dimecres, 15 de juliol del 2015

Via RETORNO DE LA INQUISICIÓN. La Gronsa Sud

Diumenge 12 de juliol de 2015
Grau de dificultat segons el meu criteri
Per aquest diumenge em proposen anar al Massís dels Ports a una via que, supossadament, no toca gaire el sol, la via Retorno de la Inquisicón a la Gronsa Sud. Ja feia temps que tenia ficat l'ull en aquesta via però sempre havia quedat en un segon pla i ara m'han comvensut per anar-hi. La via no està malament malgrat tot, els primers quatre llargs son immensament aburrits i amb un excés de parabolts, donada la seva poca dificultat tot i això ens facilita el trobar la línia correcta per les reunions. Amb els quatre llargs últims la cosa cambia i esdevé una escalada prou divertida, amb cert ambient i poc exposada. Una bona elecció pels dies tant calorosos que estem patint, i sobre tot per terres de l'Ebre.

L'aproximació la podem fer si venim d'Horta de Sant Joan pel camí dels Estres i un cop estem a la vertical de la Gronsa Sud pujarem per entre rampes inclinades mes o menys a l'alçada d'un gran bloc després en mig de l'ampla canal. La reunió la trobarem en un replanet a mena de feixa petita amb vegetació lleugerament a l'esquerra i per sota d'aquest gran bloc. Hi ha un parabolt de 12mm. per fer reunió. 15 minuts d'aproximació des de on deixem el vehicle.

1er llarg: II i III, 3 parabolts en 30 metres
Sortim de la reunió i pugem en vertical per seguir després a la dreta amb escalada molt fàcil i de rampa fins la reunió de dos parabolts.

2on llarg: II i III, 4 parabolts en 30 metres
De les mateixes caracteristiques que l'anterior, tant sols que al final dels llarg flanquegem a la dreta per entrar a una canal amb arbres on muntem la segona reunió. Ens em saltat algun parabolt.

3er llarg: II i III, 3 o 4 parabolts en 30 metres
Igual que l'anterior anirem pujant per roca inclinada a l'esquerra de la canal.

4t llarg: II i III, 4 o 5 parabolts en 30 metres
Mes del mateix on al final del llarg entrarem un altre cop a la canal i muntarem reunió

5è llarg: IV i IV+ 7 o 8 parabolts en 50 metres
Aquí la cosa cambia. El llarg ja es més vertical i més ombrívol amb passos prou interessants en algun punt que li donen sal i pebre al llarg. La reunió la muntarem després de 50 metres. Des d'aquí tindrem que despenjar-nos uns 10 metres fins la canal de la nostra dreta on farem el cambi de reunió. Podríem desgrimpar però la roca es humida i polida i a partir d'aquí totes les reunions tenen anella de ràpel.

6è llarg: A0e, V i IV uns 9 o 10 parabolts en uns 25 metres
En un peu a cada banda de la canal cercarem el primer parabolt. La roca es molt polida en aquest llarg i els primer metres costen de resoldrels però podem fer A0e. Després continuem en escalada difícil però ben protegida per placa fins un bon replà als peus d'una bonica xemeneia.

7è llarg: IV, A0e/V+ i IV uns 9 o 10 parabolts en uns 25 metres
De la reunió ens endinsem per la xemeneia que es ben oberta i amb tècnica de remonage i bon ambient, anem guanyant alçada fins desploma i pugem fent A0e i petites sortides en lliure no obligades. En un punt ja podem continuar en lliure amb una cama a la paret i l'altre a la xemeneia i amb passos més tranquils arribem a una bona reunió als peus del mur final.

8è llarg: V+, A1e (2 passos), V, V+ o A0e (1 pas) i IV, 11 parabolts en 25 metres
De la reunió sortim per la dreta amb uns passos força difícils però molt ben protegits i no obligats fins que la paret es desploma un xic. Fem dos passo en A0e o A1e segons les nostres posibilitats i continuem en lliure fins un ultim pas d'una llastra petita força difícil, que tampoc es obligat, i en poca estona arribem al final de la via.

Per accedir al cim pujarem per una canal molt fàcil que ens portarà a un dels petits cim de la carena de la Gronsa Sud i com es habitual gaudirem d'unes vistes dels Estrets, de la Gronsa Central i de les roques de Benet, espectaculars.

Pel descens davallarem per la dreta tot seguin la cresta fi baixant per canals terroses i un xic descompostes fins arribar a una tartera on ja divisem a baix de tot el camí dels estres i el riu. Trigarem una mig hora. de baixada tota l'estona tenim ficat l'ull al riu i un cop al camí no ens podem estar i ens donem una bona remullada, primer amb les gelades aigües i després ja no tant gelades... coses del cambi de temperatura corporal. Ben remullats, secs i un altre cop vestits, fem cap al parquins i anem a Horta a fer un mos i una bona remullada, ara si, de cervesa... i carretera i manta que tenim una bona estona fins el Baix Llobregat. Un altre via nova al "bote"

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
El recorregut de la via
Els primers llargs
El cinquè llarg 
El remonage del setè llarg

La sortida de la xemeneia

Arribant a la reunió 
El darrer llarg
Un altre via per la "cole"

4 comentaris:

  1. Super, si algun dia bajo me la apunto como posible,y por las fotos si que parece que esta en sombra
    Felicidades por ello

    ResponElimina
  2. Renoi amb aquesta calor! si que en sou de valents, no s'us van desfer els gats?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume, que no has vist les fotos...? la via es a l'ombreta. Aixì si, la baixada, encara que curta, el sol ere de justicia... injusta!!!

      Elimina
  3. Ja se sap, els primers llargs de la gronsa sud, són rampes fàcils sense gaire interés.
    En aquest cas, els quatre primers llargs serveixen per escalfar una mica i poder fer estiraments.
    El cinqué llarg, ja comença a despertar-nos i els següents llargs, et fan posar les piles.
    La guinda del pastís: LA REMULLADA!!

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.