dimarts, 10 de juny de 2014

Via Epirimountains a la Paret del Davessó (Malanyeu)

Diumenge 8 de juny de 2014
La meva ressenya
No sóc un assidu habitual d'aquesta bonica zona del Berguedà i sempre que he anat, ha estat amb més gent o fent alguna col.lectiva amb el centre. Aquest cop em venia de ganes de fer un parell de vies que les tenia pendents, la Badalona i la Epirimountains. Ja comença a fer prou calor i la Paret del Davessó, orientada al sud, pot ser com un forn, així que farem un pensament i anirem a intentar aquestes dues vies abans que faci més calor en els mesos propers. Arribem a les nou e punt al poble de Malanyeu i a l'entrada del poble tenim unes bones explanades d'herba per poder seure i esmorzar tranquilament. entre moç i glop de "cucacola" ens mirem les ressenyes que portem i per fi ens decidim per la que ens fa mes pes, la Epirimountains. L'aproximació es tranquil·la i senzilla. Prenem la pista que tenim a la dreta del les cases del poble i la seguim fins que arribem a l'entrada d'una masia. Prenem un corriol que puja per la dreta i travessem un bosc fins davallar a un rierol. Les parets les tenim davant nostre i pujant una estona, anirem travessant tota la paret a l'esquerra fins trobar el punt on comença la via. Després d'investigar una mica, dons no tenim massa clar on comença la via, domen amb ella. Està tota equipada amb espits nous i això es un punt de referència. La via Badalona es més a la dreta i son parabolts.
Ja ho tenim clar i ens posem a la feina. El primer llarg es veu molt dret però anem contant els espits i surten els contes!!!

1er llarg: IV+, V i IV, 11 espits en uns 35 metres
Comencem el primer llarg un pel a l'esquerra de la clariana del bosc pujant per aquesta roca, tant especial, plena de forats. Mica en mica es va fent més difícil però quan comences a tremolar, guaita, un espit! Així anem fent en vertical fins un punt que els espits ens manen a l'esquerra per tornar un altre cop a la dreta. En aquest punt, per mi, es el més difícil de la via i gràcies a uns quants reposos puc continuar prou be. els últims 8 o 10 metes son verticals i amb la roca a controlar però més fàcils i en una mena de llastra, al capdemunt, muntem una còmoda reunió. Llarg mantingut, molt "disfrutón" i generosament equipat.

2on llarg: IV, V i IV, 7 espits en uns 30 metes
Sortim de la reunió lleugerament per l'esquerra per superar un bloc fins el seu capdemunt, on còmodament en una bona cornisa, "xapem" el primer espit. Seguim per una mena de fissura en diagonal fins un arbust. Aquí tenim el pas clau del llarg. Hem de passar de la fissura a la placa de la dreta i la sabina, a modus de nansa d'olla, ens permet fer-ho. Buscant preses adient superem els passos difícils fins que la cosa minva de dificultat i en una feixa de la paret muntem la còmoda segona reunió. Llar molt bonic de fer i també, generós en equipament.

Llegint la ressenya que portem, ens recomana fer reunió al mig de lo que seria el tercer i últim llarg, Per això ens tindríem que proveir d'un parell de tascons mitjans o friends per poder reforçar la reunió, aprofitant el segon espit del llarg. I així ho vàrem fer.

3er llarg: III i II un espit en uns 20 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra per la feixa a cercar el primer espit. Seguim amb molta facilitat fins els peus d'una mena de diedre i aprofitant el segon espit muntem la reunió com ja he dit. Llarg de tansició per evitar el fregament de les cordes i escalar més tranquilament, el darrer tram.

4t llarg: IV+, V, A1e i V, 8 espits en uns 15 metres
Encetem el darrer llarg pujant en bavaresa fins un fort ressalt. Hi ha dos opcions, fotre-li per mig o pujar per l'esquerra, que es més lògic, i així ho faig. El problema es que l'espit em queda molt a la dreta i me les veig "peludes per "xapar" i passar la corda. Al llarg li donen 6a (dimensió desconeguda per "cagamandurries" com jo) i veient com "pinta la cosa" trec un estrep i... cames per que us vull!!! Faig tres passos en A1e, posant-me a primers, fins que la dificultat decreix i arribo al final de la via.

Fa molta calor i donem l'escalada per finalitzada. Un altre dia farem la Badalona, que ara ens toca baixar i tindre que fer de dos a tres ràpels... amb la gràcia que a mi em fa!!! Primer fem un ràpel de 30 m. fins la segona reunió i després un de 55 m. fins el terra i aquí be l'ensurt del dia! Faig un nus a la punta de la meva corda pensant que faríem un tercer ràpel. com el Joaquim veu que arriben be les cordes segueix fins el terra. Baixó jo i acabat el ràpel recupero la corda preguntant al Joaquim si ha desfet el nus... El nus? em respon. Ens mirem amb cara de moniato i... hòsties el nus!!! El nus ens queda a cinc metres pel damunt nostre i fora de qualsevol via. Vaig tenir que suar de valent per arribar a cercar un altre cop la corda pujant per un troc de roca no gaire bona i només podent posar un tascó en cas de caiguda. En fi, ho hem resolt feliçment, però amb les cames tremolant de valent!

Una via més per la cole i molt recomanable, poder, la mes maca que he fet a la Paret del Davessó. Amb aquesta calor, em fa l'efecte que, trigarem en tornar a Malanyeu

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
El primer llarg
Des de la reunió, es veu vertical el primer llarg
El segon llarg
El fàcil tercer llarg
La reunió d'un espit i reforçada amb dos tascons
El quart llarg, fent tres passos amb estrep
"Fotomatón"

5 comentaris:

  1. si esta te ha gustado la badalona tambien pues yo las disfrute bastante

    ResponElimina
  2. Ara toca tornar un altre dia a acabar d'obrir la via aquesta nova de la que ja tens 5 metres. Jo proposo "Via del Nus".

    ResponElimina
  3. La via m'ha agradat prou.

    Bon dia però massa calor.

    Crec que si arriben a fer-nos una foto amb la cara de moniato que vàrem fer, podríem guanyar un concurs de fotos per la casa del terror.

    Bé, però com sempre dic. tot està bé si acaba bé.

    "Via del Nus" o "Via del Punyetero Nus" o "Via del Punyetero Nus dels Collons que m'he descuidat de desfer" o "Via de ¡Hòstia el Nus!" je je je

    ResponElimina
  4. Malanyeu i calor mala combinació. Pots sortir amb els peus i el clatell força cremat. Deixeu la Badalona per quan faci fresca. Felicitats

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.