dimecres, 28 d’octubre de 2015

Via SENDERO LÍMITE. Peña Rueba. Reino de los Mallos

Diumenge 25 d'octubre de 2015
El passat mes de maig vàrem tenir que resignar-nos i no poder fer aquesta via per la cantitat de cordades que hi havien. Aquest cop decidim marxar el dissabte per la tarde i dormir molt a prop del peu de via i així ser els primer en arribar. I així ha estat, a dos quarts de deu ja érem penjats a la paret. Aquest cop no ens pararà ningú...!!!

La via està molt be, tota equipada amb parabolts i alguns ponts de pedra amb cordinos bastant vells però que la majoria no son necessaris. Podríem dir que la via te dos parts, la primera, fins la quarta reunió, molt vertical i amb passos força atlètics però ben protegits que remunta un mur de pedra molt vertical i amb bons còdols i la segona fins la reunió deu, que es de escalada "a plaisir", vaja per gaudir de valent. Aquesta segona part remunta un esperó aparentment tombat però que anirem remuntant ressalts amb passos variats fins assolir una gran feixa on caminat a l'esquerra arribarem al cim del Mallo Común.

Per poder fer la via necessitarem una quinzena de cintes, algunes llargues, i les reunions, tant sols això. Resta tota equipada amb parabolts. Els passos més difícils no son obligats i les reunions son totes equipades amb anella. No us la perdeu, del tot recomanable. Un consell,: aneu ben d'hora per que hi ha cua. Es el que tenen les vies tant ben assegurades...

1er llarg: V-, IV+ i IV (parabolts visibles) en 30 metres
Comença amb un pas atlètic per entrar a la paret. Després anirem resseguint el parabolts i superant ressalts fins arribar a una cornisa al costat d'una llastra on muntarem la reunió

2n llarg: IV, V+/A0, V, IV+ i V (parabolts visibles) en 30 metres
Sortim pujant-nos al damunt de la llastra i superant una part prou vertical. Després decau la dificultat fins arribar a un mur desplomat on es el pas més difícil del llarg que no es obligat. continuem amb escalada difícil fins una cornisa on entrarem a la reunió per l'esquerra al costat d'una gran savina.

3er llarg: IV, V- i IV (parabolts visibles) en 30 metres
Ens enfilem per una mena de diedre al costat de la gran savina i anirem pujant per terreny vertical fins un ressalt. Superat això continuem ver l'esquerra fins entrar en un nínxol petit on fem la reunió.

4t llarg: V i V+/A0 (parabolts visibles) en 30 metres
El llarg més difícil. Encetem per la dreta i tota l'estona anirem superant ressalts sempre amb molt bones preses de mans. Els passos més difícils no son obligats. Trobarem molts ponts de pedra però son a tocar dels parabolts. al final dels llarg entrarem en una còmoda cornissa on muntarem una còmoda reunió.

5er llarg: IV+ i IV (parabolts visibles) en 30 metres
Comença el llarg superant un ressalt vertical i de mica en mica per dificultat fins arribar a la reunió.

6è llarg: IV+, III i IV+ (parabolts visibles) en 30 metres
Segueix la mateixa tònica que el llarg anterior, sempre vers l'esquerra i superant algun ressalt.

7è llarg: IV, V- i IV (parabolts visibles) en 30 metres
Mur més vertical i compacte amb un pas finet a tocar de la reunió. Aquí la roca es a controlar.

8è llarg: III/IV (parabolts visibles) en 25 metres
Escalada tombada i fàcil on nosaltres  hem empalmat el llarg 8 i 9.

9è llarg: III/IV (parabolts visibles) en 25 metres
El mateix que l'anterior

10è llarg: III (parabolts visibles) en 20 metres
Llarg curt i molt fàcil que ens permet arribar a la última reunió. Es recomanable muntar reunió d'un arbust gruixut amb bagues i un maillon enorme. Més a munt, hi ha al terra una reunió, però podem llençar moltes pedres a les cordades de sota, dons el terra es ple de còdols solts.

Bona via, típica de la regió i dels aperturistes. La jornada a estat fantàstica i ara toca la baixada, llarga, llarga però anem be de temps. El descens el farem per la feixa on acaba la via on trobarem marques grogues bastant despintades que ens duran a la ferrada de la mora equipada a trams amb cables i en un hora llarga serem un altre cop a peu de via.
Bona jornada i ara farem un entrepà donç l'hora que es no ens donaran de dinar a cap lloc.
Una nova via per la cole

Escalada realitzada per: Santi Guerra, Joaquim Llòria i Joan Prunera
Son les set del matí... 
Allí ens dirigim. Ara no toca el sol, la foto es per la tarde
El primer llarg 
El segon llarg 
Els companys recuperant el segon llarg
El Santi arribant a la segona reunió
El tercer llarg 
El quart llarg 
Els companys a la tercera reunió

