Via DE LA BROCA a la Roca Sobirana. Vall de Lord

Dissabte 28 de maig de 2016

Aquest cap de setmana no estic gaire fi i com sóc, o som, uns "malats de roca" remeno en el calix dels plans "B" i marxem cap a la comarca del Solsonès a un lloc que encara no hem estat mai, be mai no es correcte, si que he estat al Santuari de Lord, però en aquest lloc en concret, la Roca Subirana, mai. La roca es la de la regió, conglomerat que va de bo a dolent. No més hem fet una via i després ens hem dedicat a fer "esportiva" a la sortida del túnel on deixem el vehícle.  No ha estat tot una maravella però donades les circumstàncies, millor això que "darte con un canto en los dientes".

Sortint de Sant Llorenç de Morunys i prenem la carretera a Coll de Jou i al poc de sortir de la població i en una corba, trobem a la nostre esquerra, el desviament al Santuari de Lord. De sopte, ens trobem amb la boca d'un túnel, el travessem i deixem el cotxe en una petita explanada apta per a no mes de tres cotxes. Uns metres mes en davant surt una pista a l'esquerra de la carretera i després d'un parell de revolts arribem a un ample coll nu de vegetació. La Roca Subirana es la cinglera que tenim davant nostre. Tant sols tenim que resseguir pel peu de la paret i buscar la via que mes ens faci gràcia. Nosaltres ens decidim per la via DE LA BROCA, grau amable i ben equipada. Sembla ser que la roca es bona, això diuen. Es la primera via que ens trobem a la cinglera amb el parabolts ben visibles a tombat primer llarg.

1r llarg: II i III, quatre parabolts en uns 25 metres

Comencem a pujar per terrey molt fàcil i ajegut fins un petit ressalt que el superem amb facilitat. Continuem fins un replà on trobem muntada la reunió de dos parabolts.

2n llarg: IV i III, quatre parabolts i una sabina en uns 25 metres

Sortim de la reunió per la dreta, per terreny vertical i continuem per l'esquerra fins un mur vertical per on pot regalimar aigua si ens ha plogut. Superem aquesta part més vertical del llarg i entrem en un terreny un xic trencat. Podem llaçar una bona sabina i després, continuar en diagonal a la dreta, fins la reunió.

3r llarg: IV, III i II, tres parabolts en uns 20 metres

Encetem el llarg per terreny vertical i un pel trencat fins un parabolt, que costa de veure, al costat d'unes herbes. Fem un petit pas de flanc a l'esquerra i continuem  recte a munt fins la reunió que es el final de la via.

Pel descens, seguirem la carena vers ponent fins un arbre gruixut uns meters per sota de la carena. Bagues i maion instal.lats. Fem un ràpel de 28 o 30 metres fins pràcticament el cami per on em vingut.

Be, una escalada sense gaire o gens pretensions, només el gaudir, això si, d'un paissatge marevellós, com tots els d'aquesta zona. Encara que en aquesta via la roca es bona, haureu d'anar amb comte. M'he quedat amb més ganes d'escalar però avui no estic delt tot inspirat i decidim anar on tenim el cotxe i fer un parell o tres de vies d'esportiva i així acabar d'arrodonir el dia.

Un altre via nova per la cole...

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

La Roca Subirana des del coll

El peu de via

El primer llarg

El segon llarg

El tercer llarg

La broca clavada a la roca que dona nom a la via

Vistes de Port del Compte des de la cresta cimera

La Llosa del Cavall des de el coll

Aresta RIBES-VIDAL a Roca Regina, dotze anys després

Diumenge 22 de maig de 2016

Després de dotze anys torno a l'aresta Ribes-Vidal a Roca Regina, la via més assequible d'aquesta impresionant paret en el Congost de Terradets, a cavall de les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà. No es en si, una escalada molt interessant, tret de quatre llargs on realment escalem amb un cert ambient dons a la part baixa tindrem que caminar per feixes fent camvis de reunió per tornar a la aresta. Ha estat reequipada amb un mínim d'expansions des de el darrer cop que la vaig fer i encara guarda el regust de "petita aventura". El penúltim llarg es fa per una variant, que sortint per l'esquerra en comptes de la dreta i estalviant-nos uns passos d'Ae, ens porta a un curt flanqueig i tot seguit a un mur de roca perfecta sota un buit impresionant. Via del tot recomanable com a escalada fàcil i no mancada en cap moment d'aventura i compromís.

