10 de novembre de 2012
No he anat mai a escalar a Tivissa i sempre que vaig camí dels Ports i passo per aquest bonic poble Tarragoní i miro les parets que l'envolten. No coneixo res, només dades inconcretes de vies, que generalment son d'esportiva i alguna ferrata. En l'últim
Vèrtex, que es un especial del Montsant, Prades i Mestral, surt un bon article de Tivissa i convenço als companys Joaquim i Vicenç, d'anar-hi. Només anirem el dissabte i tant bo ens acostem ja veig que la cosa no pinta be. Les parets mullades degut a la pluja de tota la nit. El lloc escollit ere el Morral de Pena-Roja i un cop arribats a l'indret ens mentalitzem que avui no es el dia. La roca humida i la boira del voltant ens fa desistir del projecte. M'he destrempat i que fem ara? Ja que estem relativament a prop, els hi proposo d'anar a Horta de Sant Joan, a les Moles del Don. Farem uns kilòmetres, més però així, en Vicenç coneixerà aquesta zona d'escalada. Arribats al lloc, tot es mullat i regalimant aigua. Prenem el camí dels Estrets amb poca moral i el Vicenç que va dient que avui no farem res! Son dos quarts d'una i la paret de les Gronses també es tota mullada i l'única opció assequible per l'hora que es es anar a fer la Tintín que per sort no està mullada. Fa una mica més d'un anys que el Joaquim i jo la vem fer de nit i els hi sembla força be de fer aquesta via. Ben equipada per la dificultat que te i bona roca ens ha permès poder escalar i treure'n l'espineta d'aquest dissabte.
1er llarg III, IV i III dos parabolts en 35 metres
Comencem a escalar a la una del migdia i el cel amenaça pluja entre núvols i clarianes. El primer llarg es fàcil, amb una zona al mig, vertical més difícil on en el recorregut trobem dos parabolts i podem completar la protecció amb algún friend i un pont de roca. Reunió en un arbre gruixut
2on llarg IV+ i IV 4 parabolts en 20 metres
Llarg curt però molt bonic per la roca i la verticalitat on trobarem 5 parabolts on farem la reunió còmodament en un petit replà.
3er llarg III i IV 3 parabolts en 30 metres
Llarg divertit de fer on tindrem que navegar un xic buscant amb petites ziga-zages el lloc mes fàcil per pujar on trobarem tres parabolts en tot el llarg.
4t llarg III, IV i III 3 parabolts en 40 metres
Ultim llarg, de les mateixes característiques que l'anterior, per arribar al cim de les Moles on trobarem tres parabolts.
Per baixar podem rapelar tota la via però jo, particularment, si em puc estalviar de fer rapels, me'ls estalvio. Ara la baixada per la via normal està molt ben equipada amb cable i escalons metalics que en qüestió de mig hora ens torna un altre cop a peu de via i d'aquí en poca estona, al camí dels Estrets.
Dissabte rarot per que no ere el que volíem fer i al final, hem anat a parar a "can pistraus" per fer una via que he fet un munt de cops. El millor de tot, la companyia dels amics i el fart de riure que ens hem fet, tant a la carretera com a la via.
Escalada realitzada per: Vicenç Nin, Joquim Llòria i Joan Prunera
|
Començant la via |
|
El Vicenç al primer llarg |
|
El Joaquim al segon llarg |
|
Entrant a la segona reunió |
|
El tercer llarg |
|
El Vicenç sortint de la segona reunió |
|
El tercer llarg |
|
La tercera reunió |
|
Arribant al final de la via |
|
Apretem-nos que no surtim a la foto!!! |
|
La ben equipada canal de baixada |
|
Admirant, de tornada, els tolls d'aigua del riu del Estrets |
|
El riu del Estrets |
Ja és mala sort anar tan lluny i trobar-ho moll. però aquesta temporada sembla que només vol ploure els cap de setmana, P..A CRÍSI!! ni això deixa dret....almenys vau reaccionar prou i acabeu escalant que és del que es tractava no?
ResponEliminaMolt guapa !!, Felicitats "Col-leccionistas", aquesta zona es molt maca, fa temp que no venim per aquí, a veure si ens escapem un dia. Fins aviat.
ResponEliminaDesprés de veure com estava tot ben moll, regalimant i amb l'amenaça del temps, la vàrem encertar escollint aquesta via.
ResponEliminaAquesta via només l'havia fet de nit i ara, fent-la de dia em sembla una via diferent.
Via senzilla però maca en un entorn encisador i una companyia fabulosa.
Salut.
Quimet
A la fotocim, em sembla que us pasa com a nosaltres. El que no hi comença a caber (a part de les panxes) es los anys. Qui panxa puja any empeny!!! Una abraçada
ResponEliminaLO SERGI