Cinquè llarg
L'ultim llarg
Foto-cim

dimarts, 20 d’octubre de 2015

Via LOS KILOS TE SIENTAN BIEN. Mallo Colorado, Riglos

11 d'octubre de 2015
Després d'haber escalat al Mallo de la Mora a Agüero, marxem cap al poble de Riglos per sopar i passar la nit i la nostra sorpresa es que tot el poble es ple com un ou, cotxes, cotxes i més cotxes, gent i gent i més gent... impossible trobar lloc. Decidim marxar carretera a vall a veure si trobem un lloc per passar la nit i passat uns tres quilòmetres veiem, poc per que ja es fosc, una entrada a una explanada on hi han unes edificacions i una alzina enorme. Aquí ens quedem. Plantem la tenda i preparem el sopar i demà tornarem a Riglos dons la intenció es fer una via al Mallo Colorado.

Ja he escalat un parell de cop al Mallo Colorado fent la via ANOREXIA dos cop i avui m'agradaria fer un altre que hi ha al costat de similar dificultat. Son vies de tipus esportiu d'uns quatre llargs, tots ells equipats amb parabolts, molt verticals i d'escalada atlètica.

Ens aixequem d'hora, esmorzem i recollim trastos i ens dirigim al poble. Es d'hora però ja veig gent penjada al Pisón i a la Aguja Roja. Busquem un lloc per aparcar, ens cambiem i marxem en direcció al Mallo Colorado. L'aproximació es molt evident tant sols tenim que seguir els recorreguts que volten els Mallos, tots indicats i en poc més de mig hora arribem a peu de via. com es natural tot es ple de gent escalant i arribant als peus de via i per sort, tant sols hi ha una cordada a la nostre via, el "Xato" i la Paquita, seguidors del blog... que petit es el món! Així dons, nosaltres anirem al darrera d'ells.

1er llarg: V i V+, uns 9 o 10 parabolts i uns 35 metres
Es el llarg més difícil. Vertical i amb un parell de "panzas" que et fan suar de valent. No hi ha pèrdua, només tenim que seguir els parabolts. La reunió la muntarem de dos parabolts de 15 mm amb anella i de color groc en una còmoda cornisa.

2on llarg: V i IV+ uns 9 o 10 parabolts i uns 35 metres
De les mateixes característiques que l'anterior però un pel més fàcils. La dificultat la trobarem al poc de sortir de la reunió i superar un ressalt. Després se suavitza la cosa fins un altre ressalt un pel més fàcil que l'anterior i de seguit arribem al final de la via. Ara seguirem en dos llargs més per arribar al cim del Mallo per lo que crec que seria la ULTRAVOX o la ANOREXIA.

3er llarg: IV i II, dos o tres expansions i uns 30 metres
Sortim de la reunió per un muret no massa vertical on trobarem un parabolt o un espit per seguir ja per terreny molt fàcil fins la base de la bola final i muntar la reunió còmodament.

4t llarg: IV i V quatre expansions, una d'elles, un burí en uns 30 metres
Encetem el darrer llarg lleugerament a la dreta per seguir reste amunt on anirem superant un parell de ressalts. Poc a poc la dificultat decreix i arribem a la reunió. D'aquí només tindrem que caminar uns metres fins que trobem en una cornisa un arbre gruixut amb una instal.lació amb cables, on farem un ràpel d'uns 35 metres. El retorn el farem seguin el marcat camí que ens a portat a la via i un altre cop al Poble de Riglos.

Mica en mica el dia s'ha anat espatllant i fins i tot hem tingut que rapelar plovent, però ha estat un bon cap de setmana, L'Agus, a pogut escalar a Riglos que no havia escalat mai i la Hene després de trenta anys. Ens ho hem passat de conya i ara marxem a Ayerbe a fer un bon dinar.

Escalada realitzada per: Henedina Pérez, Agustín Pérez i Joan Prunera
Perspectica dels Mallos, a la dreta el Colorado 
El Malloc Colorado 
El primer llarg
La Hene recuperant el primer lalrg...
... i l'Agus al darrera
Encetant el segon llarg
I el darrer llarg
Encaraque no ho sembli, plou...

dijous, 15 d’octubre de 2015

Via DOS DIABLOS EN EL CORAZÓN. Peña Rueba, Saragossa

Dissabte 10 d'octubre de 2015
Aprofitant que puc marxar dos dies de casa em proposen anar al "Reino de los Mallos". Fa pocs dies, he vist una ressenya en el blog dels Galls, d'una via nova al Mallo de la Mora que esta prou be, llarga i ben assegurada i ideal per gaudir d'una jornada d'escalada ben bona. Per la via no ens tenim que preocupar de res, només portar cintes i reunions, resta tota equipada generosament amb parabolts. La roca no es del tot bona... be, matitzo, en bona però està sanejada i a mida que vaguin passant les cordades cada cop estarà millor i els còdols que encara estan per "independitzar-se" de la paret, a la curta seran menys.


