Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alpinisme hivernal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alpinisme hivernal. Mostrar tots els missatges

diumenge, 24 de març del 2013

Canal Oriental a la cara Nord del Grà de Fajol petit o de Baix

23 de març de 2013
Tenim força neu i el Vicenç veient la "piulada" de la setmana passada em truca i em convenç d'anar a fer una altre canal. Jo que no se dir que no li proposo anar a fer la Canal Estreta o la Oriental del Grà de Fajol Petit. Sortim de Barcelona a les sis del matí i a quarts de nou arribem on comença el camí per anar al refugi. Sembla que avui no hi ha gaire gent. Apropant-nos al refugi veiem la Canal Estreta i només hi ha una cordada i decidim anar-hi... però ens trobem amb un curs d'alpinisme amb més de quinze persones i tots van a la Canal Estreta. La deixaram per un altre cop i ens dirigirem a la Canal Oriental que es una bona opció en cassos com aquests.

Comencem a pujar amb neu molt tova i tipus primavera i ens resulta penósa la pujada. Ens trobem una cordada de dos que ens preguntant com es diuen les canals i al final opten per fer la Canal amagada que està a la dreta de la que volem fer, per sort!. Comença, com tots aquests corredors, amb pendent suau fins que trobem el primer ressalts, força dret i amb la neu amb bones condicions. Fem reunió en una cornissa i continuem corredor amunt. Aquí trobem la neu tant be com malament i muntem un altre reunió als peus de l'últim ressalt. Surto de la reunió mirant amunt i sembla en bones condicions, però lluny de la realitat, trobo la neu toba i amb poc gruix i a la roca verglaç prim. Pujo ajudant-me a la roca i intento posar un pitó petit que m'assegurara els darrers passos que aquí la neu està en perfectes condicions. Aquesta part m'ha fet suar de valent! Quan la pendent minva arribo a un pi petit que surt d'unes roques i monto la reunió. aprofito per estrenar l'àncora de neu que per cert queda força ben col.locada. Ara ens queda la part final que es senzilla amb pendents entre 35º i 40ª amb una paret final més dreta. Ja som al cim i no ens quedarem gaire estona dons el temps empitjora per moments fins i tot deixant anar algun floc de neu. També la neu es primavera i trigarem una estona ben llarga en el retorn.

Dos setmanes seguides pujant al Grà de Fajol i podent fer un parell de corredors, tot un luxe, encara que repetint cim, hem gaudit força de l'escalada. L'única "pega" de la sortida es que un cop recollit el material i cambiats, pugem al cotxe i a la segona curva... ZASKA!!! es trenca el cable de l'enbragatge... Arribem a Setcases baixant tota l'estona amb quarta velocitat i truquem a l'assistència i recullen el cotxe i a nosaltres ens baixen en taxi a Barcelona. sort que a sigut a la tornada i hem pogut fer activitat. coses de la mecànica!!!

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera
Apropant-nos al començament de la canal. Tenim una cordada al davant però aniran a la Canal Amagada
Encordats, comencem a pujar per la Canal Oriental
El Vicenç apropant-se al primer ressalt
El primer ressalt amb neu dura  i ben formada
Foto des de la primera reunió
Sortint de la reunió
El Vicenç en una part del corredor ben dreta
Arribant a la segona reunió
Sortint de la segona reunió i encarant la part més dreta de tota la canal
El Vicenç sortint de l'ultim ressalt
A la part mitja de la canal
Arribada al cim del Grà de Fajol Petit
La foto del cim. Comença a nevar
Baixant del cim envoltats de núvols

diumenge, 17 de març del 2013

Canal Occidental a la cara Nord del Grà de Fajol Petit o de baix

16 de març de 2013
Fer canals de neu es, de ben jove, una de les meves aficions a l'alta muntanya i sobre tot al Circ d'Ull de Ter, on fa més de trenta anys vaig començar a pujar les canals nevades dels Pics de Grà de Fajol amb el meu estimat amic Balbino. De les més clàssiques i de dificultat moderada a algunes de ben difícils, pel material i tècnica que teníem llavors. Tant sols em quedava de fer una, la Canal Occidental del Grà de Fajol Petit. Fa temps que diem, amb el Joaquim, de fer un corredor de neu, dons ells no n'ha fet mai cap, però les condicions de la neu d'aquest any no han estat prou bones. Amb les últimes nevades, el Circ d'Ull de Ter presenta unes condicions immillorables en quant a neu però, el que no sabem es en quin estat estaran les canals. amb tot això decidim aquest dissabte anar a fer el "bateix".

