Via RETORNO DE LA INQUISICIÓN. La Gronsa Sud

Diumenge 12 de juliol de 2015

Grau de dificultat segons el meu criteri

Per aquest diumenge em proposen anar al Massís dels Ports a una via que, supossadament, no toca gaire el sol, la via Retorno de la Inquisicón a la Gronsa Sud. Ja feia temps que tenia ficat l'ull en aquesta via però sempre havia quedat en un segon pla i ara m'han comvensut per anar-hi. La via no està malament malgrat tot, els primers quatre llargs son immensament aburrits i amb un excés de parabolts, donada la seva poca dificultat tot i això ens facilita el trobar la línia correcta per les reunions. Amb els quatre llargs últims la cosa cambia i esdevé una escalada prou divertida, amb cert ambient i poc exposada. Una bona elecció pels dies tant calorosos que estem patint, i sobre tot per terres de l'Ebre.

L'aproximació la podem fer si venim d'Horta de Sant Joan pel camí dels Estres i un cop estem a la vertical de la Gronsa Sud pujarem per entre rampes inclinades mes o menys a l'alçada d'un gran bloc després en mig de l'ampla canal. La reunió la trobarem en un replanet a mena de feixa petita amb vegetació lleugerament a l'esquerra i per sota d'aquest gran bloc. Hi ha un parabolt de 12mm. per fer reunió. 15 minuts d'aproximació des de on deixem el vehicle.

1er llarg: II i III, 3 parabolts en 30 metres
Sortim de la reunió i pugem en vertical per seguir després a la dreta amb escalada molt fàcil i de rampa fins la reunió de dos parabolts.

2on llarg: II i III, 4 parabolts en 30 metres
De les mateixes caracteristiques que l'anterior, tant sols que al final dels llarg flanquegem a la dreta per entrar a una canal amb arbres on muntem la segona reunió. Ens em saltat algun parabolt.

3er llarg: II i III, 3 o 4 parabolts en 30 metres
Igual que l'anterior anirem pujant per roca inclinada a l'esquerra de la canal.

4t llarg: II i III, 4 o 5 parabolts en 30 metres
Mes del mateix on al final del llarg entrarem un altre cop a la canal i muntarem reunió

5è llarg: IV i IV+ 7 o 8 parabolts en 50 metres
Aquí la cosa cambia. El llarg ja es més vertical i més ombrívol amb passos prou interessants en algun punt que li donen sal i pebre al llarg. La reunió la muntarem després de 50 metres. Des d'aquí tindrem que despenjar-nos uns 10 metres fins la canal de la nostra dreta on farem el cambi de reunió. Podríem desgrimpar però la roca es humida i polida i a partir d'aquí totes les reunions tenen anella de ràpel.

6è llarg: A0e, V i IV uns 9 o 10 parabolts en uns 25 metres
En un peu a cada banda de la canal cercarem el primer parabolt. La roca es molt polida en aquest llarg i els primer metres costen de resoldrels però podem fer A0e. Després continuem en escalada difícil però ben protegida per placa fins un bon replà als peus d'una bonica xemeneia.

7è llarg: IV, A0e/V+ i IV uns 9 o 10 parabolts en uns 25 metres
De la reunió ens endinsem per la xemeneia que es ben oberta i amb tècnica de remonage i bon ambient, anem guanyant alçada fins desploma i pugem fent A0e i petites sortides en lliure no obligades. En un punt ja podem continuar en lliure amb una cama a la paret i l'altre a la xemeneia i amb passos més tranquils arribem a una bona reunió als peus del mur final.

8è llarg: V+, A1e (2 passos), V, V+ o A0e (1 pas) i IV, 11 parabolts en 25 metres
De la reunió sortim per la dreta amb uns passos força difícils però molt ben protegits i no obligats fins que la paret es desploma un xic. Fem dos passo en A0e o A1e segons les nostres posibilitats i continuem en lliure fins un ultim pas d'una llastra petita força difícil, que tampoc es obligat, i en poca estona arribem al final de la via.

Per accedir al cim pujarem per una canal molt fàcil que ens portarà a un dels petits cim de la carena de la Gronsa Sud i com es habitual gaudirem d'unes vistes dels Estrets, de la Gronsa Central i de les roques de Benet, espectaculars.

