dimecres, 28 de setembre de 2011

El Timbaler del Bruc. Via Francesc Sardans Fàbregas


17.09.2011
Aquest cop ens trobem en Guillem A., Joaquim i jo amb en Joan Baraldes on anirem a fer una nova via dels germans Masó. La vaig veure en el blog d'en Joan Asin i... mira, "culo veo culo quiero" cap enllà que ens dirigim. La aproximació es curta, uns 20 minuts mal contats, però amb un sol de justícia. Devant nostre ja tenim una cordada que els coneix en Joan B. Arribats a peu de via, com som quatre, ens repartim i devant anirem en Joan B i jo i darrera en Guillem A. i en Joaquim. Començem nosaltres i en Joan B ja es posa a la feina.

1er llarg V (no obrigat) IV+ i III 5 parabolts de 8mm i un clau 30 metres
Llarg de placa molt fina on trobem els passos més difícils al mig. Jo vaig forçar tot en lliure de segon i... renoi! en va semblar V+ però si no, fas A0e i ja està.

2on llarg IV+ V i III 4 parabolts i 15 metres
Ara surto jo fent un flanqueix a la dreta per siturar-me en un tram molt vertical però amb grans còdols. El llarg es curtet però intens, tan sols has de vigilar una mica la roca que al final es una mica trencada. Alcontrari de la primera, em va semblar més fàcil dons a la ressenya original li donen V+

3er llarg V+ (no obligat), V A1e IV i III 35 metres
El llarg estrella amb una roca molt bona. Surt en Joan B atacant un diedre equipat amb una flor de pitons, dos parabolts i una altre pitó. No es un llarg obligat pero has d'escalar. Al final hi ha un desplomet on en Joan B pasa amb un pas d'estreps i despres, ja en lliure, fins arribar còmodament a la reunió.

4t llarg V- IV i III un pito i 10 metres
Surto jo fent un pas obligat en un desplomet per anar a la dretas una mica forçat a cercar un pitó amb una baga bastant llarga. Despres continuem recte amb tendència a l'esquerra fins un llavi on podem col.locar un friend petit i tot segui arribem a una reunió que està sota d'un altre resalt, abans d'arribar al cim. Sembla ser que hem fet la tercera ascenció.

Via divertida que es fá curta i per aixó baixant per la canal en Joan B em proposa anar a fer una via a la cara W. del Gerro. No se com es diu la via. Es de trenta metres i de V i un pas al final molt desplomat que el fem en A0e.

Be ja tenim un altre via a la "cole" i dos cims que no habia pujat mai, el Gerro i el Timbaler del Bruc.

En Joan B al primer llarg. Finet, finet!
En Joan B al segon llarg
Jo al tercer llarg, apurant el passos
Els quatre datl del cim del Timbaler

4 comentaris:

  1. Ei Joan,
    Aquesta, per les seves característiques, segurament serà una via molt repetida,
    salut i a tibar

    ResponElimina
  2. Molt guai!!! ja veig que comença la temporada dels escaladors amb moltes ganes.

    Petons.

    ResponElimina
  3. Cuidadín!
    El segon pitó ressenyat de la tercera tirada no hi és. Suposo que es pot protegir amb un alien, però és just on va la mà...Cop de gas i caiguda dolenta.
    Queda un tram força expo, doncs per xapar el parabolt no estàs gaire bé. Trenca la tònica de la via, que a la resta no és exposada.
    Felicitats pel blog!!

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.