dimarts, 14 de febrer del 2012

Via Bavaria a la Cua del Bacallà o Salvat Papasseit

11.02.2012
Cuntinuem amb temps (molt) fret, anticiclònic i sense ploure... Panorama engrescador, com la política d'aquet... pais, i per aquest dissabte, en Joaquim i jo, ens decidim, despres de pensar i pensar a on anar que ens toqui el sol i no bufi gaire el vent, anar a Frares, a la Cua del Bacallà, altramen anomenada, Salvat Papasseit, que imagino, el nom, dedicat al poeta de la Barceloneta. Tot baixant del cotxe a Can Massana, com es habitual últimament, fa molt de fret. Carreguem trastos i cap a Freres seguin el cami de les Portelles. La major part del camí, es tot nevat i amb gel, i tenim que anar amb comte amb les relliscades. Arribats a la Font de l'Esllavissada, hi ha una llenga de gel que surt de la font, pujem amb cura, dons la via comença en una cornisa, a uns metres de terra on trobem la reunió.

1er llarg, A0e, V+, V i IV 8 expansions i uns 35 metres
Estant a la reunió, el parabolt el trobo uns tres metres a la dreta i força a munt. La roca no es de gaire qüalitat i molt vertical però els parabolts son bastant a prop. Porto els estreps però faig tres pasos en A0e sense gaires problemes, el difícil, és el que be ara. Veig un parabolt amb un maion força lluny. Em desenganxo del seguru i pujo amb presa molt petita i vertical... bufff, arribo al parabolt! Miro a munt i no veig res... si! un parabolt, a "canpistraus"... som-hi. Vaig fent, sempre amb cura de la roca dons hi han trams que no es gaire bona. Fa sol i fins hi tot tinc calor. Arribo a la R1 als peus d'una xemeneia on trobo un parell de parabolts.

2on llarg, IV i IV+ 6 expansions i uns 30 metres
Ara surtirà en Joaquim. Es una Xemeneia d'uns 15 metres no molt estreta on es veuen dos parabolts, un a pocs metres de la R1 i l'altre, sembla ser que al final. Tenim un problema, pujem amb les motxilles i ens molestaran. Optem per penjar-les d'una baga al talabard i així tindrem l'esquena lliure. El Joaquim va pujant en "remonage" fins que el perdo de vista i al poc crida que ja es a la R2. M'he quedat gelat a la reunió, dons passa el vent i no em toca el sol.

3er llarg, V,/A0, IV i III 4 expansions i uns 30 metres
Arribo a la reunió completament gelat i mentre em "bufu" els dits encaro el tercer llarg, que com imaginava, no toca el sol. Trobo un pas explosiu un xic desplomat pero amb pressa generosa i assegurat per un parabolt. La resta es una gran placa inclinada amb petits ressalts prou fàcils. El problema es que tinc les mans gelades! Arribo a la R3 en un replà força bo i a la meva dreta veig els dos parabolts de l'ultim llarg. Podria empalmar-los dons deuen ser uns 10 o 15 metres, però, estic tocat de mans... Faré reunió.

4t llarg, IV, 2 expansions i uns 10 metres
Com en Joaquim arriba "calentet" fa l'últim llarg, que sortosament toca el sol i es curt. arribem al cim i contemplem el paissatge, a ponent  els Frares i a llevant els Ecos amb tots el camins nevats. Fem foto cimera i la baixada la fem seguint la carena vers el Nord fins un coll i a la nostra esquerra baixem una canal entre la Cua del Bacallà i l'Agulla del Rei que ens deixarà, en poca estona al camí que porta al Coll de Porc. Baixem per la vessant Nord fins a Can Massana i cap a casa que avui ja hem tingut prou.