Venint per la C-13 des de Camarasa, arribem al Congost dels Terradets i un cop passats i abans d'entrar en el túnel de la carretera a mà dreta trobem l'antiga carretera. Prenem aquest trencall que ens portarà a l'embassament i allí deixem el vehicle. Només tindrem que pujar per una mena d'esperó a l'esquerra del túnel de la carretera i seguint traces de camí ens durà a peu de l'aresta. La via comença en una cornisa a la dreta d'uns sostres grocs. Si ens fixem veurem un cap de burí a peu de via.

1r llarg: IV+ i IV, dos parabolts en uns 25 metres
Ens enfilem per placa vertical a cercar la primera expansió. Una mica a l'esquerra podem veure els dos caps de burins antics. Seguim per placa fins un ressalt on trobem la segona expansió i sortim per l'esquerra per terreny una mica trencat i tot seguit caminant arribem a la reunió d'un arbre.

Caminem per feixa fins la base de l'aresta i tornem a muntar reunió d'un arbre.

2n llarg: II i III, neta i uns 40 metres
Llarg lleig, tombat i de roca trencada que ens porta a un altre feixa on farem reunió en un arbre als peus de l'aresta.

3r llarg: IV+, tres pitons, tres parabolts i un burí en uns 45 metres
Comencem el llarg amb bona roca i pujant per un diedre tombat fins una placa que ens portarà a un bon ressalt amb diedre que l'atacarem per l'esquerra mirant al buit. El superem i fem un flanqueig a la dreta per entrar en un altre diedre un xic desplomat. en aquest diedre trobem un pitó i més a munt un parabolt. Millor no "xapar" el pitó tons tindríem molt de fregament. Superat això caminem uns metres fins un arbre petit on muntem la reunió. Llarg molt bonic de fer.

Tornem a caminar per la feixa fins un ressalt d'una quinzena de metres on muntem reunió d'un arbre petit.

4t llarg: III, IV i IV+ , dos claus en uns 40 metres, 15 d'ells d'escalada real
ens enfilem per esperó fàcil fins un sostre els flanquegem per la dreta i seguim a munt fins arribar a un altre feixa. Caminen uns metres i muntem reunió d'un gran arbre. Aquesta feixa es per on podem escapar-nos caminant per camí de baixada.

5è llarg: IV+, V, V+ (A0e) IV+ i IV, tres pitons, un parabolt i un cap de burí
Sortim entre les fulles de l'arbre i ens enfilem per paret plena de petites fissures a cercar un pitó amb una baga podrida. Amb passos fins, arribem a una placa ben llisa protegida per un parabolt més a la dreta trobem un cap de burí. Enfilem placa a munt que es el pas més díficil fin una fissura horitzontal on hi ha un clau i amb un pas atlètic superem el ressalt i més suaument arribem a la reunió pel damunt d'una sabina amb dos parabolts. Llarg "dificilet" i reunió penjada.

6è llarg: IV, III, IV i II, neta d'assegurances i uns 50 metres
Sortim de la reunió per la dreta superant un petit tram vertical. Després escalem per un estètic esperó on podrem llaçar tres sabines fins un altre ressalt i fàcilment arribarem a un jardí i en un arbre muntem la reunió.

