Dissabte 31 de maig de 2014
Avui ens hem llevat mandrosos i quedem un pel més tard de lo habitual. Arribem al poble del Bruc a les deu del matí ben tocades i poca gent queda al Bar de l'Anna, ja han marxat tots a "tocar" roca. Anem al Monestir o ens quedem per Agulles? De sota la màniga, (be, vull dir del llibre nou de ressenyes d'Agulles) trec la ressenya d'una via a la Boteruda del Grà que fa temps que vull anar. Es tracta de la via Califòrnia. Que puc dir de la via? Sense grans pretensions, ben assegurada i, per lo general, molt bona roca i de tres llargs. Via curteta de 65 metres però amb una bona aproximació. Al Joaquim li fa gràcia i ja està tot decidit.
Per arribar a la via anirem fins el refugi Vicenç Barbe i prendrem la canal de les Bessones i un cop passat l'agulla de la Carnavalada seguirem les marques vermelles del camí alt d'Agulles que va a la dreta i en poca estona passarem pel costat de la Panxeta i de seguit arribarem a la Boteruda del Grà. La via comença pujant per la canal que tenim a la dreta i en arribar a una fissura ombrívola i vertical ja serem a peu de via. els parabolts son visibles des de el terra. A peu de via, ens trobem a l'amic Toni Aymami i un amic que acaben de fer la via Dipankasa a la mateixa agulla. Salutacions, xerrada i ens acomiadem i el Joaquim i jo ens posem a la feina.
1er llarg: V, A0e, IV+ i IV, 5 parabolts en 15 m
Comencem enfilant-nos per la fissura que es humida i trencada fins arribar al primer parabolts. Dos passos en A0e i una sortida en lliure curiosa en menarà a un flanqueig a l'esquerra i de seguit arribarem a una còmoda reunió.
2on llarg: V+, V, IV+ i IV, uns 8 parabolts de 8 mm en 30 m
Sortim de la reunió lleugerament a l'esquerra. La paret es força vertical però amb molt bons còdols. Seguim recte fins un resalt més fàcil del que sembla. Superat això seguim per placa tombada fins decantar-nos una mica a la dreta i seguir recte amunt, ara més vertical i als peus d'un ressalt farem la segona reunió u pel incòmoda.
3er llarg: V-, IV+ i IV, uns 4 parabolts de 8mm en 20 m
Encetem el llarg a la vertical de la reunió superant aquest ressalt i amb tendència a la dreta arribarem a un altre. Seguim escalant amb bona roca fins que, gaire be al final de la via, trobem un ultim ressalt que superem molt fàcilment. La reunió la tenim pràcticament al cim de l'agulla. Per baixar anirem al cantó oposat a la via i de dos espits, un amb maillon, units per una baga farem un petit ràpel de 15 metres fins un collet i després tot caminat baixarem per una canal que en portarà a peu de via.
A estat una escalada curta però divertida, amb un sol que "espatarra" però ben arribats al cim veiem que s'acosten uns núvols negres i carregats de "mala llet". Company, pleguem trastos i cap a vall que això pinta malament. En poca estona, ja tenim la tormenta damunt nostre i ens falten cames per tirar cap a vall. Arribem al refugi tot just quan més aigua cau i asseguts als porxo contemplem com cau l'aigua per la taula contemplant els contrastos de llum amb lla pluja i les tonalitats que prenen els arbres al mes de maig. Aquets moments de pau guarits sota la pluja, no tenen preu. Pot ser el millor del dia.
Un altre via per la "cole"
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
Avui ens hem llevat mandrosos i quedem un pel més tard de lo habitual. Arribem al poble del Bruc a les deu del matí ben tocades i poca gent queda al Bar de l'Anna, ja han marxat tots a "tocar" roca. Anem al Monestir o ens quedem per Agulles? De sota la màniga, (be, vull dir del llibre nou de ressenyes d'Agulles) trec la ressenya d'una via a la Boteruda del Grà que fa temps que vull anar. Es tracta de la via Califòrnia. Que puc dir de la via? Sense grans pretensions, ben assegurada i, per lo general, molt bona roca i de tres llargs. Via curteta de 65 metres però amb una bona aproximació. Al Joaquim li fa gràcia i ja està tot decidit.
