dilluns, 14 de novembre del 2011

Agulla Fàcil. Via del Senglar o del Jabato

12.11.2011

Fa tres setmanes vàrem escalar al Ditet del Frares i en vaig fixar que, a la seva veïna l'Agulla Fàcil, habia una reunió però aquell dia em vaig quedar amb ganes de pujar aquesta agulla desde el collet del Ditet per manca d'informació. Total, que remenant guies per casa, vaig trobar la de Escalades als Frares Encantats  d'en Dani Brugarolas on ve ressenyada aquesta via. Crec que la ressenya no s'ajusta gaire a la realitat però ens va servir de molt.

Escalar a Frares es d'allò més bucòlic, lluny de les aglomeracions de Gorros i... vies poc o gens equipades, on trobarem com a molt dos o tres cordades, vaja que la tranquilitat està servida i la "adrenalida" a flor de pell, com es el cas d'aquesta via, on la dificultat no es gran cosa, però el compromis i la exposició, si.

Arribats a Can Massana tenim una bona estona fins a peu de via i ens ho pendrem amb calma, dons el dia està enboirat, fa molta humitat i anem carregats amb prou "ferralla", que la via només te equipades les reunions i algun que altre spit camufladet per la paret, això diuen...

1er llarg III, IV-, III i IV, 55 metres i un buril a mig recorregut.
Desde sota es veu molt arrampat però "cuidadin, cuidadin" que la cosa cambia quan ets a 10 metres del terra. Surt en Joaquim i al poc, pot possar un friend, i com a 10 metres més a munt, un merlet prou fiable. Continua amb tendència a l'esquerra i emplaça un altre friend i al cap de poc troba un buril amb mosquetó de ferro soldat, crec que pel tems que fa que hi es. La ressenya que portem no s'ajusta a la realitat i triga una bona estona i per fí veu la reunió. Els darres metres, per arribar a la reunió... ei, poca broma, que t'ho has de mirar. La reunió es de dos burils amb plaqueta fixe prou rovellats.

2on llarg IV+, V, IV i III, 45 o 50 i metres i tres espits
Ara em toca a mi. Aqui la cosa ja cambia. Ara es molt dret però sembla que hi ha bona presa. Vieiem la reunió com a uns 15 metres per damut nostre... i cap assegurança. Surto de la reunió vertical en tendència a l'esquerra per cercar una fissura on entra un tasconet  prou fiable. Com la cosa es dreta i fina, gairebé, tot seguit poso un friend. Pujo un parell de passos i devant meu tinc un desplomet on sortosament hi ha un espit... però he d'arribar. Veig un forat i poso un friend del nº 3. Faig un passet i veig en el desplom un bon forat per la mà i de cop, del peu em salta una pressa... renoi! sort de la mà que la tinc ben col.locada, sino, caic a baix. Buf!! està més espantat en Joaquim que jo. Estic a un parell de passos de xapar l'espit i el Joaquim em diu que a sobre hi ha un altre espit. Veig que la reunió està a l'alçada d'aquest espit i decideixo continuar dons la reunió es vella i un pel penjada i porto pocs metres de llarg. Després d'aquets passos difícils em queda una placa arrampada amb un espit més i gairebé arribant a la reunió puc posar un friend en una llastra. Arribo a la reunió una mica nerviós per l'ensurt d'abans però pentsant que la cosa ja s'acaba...

3er llarg III+ 15 metres i un buril amb plaqueta
Surt en Joaquim. Darrera tirada on només trobarem dificultat en un petit ressalt protegit per un buril i al cap de 15 metres, arribem al cim, on trobarem la reunió, de dos espits, als nostres peus.

Relaxats, reposem al cim veient una cordada a la Monja, a la via Goma 2, que son els companys "blogaires" Escalatroncs i asseguts al cim de l'agulla els observem fins que els perdem de vista. Ara toca baixar. Comencem per desgrimpar l'agulla que es molt fàcil (d'aquí li ve el nom) i baixem per la canal que tenim a la nostra esquerra i quan portem uns metres ens quedem "colgats" d'esbarzers fent impossible la baixada i optem per remontar-la i pendre un altre canal vers el N. que ens portarà a la canal que puja al Frare Gros. Equipada amb cordes, tan sols tenim que baixar-la fins els coll entre el Dit i el Dit Inferior i arribarem un altre cop a la canal del Lloro. Després, seguint el camí del refugi, fins a Can Massana i a casa.