7è llarg: IV, V i IV+, dos parabolts i un pitó en uns 40 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra per unes plaques i diedres on ens podrem assegurar a uns bons arbres fins una cornisa on hi ha un parabolt. Si anem a la dreta seria la via original. Del parabolt flanquegen a l'esquerra sota una timba impresionant i ens situem a començament d'una placa vertical amb fissures horitzontals. Progressem amb escalada díficil però franca fin el proper parabolt i després fins una cornisa on trobem un pitó. seguim per un diedre i un cop superat arribem a una petita cornisa on muntem la reunió de dos parabolts. Llarg fantàstic i amb molt d'ambient.

8è llarg: III, V, III i II in pitó en uns 25 metres
El darrer llarg. Pugem per una placa inclinada fins uns ressalt desplomats on a la seva base trobem un pitó amagat. Amb un pas de flanc a l'esquerra i tornant un altre cop a la timba superem aquest pas difícil i seguim per grades fàcils i una mica brutes de terra fins el final de la via.

Ha esta una bona escalada, on em tingut sol, núvols i pluja sobre tot al arribar al cim en que ens a diluviat de valent durant una bona estona i el pitjor de tot els trons. Degut això hem decidit no fer els ràpel de baixada i em seguit el camí amb marques grogues i verdes que en una hora i mitja ens han portat al antic baixador de l'estació de Cellers i després, ja amb sol carretera i manta per arribar al cotxe. Però ens ho hem passat be, això es el que conta, no?

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Agustín Pérez i Joan Prunera del C.E. Àliga

L'aresta vista des de sota

El primer llarg

El segon llarg... molt rostoller

El tercer, ja escalem una mica mes

Comença veure's pati 

El quart llarg 

Pati immens al penultim llarg

Arribant a la setena reunió

El darrer llarg

Ràpit que comença a ploure de valent!!!

Via DESIG DE SOL al Faraó. Els Ecos de Montserrat

Diumenge 15 de maig de 2016

El Faraó es una d'aquelles roques isolada a la part mitja de la muntanya però que des de la vessant sud es visible des de molt punts. Altívola i desafiant em va fascinar des de molt de temps però la seva llunyania i les vies que l'envolten sempre van fer que tirés enrere. Durant molt de temps em va "picar l'ullet" una via pel seu bell mig de l'aresta sud, la via DESIG DE SOL, però com us dic, el fort desplom i la quarta tirada de 6a feia que sempre la deixés arraconada. Per sort, amb el company Ricard vàrem decidir anar-hi i repartint els llargs segons les exigències de cada un de nosaltres, ha estat un èxit el poder escalar aquesta bonica via i espectacular roca amb una aproximació llarga, com ho son totes les de la Regió del Ecos i un retorn també molt llarg i per fi, pujar a una roca que encara no havien trepitjat els meus "peus de gat".

Comencem a caminar deixant el cotxe a Can Jorba o seguint la pista un quilòmetre i mig més endavant fins el Torrent de la Coma del Pastor (Bona explanada per estacionar). Seguirem el Camí del Pastor a munt sempre seguint marques de color groc. Sempre en forta pujada, tindrem que grimpar per alguna part quan entrem dins del torrent. En un punt abandonem el torrent i ens decantem a l'esquerra fins que ens creuem amb el Camí del Cabrit (marques vermelles) i tot seguit, seguim per la nostra dreta. Es ben visible tot el Serrat del Faraó. Arribarem a un pi molt gran amb una fita, Abandonem el camí principal i pujarem per traça de camí es quan seguirem el nostre instint per arribar a peu de via, passant per sota del Faraonet i un cop passat, remuntem una canal amb traça de corriol fins arribar a l'aresta sud del Faraó. Ben be, un hora i mitja d'aproximació.

1r llarg: III+, IV i III i dos parabolts en uns 40 metres
Situats al bell mig de l'aresta sud pugem un pel amb tendència a l'esquerra buscant la manera de trobar els passos més lògic i fàcils per continuar navegant per la immensa aresta Podem emplaçar un friend petit o tasco en alguna llastra no massa "catòlica". A uns quinze metres del terra trobem la primera expansió i respirem una mica més tranquils. Prosseguim recte amunt fins un ressalt  vertical assegurat per un altre parabolt. Continuem a munt on ja divisem la reunió en un petit replà. L'escalada d'aquest llarg es fàcil però molt exposada, et fa escalar amb les dents "apretades". Diuen les males llengües que es tot de III... si es tercer jo soc bomber!!!

