divendres, 19 d’octubre del 2018

Via DATE LA VUELTA o ARESTA BRUCS a l'Agulla Reina. Les Agulles de Montserrat

Dissabte 6 d'octubre de 2018
L'Agulla Reina, segons el que he llegit, es una de les últimes agulles que es van escalar i assolida per primer cop per membres de la "Operació Montserrat" l'any 1969. El llibre Montserrat Pam a Pam, dona constància del fet no donant cap referència mes a una Aresta Brucs. La via que ara descric, en el llibre Agulles Regió de Montserrat  d'en Joan Miquel Dalmau, descriu aquesta via com a DATE LA VUELTA, i que ascendeix per una típica aresta Brucs. L'equipament es vell i rovellat i podem trobar un parell de caps de burí sense plaqueta i també aprofitar un parell d'espits de la via Aresta Oblidada.

Típica aresta Brucs de dificultat moderada però exposada i que tindrem que tenir cura de la roca en algun lloc i que no ens deiarxà indiferents el navegar entre el còdols buscant els burils.

Per accedir a la via i partint del refugi, prendrem el camí de la canal de les Bessones i un cop arribem a la Oest de la Bola de la Partió remuntarem la canal que tenim a la nostre dreta fins el peu de l'Aresta de l'Agulla Reina.

1r llarg: II, IV, III, IV i III, un burí i un espit de l'Aresta oblidada en uns 40/45 metres
Comencem a peu d'aresta fins un petit ressalt i continuem per rampa fins que s posa dret on trobarem una burinada. Seguim lleugerament a l'esquerra fins trobar un espit de la via del costat i en poc arribarem a la reunió d'aquesta via.que la aprofitarem. Llarg fàcil però exposat

2n llarg: IV, III, IV, IV+ i III, dos burins sense plaqueta, tres burins i un espit de l'altre via en uns 35/40 metres
Sortim de la reunió cap a la dreta fen un flanqueig, on trobarem un cap de burí. seguim a munt per una part vertical on trobarem un altre burí amb plaqueta. Aquí l'escalada es senzilla però exposada, Abans arribar a la part vertical, trobarem un cap de burí a terra lleugerament a l'esquerra de l'aresta. Tornem a la dreta per encarar la part més vertical però amb còdols generosos. Dos burins ens indican el camí a seguir. A la part final trobarem un pas díficil però aprofitant un espit de la via del costat ens serà més fàcil. Després, la dificultat decau fins assolir el cim de l'agulla i que farem reunió en el curiós merlet que hi ha al seu cim, donant un parell de voltes a la corda.

El descens el farem per la vessant Nord/Oest des de una instal.lació prou vella i fent un ràpel d'una vintena de metres. Caldria reforçar-lo amb algun cordino de més.

Escalada per col.lecionistes, fàcil però exposada, on tindrem que escalar amb cura però que ens donarà molt bones sensacions i una via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
Començant l'aresta 
Arribant al final del segon llarg
El merlet on fem la reunió del cim

La Bola de la Partió com a fons
El ràpel, requereix una restauració urgent

3 comentaris:

  1. Realment no convida gaire...i la guinda el ràpel.

    ResponElimina
  2. Avui hem fet squesta via i el ràpel de baixada està arreglat, amb dos bolts, cadena i argolla.

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.