Un altre via nova, i roca, que mai he pujat, per omplir la meva "cole" de vies... que en faré de tantes?


El primer llarg
El segon llarg
En Joaquim arribant a la segona reunió
Observant l'Aresta Brucs del Dit
En Joaquim a l'ultim llarg
Jo treient el cap als darrers metres per arribar al cim de l'agulla
El cim!

divendres, 4 de novembre del 2011

Via Entre Aigües a la Cresta de Vall Llonga. El Solsonès

30.10.2011
Cresta de la Vall Llonga, via entre aigües
En Joan Baraldes em proposa anar a fer una via que han obert recentment els "Kutres" per les terres del Solsonès. També s'apunta al "bombardeix" en Joaquim, i ben d'hora pel matí, ens presentem a casa d'en Joan B. a Sant Fruitós. Jo només he escalat un cop per aquestes contrades, concretament a Vilamala, i si dona temps en Joan B. ens proposa anar al Santuari de Lord a veure si ens dona temps de fer algun altre via més.

Arribats al punt on deixem el vehícle, enfilem carretera fins travessar un túnel i un pont i devant nostre ja tenim la paret que escalarem. Li diuen la Cresta de la Vall Llonga i la via, Entre Aigües, uns 150 metres i V+ (sembla obligat). L'aproximació es molt evident i en poc més de mig hora ja hi som a peu de via.

Mireu que jo tinc bon conformar i generalment totes les vies, mes o menys, m'agraden. Però aquesta, com diu un company: "tengui i no vuelvi". I no es per que la via no sigui maca, no. Es la roca que deixa molt que desitjar. Crec, fins i tot, que hem fet la segona repetició. Crec que amb el temps anirà a millor però hi ha hagut moments que he passat força canguel.lo!

1er llarg III, IV+, III, IV+ i IV, 3 parabolts de 8mm i 60 metres
Començo jo pujant per una rampa on trobarem una roca discreta que tindrem que mirarla detingudament. Tans sols trobarem tres parabolts que ens asseguraran els ressalts més difícils fins arribar a la reunió en una mena de bosquet i en una gran alzina. Podrem completar aquesta tirada amb algun friend i merlets. Reunió molt incòmoda per la terra que tenim al peus.

2on llarg IV i II, neta i 20 metres
Surt en Joaquim i aqui millora bastant la roca. Pujem per una mena d'esperó on podrem llaçar savines i posar algún friend. La reunió la farem desgrimpant un pel la llastra fins la última alzina que tenim. Reunió bastant incòmoda.

3er llarg III, V+, V i III  5 parabolts de 8mm i dos claus, 50 metres
Els llarg estrella (si no fos per la roca...) Ara surt en Joan B. Comença tombant fins arribar a una sabina i es aquí on comença el "festival" Passos macus i força obligats, on la roca no es del tot aceptable en algún tros. Tot i així es deixa escalar. El pas més complicat es despres del cinquè parabolt, on has de flanquejar fins una fissura i "maravillartela" com puguis per poder posar un friend en una fissura. Despres, ja mes fàcil, fins la reunió, en un replà petit tambè prou incòmode.