Via "disfrutona" i variada en un entorn molt sol.litar,i on tant sols hem trobat gent que passa cami del refugi o a Coll de Port

Primer llarg, despres del tres passos d'A0e
Xemeneia del segon llarg
Tercer llarg, aqui ja no toca el sol!
Gel incrustat en una presa al tercer llarg
El Joaquim arribant a la tercera reunió
El Joaquim fent el curt i últim quart llarg
Sort del Sol que escalfa!
Com sempre, foto de la cordada al cim de la via

dimecres, 8 de febrer del 2012

Sol i neu entre els còdols de la Serra l'Obac


 04.02.2012
La persona que em va convèncer per sortir a escalar, en Guillem, al final no va poder venir i el Joaquim i jo no les teniem totes degut el fred que feia. Ja de camí a Sant Boi ja m'hen adono que avui no "seria un gran dia". Parlant amb el Joaquim, li dic d'anar a Sant Llorenç del Munt i podriem fer la via normal del Cavall Bernat, altrament dit (carinyosament) "el Burret", així en Joaquim s'estrenaria amb la caracteristica i especial roca de Sant Llorenç. Arribats al punt on es deixa el cotxe, val a dir que sempre em costa trobar el lloc i em perdo de mala manera per aquesta maleïda urbanització, sembla que el temps es mantindrà. Estem a +3º i tot plé de neu. Ens posem els "trastos" i comença a bufar un vent que s'ens gela, fins i tot, les idees. Començem per l'entrada del diedre i ja veiem que no farem res. Tenim les mans i el peus gelats, retirada!

Ja que estem aquí, li dic d'anar a la vessant oest de Sant Llorenç, a la Serra de l'Obac, on un cop vaig veure en el Vertex nº 227 un artícle d'aquesta zona (he estat previsor i porto a la motxilla la resvista) i m'hi vaig acostar per donar-li una ullada, a veure si tenim possibilitats de fer algo, si més no, de donar un cop d'ull. Reprenem la carretera al Coll d'Estenalles i passat el km.11, trobem a l'esquerra l'aparcament de l'Alzina del Salari. Està tot nevat però hi ha lloc. Prenem les motxilles i enfilem per una, sortosament abandonada, urbanització. Trobem el camí plé de neu i en 20 minuts, arribem al Coll de Tres Creus. Prenem llavors el camí cap el Coll de la Tanca i de seguida tenim devant nostre les primeres roques, La Foradada i la Cinglera del Setrill. Fa un sol espatarrant i molt fret però la temperatura es millor que abans. Mirant les ressenyes, ens decidim per la via Reyes a la Cinglera del Setrill. La roca es... com us ho diria, especial, s'ha d'estar acostumat a escalar per aquestes contrades per tenir confiança. Be, la via que hem escollit es molt fàcil però no la coneixem i ni sabem si te assegurançes.

1er llarg III net i uns 15 metres en travessia
Comença en Joaquim però no troba la reunió i de seguida m'adono que no anem be i veig la primera reunió que està a la cornissa de sota. Desgrimpada i tornem a començar. Ara sí, travessia a la dreta, la ressenya posa II però nosaltres li donem III. La roca te l'has de mirar amb "carinyu". Reunió de dos espits nous.

2on llarg IV dos espits i uns 30 metres
Surto jo fen uns pasos una mica delicats de roca discreta, salvant una placa fins un replà on trobem un espit. Passo per la dreta d'una savina on puc col.locar una baga i més a munt, en un ressalt trobo un altre espit. Pujo recte, ara la roca es mes bona, fins una llastra on puc posar un pont de pedra. Flanqueix a la dreta i un altre ressalt. Aqui la roca no es gens bona i està molt bruta. Es una mena de diedre canal on poso un friend gros i una baga en una savina i fent un ultim pas arribo a la reunió del cim de la cinglera, en una alzina grosa. Està tot plé de neu. La ressenya diu que es baixa per llevant per una canal fins el camí però tot es plé de neu i ho tenim una mica "magre" i decidim baixar, fent un rapel de 40 metres, desde l'alzina fins el camí. El paissatge es maquíssim i fetes les motxilles anem fins la singlera de la Porquerissa per donar un cop d'ull. Després retornem el camí fins l'aparcament i ens tornem cap a Terrassa a veure si trobem un lloc on fer un mos, dons tant de fret, en ha obert la gana!