Pel descens davallarem per la dreta tot seguin la cresta fi baixant per canals terroses i un xic descompostes fins arribar a una tartera on ja divisem a baix de tot el camí dels estres i el riu. Trigarem una mig hora. de baixada tota l'estona tenim ficat l'ull al riu i un cop al camí no ens podem estar i ens donem una bona remullada, primer amb les gelades aigües i després ja no tant gelades... coses del cambi de temperatura corporal. Ben remullats, secs i un altre cop vestits, fem cap al parquins i anem a Horta a fer un mos i una bona remullada, ara si, de cervesa... i carretera i manta que tenim una bona estona fins el Baix Llobregat. Un altre via nova al "bote"

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El recorregut de la via

Els primers llargs

El cinquè llarg 

El remonage del setè llarg

La sortida de la xemeneia

Arribant a la reunió 

El darrer llarg

Un altre via per la "cole"

VIA CATALANA a la Gronsa Sud. Els Ports

Divendres 18 d'abril de 2014

La meva ressenya

Aquests dies de festa seguits, que alguns anomenen "Setmana Santa", per raons diverses la Cristina i jo n marxem a cap lloc i en Joaquim, que l'han fet avi de sobte, be de sobte no, ha trigat nou mesos, de sobte em refereixo a la arribada del net i decidim anar als Pots a que estreni una via d'escalada sent avi. La via que em escollit es una via nova recent oberta pel amic Llorenç Vallès, del blog Kutrescaladors k pa team (http://antxpavil.blogspot.com/) a la cara Oest de Gronsa Sud. D'aquesta roca he fet, gaire be totes les vies que hi han, i ara em fa gràcia fer una via nova. El nom de la via fa referència a la famosa "via Catalana" en que alguns "somiat rutes" ens pensem que en un futur molt, molt, molt, llunyà ens deixaran independitzar-nos d'Espanya, si més no, deixar-nos opinar per mitjà de les urnes. Enteneu ara per que som uns "somiatruites"? Be a lo que anàvem, La via es a la dreta de la via Salsitxes Tibetanes i a l'esquerra de Retorno a la Inquisición. Es una via totalment equipada amb parabolts en que els tres primers llargs resulten molt aburrits per la poca dificultat, cansades rampes de II i III i un pel massa de parabolts als llargs fàcils, però a partir del quart fins el cinquè, et fa cambiar d'opinió. L'ultim es un simple tràmit per arribar al cim. Una escalada amb poc compromís però que ens a agradat força.

L'aproximació la farem en vehicle sortint des de Horta de Sant Joan fins l'entrada al Parc Natural dels Ports fins arribar a la zona d'aparcament dels Ateus. Des d'aquí seguirem el camí dels Estrets fins que arribem a la cara Oest de les Gronses, just al davant de les Moles del Don. En un començament, tindrem que "grimpar" per rampes fins un característic blog triangular al mig del canaló d'aigua que baixa. En deu minuts arribarem a una feixa petita d'arbres a la vertical de la via. D'entrada, no es gaire engrescador però veurem un parell de parabolts a la reunió. Es aquí on comença la via.

1er llarg: II i III, 4 parabolts en 55 metres
Llarg aburridot, com els tres següents, on tindrem que fixar-nos en el parabolts per seguir la lògica de la via.

2on llarg: II i III, 2 parabolts en 30 metres
El mateix però més curt. Seguirem sempre en tendència al bosc penjant que tenim a la nostre esquerra.

3er llarg: II i III, 3 parabolts en 30 metres
Continuem igual que els llarg precedents fins arribar a una feixa llarga plena d'arbres.

4t llarg: V, IV+, V, A0e (un pas) i V, 9 parabolts en 35 metres
Aquí cambia de cop la via. Un llarg mantingut, de bona roca en general, on anirem seguint la lògica i els parabolts fins una reunió penjada i prou incòmoda. El llarg ens posarà les piles.

5è llarg: IV i 4 parabolts en 25 metres
Sortim de la reunió vers la dreta per seguir per una magnífica placa prou vertical. El pas per entrar a la reunió es molt trencat i si volem podrem fer un pas d'A0e per ajudar-nos i arribar a la reunió. Realment, es molt trencat el pas.