4t llarg V+ V, 2 parabolts de 8mm i 20 metres
L'últim llarg on la roca millora en extrem. Llàstima que el tercer llarg no sigues com aquí. Ara em toca a mi. Surto de la reunió una mica relliscos degut a la terra que hi ha i poso una baga en una sabina que em dona més moral que efectivitat però al poc arribo als parabolts. M'enganxo i estudio el pas. Es difícil però no impossible. Tiro a munt i en tres passos arribo al seguent. Per sobre meu hi ha una savina gruixuda on puc llaçar una baga per tot seguit flanquejar a l'esquerra amb passos difícils i uns metres a munt ja veig el final de la via. Un llarg curt però intens que com ja dic, la roca es inmillorable.
El Joquim assegurant-me al primer llarg
EN Joaquim al segont llarg
L'ultim llarg
El tres al final de la via
Ja som tots tres al cim. Ja dic, la via es maca pero la roca... això si les vistes fantàstiques. Mentres escales tens tot el pantà de la Llosa del Cavall a sota teu amb aques boscos del solsones i la Serra de Busa i desde el cim una vista espectacular de Port del compte i Sant Llorenç de Morunys. La baixada, en un principi ens va treure de "polleguera" dons no ho teniem gens clar. La qüestió es desde el cim baixar uns metres (pocs) fisn una mena de feixeta i despres capa la nostra esquerra on ens endinsarem en un bosquet i baixarem per una canal que ens durà un altre cop a peu de via.

La Rua del Reig, via Esperó de la Segalla

Com som uns "culs inquiets" anem a fer un mos i de seguit en Joan B. ens arrossega fins el Santuari de Lord, om mirarem de fer la via mes assequible, que també han obert el Kutres. Fa mandra després de dinar penjar-te un altre cop... però com no se dir que no... La via en qüestió esta vorejant el Santuari, en una roca enganxada a la cinglera que li diuen "La Rua del Roig". La via es diu l'Esperò de la Segallar. Dos llargs de corda i ja està. La temperatura es agradable i bufa una mica de vent. El sol ja va de baixa i en Joaquim ens diu que s'ho mirarà desde sota que estarà més còmode.

1er llarg IV+/A0e A1e i V+ parabolts de 8mm i 25 metres
Comença en Joan B. on trobem una entrada molt cutre assegurada per un parabolt. Després no ens compliquem la vida i la fem tota en A1e i tot sortint de l'artificial trobem un pas per entrar a la reunió força difícil. Per a mi V+.

2on llarg V, IV+, III i II 5 parabolts de 8mm i 35 metres
Surto jo i deunidó l'entrada al llarg. Aqui la roca es de película. Molt dret però bon canto i prou dificil. Després d'uns 10 o 12 metres cambiem de cantó i pujem per placa tombada amb roca bona pero una mica polida on trobarem tres expansions més i arribarem a la reunió. Despres, per arribar al cim, es crestejar fàcilment fins el cim. La baixada la fem per la canal que separa la cinglera i la roca i al cap de poc ja estem un altre cop a peu de via. Hem arribat al cim ja quan el sol es pont envoltat d'un ambient bucòlic on recordo les escalades per la tarde a Agulles fins que es davallave el sol i després al caliu del refugi planegant noves escalades per el matí següent... quins records!

Un parell mes de vies per la "cole"...

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Via MARTÍ ANDREVÍ al Ditet, Els Frares Encantats, Montserrat

Dissabte 22 d'octubre de 2011

Aquest dissabte no teniem res en concret, dons el temps no era del més engrescador. Fa uns dies vaig veure en un blog una ressenya a la Regió dels Frares, concretament a l'Agulla del Ditet, una via del germans Masó i li vaig propossar a en Joaquim. Una via on no abunden les assegurances, però sembla que el grau es assequible. Mirant la ressenya vaig veure que esta a tocar de la temible aresta Brucs del Dit, on farà uns vint i cinc anys que en vaig penjar, però sense aconseguir-la tot i que en aquella època a poca cosa li teniem por, però aquesta via... Be, es una bona excursió arribar-hi i fa molts anys que no estic per aquest zona de Montserrat. Teniem dos opcions, anar per la Canal Ample o per la Canal del Lloro. La primera es tortuosa i l'altre no m'enrecordo. Comfiarem en el "raro instinto del hombre blanco" i pendrem l'opció més planera.

Arribem a peu de via més aviat del que creiem. No ens ha costat res trobar la via. El dia està tapat i boirós i no veiem gaire cosa i el principi de la via es veu lleg i trencat. No es acaba de convèncer... però ja que hem arribat fins aquí.