2n llarg: IV+, V i IV i dos parabolts en 15 metres
Sortim de la reunió per la dreta a cercar la primera expansió i amb passos fins arribem a un ressalt, el superem i trobem la segona expansió i de seguit disminueix la dificultat per entrar a la reunió davant mateix de l'extraplom amenaçador. Llarg curt però intens.

3r llarg: IV, Ae+, Ae i V amb 12 parabolts en uns 20 metres
Encetem el llarg escalant fàcilment el pedestal fins arribar a la base del sostre/extraplom. Tenim tres passos molt desplomats que et fan suar de valent si la nostra tècnica d'artificial no es la que era fa 25 anys. Superem  amb prou dificultat aquest passos i continuem amb un desplom més amable fins que a pocs metres de la reunió ens veiem obligats a sortir en lliure. Passos fins sobre roca molt bona i vertical i un pas de flanc ens portaran a una reunió molt penjada i aèria. Llarg per suar de debò.

4t llarg: V+/A0e (6a), IV, V+/A0e (6a), IV+ i IV en uns 30 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra amb passo molt fins i verticals i que no arribem fàcilment a la primera expansió. Continuem en escalada molt dificil i un cop superat aquests entrebancs entrem a una zona mes amable fins que es torna redreçar. Passos molt fins o A0e i desprès escalada amable però atenta fins la reunió. Llarg molt difícil però molt "guapu".

5è llarg: II, IV i III, dos burins (reunió de l'Anglada) o una sabina i uns 30 metres
Sortim de la reunió amb molta facilitat dons tenim una bona rampa davant nostre. L'escalada es molt fàcil però sense cap assegurança. Podem llaçar un merlet abans d'arribar a una sabina gruixuda on trobarem dos burinades al terra de la darrera reunió de l'Anglada-Guillamon. Continuem per un diedre on podrem emplaçar algun friend o tascó i de mica en mica, per terreny trencat arribarem al fantàstic cim del Faraó.

Ja som al cim i per mi, doble satisfacció per haver fet una via nova i ascendir per primer cop en aquesta fabulosa roca que es el Faraó. El company ja tenia la sort d'haver fet anteriorment, l'Anglada-Guillamon.

Pel descens, farem un ràpel molt aeri de 15 metres per la vessant est, on anirem a parar a la reunió de la via Normal o Torras-Nubiola. Flanquegem caminant amb cura fins l'aresta Nord on podrem desgrimpar, també amb molt de compta o fer un ràpel d'uns 15 metres fins un coll.

El retorn el farem pel contrari per on em vingut dirigint-nos al Coll del Mosset, passant pel Serrat de la Palomera seguin marques vermelles que ens portaran de nou on tenim el cotxe.

Ha estat una jornada complerta, Aproximació llarga amb una mica "d'aventureta", bona escalada i retorn també llarg, que es pot demanar més per uns "culs inquiets com nosaltres? Ara toca gaudir de les agulletes en tot, però tot el cos, i roca i via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El Faraó, roca amb molta personalitat

El conjunt de roques del Faraó des de el Coll del  Mosset

"Navegant" pel primer llarg, prou exposat

Entrant a la primera reunió

El segon llarg, curt però finet, finet

Arribant a la segona reunió. Veiem amenaçador el desplom...

Recuperant el segon llarg

Tercer llarg. Comença el "Ball de Bastons"

Superat el tram mes desplomat del llarg

El company sortint de l'artificial...

... i jo que me'l miro des de la reunió

El quart llarg, sortint de la reunió i difícil de debò

segon tram difícil del quart llarg

Cinquè llarg, fàcil però exposat

Darrers metres de l'ultim llarg comú amb l'Anglada-Guillamon

Aconseguida, però l'hem suada!!!