6è llarg: IV+, III, A0e, IV i III, 5 parabolts en 30 metres
Encetem el llarg per una mena de diedre-xemeneia i un cop superat arribem a una cornisa ampla on trobarem un ressalt molt vertical i sense canto. Farem un parell de passos d'A0e molt "burrus" per arribar a un altre cornisa. Seguirem per bona placa  amb tendència a l'esquerra fins a la última reunió.

7è llarg: II i caminant un o dos parabolts depenent del que vulguem fer. 20 metres
L'ultim llarg, totalment de tràmit. Sortirem de la reunió a buscar una placa molt inclinada on hi ha un parabolt. Des d'aquí podrem fer dos coses: anar a l'esquerra i pujar caminant per una canal de pedres (ull amb llençar pedres) o seguir a la dreta fins un altre parabolt i així arribar al cim. Nosaltres em escollit la primera opció.

Per baixar, des de el cim hi ha una petita savina, però prou ferma, on trobarem unes bagues amb maion. Farem un ràpel de 25 metres fins el terra. Aquí també tenim dos opcions pel retorn. Una seria seguir la cresta de les Gronses vers el Nord i fer la baixada per on sempre. Això implica fer una volta prou llarga, penseu que estem en el punt mes meridional de les Gronses. Llegint la ressenya del propi aperturista i jo que ja tenia referències, decidim tirar pel dret i seguir pel sud. Del final del ràpel estant, baixarem una estona fins avistar un pins a la nostre dreta. Sempre fiant-nos del "raro instinto del hombre blanco" seguirem per feixes, sempre buscant el camí més fàcil i lògic. La cresta de les Gronses sempre la tindrem a munt dels nostres caps i a la dreta, fins arribar al llom de la cresta on es més fàcil. Nosaltres em anat deixant alguna fita. De seguit podrem veure el camí dels Estrets i passant un parell de cops a la dreta i esquerra de la carena arribarem en mig hora al camí. Aquest retorn no l'havia fet mai i hem guanyat una mig hora de camí.

Be una nova via per la cole i en Joaquim que ha estrenat una via sent avi. Felicitats pel Joaquim!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

L'itinerari de la via 

El primer llarg

Res rampes immenses, característiques dels primer llargs

El segon llarg 

El quart llarg, que et pose les "piles" 

El Joaquim al quart llarg

El cinquè llarg. El sol ens dona de cara 

El cinquè llarg

El sisè llarg

Arribant a la última reunió 

El Joaquim arribant a la sisena reunió 

Final de via

Via CASPA I CARIES a la Gronsa Sud

20 de juliol de 2013

Ja som al període canicular i el Sol, a mig dia es ben alt, els camps grocs del blat acabats de segar. Sol que et mossega la pell i el cant ensordidor de les cigarres em recorda una passatge d'una poesia d'en Virgili, que ben be no se on la vaig llegir, que diu: Sole sud ardenti resonat arbusta cicadis, i malgrat tot, volem anar a escalar. La idea era anar al Pedraforca però la "meteo" ho desaconsellave i a la fi, li vaig dir al Vicenç d'anar als Estrets d'Arnes, a la Gronsa Sud on podrem fer metros i escalarem a l'ombra i li va semblar be. Matinarem prou, però valdrà la pena. He escollit aquesta via per que en Vicenç pugui fer els tres primers llargs de primer que son fàcils i s'acostumi a fer de cap de corda, que sempre va be.

La caspa i càries la vaig fer farà uns deu anys, amb el mateix aperturista i en va agradar força, malgrat que en aquella època era recent oberta i la roca, sobretot als primers llargs, donava molt que desitjar. Ara, sembla ser que es una clàssica dels Ports i havia sentit dir que els propi aperturista la volia o ja la havia restaurat. Recordo que habiten espits i algun parabolt. Ara està totalment equipada amb parabolts inoxidables i algún que no ho es. Via per fer metros i diversió assegurada.

Per arribar a peu de via sortirem d'Horta de Sant Joan camí dels Estrets. Seguirem uns quilòmetres fins un paquing, tot molt ben indicat i d'aquí ens endinsarem pel camí del riu i en poc més de 20 minuts arribarem al peu de la Gronsa. en el punt més a l'esquerra de la roca, pujarem per una mena de camí terrós i pedres fins que arribem a la roca on en un replà a l'esquerra d'on pugem, trobarem la reunió R0 amb dos parabolts.