Per arribar a Peña Rueba tenim d'anar al poble de Murillo de Gallego. Entrem al poble i seguint per carrer asfaltat on hi ha una mena de "merendero" a la dreta. Seguim fins arribar a una casa en construcció. D'aquí surt una pista que de mica en mica ens acostarà a les parets fins arribar a unes basses d'aigua. Aquí podem deixar el vehicle i caminant arribarem a un poste de fusta que no indica res i una fita al terra. Prenem aquest camí i en mig hora ens durà a peu de les vies.

La via que anem a fer comença uns metres a munt del camí a la ferrata a uns metres a la dreta de la via Los terceros también existen, en una terrasseta prou còmoda on ja son visibles els parabolts ben nous de la via. Està tota equipada amb parabolts de 10mm, un mínim de vuit parabolts per llarg, les reunions amb anella i molt còmodes, amb ambient i alguns llargs prou verticals... ideal per gaudir de l'escalada.

1er llarg: III+, unes 8 o 9 assegurances en 30 metres
Sortim del peu de via en  vertical vers un ressalt tot seguint el parabolts que molts d'ells son innecessaris. Superat el ressalt seguim en escalada molt fàcil en tendència a la dreta fins arribar a un mur on al seus peus muntem la primera reunió.

2on llarg: III i IV, de unes 8 assegurances i uns 25 metres
Seguim per la dreta per continuar en vertical i anirem fent petits flanquejos ascendents i superant petit ressalts. Aquí la roca es bona però plena de líquens on tindrem que anar amb compte. La reunió la farem en un bon i còmode replà.

3er llarg: IV+, V i IV, unes 10 o 12 assegurances en 30 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra i tot seguit verticalment a munt tota l'estona. Arribarem a un ressalt difícil que el superarem lleugerament per la dreta i després fins la reunió.

4t llarg: IV+, III i IV+ unes 12 o 14 assegurances en uns 40 metres
Encetem el llarg superant un ressalt per l'esquerra i tot seguit per una rampa en vertical fins un altre ressalt a la dreta. Ara escalarem un mur vertical en flanqueig ascendent a la dreta i amb passos aeris arribarem a una petita cornisa on muntarem la reunió.

5è llarg: V, unes 14 o 15 assegurances en 30 metres
El proper llarg intimida un pel però els parabolts fan que s'esvaeixin les nostres dubtes. El llarg es molt vertical però amb bona roca i amb els parabolts separats un parell i mig de metres un de l'altre. Pugem per placa fins una mena de fissura cega amb tendència a l'esquerra. De cop la paret es posa molt vertical i continuem per la dreta en vertical sempre acompanyats pels parabolts. Per entrar a la reunió tindrem que fer un parell de passos molt aeris per finalitzar aquest bonic llarg.

6è llarg: IV+ unes 6 o 7 assegurances en 25 metres
Llarg també vertical com l'anterior però més suau. Aquí la roca ha estat molt sanejada. El pas més difícil es superar un petit ressalt i tot seguit arribarem a la reunió que es comuna amb la última de la seva veïna Los terceros tambien existen.

7è llarg: III i unes 3 o 4 assegurances en 25 metres
Sortim per l'esquerra i així anirem fent amb escalada molt fàcil fins unes savines on muntarem reunió. Per arribar al cim nomes tindrem que grimpar un ressalt de res i ja serem al cim.

Per baixar tenim que descendir al coll entre el Mallo La Mora i els cims de Peña Rueba i pujar per una paret equipada amb corda fixe d'uns 15 metres. Tot seguit continuem pujant per camí fins un altre paret. Podem escalar a "pel" o fer un petit llarg en diagonal a la dreta (molt fàcil, II) i un cop superat aquests metres seguir fins la carena de Peña Rueba i seguir fites i cables de la ferrata sud que seguint-la ens portara al camí del peu de via.

En ho hem passat d'allò més be tots tres. Ara tota la baixada, dinar una mica i anar al poble de Riglos que es ple com un ou i trobar un lloc per dormir i demà fer un altre escalada ... però això es un altre història.