Ràpel per baixar del Cap del Faraó

Via del GUILLEM al Cap de l'Obaga Negre. Serra de Sant Joan. Alt Urgell

Dissabte 7 de maig de 2016

Totes les coses (escalades), per poder criticar-les s'han de conèixer. De fet quan ens vàrem decidir ja sabíem al que anàvem, però... el cas es que la via no ens ha fet el pes del tot, tot i que a primera vista no pinta malament a excepció del primer tram que fa molt recorregut carregant la corda a les espatlles i caminant amb el peus de gat. La ressenya la vaig treure de l'ultim Vèrtex on, literalment diu: "sobre terreny de qualitat (tret del trams de caminar)". D'acord, tot son opinions, però si s'ha escalat la via o el que pretén ser. Mes lluny de la realitat.  L'unic llarg que val la pena, es el darrer de la via, molt bona roca i l'equipament en plan esportiu, la resta pot passar sense pena ni glòria, on combines l'escalada amb roca i l'escalada amb terra i herba. L'equipament es generós, típic de les vies del Guillem, tret que en els trams de caminar, també trobes algun que altre parabolt perdut pel terra (?). Amb això crec que ja es dit tot, via sense cap pretensió i per no passar por, menys els trams de terra i herba, que si m'han fet escalar amb el "cul apretat"

Per arribar a peu de via deixarem el cotxe uns centenar de metres més amunt on se sol deixar per anar al  Cap i el Passerell o el Pa de Quilo. Caminem pista a munt un altre centenar de metres fins que trobem un parell de fites que ens marquen el camí de pujada a la dreta d'una mena d'esperó amb arbres. Seguirem les fites fent zigue-zagues fins pujar per una canal que ens durà a la base de la paret on comença la via de la NÚRIA. Seguim uns metres a l'esquerra i en un fort desplom, a l'esquerra comença la nostre via. (Parabolts grocs molt visibles) 1/2 hora llargeta d'aproximació.

1r llarg: Ae (tres passos) V, IV i III, i uns dotze parabolts en 30 metres
Comencem en un desplom amb tres parabolts molt seguit fent passos d'Ae. Tot seguit, sortim en lliure entre roca bona, roca discreta, terra i herba i així anem fent fins una terrassa on trobem la reunió. Deu metres més a l'esquerra hi ha un altre reunió (?). Llarg molt lleig, tret d'un parell de passos en lliure.

Fem cambi de reunió caminant fins un contrafort de roca que tenim davant nostre.

2n llarg: III i 5 parabolts en uns 20 o 25 metres
Pugem per l'esquerra de la reunió per blocs i canals seguin el parabolts grocs fins un altre terrassa on muntarem la reunió. Llarg molt senzill i de roca molt discreta.

Cambiem un altre cop de reunió, tot caminant, fins la base de la paret principal lleugerament al costat d'una mena de canal emboscada. Parabolts visibles, tant de la reunió com del proper llarg.

3r llarg: Ae (un pas) V i IV, 5 parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió per una canal d'arbres fins situar-nos sota un petit ressalt. Fem un pas d'Ae molt forçat i entrem en una placa amb bones fissures per les mans i molt adherent. Quan comencem a gaudir del llarg arribem a la reunió en una cornisa als peus d'un mur vertical i ple de molsa. No està malament el llarg del tot, llàstima que s'esgota de seguit.

4t llarg: IV, Ae (tres passos), V i IV, 9 parabolts en uns 25 metres
Flanquegem ascendent ment vers la dreta a cercar el primer de tres parabolts d'un Ae o A0e segons lo forts que anem. Sortim en lliure amb presa bona i alguna a controlar. Seguim per l'esquerra per placa bona fins la reunió un pel penjada. Ara comencem a tenir una mica d'ambient. Llarg prou acceptable, llàstima del tram d'Ae que sembla que quan plou baixi aigua i es ple de brutícia.

