Via DATE LA VUELTA o ARESTA BRUCS a l'Agulla Reina. Les Agulles de Montserrat

Dissabte 6 d'octubre de 2018

L'Agulla Reina, segons el que he llegit, es una de les últimes agulles que es van escalar i assolida per primer cop per membres de la "Operació Montserrat" l'any 1969. El llibre Montserrat Pam a Pam, dona constància del fet no donant cap referència mes a una Aresta Brucs. La via que ara descric, en el llibre Agulles Regió de Montserrat  d'en Joan Miquel Dalmau, descriu aquesta via com a DATE LA VUELTA, i que ascendeix per una típica aresta Brucs. L'equipament es vell i rovellat i podem trobar un parell de caps de burí sense plaqueta i també aprofitar un parell d'espits de la via Aresta Oblidada.

Típica aresta Brucs de dificultat moderada però exposada i que tindrem que tenir cura de la roca en algun lloc i que no ens deiarxà indiferents el navegar entre el còdols buscant els burils.

Per accedir a la via i partint del refugi, prendrem el camí de la canal de les Bessones i un cop arribem a la Oest de la Bola de la Partió remuntarem la canal que tenim a la nostre dreta fins el peu de l'Aresta de l'Agulla Reina.

1r llarg: II, IV, III, IV i III, un burí i un espit de l'Aresta oblidada en uns 40/45 metres
Comencem a peu d'aresta fins un petit ressalt i continuem per rampa fins que s posa dret on trobarem una burinada. Seguim lleugerament a l'esquerra fins trobar un espit de la via del costat i en poc arribarem a la reunió d'aquesta via.que la aprofitarem. Llarg fàcil però exposat

2n llarg: IV, III, IV, IV+ i III, dos burins sense plaqueta, tres burins i un espit de l'altre via en uns 35/40 metres
Sortim de la reunió cap a la dreta fen un flanqueig, on trobarem un cap de burí. seguim a munt per una part vertical on trobarem un altre burí amb plaqueta. Aquí l'escalada es senzilla però exposada, Abans arribar a la part vertical, trobarem un cap de burí a terra lleugerament a l'esquerra de l'aresta. Tornem a la dreta per encarar la part més vertical però amb còdols generosos. Dos burins ens indican el camí a seguir. A la part final trobarem un pas díficil però aprofitant un espit de la via del costat ens serà més fàcil. Després, la dificultat decau fins assolir el cim de l'agulla i que farem reunió en el curiós merlet que hi ha al seu cim, donant un parell de voltes a la corda.

El descens el farem per la vessant Nord/Oest des de una instal.lació prou vella i fent un ràpel d'una vintena de metres. Caldria reforçar-lo amb algun cordino de més.

Escalada per col.lecionistes, fàcil però exposada, on tindrem que escalar amb cura però que ens donarà molt bones sensacions i una via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Començant l'aresta 

Arribant al final del segon llarg

El merlet on fem la reunió del cim

La Bola de la Partió com a fons

El ràpel, requereix una restauració urgent

Xemeneia TORRAS HOMET a l'Esquelet, Les Agulles de Montserrat

Dissabte 6 d'octubre de 2018

La Xemeneia de l'Esquelet es una de les grans clàssiques d'Agulles. Quan la vaig escalar per primer cop, la coneixíem per l'empotrament de l'Esquelet, una llastra d'uns 45 metres i escalada per primer cop pel Josep Maria Torras en solitari, la fèiem en dos llargs. El primer es una canal arbrada amb roca mediocre que la pujàvem amb la corda a l'esquena, ara ja no m'atreveixo. Després ens "empotravem" dins la xemeneia i reptàvem com llimacs. Com anècdota explicar que jo no entenia  per que tenia el nom de l'esquelet aquesta agulla i per mol que me la mires no li veia la similitud fins que en van explicar que els primers que van escalar l'agulla, els germans Estorach, vàrem trobar un esquelet d'ocell i d'aquí li ve el nom.

Partint del refugi Vicenç Barbé prenem el camí de la canal de les Bessones i tot just quan descendim a la canal, ens decantem a l'esquerra fins l'avenc dels Pouetons i d'aquí a la dreta resseguint la paret per la seva base arribarem a peu de la canal.