Estrena del Joaquim a la peculiar roca de Sant Llorenç de Munt i nova via per la cole. Al final, sí que ha pogut ser "un gran dia"

A peu de via.
La foradada desde la cinglera del Setrill
Ara si que em trobat la via!
El segon llarg
En Joaquim al segon llarg
Cim!

El camí tot nevat
El Turó de la Pola
El Paller desde el cim

dimarts, 31 de gener del 2012

Vies TUAREG i ANTONIA VILASECA VILALTA a la Doble. La Plantació

29.01.2012
La idea d'aquest diumenge era molt diferent del que vàrem planejar en Joaquim i jo. El cas es que quan surtim del cotxe, al parking del Monestir, vem cambiar d'opinió de cop. El termòmetre marcave 2º C i corria un "airet geladet" que no era res engrescador. Be, ja hi erem al Monestir, que fem? Anem a Gorros o a la Plantació? Ja veurem. Arribem a l'estació inferior del Funicular de Sant Joan i vet'aqui, tancat per revisió anual, dons a caminar s'ha dit!

Pujant pel camí cimentat fins a Sant Joan, optem per anar a la Plantació i fer una via dels germans Masó a la Doble que jo fa temps que la vaig fer, així en Joaquim farà una via nova. El sol no llueix gaire i s'està tapant per moments però sembla que no plourà, ja veurem en que queda tort això avui...

Arribats a peu de via el sol escalfa una mica i sembla que el dia s'aguantarà. Devant nostre tenim la vertical aresta del primer llarg. Recordo que al costat hi ha un altra via dels mateixos Masó. Quan acabem amb aquesta podriem fer la seva veïna, no? Be, ens posem a la feina.

Via Tuareg
1er llarg III, IV i V 5 espits i 40 metres.
El començament es una mica trencat i l'espit està força lluny, on es redreça l'aresta. Puc possar un parell de friends abans dels espits i continuo vertical per uns còdols petits i cantelluts amb un grau que va pujant de dificultat fins arribar a la reunió que farem en una petita cornisa per sobre d'una sabina.

2on llarg 1 espit i 35 metres
Sortim de la reunió verticalment pero més fàcil que al primer llarg i també amb molt bona roca. Pasats un metres de l'unic espit de la tirada la cosa ja s'inclina força i pugem amb facilitat. No hem trobat el clau que indica la via però podem possar un merlet molt bo. Arribant al cim la roca es torna dolenta pero de poca dificultat.

Ja som al cim i buja un vent gelat que ens esperona a buscar el rapel. Tindrem que baixar l'agulla principal amb un passos una mica delicats fins un collet. D'un pont de roca hi ha una baga que la podem fer servir per despenjar-nos, però això es a gust del personal. Tot seguit, remuntem un altra agulla fins el seu extrem nord on farem el rapel que ens deixarà en un collet. Recllim cordes i tornem a la mateixa agulla on tenim les motxilles i ens disposem a fer la segona via.

El primer llarg
El Joaquim poc abans d'arribar a la reuió
Començo a tenir fred, encara que faci sol!
El segon llarg
El cim!
Via Antonia Vilaseca Vilalta
1er llarg III, IV i IV+  dos espits i 45 metres
L'espit es veu força lluny però d'entrada no sembla difícil. Vaig pujant i no trobo res per possar i sort que arribo a l'espit, dons ja portave uns deu metres sense res i aquí la cosa ja cambia. després es tomba fins un ressalt on trobo el segon espit. Pas vertical on passat l'espit poso un friens del 0,25 i tot seguit fins que la roca ja es tomba i arribo a la reunió en una cornisa força còmode.