Sortim de Barcelona a les sis del matí i a quarts de nou arribem a la corba de la carretera que porta a les pistes d'esquí on tot es ple com un ou de cotxes i gent disposats a fer raquetes i muntanya i canals de neu com nosaltres. Ens disfressem de "romanus" amb tot el material i ens disposem a pujar fins el refugi. Un cop passat el refugi davallem vers la cara nord del Grà de Fajol i creuem una pista d'esquí, comencem a progressar per terreny fàcil, a cops amb neu dura i a cop amb neu toba. Sense cap dificultat avancem per la zona oberta en direcció al corredor que no veurem fins que no siguem a la seva vertical. Es en aquest lloc on per seguretat ens encordem, ens posem els crampons i pugem en el que anomenem, "ensamble". El temps en contra del que pensàvem es força bo, tants sols bufa una mica el vent, però sembla ser, que no es molestarà gaire en el corredor.
Al company li dono quatre recomanacions i ens disposem a atacar el corredor. La neu es força toba però es deixa pujar amb prou facilitat. Arribats a on s'estreta el corredor i deixant a la nostra dreta una canal molt ample, es aquí on comença veritablement la canal. Superem una part força dreta per continuar amb pendents de 45º. A meitat de corredor, trobo una part amb neu molt dura i al final en una replà al costat d'una roca monto reunió per controlar al Joaquim que de moment va pujant força be. Surto de la reunió per l'esquerra amb pendent de 45º/50º, ara amb neu tova. El corredor es va estretant i redreçant i a uns 80 metres del final, la neu es torna dura com una pedra. Quina meravella, ara gaudirem de valent!!! Per més seguretat, monto un altre reunió, dons ara requereix donar unes explicacins de tècnica de proguesió amb aquest tipus de neu molt dura.
Surto de la reunió i els piolets es claven a la neu con "forquilles en la mantega". Neu duríssima on m'he pres el luxe, fins i tot, de posar un cargol de gel. Arribant al final de la canal, clavo els piolets fins el fons a la neu i em disposo a assegurar al Joaquim que gaudirà de valent aquesta part final del corredor. Un cop reunits al final li dic que miri a baix i em diu: jo he pujat per aquí? Per ell ha sigut una experiència enriquidora despès de tant temps de proposar-me de fer una corredor. L'escalada amb gel crea addicció!!!
En aquest punt, pleguem la corda i carenem fins el cim amb cura, dons el vent, ara es molt fort i de cops ens pot arribar a tombar. El paisatge es esplèndid, tot ple de neu i encara amb un bon sol que a estones es tapa ple núvols. Prenem una mica de fruita descansant de la pujada i ara ens disposem a baixar. Poc a poc descendim del cim fins el gran coll dels dos Grà de Fajol fins prendre la canal de baixada. En el seu començament deu ser de 40º i a mida que baixem es va fent més suau i en poca estona tornem a ser al peu de les canals. Ara el temps empitjora per moments tapant els cims i girant-se vent molt fort. Pleguem material i no parem fins arribar al cotxe. Ara, realment, el temps es poc acollidor i marxem a Setcases a celebrar l'escalada amb un bon àpat i tornar cap a casa, que realment, em acabat prou trinxats... la falta de costum.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El Grà de Fajol i la canal Estreta a l'esquerra
Començant la canal



La primera de les dos reunions que vàrem fer
El Joaquim arribant a la reunió
Aquí la neu ja era perfecte
Els últims vuitanta metres del corredor van ser els millors
Encarant el final del corredor. Aquí la neu era ben dura