1r llarg 25 metres IV, IV+, IV, V i IV, dos savines i dos espits. La reunió es d'una alzina.
Comença en Joaquim i aqui la roca es trencada i bruta, plena de molssa. Podem assegurar-nos en un parell de savines que es l'únic que trobarem fins els espits. Pugem per placa fins arribar a les savines fins una canal on tot segui entrarem de plé en una mena d'esperó, primer tombat i despres molt vertical fins la reunió que la tenim a lesquerra.Llarg lleig en un principi però despres la roca millora considerablement.

2n llarg 30 metres V- IV, IV+ III i II, 4 espits i un pitó.
Començo jo. Llaço una baga a la savina i de seguit puc xapar el primer espit. Aqí la roca es molt millo que al primer llarg. Supero un petit balmat on una presa demà molt bona ens permet d'arribar al següet espit. El proper pas es finet després pugem per un mar de còdols on la roca es molt bona, tot i que tenim que mirar-la una mica. El proper espit esta força lluny. Contiuo fent un petit flanc a la dreta i ja veig el següent espit, que també està lluny. al poc arribo a una fissura on trobo el pito i despres d'això l'escalada es torna fàcil però molt trencada. La reunió la farem dal del cim que es petit, petit, en una savina plana, gauire be morta. Sembla que està força agafada al terreny! Llarg amb roca bona on gaudirem de veticalitat i bones preses. Això si, pobre en assegurances. De cops, quan el grau no apreta gaire, es vertical i hi han pocs seguros, gaudeixes molt de l'escalada sentint aquella "cosa" a l'estòmag que et fa tenir tots els sentits concentrats amb el que estàs fent.

Ja som al cim. Darrera nostre tenim la "temible" aresta Brucs del Dit, on a estones, marxa la boira i ens permet veure el sol.litari i tranquil paissatge dels Frares. Per baixar farem un rapel d'uns 8 metres fins al collet de l'agulla amb l'Agulla Fàcil i després un altre d'uns 25 metres per la canal de la nostra esquerra fins arribar a la canal herbrada que ens portara apeu de via un altre cop. Hauria estat una bona opcio cuntinuar per l'aresta de l'Agulla Fàcil però tenim tard i no coneixem l'itinerari i per un altre vegada ho tindrem en conta. Despreés de recollir les motxilles hem ant a "investigar" a peu de via de l'Agulla Fàcil i veure per on comença la via JABATO que tinc ganer d'anar a fer. Te poque assegurances!

Be, ja tenim un altre via i agulla nova per la "cole". Per cert de camí del refugi d'Agulles el dia es va arreglar... però ja es tard i no tenim temps. Mai plou a gust de ningú!

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera

El primer llarg arribant a la reunió
De plé en el segon llarg
En Joaquim arribant al cim am l'aresta del Dit al seu darrera
Ja som tos dos al petit cim del Ditet
Fent el segon rapel

dimarts, 11 d’octubre del 2011

El Cogulló de Turb 1.620 mts, via del Guillem

09.10.2011


Tenia ganes d'anar a fer aquesta via, i com ere del Guillem Arias, anave molt relaxat. Molt lluny de la realitat. La sorpresa la vaig trobat a mida que anavem pujant. Es un via del Guillem Arias, però ull!, no es de les típiques d'ell... Malgrat està tota amb parabolts, sobre tot amb el tercer llarg, hi ha alegria entre ells. L'aproximació també te el seu puntent i després d'uns quants "despistes" vàrem poder trobar el peu de via. 'aproximació es un pel complicada i miraré d'explicar-ho el millor possible.

Passat el poble de Coll de Nargó , al poc, trobem un desviament a la dreta on prenem la carretera que porta a Sant Llorenç de Morunys. Continuem i passem el poble de Perles. Trobarem un cartell on ens indica que entrem al Solsonès. En aquest punt trobem una estrada al poble de Llinars on seguirem la pista cimentada fins el poble. Continuem per la pista i trovarem una curva amb una casa a la nostra dreta. Continuem per la pista fins un dipòsit d'aigua en una curva pronunciada. Seguim fins on s'acaba el ciment i trobem dos pistes. Agafem la de l'esquerra, en bastant mal estat, que fa pujada, uns metres mes endavant surt una a la esquera, ignorar-la, continuem per pista planera i passem per un petit collet amb lloc per aparcar. Mes endavant un altre petit collet permet aparcar un o dos vehicles. Devant mateix tenim les parets. Aparquem el vehicle i caminem pista a munt. Al poc trobem una fita a la nostra esquerra i una mena de corriol no molt ben definit ens portarà a peu de via. Tinc que dir que aquí has de fer servir una mica "el raro instinto del hombre blanco"... i entre matolls i traçes de cami i unes quantes fites trobem el peu de via.