2on llarg IV i III un espit i 35 metres.
Aquest llarg es veu fàcil i al final tot apunta que la roca no serà gaire bona. Desde la reunió veiem un espit amagat que no es divisa facilment. Pujem per una mena d'esperó fins "xapar2 l'espit. després facilment fins que a pocs metres abans d'arribar al cim la roca estorna molt dolenta i entre terra i sabines arribem un altre cop al cim.

Ara només ens resta tornar a fer el mateix d'abans i per avui ja hem tingut prou, dons começa a fer fred de valent i s'està encapotant una mica. Be, no ha sortit el dia tant malament com creiem i hem pogut fer un parell de vies en un lloc molt solitari. Es curiós, avui només hem vist una cordada a la Comez-Xalmet, de camí a la Plantacio i a la tornada, un altre a la Rantanplan. Avui ha fet molt de fred!!!

El primer llarg de la via Antonia Vilaseca
En Joaquim al segon llarg

dimarts, 24 de gener del 2012

La codolosa, via dels Indignats. Matinal "escopetejada"

21.01.2012
Avui dissabte farem una matinal dons les obligacion familiars ho recomanen. La via serà la Indignats envlavada en un troçet de paret que queda lliure a la popularísima Codolosa. La via es oberta per l'amic Joan Asín, on hi ha alegria en els tramps de IV i un 6a que segons ell es pot fer en Ae. Ens juntem en Joan Marc, el Guillem, el Joaquim i un servidor on faem dos cordades.

Quan arribem a peu de via veiem que, com ja m'han advertit hi ha aire entre assegurances. El meu pensament ere de fer jo el segon llarg però en Joaquim prefeeix fer-lo ell dons hi han dos parabolts ben seguits.

1er llarg IV, IV+ i V- 4 parabolts i 30 metres
Desde sota es veu una mica "heavy" el llarg però a mida que pujes es torna més "humana", amb bona presa de mans però un xis bruta per la terra que hi ha. En Joan Marc va darrera meu però en el segon parabolt li salta una presa de mà i pica a la cornisa i s'enressent una mica al taló. Jo mentres tant, ja sóc a la reunió i veig que el relleva en Guillem.

2on llarg IV Ae V- i IV 4 parabolts i 25 metres
Surt en Joaquim una mica nerviós pentsant en el 6a pero un cop arriba als parabolts posa un estrep per arribar a una llastra on pot posar un friend i un pont de pedra. Continua, ara més tranquil, per plca amb còdols agraits fins la feixa on muntem la segona reunió. Jo desde la reunió veig molt factible poder intentar-lo en lliure i em surt tot el llarg net. No se si es 6a, em costa graduar de segón i ho indria que provar de primer. Un altre dia...


3er llarg V+ i IV 6 parabolts i 25 metres
Aquest llarg es una mica de tràmic. No es gaire agrait sobre tot l'últim troç que es molt forçat i la roca no gaire bona. El V+ també em surt net (tindré el dia inspirat?) i monto la reunió al cim de la roca o paret i al cap de poc ja som tots quatre al cim. Amb tot això a l'ermita de la Salut es monta un "xirigall" d'una, sembla ser, festa d'aniversari que espantave fins hi tot les cabres. No sé si tornaran a fer niu les suposades aus protegides de la muntanya en aquest zona... de veritat un escàndol brutal!

Dos rapels per la mateixa via i tots un altre cop a vall... i cap a casa que fem tard. Via ràpida per una matinal i si no fos per lo bruta que era la roca m'hages agradat més. Assegurada amb petites excursions entre asegurances per passar una mica de neguit i el grau ben trobat. Una més per la cole.