Per arribar a la via anirem fins el refugi Vicenç Barbe i prendrem la canal de les Bessones i un cop passat l'agulla de la Carnavalada seguirem les marques vermelles del camí alt d'Agulles que va a la dreta i en poca estona passarem pel costat de la Panxeta i de seguit arribarem a la Boteruda del Grà. La via comença pujant per la canal que tenim a la dreta i en arribar a una fissura ombrívola i vertical ja serem a peu de via. els parabolts son visibles des de el terra. A peu de via, ens trobem a l'amic Toni Aymami i un amic que acaben de fer la via Dipankasa a la mateixa agulla. Salutacions, xerrada i ens acomiadem i el Joaquim i jo ens posem a la feina.
1er llarg: V, A0e, IV+ i IV, 5 parabolts en 15 m
Comencem enfilant-nos per la fissura que es humida i trencada fins arribar al primer parabolts. Dos passos en A0e i una sortida en lliure curiosa en menarà a un flanqueig a l'esquerra i de seguit arribarem a una còmoda reunió.
2on llarg: V+, V, IV+ i IV, uns 8 parabolts de 8 mm en 30 m
Sortim de la reunió lleugerament a l'esquerra. La paret es força vertical però amb molt bons còdols. Seguim recte fins un resalt més fàcil del que sembla. Superat això seguim per placa tombada fins decantar-nos una mica a la dreta i seguir recte amunt, ara més vertical i als peus d'un ressalt farem la segona reunió u pel incòmoda.
3er llarg: V-, IV+ i IV, uns 4 parabolts de 8mm en 20 m
Encetem el llarg a la vertical de la reunió superant aquest ressalt i amb tendència a la dreta arribarem a un altre. Seguim escalant amb bona roca fins que, gaire be al final de la via, trobem un ultim ressalt que superem molt fàcilment. La reunió la tenim pràcticament al cim de l'agulla. Per baixar anirem al cantó oposat a la via i de dos espits, un amb maillon, units per una baga farem un petit ràpel de 15 metres fins un collet i després tot caminat baixarem per una canal que en portarà a peu de via.
A estat una escalada curta però divertida, amb un sol que "espatarra" però ben arribats al cim veiem que s'acosten uns núvols negres i carregats de "mala llet". Company, pleguem trastos i cap a vall que això pinta malament. En poca estona, ja tenim la tormenta damunt nostre i ens falten cames per tirar cap a vall. Arribem al refugi tot just quan més aigua cau i asseguts als porxo contemplem com cau l'aigua per la taula contemplant els contrastos de llum amb lla pluja i les tonalitats que prenen els arbres al mes de maig. Aquets moments de pau guarits sota la pluja, no tenen preu. Pot ser el millor del dia.
Un altre via per la "cole"
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
 |
| La fissura bastant lletja del primer llarg |
 |
| El flanqieg del primer llarg |
 |
| Començament, molt dret, del segon llarg |
 |
| El tercer i últim llarg |
 |
| l'últim llarg |
 |
| Ha estat un dia de sol, però... |
 |
| just hem arribat al refugi... |
 |
| per guarir-nos de la pluja!!! |
A mi tambien me gusto
ResponEliminaCaram quin canvi de temps més sobtat.
ResponEliminaSort que quan va començar a ploure fort, ja estàvem al refugi d'Agulles.
De totes maneres, vaig gaudir tant la via com la companyia i fins i tot, el moment de pluja aixoplugat al porxo del refugi.
Bones!, som la cordada que venia al darrera. A nosaltres també ens va agradar molt la via i per sort també vàrem de tenir temps d'arribar al refu abans de caigués el ruixat.
ResponEliminaPuc utilitzar, enllaçant la font, la teva ressenya pel nostre bloc?.
Felicitats pel bloc!
Hola company, si la pots utilizar sense cap problema.
EliminaSalut i forçes vies!!!
Ok, moltes gràcies...ja veig pel bloc que no pareu. Salut i metres!
ResponElimina