El Cogulló desde l'aparcament del vehícle
1er llarg  15 metres IV V IV i 7 parabolts
Començo jo enfilant-me per la paret fins l'entrada d'un díedre. Aquí m'he saltat un parabolt que estave a tocar del proper. El pas d'entrada es prou difícil però trobant preses bones al diedre surt be. Continuem pel diedre seguin el dos parabolts que queden fin entrar a la reunió que es una mica penjada.

2on llarg 30 metres IV, IV, V, IV, V i 11 parabolts
Ara li toca al Joaquim. Comença per l'esquerra de la reunió per unes plaques fàcils per tornar a la dreta i fent un flanqueix fàcil, però molt aeri. Després continuem amunt fins sota d'un desplom. Les asegurances estan a la nostra esquerra i costa un pel de xapar. Superem el desplom en bavaressa i enfilem per un esperó fin un ressalt i un cop superat arribem a la reunió.

3er llarg 30 metres V, V+/A0e, IV+, V, A0e, V,  IV+ i IV i 12 parabolts
Aquest es el llarg més difícil. Surto flanquejant a l'esquerra i pujant en diedre, xapo el primer bolt. Descanso per que la cosa es dura. Pujo en diedre i després per placa fins una repisa. Continuo per una placa força difícil, però ben assegurada, fent tres passos en A0e. Lo difícil es sortir del A0e, el pas es curiós. Tot seguit arribem a un replà on tenim un últim resalt però fàcil i entrem a la reunió.

4t llarg 25 metres IV, V+/A0e, IV, V+, A0e i III
Ara surt en Joaquim. El prenem per l'esquerra superant una placa molt fina assegurada per dos parabolts. Després més fàcilment, fins un pas, que en Joaquim va fer servir una "tramposa" (antena, jo el vaig fer de segon, en lliure, i el vaig trobar de V+). Després tenim que entrar en una cornisa plena de terra molt incòmode de superar i per no complicar-nos la vida fem A0e. Tan sols en resten 10 metres de III fin la reunió del cim.

La baixada la fem seguint el cami molt marcat que puja al Cogulló de Trup, on ens deixarà a la pista i en poc mes d'un quart d'hora arribarem al cotxe.

Hem trigat ben bé tres hores en escalar el 100 metres justets de la via, però es que ens a costat de valent aquest itinerari del Guillem. No habia estat mai en aquest lloc tant tranquil, on les vistes del Pirineu i del pantà d'Oliana ens han fet gaudir d'un dia esplèndit, massa i tot per l'època que som.

En el díedre del primer llarg
En Joaquim arribant a la primera reunió
Joaquim superant el desplom del segon llarg
Un cop superat el desplom
Jo en el tercer llarg
El cim del cogulló
Vistes del pantà d'Oliana desde el cim

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Via PERFORMANCE a les Moles del Pessó. Congost de Collegats

02.10.2011

Desde que vaig comprar el llibre El plaer de l'escalada i vaig veure la via Performance, en va agradar molt. A Collegats no habia escalat mai i farà dos anys, vem anar a fer la Sossis i Patissants i la vaig trobar massa fàcil. Es llavors quan en vaig proposar fer l'esmentada via. Dos anys van passar per que m'acompanyes en Joan Balardes, bon escalador i encara més, bon company. Com que la via està a "can Pistraus" vem dir de sortir el dissabte a la tarda i passar la nit a prop de Sort.

