Dissabte 17 d'abril de 2010
Seguint el passos dels germans Masó, aquest dissabte anem a fer la via Agullòlegs al Serrat de l’Albarda. Vàrem trobar la ressenya al blog Espures de Lluis Nadal i veient els comentaris semblava una via tranquil.la i bastant fàcil. Son tres llargs de corda amb una dificultat màxima de V i A1e
Per accedir a la via prendrem el camí de Sant Jeroni i un cop passat l'agulla del Cigronet i prendrem la drecera a ma esquera que baixa fins les vies del Puntal. Al poc, ja veurem de seguit la vistosa aresta de la via i els primer espits.
1r llarg. 45 mts V IV III, 6 espits i 50 m.
Comença en Joaquim amb uns passos fins d’entrada però que has de mirar-te una mica la roca i aquesta serà la tònica de tot el llarg, una rampa immensa amb les assegurances justes per no passar por.
2n llarg. 35 mts. II, V-, III, 2 espits i un pitó i 35 m.
Ara li toca al Balbino que surt de la reunió pràcticament caminant fins un resalt que et barra el pas, assegurat per dos espits. Després, ja més ajegut, arriba a un altre ressalt, però molt trencar on no veu el pitó que te als peus. Posa un friend i cap a munt. Ara, el terreny es molt trencat, plé de pedres que cauen i tenim que esquivar-les. La reunió es fa en un bosquet al peu del mur final.
3r llarg: IV+, 9 espits, 2 pitons junts i 35 m.
Aquest es per mi. D’entrada el primer espit està lluny i et veus obligat a pujar per una alzina que es mou molt. Com puc, arribo a on es més prima i posant un peu a la paret i l’altre a l’alzina “xapu” el primer espit. Trec els estreps i els primers passos estan a prop però hi han un parell que tens que agafar-te a la roca per arribar i sobre tot als pitons, que si no fos per les bagues que porten, costaria mes. A partir d’aqui posa A0e però prefereixo seguir amb estreps fins al final. La surtida no la trobo gens dificil i els passos en lliure son molt macos i verticals, sempre amb tendència a la dreta fins arribar als peu d’una sabina petita on faig la reunió.
Escalada divertida amb roca discreta en algun tramp i un últim llarg molt maco, divertit i amb millor roca.
La baixada es un xic perdedora i el terreny està molt humit i remogut on desprès de voltar un xic, trobem el camí de Sant Jeroni.
Escalada realitzada per: Balbino López, Joaquim Llòria i Joan Prunera
El Balbino al primer llarg |
Recuperant el primer llarg
|