1r llarg; II i III, neta i uns 25 metres
Canal arbrada amb uns passatges de roca trencada en el seus darrers metres on podrem assegurar-nos als arbres i arribar al començament de la llastra i muntar una còmoda reunió.

2n llarg: IV+ un parabolt en uns 20 metres
Sortim de la reunió i ens enlairem vers la llastra. Amb tècnica de remonage o "enpotran-nos" a dins pujarem amb dificultat. La roca es molt polida i relliscosa. Al poc podem sortir amb mes tranquilitat on trobarem un parabolt. Continuem en remonage més estret i vertical fins assolir un gran bloc empotrar on muntarem la reunió.

3r llarg: IV+ dos parabolts en uns 25 metres
Sortim de la reunió i continuem en "remonage" (ull, la roca es molt polida). Tant podem empotrar-nos a dins o pujar mes separat, això va a gustos. En un punt, la xemeneia es fa molt estreta i ens obliga a sortir a fora on trobarem un parabolt que ens donarà moral i ja en placa sortirem a l'exterior. Arribarem als peus d'un diedre on hi ha un parabolt. Pujarem amb tècnica de diedre on podrem emplaçar o be tascons o friends en la fissura. Ull al final del diedre que es molt trencada la roca i de seguir caminant arribarem a un arbre on muntarem la reunió.

Pel descens, anirem al canto oposat i desgrimparem uns metres i trobarem la instal.lació del curt ràpel que ens deixara al terra.
Fantàstica escalada que ens transporta a temps pretèrits on només l'afany de descobrir sensacions noves ens omplia el cor. Trenta set anys ja fa que la vaig escalar per primer cop, amb "rotxetons" i "cletes".

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

L'Esquelet i la seva llastra

Sortint de la canal i arribant a la primera reunió

El primer llarg de la xemeneia

Sortint de la segona reunió

Encaixonat dints de la llastra

Sortint de la xemeneia

Llestos, i ara, a un altre agulla

Portella Petita, via NORMAL i ARESTES BRUCS de la Pelada i el Gep Llarg

19 de setembre de 2018

Aquestes agulles son les primeres escalades que vaig fer a finals dels 70' i repetides fins l'aburriment. En aquella època, uniformat amb, "rotxetons", "cletes" i un arnés sencer, trescava per les roques sense tenir ni idea de res, tant sols una corda d'11 mm de diàmetre tres mosquetons de ferro, martell i claus, i un parell de plaquetes pels burils...  moral i moltes ganes. Han passat 40 anys i continuo tenint aquella sensació estranya dins la panxa cada cop que toco amb les mans la roca, tant sigui una escalada fàcil com difícil i encara no es esbrinat que es el que em mou a pujar parets.

Quan arribem al coll de les Portelles aquestes tres agulles ben fàcils, son unes de les primeres que podem guaitar. La seva escalada es molt senzilla i que es mou entre el III i IV grau. Tot i que ara podem trobar-les equipades amb alguns parabolts, no estan mancades d'un cert compromís, doncs si tens una caiguda, et pots encendre com un llumí fregant per la paret.

La Portella Petita, Via Normal, III i III+, dos espits i un parabolt
Escalada aèria per una estreta i curta aresta. Roca un tant polida i un xic trencada als darrers metres. Un sol ràpel pel canto Est

L'Agulla Pelada, Aresta Brucs, IV, III i III+, tres parabolts
Aresta ampla amb un tram vertical en el seu principi i d'una roca perfecte, Un sol ràpel pel canto Est

El Gep Llarg, Aresta Brucs, III, IV i III+, 5 parabolts
Llarga i sinuosa aresta amb bona roca. Antigament fèiem reunió uns metres abans d'arribar al cim. Petita desgrimpada pel cantó Nord

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

La Portella Petita

La Portella Petita

El Gep Llarg 

a mitja aresta del Gep Llarg

Afegeix la llegenda 

La Portella Petita al 1978

Agulles 1978

Via LOFOTEN a la Corona de la Reina. Regió de les Agulles

Diumenge 17 de setembre de 2018

La idea d'aquest diumenge era fer una altre via però per diferents motius canviem de plans i decidim anar a la via CALIFORNIA a la Boteruda del Gra que l'Agus i jo ja habiem fet però el Chus no així que fem cap a la zona alta d'Agulles. Un cop acabada la via i com encara es d´hora, aprofiten per portar-me a la via LOFOTEN que jo no havia fet encara.

