16 de març de 2013
Fer canals de neu es, de ben jove, una de les meves aficions a l'alta muntanya i sobre tot al Circ d'Ull de Ter, on fa més de trenta anys vaig començar a pujar les canals nevades dels Pics de Grà de Fajol amb el meu estimat amic Balbino. De les més clàssiques i de dificultat moderada a algunes de ben difícils, pel material i tècnica que teníem llavors. Tant sols em quedava de fer una, la Canal Occidental del Grà de Fajol Petit. Fa temps que diem, amb el Joaquim, de fer un corredor de neu, dons ells no n'ha fet mai cap, però les condicions de la neu d'aquest any no han estat prou bones. Amb les últimes nevades, el Circ d'Ull de Ter presenta unes condicions immillorables en quant a neu però, el que no sabem es en quin estat estaran les canals. amb tot això decidim aquest dissabte anar a fer el "bateix".
Sortim de Barcelona a les sis del matí i a quarts de nou arribem a la corba de la carretera que porta a les pistes d'esquí on tot es ple com un ou de cotxes i gent disposats a fer raquetes i muntanya i canals de neu com nosaltres. Ens disfressem de "romanus" amb tot el material i ens disposem a pujar fins el refugi. Un cop passat el refugi davallem vers la cara nord del Grà de Fajol i creuem una pista d'esquí, comencem a progressar per terreny fàcil, a cops amb neu dura i a cop amb neu toba. Sense cap dificultat avancem per la zona oberta en direcció al corredor que no veurem fins que no siguem a la seva vertical. Es en aquest lloc on per seguretat ens encordem, ens posem els crampons i pugem en el que anomenem, "ensamble". El temps en contra del que pensàvem es força bo, tants sols bufa una mica el vent, però sembla ser, que no es molestarà gaire en el corredor.
Al company li dono quatre recomanacions i ens disposem a atacar el corredor. La neu es força toba però es deixa pujar amb prou facilitat. Arribats a on s'estreta el corredor i deixant a la nostra dreta una canal molt ample, es aquí on comença veritablement la canal. Superem una part força dreta per continuar amb pendents de 45º. A meitat de corredor, trobo una part amb neu molt dura i al final en una replà al costat d'una roca monto reunió per controlar al Joaquim que de moment va pujant força be. Surto de la reunió per l'esquerra amb pendent de 45º/50º, ara amb neu tova. El corredor es va estretant i redreçant i a uns 80 metres del final, la neu es torna dura com una pedra. Quina meravella, ara gaudirem de valent!!! Per més seguretat, monto un altre reunió, dons ara requereix donar unes explicacins de tècnica de proguesió amb aquest tipus de neu molt dura.
Surto de la reunió i els piolets es claven a la neu con "forquilles en la mantega". Neu duríssima on m'he pres el luxe, fins i tot, de posar un cargol de gel. Arribant al final de la canal, clavo els piolets fins el fons a la neu i em disposo a assegurar al Joaquim que gaudirà de valent aquesta part final del corredor. Un cop reunits al final li dic que miri a baix i em diu: jo he pujat per aquí? Per ell ha sigut una experiència enriquidora despès de tant temps de proposar-me de fer una corredor. L'escalada amb gel crea addicció!!!
En aquest punt, pleguem la corda i carenem fins el cim amb cura, dons el vent, ara es molt fort i de cops ens pot arribar a tombar. El paisatge es esplèndid, tot ple de neu i encara amb un bon sol que a estones es tapa ple núvols. Prenem una mica de fruita descansant de la pujada i ara ens disposem a baixar. Poc a poc descendim del cim fins el gran coll dels dos Grà de Fajol fins prendre la canal de baixada. En el seu començament deu ser de 40º i a mida que baixem es va fent més suau i en poca estona tornem a ser al peu de les canals. Ara el temps empitjora per moments tapant els cims i girant-se vent molt fort. Pleguem material i no parem fins arribar al cotxe. Ara, realment, el temps es poc acollidor i marxem a Setcases a celebrar l'escalada amb un bon àpat i tornar cap a casa, que realment, em acabat prou trinxats... la falta de costum.
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
 |
| El Grà de Fajol i la canal Estreta a l'esquerra |
 |
| Començant la canal |
 |
| La primera de les dos reunions que vàrem fer |
 |
| El Joaquim arribant a la reunió |
 |
| Aquí la neu ja era perfecte |
 |
| Els últims vuitanta metres del corredor van ser els millors |
 |
| Encarant el final del corredor. Aquí la neu era ben dura |
 |
| El Joaquim al final del corredor |
 |
| Fita aconseguida |
 |
| El Grà de Fajol Gran i el Pic de Bastiments |
 |
| De baixada fem una foto del corredor |
 |
| Un cop arribats a l'estacionament, el temps comença a espatllar-se de debò |
Fer canals de neu es, de ben jove, una de les meves aficions a l'alta muntanya i sobre tot al Circ d'Ull de Ter, on fa més de trenta anys vaig començar a pujar les canals nevades dels Pics de Grà de Fajol amb el meu estimat amic Balbino. De les més clàssiques i de dificultat moderada a algunes de ben difícils, pel material i tècnica que teníem llavors. Tant sols em quedava de fer una, la Canal Occidental del Grà de Fajol Petit. Fa temps que diem, amb el Joaquim, de fer un corredor de neu, dons ells no n'ha fet mai cap, però les condicions de la neu d'aquest any no han estat prou bones. Amb les últimes nevades, el Circ d'Ull de Ter presenta unes condicions immillorables en quant a neu però, el que no sabem es en quin estat estaran les canals. amb tot això decidim aquest dissabte anar a fer el "bateix".
Enhorabona, fa bona pinta, a veure si aguanta fins Semana Santa,
ResponEliminaMolt bè Joan i company, felicitats per la ascensiò. Sort que el temps us a acompanyat. Fins aviat.
ResponEliminaFa segles que no faig cap corredor...
ResponEliminaI m'agraden moltíssim!
Felicitats, especialment al Joaquim!
Felicitats per l'escalada, les fotos mostren una neu molt bona i el temps també, vaja que vareu gaudir de valent !!
ResponEliminaJa fa 27 anys, més concretament, el 25/05/1986 vaig fer la primera canal de la meva vida al Cadí (Canal de l'Ordiguer-Puig del Quer- Canal del Cristall).
ResponEliminaRealment, encara que tenia un petit record de l'ascensió, no recordava res de la tècnica que em va ensenyar el meu germà Vicens.
Aquesta vegada, ha sigut per a mi com si realment tornés a ser la primera vegada. El culet apretadet, el coco treballant i la manca de tècnica m'han fet patir una mica.
Sort que amb la gran companyia d'en Joan amb els ànims i confiança que em dóna, m'ha ajudat a pujar i gaudir del moment.
Ni que dir que el fabulós entorn encisador m'ha omplert l'esperit i he gaudit de valent.
Una vegada a dalt, mirant al cim del Grà de Fajol Gran, he saludat a en Balbino que, de ben segur, ens ha estat mirant i ens ha acompanyat a l'ascensió.
Salut
Quimet
Amb aquest temps que està fent darrerament em sembla quer la vau encertar plenament Joan i Quim!! enhorabona per l'ascensió, la neu dura del final es veu maca maca!
ResponElimina