El primer llarg
El segon llarg
Preparats per rapelar tota la via
Una Locusta migratoria, que atònita, no ens treu l'ull de sobre... poder estave acollonida pel xivarri de la "festa" (fotre)

dimarts, 17 de gener del 2012

Circ de Cambra d'Ase - Corredor Gigoló

15.01.2012
La meva resenya, molt personal...
El dijous, en Joan Marc em proposa fer aquest corredor, dons uns quants de la UEC de Sants marxaran a les 5.00 h. del matí del diumenge desde Collbató... començo a "babejar", tinc un fort "monu" de corredors aquest any. Mentre em faig la "película" caic del cel i penso: a les cinc del matí!!!, son bojos aquets romans!!! Ràpidament truco al Joan Marc i sort que som grans i encara ens queda una mica de seny i sense mes miraments, quedem per sortir el dissabte a la tarde i dormir al refugi-xalet de la UEC a la Molina. Estic una mica constipant però pot més la dependencia de neu!


Ens llevem a les 5.30 h. i ja tenim l'esmorzar preparat al Xalet. Suc de fruites, embotit i formatge i la es 6.00 h marxem. Em quedat a les 6.45 h a la rotonda de la frontera amb l'Oleguer, el Bernat, el Xas i el Raimond i pararem una estona en l'únic bar obert que hi ha a la frontera, dons els nois volen pendre alguna cosa abans d'anar a les pistes d'esqui d'Eina. Surtim de la Catalunya dominada per espanyols i ens endinsem en la Catalunya dominada per francesos i a les 8.10 h ja carregats amb tota l'infanteria ens dirigim de cap al Circ de Cambre d'Aze. Per tot el Pirineu Oriental hi ha molt poca neu i no tinc molt clar en quines condicions de neu estarà el Gigoló. En Joan Marc i jo anem fent al nostre pas, que es bastant lent, i així deixem al jovent que vagi obrint traça i a les deu en punt arribem al circ. La visió del corredor es al.lucinant. Es veuen força resalts però semblen prou assequibles, el que no em queda molt clar, es la sortida, dons diuen que es força dreta i difícil d'assegurar.


Mentre el quatre companys que ja s'han col.locat els crampons i es dirigeixen a l'entrada del corredor, en Joan Marc i jo fem el mateix. Ens costa d'arribar dons ara comença a empinar-se. en una roca plana ens vestim de "romanu", treiem la corda els piolets i ens posem el material. L'ambient es fret, molt fret. Estem a la cara nord. El corredor està en condicions gairebé perfectes, la neu dura en el ressalts compromesos i més verticals. Anem encordats en doble a 30 metres i pujem en ensamble fins arribar als ressalts on montem reunions. Fins i tot he posat pitons que feia un munt d'any que no ho feia... al.lucinant! Quan estem a mig recorregut del corredor veiem que els company ja estan a dalt i ens diuen que l'ultim troç, més vertical i amb una sortida de roca en IV es força factible. Muntem reunió a l'entrada del ressalt i ens encordem en simple a 60 metres que serà suficient per arribar a dalt de tot. En Joan Marc em passa tot el material i em disposo a fer l'ultim atac. Tinc un parell de passos en mixte, que els supero amb facilitat i devant meu tinc tot una pala de neu dura de entre 55º i 60º. Els companys al cim, ens miren i fan gresca, cuidadin cuidadin que encara no soc a dalt!!! Trobo un resalt on podrie posar un friend gros... però no els porto, miro de emplaçar un pitó que no queda gaire fi i continuo canal a dalt. Ara estic al resalt final on a la base de la roca poso un friend que queda molt bé i amb tres pasos en roca ja soc al final, on els companys m'estàn esperant. Asseguro al Joan Marc i en poc més de vint minuts ja som tots a dalt.


Encara ara, estic "flipant" de lo maco que es aquest corredor i amb les condicions excel.lents en que ho hem trobat. Feia tres anys que no podia escalar un corredor d'aquesta categoria i tant a mi com als altres, baixem molt contents de l'escalada. Baixem pel canto de ponent del cim dirigint-nos capa l'estació d'eski i "deunidó" el troç que ens queda. Fets pols, en Joan Marc i jo, però amb un sumriure d'orella a orella, baixem (els últims) fins on tenim el cotxe. Per unanimitat decidim tornar pel Túnel del Cadí, que encara que val la friolera de 12,26 euros els pagarem agust i cap a casa amb un corredor nou a la butxaca per la cole...