La via LOFOTEN es una curta escalada de caire esportiu, totalment equipada amb parabolts i prou obligada que ens farà gaudir d'un primer llarg un tant relliscós, doncs es en una zona ombrívola, però d'un segon llarg amb un còdols ben generosos. Escalada com dic, curta però que podem combinar-la amb qualsevol agulla del voltant.

Per accedir a la via i sortint del refugi VICENÇ BARBÉ, prendrem el camí en direcció a la canal de les Bessones. Un cop havem passat l'agulla de la Carnavalada, pugem per la dreta una estreta canal equipada amb una corda fixe que es el camí de la travessa d'Agulles i un cop arribem al coll entre la Corona de la Reina i la Boteruda del Gra, davallem per una canal a la dreta que de seguit ens menarà al peu de via.

1r llarg: IV, IV+, V- i IV, 5 parabolts en uns 15 metres
Situats en una zona ombrívola escalem en vertical vers una balma ben gran. La roca es plena de verdet i un xic humida però prou franca. Un cop arribem a la balma, flanquegem a l'esquerra per poder superar-la pel canto més feble i amb un parell de passos fins arribem fàcilment a la reunió.

2n llarg: V, V+, IV i III, 5 parabolts i uns 25 metres
Sortim de la reunió en vertical amb els parabolt ben visible. L`escalada es tota molt vertical però amb uns còdols franc i bons. el segon parabolt et tenim a l'esquerra i tot seguit en vertical fins un ressalt. superem aquest amb passos ben fins i poc a poc anirem perden dificultat fins arribar al cim de l'agulla. La reunió es de dos parabolts al darrera d'un petit matoll  a l'esquerra de la via.

El descens el farem amb un sol ràpel d'uns 15 metres d'un arbre abocat a la cara N.O.

Aquí deixo l'entrada de la via CALIFORNIA.
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2014/06/via-california-la-boteruda-del-gra.html#comment-form

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

El peu de via 

Arriban a la reunió 

La primera reunió 

El dret segon llarg

Les "tres Maries"

ARESTA BRUCS al Dàtil després de 37 anys

Dissabte 13 de gener de 2018

El Dàtil es una agulla amb una llaga aresta Brucs, que segons diuen, el primer llarg es va escalar per primer cop sense cap expansió (?). Des de fa dècades, però, aquest primer llarg es feia en artificial de burí fins que es podia sortir en lliure i arribar a la reunió. Avui en dia resta igual com la vaig fer per primer cop fa 37 anys. Burins vells se'n se plaqueta a excepció d'un parell o tres. El llarg es possible de forçar-lo en lliure però s'ha de ser "manyós" amb colcar la plaqueta... i que entri be!!!. Els darrers llarg son fàcils però exposats.
Una bona escalada per col.leccionistes i amants de l'equipament "vetust".

Venint del coll de les Portelles prenem el camí del refugi i un cop passat el camí que baixa als Pallers un metres mes en davant arribem a la pronunciada canal dels Cirerers. La remuntem una bona estona fins que trobem roca polida pel pas de l'aigua i la canal es fa més estreta. Trobarem un corriol a l'esquerra i que ens deixarà a peu de via. L'aresta comença en un arbre gruixut tombat que ens servirà per aferrar-nos a la roca.

1r llarg: V, A0e IV+ i IV, burins sense plaqueta, preveure 12 plaquetes mínim en uns 40 metres
Comencem a enfilar-nos en un arbre tombat a peu de paret fins a cercar el primer burí. Seguirem la mateixa tònica en tot el llarg buscant les preses de ma i de peu més adients. La escalada es molt vertical i fina i la dificultat mes rellevant es posar les plaquetes en els burins. en un punt trobarem un parell de parabolts però son de la recent via que va per la dreta el bacon del dàtil que la trepitja en una part. Trobarem la reunió d'aquesta via i passem. continuem per l'aresta, ara més tombada fins que es torna a redressar. Seguim ara més fàcilment fins el peu d'un altre ressalt on muntarem la reunió amb tot de burins vells.

2n llarg: IV i III+, tres expansions i uns 40 metres
Sortim de la reunió en vertical fins un cap de burí. Superat això escalarem amb facilitat però exposada fins un altre ressalt on trobarem un munt de burinades (possible reunió) seguim en tendència a la dreta fins una mena de forat on trobarem un cap de burí un mrtre a la dreta hi ha un espit molt rovellat. seguim a l'esquerra fins un altre ressalt on muntarem la reunió de burins vells.