1r llarg: III i II, 4 parabolts en uns 40 metres
Petit ressalt per sortir de la reunió i després anant amb tendència a la dreta, tot amb escalada molt fàcil fins la reunió de dos parabolts

2n llarg: II, 4 parabolts en uns 40 metres
Llarg molt arrampat i fàcil que ens durà a un altre reunió de dos parabolts

3r llarg: IV i III, 4 parabolts en 25 metres
Sortim de la reunió a cercar un muret vertical ben protegit per dos parabolts i un cop superat anirem clarament a la nostre esquerra fins un replà on farem la reunió, també de dos parabolts.

4t llarg: III, IV+ i II, 6 parabolts en uns 35 metres
Seguirem amb tendència a la dreta amb roca a controlar fins una placa una mica trencada però molt ben assegurada i amb un pas finet entrarem en una feixa fins l'esperò de roca on muntarem la reunió còmodament

5è llarg: IV i IV+, uns 6 parabolts en 40 metres
A partir d'aqui, a mida que guanyem alçada, la roca es torna millor i les dificultats creixen però sempre molt assequible. Enfilem l'esperó a munt sempre al costat d'una canal i a la poca estona anem per placa molt franca i seguin el parabolts per entrar en la còmoda reunió

6è llarg: IV i IV+, uns 5 o 6 parabolts en 35 metres
Seguim a munt fin un ressalt prou maco i ben assegurat. Després pujarem en petites ziga-zagues fins unes llastres a controlar i de seguit arribarem a la reunió

7è llarg: IV i IV+ 4 parabolts en 25 metres
Llarg curtet i vertical, però de roca fantàstica que anirem pujant amb tendència a la dreta fin una repisa en forma de balma on farem la còmoda reunió. Llarg molt bonic

8è llarg: IV, V i IV uns 5 parabolts en 35 metres
Sortirem de la reunió flanquejant a la dreta fins una repisa als peus d'un ressalt. Es el pas més difícil de la via. Es un pas de bloc difícil però ben assegurat. Si volem podem fer un A0e. Després seguirem amunt amb tendència a l'esquerra fins la reunió untada al terra.
D'aqui al cim, només ens queda una grimpadeta de I fins el cim de la Gronsa Sud, mirador esplèndid dels Estrets d'Arnes.

Per baixar dels cim desgrimparem vers el llevant fins un replà i en un arbre trobarem unes bagues i un maion on farem un sols ràpel. Si el fem amb una corda de 60 metres, ens faltaran 3 metres per arribar al terra, malgrat tot, el ràpel es tant senzill que no ens costarà res desgrimpar. De fet, es podria desgrimpar tot el ràpel per la raó que es una rampa molt senzilla. Després del ràpel, seguirem fins un coll o bretxa de la cresta carenera de les Gronses i tot seguit davallarem per una canal boscosa fins unes cordes fixes. Sempre seguin un feble camí i alguna fita en durà al camí dels Estrets sense cap mena de problema.

El Sol escalfa de valent i les bases del riu son plenes de gent amb tovalloles, nens, gossos fins hi tot ombrel.les i de gust ens donaríem una capbussada... El nostre premi, serà més en davant, on no hi ha gent i trobem una tranquil·la bassa d'aigua claríssima on ens cabusem per paliar la calorada del descens de la via. Després d'això, si no estem més nets, estarem més fresquets, anem típic bar Grau de la plaça d'Horta de Sant Joan a fer unes birretes i uns entrepans de pernil i acabada la feina. Ara toca la tornada cap a casa, que son una bona pila de quilòmetres.