Ens llevem ben d'hora i en poc mes de 40 minuts arribem a peu de via. L'aproximació es plaent, dons hi ha poques pujades, només el arribar a peu de via es una mica caòtic per que no hi ha camí visible però l'entrada de la via es evident. Fa un dia radiant i tindrem sort, dons es cara S.O. i pel que veig no ens tocarà el sol fins a migdia. Arribar on comença basicament la via, no es que sigui expossat, però podriem dir que es un llarg fàcil de III però que el pujem sense corda i trobem un parell de "passets" que t'els has de mirar. Un cop a la R0 ens posem en matèria.


1er llarg  V, IV, V, IV+ 50 metres i 12 asegurances entre parabolts i spits
Surt en Joan B i d'entrada tenim un muret vertical i fi, assegurat per un parabolt. Tot seguit pujem en diagonal a una xemeneia prou oberta on pujarem en oposició fins superar l'agulla adossada a la paret. Flanquejem a l'esquerra fins un mur, ara si, molt vertical i un xic desplomat on trobem un pas força difícil però amb un parell de cantos molt bons, entrem a la reunió.

2on llarg V, IV+ i IV 50 metres i 12 asegurances entre parabolts i spits
Surto jo i: batua, si que es dret això! en Joan b em dona ànims... No surto massa convençut però a mida que vaig pujant em vaig sentin més tranquil. L'escalada es dreta i mantinguda, tot aixó, amb unes presses de pel.lícula. Vaig pujant i s'en fa llarga la tirada. Despres mimba un xic fins un altre ressalt que sembla més difícil del que es. El supero per la dreta i en pocs metre,s relativament fàcils, arribo a la reunió.

3er llarg IV, V-,  IV, V i IV 50 metres i unes deu assegurançes entre parabolts i spits
Surt en Joan B per una placa a l'esquerra fins una sabina i fent un petit flanquiex a la dreta arribem a una plataforma, on devant nostre, tenim un ressalt força maco i difícil. Després, pujem amb tendència a l'esquerra fins arribar a la reunió.

4t llarg II i un pas de III neta i 25 metres
Surto jo. Aquest llarg en de transició. Caminem pràcticament fin uns arbres i despres pujem per unes grades fins una placa que superem sense problemes i en un relleix a l'esquerra està la reunió.

5e llarg V 6a (V+/A0e) V i IV i onze assegurances entre parabolts i spits
El llarg estrella i li toca a en Joan B. Surts en un ressaltet prou dificil i et col.loques en un tram de paret molt vertical que serà la tònica de tot el llarg. Si podeu, el tercer bolt no el "xapeu", marxa un xic de la línea llògica de la via. Continuem recte i aquí venen els passos difícils. Els superem reposant en els bolts però tenint que escalar entre ells (V+/A0e). Desprès arribem al que seria una fissura que continua per l'esquerra per superar un últim ressalt que ens durà un altre cop a la dreta fins la reunió. Mentre en Joan pujave veiem com un helicòpter dels bombers deixavea dos d'ells a terra i després l'helicòpter nomès feia que voltar a uns cinquanta metres d'on erem nosaltres (estarien de pràctiques?)

La via ens ha agradat molt, es molt recomanable amb uns llargs variats i distres i perfectament assegurada.  Necessitsarem només 12 cintes i els estreps ens poden ser útils tot i que nosaltres no els vàrem utilitzar. La baixada fins la ferrada es en un quart d'hora. Nosaltres ens la vem saltar i vem tenir que recular. Ara la ferrada, en el primer tram està arreglada amb cadenes, però la part de sota està igual que abans, en bastant mal estat. He quedat bastant tocat del braç, dons la via es atlètica i prou difícil (pel meu nivell) però es deixa escalar que com ja he dit la roca es inmillorable.

A la fí he conseguit de poder escalar aquesta via i ja tinc una altre a la "cole". Ara tocaria anar a El último buril.


En Joan al primer llarg
Jo mig amagat entre el ressalts del segon llarg
En Joan al passos més difícils de l'últim llarg
Curiosa vista de l'helicòpter. Sempre els veiem desde sota...
via aconseguida!