El Joaquim al final del corredor
Fita aconseguida
El Grà de Fajol Gran i el Pic de Bastiments
De baixada fem una foto del corredor
Un cop arribats a l'estacionament, el temps comença a espatllar-se de debò

dimarts, 17 de gener del 2012

Circ de Cambra d'Ase - Corredor Gigoló

15.01.2012
La meva resenya, molt personal...
El dijous, en Joan Marc em proposa fer aquest corredor, dons uns quants de la UEC de Sants marxaran a les 5.00 h. del matí del diumenge desde Collbató... començo a "babejar", tinc un fort "monu" de corredors aquest any. Mentre em faig la "película" caic del cel i penso: a les cinc del matí!!!, son bojos aquets romans!!! Ràpidament truco al Joan Marc i sort que som grans i encara ens queda una mica de seny i sense mes miraments, quedem per sortir el dissabte a la tarde i dormir al refugi-xalet de la UEC a la Molina. Estic una mica constipant però pot més la dependencia de neu!


Ens llevem a les 5.30 h. i ja tenim l'esmorzar preparat al Xalet. Suc de fruites, embotit i formatge i la es 6.00 h marxem. Em quedat a les 6.45 h a la rotonda de la frontera amb l'Oleguer, el Bernat, el Xas i el Raimond i pararem una estona en l'únic bar obert que hi ha a la frontera, dons els nois volen pendre alguna cosa abans d'anar a les pistes d'esqui d'Eina. Surtim de la Catalunya dominada per espanyols i ens endinsem en la Catalunya dominada per francesos i a les 8.10 h ja carregats amb tota l'infanteria ens dirigim de cap al Circ de Cambre d'Aze. Per tot el Pirineu Oriental hi ha molt poca neu i no tinc molt clar en quines condicions de neu estarà el Gigoló. En Joan Marc i jo anem fent al nostre pas, que es bastant lent, i així deixem al jovent que vagi obrint traça i a les deu en punt arribem al circ. La visió del corredor es al.lucinant. Es veuen força resalts però semblen prou assequibles, el que no em queda molt clar, es la sortida, dons diuen que es força dreta i difícil d'assegurar.


Mentre el quatre companys que ja s'han col.locat els crampons i es dirigeixen a l'entrada del corredor, en Joan Marc i jo fem el mateix. Ens costa d'arribar dons ara comença a empinar-se. en una roca plana ens vestim de "romanu", treiem la corda els piolets i ens posem el material. L'ambient es fret, molt fret. Estem a la cara nord. El corredor està en condicions gairebé perfectes, la neu dura en el ressalts compromesos i més verticals. Anem encordats en doble a 30 metres i pujem en ensamble fins arribar als ressalts on montem reunions. Fins i tot he posat pitons que feia un munt d'any que no ho feia... al.lucinant! Quan estem a mig recorregut del corredor veiem que els company ja estan a dalt i ens diuen que l'ultim troç, més vertical i amb una sortida de roca en IV es força factible. Muntem reunió a l'entrada del ressalt i ens encordem en simple a 60 metres que serà suficient per arribar a dalt de tot. En Joan Marc em passa tot el material i em disposo a fer l'ultim atac. Tinc un parell de passos en mixte, que els supero amb facilitat i devant meu tinc tot una pala de neu dura de entre 55º i 60º. Els companys al cim, ens miren i fan gresca, cuidadin cuidadin que encara no soc a dalt!!! Trobo un resalt on podrie posar un friend gros... però no els porto, miro de emplaçar un pitó que no queda gaire fi i continuo canal a dalt. Ara estic al resalt final on a la base de la roca poso un friend que queda molt bé i amb tres pasos en roca ja soc al final, on els companys m'estàn esperant. Asseguro al Joan Marc i en poc més de vint minuts ja som tots a dalt.


Encara ara, estic "flipant" de lo maco que es aquest corredor i amb les condicions excel.lents en que ho hem trobat. Feia tres anys que no podia escalar un corredor d'aquesta categoria i tant a mi com als altres, baixem molt contents de l'escalada. Baixem pel canto de ponent del cim dirigint-nos capa l'estació d'eski i "deunidó" el troç que ens queda. Fets pols, en Joan Marc i jo, però amb un sumriure d'orella a orella, baixem (els últims) fins on tenim el cotxe. Per unanimitat decidim tornar pel Túnel del Cadí, que encara que val la friolera de 12,26 euros els pagarem agust i cap a casa amb un corredor nou a la butxaca per la cole...