5è llarg: IV+, IV i IV+ i 10 parbolts i una corda fixe en uns 25 metres
Sortim de la reunió recte a munt per terreny vertical amb passos força bonics fins que trobem una canal vertical plena de terra. Tenim dos opcions, pujar per la canal de terra amb l'ajuda d'una corda fixe o per l'esquerra d'una sabina. No se que es pitjor. Ho deixo a gust del consumidor. Seguim per terreny més amable fins un diedre prou bonic i de seguit entrem a la reunió. Llarg tot en lliure que no se com catalogar-lo, ni bo ni dolent...

6è llarg: III, V, V+ (A0e un pas) V i IV+, 12 parabolts en uns 25 metres
Comencem dirigint-nos a la dreta per pujar per un bonic esperó tombat de roca nua i molt adherent. Superarem uns ressalts verticals sempre ben assegurats fins un ressalt més pronunciat. El superem un pel per la dreta amb bon cantell i seguim amb passos difícils on de mica en mica anem perden dificultat fins arribar al final de la via. Sens cap mena de dubte, el millor llarg de la via, per gaudir-lo.

7è llarg: I i IV, dos parabolts i uns 15 o 20 metres (darrer de la via NÚRIA)
Aquest llarg es el darrer de la seva veïna via de la NÚRIA. Podem obviar aquest llarg i marxar de la via o podem també pujar per un contrafort que tenim davant nostre que podria ser el darrer de la via que estem fent... però a cap de nosaltres ens va fer el pes superar un blog de pedra d'un parell de metres per arribar al cim. Llargs rescindibles tan un com l'altre, a menys que decidim trepar un pel mes.

El descens el farem baixant pel cantó contrari a la via vers les torres elèctriques fins arribar al tallafocs de les esmentades torres. Seguirem baixant  sempre seguin les torres (fites) fins la última. Desgrimpem amb cura uns passatges més verticals fins una terrassa molt ample i tot seguit baixarem per l'esquerra per traqçes d'un corrieol, en un moment som a la pista molt visibre. Uns 3/4 d'hora de baixada, tot depenent de com tinguem els nostres genolls vells i adolorits.

Be companys, una més per la cole, que de ben segur, no repetiré... però això no es pot assegurar mai!

Escalada realitzada per: Santi Guerra, Joaquim Llòria, Agustín Pérez i Joan Prunera

L'extrany primer llarg

El curt tercer llarg 

El quart llarg després del curt artificial

Apurant en lliure/A0e, l'artificial del quart llarg

El cinquè llarg

El company recuperant el cinquè llarg

El bonic sisè llarg 

El companys, al darrere, esperant torn

Foto dels quatre al final de la via i de la baixada

Via MONTSICIANA, Montsec d'Ares

Diumenge 1 de maig de 2016

Diuen que a la de tres va la vençuda i així ha estat. Desprès de dos intents i sense haver tastat la roca, aquest primer dia de maig he fet el primer bateig de la meva vida de "grimpa-còdols" a les parets d'Àger. No es de les vies clàssiques del bell mig de la serralada, més aviat es una paret modesta que amb els seus quatre llarg de corda no m'han deixat indiferent. D'escalada variada, tant pel que fa de plaques, desploms i petits diedres i de equipació correcte, ens farà escalar de valent en un entorn privilegiat, envoltats de grans cingleres i amb un rerefons de la vall del poble d'Àger, immillorable. Mes de maig, que gràcies a les pluges tardanes, gaudim d'uns camps verds que son un plaer pels sentits.
La via es divideix en dos parts, els dos primers llargs verticals i els dos últims de placa en adherència.