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Via Doraemon i Amics de Malanyeu a Malanyeu

25.09.2011

Quedem en Joaquim i jo a a casa d'en Joan Baraldes a Sant Fuitos de Bages per anar a fer una matinal a Malanyeu. En Joan b ens diu de fer una via que ha obert recentment en Francesc Suñol i de pas fer un altre que va obrir el mateix Joan Baraldes, la via amics de Malanyeu.

Arribem al poble i fa un dia esplèndit i no fa massa calor tan sols en Joaquim no escalarà, dons li fa mal un dit de la mà, que el dia anterior es va torçar.

Comencem per la Doraemon Es una via que encara s'ha de netejar però es prou "disfrutona" amb un segon llarg amb només un parabolt on tindrem que protegir-la amb "caxarrets"

La segona que fem es la AMICS DE MALANYEU que aprofita la part final del segon llarg de la FRANCES SUÑOL. L'ultim llarg està net, on només trobarem un pont de pedra al començament i el demés, el protegirem nosaltres.

Distret diumenge on en Joaquim, malauradament, ha tingut que passar-se tota l'estona a sota un arbre. Coses que pasen.

En Joan b al primer llarg de la Doraemon
El segon llarg de la Doraemon
En Joan b al primer llarg de la amics de Malanyeu. Llarg maquíssim
Jo en el segon llarg de la Amics de Malanyeu 
Un Calliptamus italicus mirant-me com rapelave

dimecres, 28 de setembre del 2011

El Timbaler del Bruc. Via Francesc Sardans Fàbregas

17.09.2011

Aquest cop ens trobem en Guillem A., Joaquim i jo amb en Joan Baraldes on anirem a fer una nova via dels germans Masó. La vaig veure en el blog d'en Joan Asin i... mira, "culo veo culo quiero" cap enllà que ens dirigim. La aproximació es curta, uns 20 minuts mal contats, però amb un sol de justícia. Devant nostre ja tenim una cordada que els coneix en Joan B. Arribats a peu de via, com som quatre, ens repartim i devant anirem en Joan B i jo i darrera en Guillem A. i en Joaquim. Començem nosaltres i en Joan B ja es posa a la feina.

1r llarg V (no obrigat) IV+ i III 5 parabolts de 8mm i un clau 30 metres
Llarg de placa molt fina on trobem els passos més difícils al mig. Jo vaig forçar tot en lliure de segon i... renoi! en va semblar V+ però si no, fas A0e i ja està.

2n llarg IV+ V i III 4 parabolts i 15 metres
Ara surto jo fent un flanqueix a la dreta per siturar-me en un tram molt vertical però amb grans còdols. El llarg es curtet però intens, tan sols has de vigilar una mica la roca que al final es una mica trencada. Alcontrari de la primera, em va semblar més fàcil dons a la ressenya original li donen V+

3r llarg V+ (no obligat), V A1e IV i III 35 metres
El llarg estrella amb una roca molt bona. Surt en Joan B atacant un diedre equipat amb una flor de pitons, dos parabolts i una altre pitó. No es un llarg obligat pero has d'escalar. Al final hi ha un desplomet on en Joan B pasa amb un pas d'estreps i despres, ja en lliure, fins arribar còmodament a la reunió.

4t llarg V- IV i III un pito i 10 metres
Surto jo fent un pas obligat en un desplomet per anar a la dretas una mica forçat a cercar un pitó amb una baga bastant llarga. Despres continuem recte amb tendència a l'esquerra fins un llavi on podem col.locar un friend petit i tot segui arribem a una reunió que està sota d'un altre resalt, abans d'arribar al cim. Sembla ser que hem fet la tercera ascenció.

Via divertida que es fá curta i per aixó baixant per la canal en Joan B em proposa anar a fer una via a la cara W. del Gerro. No se com es diu la via. Es de trenta metres i de V i un pas al final molt desplomat que el fem en A0e.

Be ja tenim un altre via a la "cole" i dos cims que no habia pujat mai, el Gerro i el Timbaler del Bruc.

Escalada realitzada per: Joan Baraldés i Joan Prunera amb els companys Guillem i Joaquim

El primer llarg. Finet, finet!
El segon llarg
El tercer llarg, apurant el passos
Els quatre a dalt del cim del Timbaler

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.