3r llarg: IV i II, neta i uns 15 metres
Llarg curt que serveix per accedir al ample i boscos cim del Dàtil on només tenim un pas de dificultat en sortir de la reunió.

El descens el farem pel cantó oposat a la via des d'un gruixut arbre on trobarem un munt de bagues i un maillon. el ràpel es de trenta metres i que ens deixarà en un coll. Des de aquest coll baixarem la canal que tenim al davant i que ens retornarà un altre cop a peu de via.

Mes tema per llegir aquí:
https://eltercergradista.wordpress.com/2018/01/16/via-aresta-brucs-al-datil-agulles-montserrat-13-01-2018/

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Agustín Pérez i Joan Prunera

Enfilant-nos a l'arbre per accedir al primer cap de burí

El primer llarg 

El Joaquim arribant a la primera reunió

Començant el segon llarg

Aguantant la géida brisa a la reunió

L'Agus a la segona reunió

El segon llarg

Foto final de via

Via LLIMAC GROC a la Carena del Dumbo. Regió de les Agulles

Dissabte 9 de desembre de 2017

La Carena de Dumbo es un contrafort que hi ha a la dreta de l'agulla del Dumbo o Miranda del Setrill. La via que descric es senzilla i ben assegurada amb un primer llarg més bonic que no pas el segon. Tota quipada amb parabolts i roca magnifica sera ideal per combinarla amb d'altres de la zona.

Per accedir a peu de via, remuntarem la canal ample fins un gran bloc amb una roca adosada i amena de bauma. Tot seguit devallem pel seu costat esquerra fins una mena de torrent i remuntem a munt per bosc obert fins arribar a la paret i en un replà veurem un parabolt visible a pocs metres del terra.

1r llarg IV i IV+, 8 parabolts i uns 35 metres

Surtim recte amb lleugera tendència a l'esquerra i per terreny fàcil, fins que arribem a un balmat, flanqueig a l'esquerra per situar-no a la vertical d'un muret. Presa petita però bona i només tenim que seguir el parabolts. Més a munt trobem una fissura que podem pujar amb bavaresa però si no, no cal, per placa també pugem be. Amb un passet finet arribem la reunió en una mena de forat.

2n llarg IV+, IV i III, 3 parabolts i uns 15 metres

La dificultat d'aquest llarg radica amb la sortida de la reunió. Amb un pas de flanc a la dreta superem un petit desplom i llavors recte a munt fins que la dificultat decau i arribem a la reunió.

De la reunió final i caminat ens dirigim al final del contrafort i per baixar ho farem per la canal que tenim a la dreta que en poca estona ens durà un altre cop a peu de via i a la canal Ample.

Via divertida sense cap compromís rellevant ideal per completar una jornada d'escalada per Agules o els Frares

Escalada realitzada per: Santi Guerra i Joan Prunera

Començant el primer llarg

Arribant a la primera reunió

ECLIPSI DE MAR a la Peluda 21 anys després. Les Agulles de Montserrat

Diumenge 27 d'agost de 2017

La via Eclipsi de Mar es un curt itinerari obert a principis dels anys 90. La via son dos llargs equipats amb material que comença, no, mes ben dit, ja es molt vell i que solca la cara sur-oest de la petita agulla de la Peluda. Te un primer llarg molt ombrívol i de presa petita i un segon llarg amb un tram desplomat i seguint per la fàcil aresta brucs. via sense masses pretencions, ideal per combinar-la amb d'altres del voltant.

Aquest diumenge estic un pel penjat doncs no he trobat gent per escalar, hi ha molta gent de vacances i m'he comunicat am el Jordi Font, un company que ens vàrem conèixer l'any 1984 a Riglos, ell tenia setze anys i jo vint i quatre i els seus companys el vàrem deixar penjat i es va afegir amb nosaltres per escalat la via Pany-Haus. des de les hores ens aviem trobat per Montserrat i altres indrets i sempre habiem dit de quedar per escalar plegat i després de trenta tres anys ho hem fet. També vindrà amb companys que escala a sovint i serem una bona colla. Com que no tenim res pensat i ningú es decideix per res, els comento aquesta via de la Peluda que cap a d'ells a fet i els sembla be.

