dimecres, 5 de juny del 2024

Via EL CAMÍ DE L'ALSINA a la Miranda del Pas dels Francesos 23 anys després

Diumenge 19 de maig de 2024


Ara fa uns quants anys que no repetia aquesta via i d'unes setmanes fins ara, tenia ganes de tornar-la a escalar. Decidim doncs anar-hi però amb les últimes plujes, el primer llarg era molt mullat i recordo en el seu dia que ja era prou "patinosqui". Decidim començar des de la segona reunió entrant des de més amunt de les escales dels "pobres". La via no a patit cap canvi, més aviat, el que "apatit el canvi, sóc jo trobant la via molt més difícil que llavors, tot i aixó l'em superat amb prou dignitat.
1r llarg: IV, IV+ i V, 8 expansions i uns 30 metres
Començem en escalada prou fàcil i de mica en mica la cosa es posa més dreta. Trobem un petit ressalt i començen les dificultats. La roca es prou bona i les assegurançes ens ajuden a prosseguir amb certa tranquilitat. En un punt, la paret es redressa fent-se molt vertical i escalarem amb tendència a l'esquerra. Superarem un bon ressalt i farem un flanqueix aeri a l'esquerra i entrarem a la reunió un pel incòmoda i prentjada.

2n llarg: V, IV+ i IV, 6 expansions en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra vers un ressalt. Amb passos fins i difícils continuem recte. També els parabolts ens ajuden a prosseguir amb certa tranquilitat fins que decau sensiblement la dificultat i arribem a una bona cornissa on muntem la reunió.
3r llarg: V, V+ i V, 10 expansions i uns 30 metres
Devant nostre tenim una placa immensa. Sortim en vertical i a mida que anem pujant, es va redressant la paret. La escalada es fina i de col.locació. A la meitat trobarem el pas més difícil i com les altres tirades, els parabolts ens ajudaran a tenir més confiança i arribar a la reunió. Uns pocs metres de II/III ens separen d'aquesta el final de la via. No trobarem cap reunió.
Del cim, caminarem en direcció a la barana del mirador i seguirem el cami que tenim a l'esquera que ens durà a les "escales dels pobles" i retorn un altre cop al Monestir.
Com sempre, després de tants anys d'haver escalat per primer cop aquesta via, se m'ha fet més difícil, la roca no ha canviat però crec que jo si... segur que si. https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2009/09/elvia-el-cami-de-lalzina.html
Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustin Perez i Joan Prunera
Primer llarg nostre i tercer de la via

Recuperant el llarg
Arribant a la reunió

Seguim amb el llarg dos

La placa del darrer llarg

Arribant a la reunió 3

Foto-cim
Ja de retorn per les escales, recordem que on comença el pas dels Francesos, hi ha una via oberta pels germans Masó la "JOLI GARÇON" i decidim escalar-la. La via pel meu gust, no te res d'especial, es més, per mi és del tot prescindible, però tot s'ha de probar. Comença al peu de les escales del pas dels francesos amb un sol llarg de 50 metres i dos expansions, amb un pas de 6a (?) no obligat. Al cim no hi ha res i vaig preferir "apalancar-me" be a la banda contraria i assegurar als companys. Del cim, vàrem desgrimpar ajudats per una baga que vem abandonar d'una sabina que hi ha, be, la ressenya que publico, es dels aperturistes que es prou explícita i amb un estil molt "Kitsch", que no el dibuix de la via, que per a mi és magnífic (Definició de Kitsch segons la Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Kitsch, no he volgut molestar-me en dibuixar-la... ja es feta i no crec que la repeteixi mai mes.
Ressenya original dels germans Masó

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.