diumenge, 24 de març de 2013

Canal Oriental a la cara Nord del Grà de Fajol petit o de Baix

23 de març de 2013
Tenim força neu i el Vicenç veient la "piulada" de la setmana passada em truca i em convenç d'anar a fer una altre canal. Jo que no se dir que no li proposo anar a fer la Canal Estreta o la Oriental del Grà de Fajol Petit. Sortim de Barcelona a les sis del matí i a quarts de nou arribem on comença el camí per anar al refugi. Sembla que avui no hi ha gaire gent. Apropant-nos al refugi veiem la Canal Estreta i només hi ha una cordada i decidim anar-hi... però ens trobem amb un curs d'alpinisme amb més de quinze persones i tots van a la Canal Estreta. La deixaram per un altre cop i ens dirigirem a la Canal Oriental que es una bona opció en cassos com aquests.

Comencem a pujar amb neu molt tova i tipus primavera i ens resulta penósa la pujada. Ens trobem una cordada de dos que ens preguntant com es diuen les canals i al final opten per fer la Canal amagada que està a la dreta de la que volem fer, per sort!. Comença, com tots aquests corredors, amb pendent suau fins que trobem el primer ressalts, força dret i amb la neu amb bones condicions. Fem reunió en una cornissa i continuem corredor amunt. Aquí trobem la neu tant be com malament i muntem un altre reunió als peus de l'últim ressalt. Surto de la reunió mirant amunt i sembla en bones condicions, però lluny de la realitat, trobo la neu toba i amb poc gruix i a la roca verglaç prim. Pujo ajudant-me a la roca i intento posar un pitó petit que m'assegurara els darrers passos que aquí la neu està en perfectes condicions. Aquesta part m'ha fet suar de valent! Quan la pendent minva arribo a un pi petit que surt d'unes roques i monto la reunió. aprofito per estrenar l'àncora de neu que per cert queda força ben col.locada. Ara ens queda la part final que es senzilla amb pendents entre 35º i 40ª amb una paret final més dreta. Ja som al cim i no ens quedarem gaire estona dons el temps empitjora per moments fins i tot deixant anar algun floc de neu. També la neu es primavera i trigarem una estona ben llarga en el retorn.

Dos setmanes seguides pujant al Grà de Fajol i podent fer un parell de corredors, tot un luxe, encara que repetint cim, hem gaudit força de l'escalada. L'única "pega" de la sortida es que un cop recollit el material i cambiats, pugem al cotxe i a la segona curva... ZASKA!!! es trenca el cable de l'enbragatge... Arribem a Setcases baixant tota l'estona amb quarta velocitat i truquem a l'assistència i recullen el cotxe i a nosaltres ens baixen en taxi a Barcelona. sort que a sigut a la tornada i hem pogut fer activitat. coses de la mecànica!!!

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera
Apropant-nos al començament de la canal. Tenim una cordada al davant però aniran a la Canal Amagada
Encordats, comencem a pujar per la Canal Oriental
El Vicenç apropant-se al primer ressalt
El primer ressalt amb neu dura  i ben formada
Foto des de la primera reunió
Sortint de la reunió
El Vicenç en una part del corredor ben dreta
Arribant a la segona reunió
Sortint de la segona reunió i encarant la part més dreta de tota la canal
El Vicenç sortint de l'ultim ressalt
A la part mitja de la canal
Arribada al cim del Grà de Fajol Petit
La foto del cim. Comença a nevar
Baixant del cim envoltats de núvols

1 comentari:

  1. Caram, Joan! Et convertiràs en un Pau Escalé (ACS) en quatre dies!
    I la Montse i jo a l'Esperó de Llebeig del Bisbe!
    És la primera via que fem rellevant-nos en els llargs, ella fent el primer i el tercer i jo el segon. Molt bonica escalada amb un temps, PER FI A MONTSERRAT, molt agradable.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.