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

La Gronsa sud des de el camí dels Estrets

Els primers llargs, facilets i a l'ombra

El cinquè llarg

Arribant a la setena reunió

El vuitè llarg

El final de la via

Foto del cim

Al fons el riu dels Estrets d'Arnes

Via Tintín a les Moles. Les Moles del Don

10 de novembre de 2012

No he anat mai a escalar a Tivissa i sempre que vaig camí dels Ports i passo per aquest bonic poble Tarragoní i miro les parets que l'envolten. No coneixo res, només dades inconcretes de vies, que generalment son d'esportiva i alguna ferrata. En l'últim Vèrtex, que es un especial del Montsant, Prades i Mestral, surt un bon article de Tivissa i convenço als companys Joaquim i Vicenç, d'anar-hi. Només anirem el dissabte i tant bo ens acostem ja veig que la cosa no pinta be. Les parets mullades degut a la pluja de tota la nit. El lloc escollit ere el Morral de Pena-Roja i un cop arribats a l'indret ens mentalitzem que avui no es el dia. La roca humida i la boira del voltant ens fa desistir del projecte. M'he destrempat i que fem ara? Ja que estem relativament a prop, els hi proposo d'anar a Horta de Sant Joan, a les Moles del Don. Farem uns kilòmetres, més però així, en Vicenç coneixerà aquesta zona d'escalada. Arribats al lloc, tot es mullat i regalimant aigua. Prenem el camí dels Estrets amb poca moral i el Vicenç que va dient que avui no farem res! Son dos quarts d'una i la paret de les Gronses també es tota mullada i l'única opció assequible per l'hora que es es anar a fer la Tintín que per sort no està mullada. Fa una mica més d'un anys que el Joaquim i jo la vem fer de nit i els hi sembla força be de fer aquesta via. Ben equipada per la dificultat que te i bona roca ens ha permès poder escalar i treure'n l'espineta d'aquest dissabte.

1er llarg III, IV i III dos parabolts en 35 metres
Comencem a escalar a la una del migdia i el cel amenaça pluja entre núvols i clarianes. El primer llarg es fàcil, amb una zona al mig, vertical més difícil on en el recorregut trobem dos parabolts i podem completar la protecció amb algún friend i un pont de roca. Reunió en un arbre gruixut

2on llarg IV+ i IV 4 parabolts en 20 metres
Llarg curt però molt bonic per la roca i la verticalitat on trobarem 5 parabolts on farem la reunió còmodament en un petit replà.

3er llarg III i IV 3 parabolts en 30 metres
Llarg divertit de fer on tindrem que navegar un xic buscant amb petites ziga-zages el lloc mes fàcil per pujar on trobarem tres parabolts en tot el llarg.

4t llarg III, IV i III 3 parabolts en 40 metres
Ultim llarg, de les mateixes característiques que l'anterior, per arribar al cim de les Moles on trobarem tres parabolts.

Per baixar podem rapelar tota la via però jo, particularment, si em puc estalviar de fer rapels, me'ls estalvio. Ara la baixada per la via normal està molt ben equipada amb cable i escalons metalics que en qüestió de mig hora ens torna un altre cop a peu de via i d'aquí en poca estona, al camí dels Estrets.

Dissabte rarot per que no ere el que volíem fer i al final, hem anat a parar a "can pistraus" per fer una via que he fet un munt de cops. El millor de tot, la companyia dels amics i el fart de riure que ens hem fet, tant a la carretera com a la via.

Escalada realitzada per: Vicenç Nin, Joquim Llòria i Joan Prunera

Començant la via

El Vicenç al primer llarg

El Joaquim al segon llarg

Entrant a la segona reunió

El tercer llarg

El Vicenç sortint de la segona reunió

El tercer llarg

La tercera reunió

Arribant al final de la via

Apretem-nos que no surtim a la foto!!!

La ben equipada canal de baixada

Admirant, de tornada, els tolls d'aigua del riu del Estrets

El riu del Estrets

Via ESPERÓ DE LA LLUNA PLENACelebració del cinc anys del Blog dels Kutresescaldors k pa team, però en minoria

12 i 13 de maig de 2012

Els 7... magnífics? D'esquerra a dreta: Neus, Joan Baraldés, Joan Prunera, Antxi, Wolfgang, Blai i Llorenç, disposats a menjat-nos els Ports

Aquest cap de setmana celebrem els 5 anys del blog dels "Kutres". Tenia que ser una trobada d'escaladors que ens coneixem per els blogs, però a la fi, va quedar en no res... sols uns pocs "in combustibles trepa-còdols" ens presentem a casa de l'Antxi i del Llorenç a Horta de Sant Joan... no en plan "gorreros", si no convidats, eh! i la veritat es que vàrem estar d'allò més be, anant a comprar llonganisses, corder i botifarrons de ceba per sopar a la nit... fins quarts de dues de la matinada, fent-la petar. I així és com l'Antxi, el Llorenç, en Joan Baraldés, el Wolfgang, la Neus, el Blai i un servidor vem passar un cap de setmana escalant, explicant anècdotes, futures escalades i bevent cervesa (jo sense alcohol, que si no, encara dic més "tonteries"). Des d'aqui el meu agraïment a aquesta parella d'escaladors per la seva hospitalitat i simpatia.