Per accedir a la via prenem el camí que puja fins el pas de les Portelles i remuntem camí i canal en direcció nord on es troba la corda fixa entre la pròpia agulla i els Merlets i que puja a la part més alta d'Agulles. A l'esquerra de la canal on hi ha la corda, comença la nostra via.

1r llarg: IV i IV+, 5 espits i uns 25 meres
Ens enfilem per la paret un tant humida a cercar la primera assegurança i anirem fent amb dificultat mes o menys moderada fins arribar a un gran còdol a sota un fort desplom i a sobre d'ell, muntarem la reunió.

2n llarg: IV, Ae (dos passos), IV+, III i II, 3 espits i un burí en uns 35 metres
Sortim de la reunió lleugerament per l'esquerra a cercar la primera expansió (molt vella) del desplom. Segons la guia nova d'Agulles es 6a, cap semblança amb la realitat es pura "coincidència". Farem dos passos d'Ae i sortim en lliure amb bons còdols i de seguit perdem dificultat i seguim pel fil de l'aresta Brucs fins el cim de l'agulla.

Un cop al cim tenim unes vistes esplèndides de la muralla oest d'Agulles. Esperem a tot els companys que venen al darrera i un em un curt ràpel per la cara est que ens deixarà a a peu de via de l'aresta Brucs de la nostre agulla.

Per aprofitar el dia ens dirigim a l'Aresta Brucs de el Mirador de la Miranda que tampoc l'han fet.

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2014/03/les-momietes-agulla-mare-i-lagla-vies.html

Escalada realitzada per: Jordi Font i Joan Prunera (Montse, Xacó i Xavi Diez)

Començant el primer llarg 

Superant el desplom del segon llarg

Tot reunits al cim de l'agulla

Via de la XEMENEIA a l'agulla del Pingüí. Montserrat

Diumenge 23 d'abril de 2017

Han passat ben be trenta cinc anys des de un 19 de juny de 1982, vaig pujar per primer cop aquesta agulla. Sense cap dubte, la via XEMENEIA del Pingüí es una escalada clàssica d'aquesta regió de Montserrat. Una llastra que ratlla de dalt a baix tota l'agulla que amb un primer llarg en diedre herbós i que per finalitzar farem un curt però atlètic "remonage" ens durà al cim d'aquesta petita agulla eclipsada per les impresionants Bessones. Per accedir a l'agulla partirem del refugi Vicenç Barbé i pel costat esquerra de la Roca de la Partió, prenem el camí en direcció a la canal de les Bessones. Sempre camí a munt, arribarem a una bona explanada en mig del bosc i seguirem un altre canal a l'esquerra de l'agulla de la Vespa. Seguim pujant per l'esquerra fins arribar a un coll entre l'agulla de l'Esquelet i el propi Pingüí i tot just a l'esquerra de la paret on comença l'aresta Brucs tindrem la llastra de la via.

Una bona clàssic, encara que curta, però de gran bellesa que la podrem combinar amb qualsevol agulla propera, com l'Esquelet i la Vespa.

1r llarg: III, IV- i IV+, unparabolt i uns 30 metres

Comencem a pujar per un esperó de roca que en manarà a la canal/diedre de la via. Superarem un tram desplomat on ens podrem assegurar d'un bon arbre i superar el pas. tot seguit, en tècnica de diedre seguirem escalant fins que ens veiem obligats a pujar per placa on trobarem u parabolt i fent uns passos a dreta i esquerra entrarem dins de la xemeneia on farem reunió de dos parabolts vells.

2n llarg: IV, III i II, tres parabolts en uns 20 metres

Amb tècnica de remonage sortirem de la reunió i així anirem progressant durant uns metres fins que la xemeneia s'acaba i continuarem amb diedre. Al poc seguirem escalant per placa i amb facilitat, arribarem a una petita alzina abans d'arribar al cim on muntarem la reunió.

El desens el farem amb un sols ràpel d'una quinzena de metres per la via Normal al cantó oposat a la xemeneia i baixarem per una canal en prou mal estat entre el Pingüí i la Vespa fins arribar un altre cop a la canal de les Bessones.

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera

Començant la via 

Recuperant el primer llarg

La reunió desde la xemeneia 

Sortint e la xemeneia 

Arriban al final de la via 

"Fotofinish"