dijous, 12 de gener del 2012

via El Caçador de Mamuts al Barretet

07.01.2012

Quedo amb el Guillem per anar a fer la primera via del nou any i també s'apunta en Joaquim. La meva idea, en un principi, era no caminar gaire i quedar-nos per Collbató, però decidim anar a fer una via que feia molt temps que tenia ganes de fer, la Caçador de Mamuts, a la Plantació. No tenim ni idea per on està a questa agulla i tindrem que confiar amb el nostre instint.

Prenen el "cavall de ferro" que ens durà a Sant Joan i d'aquí anirem caminant fins el desviament que ens portarà cap a la Serra del Pollegons. Mirant els croquis de la Guia de la Plantació anem fixant-nos amb la forma de les agulles i no ho tenim gaire clar. Situats devant del Porró, enfilem una canal amunt en direcció al que creiem que podria ser l'Agulla del Barretet. Al cap d'una estona de pujar i pujar, arribem al peu de via... renoi, l'hem trobada a la primera! Son a la vora de les dotze del migdia i la via es curta, 50 metres però força difícils pel nostre nivell... però ben assegurada.
Ens turnarem els llargs, en Guillem el segon i jo el primer.

1er llarg V+ 7 parabolts i un pont de roca i 25 metres
La primera per a mi i ja d'entrada sembla fàcil arribar al primer bolt però, res més lluny de la realitat, al menys per a nosaltres... recte no puc i en veig obligat a pujar una mica a l'esquerra del seguro per poder xapar-lo. Després vas pujant per roca fantàstica i molt agraida fins un ressalt on hi ha un pont de roca i un xic més a munt un altre parabolt. Després, en tendència a la dreta, pujem per bona roca i amb dificultat moderada fins la reunió que la farem en un bon replà als peus d'un diedre.

2on llarg V+ o A0e 5 parabolts i 25 metres
Ara surtirà en Guillem. En aquest llarg la dificultat es més mantinguda, però pots fer trampes més fàcilment. Entrem per un diedre vertical i amb molt bon canto, seguim per placa fins on gran bloc de pedra que si volem el superem en A0e pel mig. Un cop superat, flanquejem a l'esquerra fins una fissura una mica trencada on podem col.locar un friend o tasco i superant-lo, ja som al cim. Bonica agulla on tenim una vista fantàstica del bell mig de Montserrat... proposo fer alguna cosa més però els companys ja estan satisfets i diuen que per avui ja hi ha prou. Jo m'he quedat amb ganes de tibar-hi una mica més... Curta escalada per una aproximació llarga però val la pena pel entorn i la roca de la via.

Ara toca rapelar d'una arrel prou sólida, tot i que fa una mica de "cangel.lo"... en fi, es el que hi ha, i en uns 40 metres ja som al peu de via. Retornem de nou al camí de Sant Jeroni i acompanyem al Guillem, que ell baixa amb el funicular i en Joaquim i jo caminant al Monestir... una agulla nova i una via nova per la cole i cap a casa.


El V del principi de la via que tant en va costar de fer...
En Joaquim a mig primer llarg
El Guillem arribant a la primera reunió
Els primers passos del segon llarg
Sense comentaris...

2 comentaris:

  1. Felicitats per la via, curta però intensa!! el començament és molt punyetero, finot, finot, però quedes molt satisfet quan el superes i les vistes sobre el Sentinella i Gorros valen la pena.

    ResponElimina
  2. Molt be, una altre via feta, estareu contents!! ja veig las cares de felicitat de tots tres.

    Un petonet.

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.