En Joan Baraldés i jo quedem el dissabte al matí a Collbató i arribem a Horta a quarts d'una. Mengem un entrepà i... com som uns cremats amb ganes d'escalar, no ens centrem correctament i de pet a la Punta Falconera! Arribem a peu de via a les dues de la tarde... molt d'hora i amb un sol de justícia. Caram, sembla que ens empaitin!!! Ara passo a detallar la via.

12.05.2012 - Punta Falconera. Via Take a Pebble

1er llarg III i IV- tres parabolts en 55 metres
Surto jo i un parabolt a peus d'un mur inclinat ens indica el camí més evident on força a munt veiem un altre parabolt. L'escalada esdevé fàcil i plaent fins una mena de mur més vertical on trobem el tercer parabolts i seguit la lògica arribem a un diedre petit i tombat on podem assegurar el pas amb un bon tasco i de seguit arribem a la reunió. Pel camí podem posar friends.

 2on llarg III i IV quatre parabolts i 55 metres. La variant, V+ i un pitó amagat.
Aquest llarg el fa en Joan B i també es fàcil si no fos per que en vem ficar per una variant. Sortim de la reunió recte a munt cercant un parell de parabolts fins la base d'un mur vertical amb d'un diedre amb roca molt lletja, la via no va per aquí i ens adonem més tard. En Joan b fa el pas com bonament pot ajudant-se d'una "antena" dons el parabolt esta a la cornisa i el pitó es força lluny i et jugues una bona castanya. Després d'aquest tram arribem a una cornisa a l'ombra entre un pi gruixut i en Joan B opta per fer reunió dons les cordes poden fregar molt. Quan pujo jo i arribo al pas "curiós" miro més a la dreta i veig la lògica de la via per una mena de canal de III que es més fàcil. El llarg l'hem partit en dos i jo faré els últims 10 metres amb un pas que no es més difícil de IV. i faig reunió en un bon replà

3er llarg II, IV i IV+ quatre parabolts i 50 metres
Torna a sortir en Joan B i aquest llarg de fet es el més maco dons es més fi i de presa petita que els altres. Tan sols hem de seguir recte a cercar el parabolts fins una còmode reunió

4t llarg III i IV neta i 15 metres
Aquest llarg es de tràmit per arribar a dalt de la cinglera de la Falconera. Un llarg curt on podem posar un parell de fiends i farem reunió en una pi que trobem al cap de munt.

La baixada la farem pel cantó oposat a la via baixant per terreny trencant fins una canal, mig entre bosc i mig entre les roques fins el camí de de peu de via. Via fàcil per fer-la a la tarde... a partir de les 5 no de les 2 com nosaltres que en vem torrar com castanyes la Nit de tots Sants!!! Un cop al camí, caiem en la tentació i ens remullem en un raconet d'aquest riu tan bonic del Estrets.

Jo al primer llarg

Arribant a la primer reunió

En Joan B al segons llarg

Sortint de la variant de V

Fotos del final de la via

Bona remullada al riu dels Estrets

13.05.2012 - La Gronsa Sud. Via l'Esperó de la Lluna Plena

 
Ens llevem d'hora i en Joan B i jo ja tenim la idea de fer la via que fa poc, en Llorenç i l'Antxi van obrir a la Gronsa Sud. L'Esperó de la Lluna Plena. Com som set "grimpacòdols" ens repartirem i en Joan B i jo  anirem a aquesta via i ens acompanyaran els mateixos aperturistes i els altres tres aniran a la veïna, No vendas la piel del oso sin haberlo cazado... i així ens anirem saludant, entre llarg i llarg.

1er llarg II i III i un pitó en uns 60 metres
Aquest llarg, sembla ser que es de la via Tornasol, arrampat i molt fàcil on tant sols trobarem un pitó vell molt a prop de la reunió. En Joan Baraldés comença el llarg.

