un pel més tard de lo habitual. Arribem al poble del Bruc a les deu del matí ben tocades i poca gent queda al Bar de l'Anna, ja han marxat tots a "tocar" roca. Anem al Monestir o ens quedem per Agulles? De sota la màniga, (be, vull dir del llibre nou de ressenyes d'Agulles) trec la ressenya d'una via a la Boteruda del Grà que fa temps que vull anar. Es tracta de la via Califòrnia. Que puc dir de la via? Sense grans pretensions, ben assegurada i, per lo general, molt bona roca i de tres llargs. Via curteta de 65 metres però amb una bona aproximació. Al Joaquim li fa gràcia i ja està tot decidit.

Per arribar a la via anirem fins el refugi Vicenç Barbe i prendrem la canal de les Bessones i un cop passat l'agulla de la Carnavalada seguirem les marques vermelles del camí alt d'Agulles que va a la dreta i en poca estona passarem pel costat de la Panxeta i de seguit arribarem a la Boteruda del Grà. La via comença pujant per la canal que tenim a la dreta i en arribar a una fissura ombrívola i vertical ja serem a peu de via. els parabolts son visibles des de el terra. A peu de via, ens trobem a l'amic Toni Aymami i un amic que acaben de fer la via Dipankasa a la mateixa agulla. Salutacions, xerrada i ens acomiadem i el Joaquim i jo ens posem a la feina.

1er llarg: V, A0e, IV+ i IV, 5 parabolts en 15 m
Comencem enfilant-nos per la fissura que es humida i trencada fins arribar al primer parabolts. Dos passos en A0e i una sortida en lliure curiosa en menarà a un flanqueig a l'esquerra i de seguit arribarem a una còmoda reunió.

2on llarg: V+, V, IV+ i IV, uns 8 parabolts de 8 mm en 30 m
Sortim de la reunió lleugerament a l'esquerra. La paret es força vertical però amb molt bons còdols. Seguim recte fins un resalt més fàcil del que sembla. Superat això seguim per placa tombada fins decantar-nos una mica a la dreta i seguir recte amunt, ara més vertical i als peus d'un ressalt farem la segona reunió u pel incòmoda.

3er llarg: V-, IV+ i IV, uns 4 parabolts de 8mm en 20 m
Encetem el llarg a la vertical de la reunió superant aquest ressalt i amb tendència a la dreta arribarem a un altre. Seguim escalant amb bona roca fins que, gaire be al final de la via, trobem un ultim ressalt que superem molt fàcilment. La reunió la tenim pràcticament al cim de l'agulla. Per baixar anirem al cantó oposat a la via i de dos espits, un amb maillon, units per una baga farem un petit ràpel de 15 metres fins un collet i després tot caminat baixarem per una canal que en portarà a peu de via.

A estat una escalada curta però divertida, amb un sol que "espatarra" però ben arribats al cim veiem que s'acosten uns núvols negres i carregats de "mala llet". Company, pleguem trastos i cap a vall que això pinta malament. En poca estona, ja tenim la tormenta damunt nostre i ens falten cames per tirar cap a vall. Arribem al refugi tot just quan més aigua cau i asseguts als porxo contemplem com cau l'aigua per la taula contemplant els contrastos de llum amb lla pluja i les tonalitats que prenen els arbres al mes de maig. Aquets moments de pau guarits sota la pluja, no tenen preu. Pot ser el millor del dia.

Un altre via per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
La fissura bastant lletja del primer llarg
El flanqieg del primer llarg 
Començament, molt dret, del segon llarg

El tercer i últim llarg
l'últim llarg
Ha estat un dia de sol, però... 
 just hem arribat al refugi... 
 per guarir-nos de la pluja!!!

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.