En Joan Marc al primer ressalt
En Joan Marc al segon ressalt

En mig d'un ressalt, no se quin era
Pujant a "l'ensamble"

En Joan Marc al mig del corredor
Encarant l'ultim llarg
El companys en van fer aquesta bonica fotografía
En Joan Marc al mig de l'últim llarg
Aqui tota la "penya" pendents d'en Joan Marc
El components de "Al filo del ridículo"

dimarts, 13 de desembre del 2011

Primer "tastet" d'un corredor al Grà de Fajol Petit 2.567 metres

09.12.2011
L'itinerari de pujada
Feia més de dos anys i mig que no podia pujar per un corredor, degut a que l'accident de moto i la operació de clavícula, m'ho van impedir. L'únic dia que tenia "pont" era el divendres i vàrem coincidir en Joan Marc i jo d'anar a fer el primer tast de la temporada. Estem una mica rovellats però tenim ganes i anem una mica sense tenir una idea concreta i ja veurem el que surtià.

Arribem a la curva de la carretera on deixem el cotxe sobre les 11.00 h. Ens posem les botes (les meves de plàstic) i renoi! com costa camiar amb elles, feia temps que no me les posava. Semblo un ànec caminant amb elles. Fent l'aproximacó veiem que la Canal Estreta del Petit no està del tot formada i la Central del Gran no la veiem prou be. Decidim que com anem només a "tastar" farem la Canal Occidental del Petit.

Al principi és poc empinada i abans, ja en posem el crampons per no trobar-no "pillats" mes endevant. Anem fent fins que es posa més dret, no gaire, sobre els 40º, però com la neu està prou be i a més la traça és feta, decidim no endordar-nos.  A la meitat del corredor ens trobem quatre... nois, que amb més pena que glòria abandonen per falta de neu en un ressalt, segons ells, ens diuen que falta neu a dalt i que baixen. Tal i com anàven, em sobte que encara no passin més accidents a la muntanya. Però en fi, es el que hi ha. Jo hagés tirat pel dret però en vistes de la situació, decidim enfilar pel dret. Flanquejem un pel a la dreta i pujem canal a munt. Ara l'inclinació es de 50º i així anirem fent fins dalt de la carena i un cop arribats pujem per la fàcil aresta est del Grà de Fajol Petit. Per a mi es una pujada molt emotiva doncs el darrer cop que hi vaig pujar va ser amb el meu malaurat company Balbino.

Ja hi som a dalt del cim, 2.565 metres i la mirada se m'allunya al cim del Grà de Fajol Gran, on reposen les cendres del meu estimat company... tants i tants cops hem pujat aquest cims i aquestes canals que no puc impedir deixar anar una llàgrima. En Joan Marc i jo, abraçats, fem una última mirada al cim del Grà de Fajol Gran i m'acomiado d'ell. Estic content de tornar a ser aprop del meu company...

Fem la tornada poc a poc fins el coll i emb un hora, mes o menys arribem al cotxe. A Setcases fem un mos per refer-nos de la petita pallissa i cap a casa. A veure si neva prou i s'omplen de neu les canals i poder tornar-hi un altre cop i es que aquesta part del Pirineu Oriental, per a mí, te un encant especial, dons aqui vaig fer les primeres escalades en gel a pricipis de 1980 i sempre que puc, encara que les repeteixi, sempre les pots trobar de diferenta forma i condició. Agradable pujada per un itinerari assequible i estètic on nés em fet servir els piolet i els crampos.

Principi de la canal
Als trams més drets del final de corredor
En Joan Marc a pocs metres del final de corredor
En Joan Marc content com un nen amb "sabates noves"
El tram final per a rribar al cim
Cim!!!
mireu l'ocelleeeet!!!

Sempre hi seràs en el meu pensament, Balbino!


Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.