2on llarg IV+, V, IV i IV+ i 4 parabolts i 40 metres
Ara em toca a mi. Pugem per roca discreta fins uns blocs on tindrem que protegir els passos amb un parell de friends. Superat això, arribem  a un pany de paret vertical on tindrem que escalar entre parabolt i parabolts amb roca bona i vertical. En tendència a la dreta arribem a un altre tramp més difícil per tot just entrar a la reunió. Llarg lògic on el parabolts allunyen però son fàcilment visibles.

3er llarg IV i V- i 2 parabolts en 35 metres
Surt en Joan B i jo discrepo un pel del grau que han ressenyat dels "Kutres". Sortim per l'esquera d'un esperó, per placa i bona presa on trobarem dos parabolts fins que la lògica ens porta a la dreta del esperó... amb roca dolenta però que si la tractes amb "carinyo" es deixa "acaronà". Aquí  ho tenim que protegir tot nosaltres amb un parell de friends i una savina. Aquest es el llarg que li dona nom a la via, doncs uns metres abans d'entrar a la reunió trobem una pedra grossa rodona, com una lluna plena, que millor ni tocar-la ni mirar-la.

4t llarg V, V+ (o un pas d'A0e) IV+ i II i 5 parabolts en 35 metres
De la reunió i situats a sota un gran desplom (ara em toca a mi) flanquegem a l'esquerra fins una llastra amb un gran pont de pedra. Pugem damunt del pont de pedra, (passet espectacular) i davant nostre tenim una gran placa llisa amb una mica de molsa seca, on trobem els passos més difícils de la via. Com el meu "grau" no done per més tinc que "pillar-me" del segon parabolt i estudiar-me el pas. Prenc mà del fi-fi, trec cul en fora i arribo a l'altre parabolt... es molt fi i llis tot això! Amb la tranquilitat que em dona el parabolt arribo on el sostre que flanquegem es mes dèbil. Sembla que la roca, ara, no es molt bona però, res mes lluny de la realitat. encara que tinc molt a prop el parabolt puc posar un pont de roca... prenc aire i supero el petit desplomet amb bavaresa amb una roca de pel·lícula, llàstima que es torna molt fàcil i roca molt dolenta per entrar a la reunió als peus d'un esperó tombat perfecte.

5è llarg IV i IV+ i 5 parabolts i dos ponts de roca en 60 metres
Esperó tombat, llargíssim, perfecte, aeri i d'una bellesa extraordinària, on ens deleitarem de la seva escalada. Llarg realment maco on en Joan B gaudirà de valent... simplement espectacular, això si, 60 metres clavats!

6è llarg IV i III i 3 parabolts ens 50 metres
Ara, resta un últim llarg amb roca molt bona i li ofereixo al company, que encara al.lucina del llarg anterior. Sortim per placa tombada fàcil fins un muret ben protegit i un cop superat anirem en tendència a l'esquerra fins muntar reunió.

Pacientment, els aperturistes de la via han seguint al darrera nostre i en Llorenç, netejant algún tram que quedava. Ara esperem als altres companys que arriben de la via veïna i tots junts fem el descens de la Gronsa sud. Del cim baixem en direcció N desgrimpant un tros fins un arbre on hi ha un ràpel muntat de 35 metres. Tot seguit baixem fins un pas estret i en sentit W, baixem per una canal, que en un punt trobem una corda fixa. continuem baixant i en poc temps arribem un altre cop al camí dels Estrets.

Recollim trastos al pàrquing i ens trobem al poble d'Horta de Sant Joan per fer uns "variats" i un mos, explicar unes anècdotes més i planejar on fem la propera trobada, per que, sincerament, feia temps que no m'ho passava tan be una cap de setmana escalant i compartint tants bons moments amb els companys.

Gracies a tots i en especial a la hospitalitat i amabilitat de l'Antxi i el Llorenç.

El segon llarg

En Joan B en el segon llarg

Nosaltres, en una foto desde l'altre via

El "pasillo finillo" del quart llarg

Els companys abraçadets en la quarta reunió

En Joan B al magnifict esperó del cinquè llarg

En Llorenç a l'esperó

... i foto de cim