En Joan Marc al primer ressalt
En Joan Marc al segon ressalt

En mig d'un ressalt, no se quin era
Pujant a "l'ensamble"

En Joan Marc al mig del corredor
Encarant l'ultim llarg
El companys en van fer aquesta bonica fotografía
En Joan Marc al mig de l'últim llarg
Aqui tota la "penya" pendents d'en Joan Marc
El components de "Al filo del ridículo"

dijous, 12 de gener del 2012

via El Caçador de Mamuts al Barretet

07.01.2012

Quedo amb el Guillem per anar a fer la primera via del nou any i també s'apunta en Joaquim. La meva idea, en un principi, era no caminar gaire i quedar-nos per Collbató, però decidim anar a fer una via que feia molt temps que tenia ganes de fer, la Caçador de Mamuts, a la Plantació. No tenim ni idea per on està a questa agulla i tindrem que confiar amb el nostre instint.

Prenen el "cavall de ferro" que ens durà a Sant Joan i d'aquí anirem caminant fins el desviament que ens portarà cap a la Serra del Pollegons. Mirant els croquis de la Guia de la Plantació anem fixant-nos amb la forma de les agulles i no ho tenim gaire clar. Situats devant del Porró, enfilem una canal amunt en direcció al que creiem que podria ser l'Agulla del Barretet. Al cap d'una estona de pujar i pujar, arribem al peu de via... renoi, l'hem trobada a la primera! Son a la vora de les dotze del migdia i la via es curta, 50 metres però força difícils pel nostre nivell... però ben assegurada.
Ens turnarem els llargs, en Guillem el segon i jo el primer.

1er llarg V+ 7 parabolts i un pont de roca i 25 metres
La primera per a mi i ja d'entrada sembla fàcil arribar al primer bolt però, res més lluny de la realitat, al menys per a nosaltres... recte no puc i en veig obligat a pujar una mica a l'esquerra del seguro per poder xapar-lo. Després vas pujant per roca fantàstica i molt agraida fins un ressalt on hi ha un pont de roca i un xic més a munt un altre parabolt. Després, en tendència a la dreta, pujem per bona roca i amb dificultat moderada fins la reunió que la farem en un bon replà als peus d'un diedre.

2on llarg V+ o A0e 5 parabolts i 25 metres
Ara surtirà en Guillem. En aquest llarg la dificultat es més mantinguda, però pots fer trampes més fàcilment. Entrem per un diedre vertical i amb molt bon canto, seguim per placa fins on gran bloc de pedra que si volem el superem en A0e pel mig. Un cop superat, flanquejem a l'esquerra fins una fissura una mica trencada on podem col.locar un friend o tasco i superant-lo, ja som al cim. Bonica agulla on tenim una vista fantàstica del bell mig de Montserrat... proposo fer alguna cosa més però els companys ja estan satisfets i diuen que per avui ja hi ha prou. Jo m'he quedat amb ganes de tibar-hi una mica més... Curta escalada per una aproximació llarga però val la pena pel entorn i la roca de la via.

Ara toca rapelar d'una arrel prou sólida, tot i que fa una mica de "cangel.lo"... en fi, es el que hi ha, i en uns 40 metres ja som al peu de via. Retornem de nou al camí de Sant Jeroni i acompanyem al Guillem, que ell baixa amb el funicular i en Joaquim i jo caminant al Monestir... una agulla nova i una via nova per la cole i cap a casa.


El V del principi de la via que tant en va costar de fer...
En Joaquim a mig primer llarg
El Guillem arribant a la primera reunió
Els primers passos del segon llarg
Sense comentaris...

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.