Escalada realitzada per: Henedina Pérez, Agustín Pérez i Joan Prunera
El segon llarg
Començant el tercer llarg
Començant el quart llarg
Recuperant el quart llarg
La part més tombada del quart llarg
El vertical cinquè llarg
Uns passos ben verticals
En ho hem passat de conya!!!

dimecres, 7 d’octubre de 2015

La Gorra Frigia. Via SENSE NOM. Arqueologia Montserratina

Diumenge 4 d'octubre de 2015
Fa anys, que al fer la via GEDE o Blava de la cara sud del Gorro Frigi, em vaig fixar que a l'esquerra hi havia una reunió d'espits pintats de taronja i algun que altre espit "despistat" en mig de la paret i com es natural, de sempre, m'habia "picat" la curiositat. al comprar-me la nova guia de GORROS he vist que hi ha l'itinerari dibuixat amb el nom de "¿?". Com sol passar en totes les guies, que vingui ressenyada una via no vol dir que els que han fet la guia, tenen que haver escalat la via en qüestió. el cas es que ens hem decidit anar a la recerca de la via sense cap nom. Aventura garantitzada i més amb la climatologia que hem patit. De fet, no hem seguit tot el recorregut dons feia bastant mal temps i fred i decidim sortir per la variant i empalmar amb la Blava o GEDE. Quan faci més bon temps, tornarem.

La via esta equipada amb material divers, parabolts de 8 i 10 mm i espits, que duen ser el originals. Tant sols hem posat un friend petit al tercer llarg. Comença arrampada però el que seria el tercer i quart llarg que l'hem fet en un de sol , es prou vertical i amb alegria entre assegurances. La roca es molt bona però hem d'estar atents a les "crostetes" que poden saltat degut a que la fa poca gent... això crec. La primera reunió  només han deixat un parabolt i han tret els tres espits que hi havien i un parabolt està segat. Nosaltres hem posat un cargol amb plaqueta per reforçar-la.

1er llarg: II i III, dos parabolts de 8mm i un espit en uns 45 o 50 metres
Comença en el mateix punt que la GEDE però pujarem en tendència a l'esquerra per continuar recte sense cap assegurança després dels dos primer parabolts i tot just quan falten uns 10 metres per la reunió trobem un espit. arribant a la reunió, a l'esquerra hi han un parabolts amb plaqueta de color lila. De fet, no seria cap entrebanc que no hages cap seguro en tot el llarg, Es molt fàcil.

2on llarg: III i III+, dos parabolts i un espit (crec) en uns 40 metres
Sortim de la reunió recte amunt fins una llastra i després lleugerament a l'esquerra on trobarem algun punt d'assegurança. Llarg semblant a l'anterior però amb una mica més de sal i pebre.

3er llarg: IV, IV+, V, IV i III. tres espits i un parabolt (de la reunió) en uns 45 metres
Sortim de la reunió en vertical i escalada bastant fàcil fins un espit seguim fins una cornisa ample i a l'esquerra de tot trobem una reunió. Deuen ser uns quinze metres i decideixo continuar. El llarg es molt rebuscat. Va pujant en diagonal superant ressalts sortint-se de la lògica de la via fins que gaire be toquem el gran diedre tant característic que ratlla la tota la pared. Aquí es on no quadra res de la guia. Mes a l'esquerra, en un nínxol veig una reunió amb espits vells i plaquetes liles i dedueixo que es la reunió de la PINK FLOYD i monto reunió.

4t llarg: IV i tres o quatre parabolts i un burí vell en uns 40 metres
El temps s'està "enmarronant" de valent i decidim sortir per la VARIANT i anar a buscar la via BLAVA. De la reunió sortim en tendència a la dreta fins el ressalt del diedre que ratlla tota la paret. Després continuem amb flanqueig ascendent i de nou en vertical seguit el parabolts fins la reunió de la via BLAVA. Jo, de segon, m'he permès investigar una mica cap a l'esquerra arribant fins una reunió a sota del gran sostre però la roca no donava gaire confiança i el temps com estava menys encara, així que retornem a la reunió.

5è llarg: II i III uns tres o quatre parabolts entre la via BLAVA i la JOAN MARC i uns 30 metres
Llarg de tràmit sense cap rellevància on surten vàries vies fàcils de la cara sud. La reunió es de dos parabolts amb anella que farem servir per fer un sol ràpel d'uns 40 metres fins el peu de la canal per baixar. Després, flanqueig delicat fins el coll del Gorro Frigi i la Magdalena Superior.

Podríem dir que es una via nova, una mica d'aquí i d'allà però ha estat divertida i fins i tot "aventurera". Llàstima el temps.

També em permeto comentar que es una llàstima que des-equipessin les cadenes i maromes de la via NORMAL. Pels que baixem de les vies, era molt ràpid i còmode però, suposo, que havia gent que no li agradava que pugessin per aquestes instal.lacions, no? Per una banda em vaig alegrar i per l'altra no... coses de la dualitat!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
El primer llarg
El segon llarg 
El tercer llarg

Empalmant el quart llarg
El company recuperant el tercer llarg 
Arribant a la reunió 
El llarg de la variant per anar a la GEDE
Buscant una reunió... 
"Foto-cim" i a tapar-nos que fa molta "rasca"

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.