Sortint d'Àger, prenem la carretera que puja fins d'alt de tot de la serralada. Quan siguem ben alts i havent fet uns deu quilòmetres de carretera, trobarem una pista en bon estat que surt a la nostre dreta i la seguirem fins arribar a un gran bloc després de la paret. Podem aparcar abans o després d'aquesta pedra en uns replans al costat de la pista. Uns cinquanta metres abans del bloc de pedra trobarem fites i un corriol que es durà a peu de via que també serà el camí de baixada. Uns 20 o 25 minuts d'aproximació. El peu de via es marcat amb una M i una fletxa que ens indica el començament del llarg

1r llarg: IV+, V, IV-, IV+, V i IV-, dos pots de roca amb cordinos molt vells i 4 parabolts en uns 40 metres
Comencem escalant una paret vertical amb bona pressa fins un ressalt assegurat per un pont de roca. el superem i fem un petit flanc a l'esquerra on trobem un altre pont. Tot seguit l'escalada esdevé prou fàcil fins uns altres ressalts verticals. Arribem en un punt que el ressalt es més pronunciat i protegit per un parabolts superem el ressalt i entrem en una petita cornisa amb una sabina als peus, seguim uns metres per una mena de diedret i superem l'ultim pas per la dreta i en pocs metres arribem a la reunió de dos parabolts. Llarg bonic i divertit, des de sota sembla més fàcil.

2n llarg: IV, V, 6a, V+, V i III, 7 parabolts, dos claus i un pont de roca vell en us 40 metres
Sortim de la reunió per la dreta a cercar un fort desplom amb fissura. La dificultat del llarg es que el 6a no el podem trampejar a menys que posem un parell de friends per protegir el pas. Realment es un pas molt dur. Un cop superat, arribem a un parell de parabolts més seguits on podem descansar (en el meu cas) i tot seguit fem un llarg flanqueig ascendent molt aeri i fi fins arribar a una mena d'esperò fins arribar a una mena de feixeta on en una clariana dels arbres, fem la segona reunió. Llarg fi i mantingut.

3r llarg: V, IV+, IV i III, 4 parabolts i un pont de pedra en uns 30 metres
L'entrada al llarg es una mica estrany on pujant-nos en una branca cerquem una fissura horitzontal prou difícil per cercar el primer parabolt que es molt amunt. Podem llaçar un pont de roca o posar un tascó per protegir els primers passos. Un cop en el parabolt fem un pas difícil a la dreta per entrar de ple en una placa inclinada i llissa fins un ressalt. el superem i continuem per placa en adhèrencia fàcil fins una feina i caminant a la dreta arribem a la reunió.. Llarg amb un principi prou difícil i la resta divertida. Es fa curt.

4t llarg: V+, V, V+, V, IV+ i IV, 6 parabolts i un pont de roca vell en uns 40 metres
Comencem el llarg caminant per la dreta a cercar una bona bavaresa i un cop superat, entrem de ple en una placa molt fina de cantells i més vertical que l'anterior. Seguim pujant fent "actes de fe" fins que el llarg esdevé mes fàcil fins arribar a la reunió. Ull els darrers metes del llarg, la roca no es bon del tot. Sens cap dubte, el millor llarg de la via.

Ja som al final de la via i al cap damunt de la cinglera del Montsec amb una vista del Pirineu amb neu nova poc habitual en aquesta època. Bufa vent gelat de Mestral, mengem una mica i ens fem la foto de rigor i emprenem el camí de baixada.
El descens el farem com es baixa de totes les vies del Cap de Ras. Tenim que remuntar la carena una bona estona fins arribar a una fita que ens parc el camí de baixada per una espectacular feixa de roca. Tant sols una petita desgrimnpada d'un metre i mig on tindrem que anar en conte i de mica en mica arribarem a la canal de baixada fins la pinta. Uns 3/4 d'hora a un hora de baixada.

Be, ja la tinc al sac la "ditxosa" via!!! m'ho he passat de conya amb el company Ricard i com sempre, una nova via més per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Començant el primer larg

El company recuperant el primer larg

El pas "finet" del primer llarg

El pas més difícil de la via

El tercer llarg

La tercera reunió des de la placa

La bavaresa del quart llarg

La fantàstica placa del darrer llarg

Si senyor, ya la tenim al sac!!!