dijous, 29 de març del 2012

Via NORMAL al Cavall de Sant Llorenç i roca de l'Esquirol de Sant Llorenç de Munt

Diumenge 25.03.2012
Aquest cap de setmana, amb sopar de divendres amb ex companys/as de escola i el dissabte calçotada a Salomó, poques ganes et queden per anar a trepar... però això no es el pitjor, després de la calçotada, et trobes amb sis "criatures" totes a dalt d'un arbre i jo fent de "cangur", explicant lis com es pot pujar als arbres... esgotador!!! La setmana passada, ja havia quedat amb el Joaquim que portaríem els "joves" (s'ha filla i el seu "manso") a escalar a Sant Llorenç de Munt, i no em podia negar...

Arribem a on s'aparca el cotxe i per primer cop en, no se quants anys, arribo a la primera sense perdrem!!! Farem la normal del Cavall de Sant Llorenç però per l'entrada directe que te més al·licient i que fa al menys 25 anys que no el pujo i així, de pas, fer aquesta bonica escalada clàssica d'aquest sector. Farem la via en dos llargs igual que sempre l'he fet així als nois se'ls hi farà més llarga l'escalada

1er llarg IV i III dos espits i un pont de pedra en 15 metres
Pugem per diedre amb conta de no relliscar donç està molt polit pel pas de les cordades. Podem completar la protecció amb algun friend o tasco. Muntem reunió als peus de la caracteristica xemeneia amb dos parabolts. Recordo que abans la fèiem mes abaix en un bon replà.

2on llarg IV+, IV i III dos pitons i dos espits en uns 15 metres o menys
Aquí la roca també es polida però pujant amb remonage no hi ha problema. El passet es durillo, no el recordava així... però tot canvia. Ja som tots quatre al cim i ara be el que més li agrada al Miquel, el rappel. Un a un, anem baixant donç ens esperen les "senyores" que sembla ser que han fet tot un reportatge fotogràfic. Es curiós que vaig deixar de fer aquesta roca per lo fàcil que resultava, hi ara, no es que sigui difícil, però te el seu puntet. Busquem un lloc a l'ombra per fer un mos dons no tenim presa. Després de dinar, me'n vaig a fer un tomb pels voltants i arribo a la Roca de l'Esquirol. Quins records! Només l'he pujat un cop i també fa la tira de temps i m'entra el "cuquet". Que, us animeu a fer una altre via?  I tots diuen que si. Les dones ens deixen per impossibles...

La normal de la roca de l'Esquirol es una clàssica de la zona on trobem assegurances de tots tipus, claus, burins sense plaqueta, espits i uns parabolts. La roca, típica de la zona, es polida i relliscosa doncs es cara Nord però ens gratifica amb una escalada vertical on tindrem que protegir (si volem) un diedret intermig prou bonic. El segon llarg es practicament caminant i remuntar un petit ressalt on trobem la creu. Per baixar reculem fins la reunió i d'un arbre gruxut i d'un espit, fem una rapel d'una vintena de metres i ara si, recollim trastos i marxem cap a Terrassa a fer unes serveses.

Diumenge tranquilet on en Joaquim a fet dues classiques de Sant Llorenç i els nois s'ho han passat d'alló més bé i jo he recordat vells temps.

dijous, 22 de març del 2012

VIA EL CAÇADOR DE BALENES al Camell de Sant Jeroni

17.03.2012

Fa temps, que en Joaquim i jo, tenim ganes d'anar a fer aquesta via donç està ben asseguradeta i té l'al·licient que està en una roca que ni ell ni jo hem pujat mai. Està força lluny, gairebé, arribant al cim de Sant Jeroni i decidim prendre el camí clàssic per pujar al punt culminant de la muntanya. També s'afegeix en Joan Baraldés que ell ja la ha fet. L'aproximació des de Sant Joan es molt planera i còmoda. Arribats al punt on indica el desviament per anar al camí dels Francesos, prenem aquest trencall, primer per pujada fins una mena de coll i després baixem vers el sud i en poca estona arribem al Camell, en plena aresta sud. Com en Joan Baraldés ja l'ha fet es demana el segon llarg, que de fet es el mes potent.

1er llarg III i IV quatre parabolts i 30 metres
Surt en Joaquim i el llarg no te gaire complicació. Una rampa immensa i uns deu metres abans d'arribar a la gran bauma es posa una mica dret però res de l'altre món.

2on llarg A1e V, V+, V i IV+  deu parabolts i uns 25 metres
Ara li toca a en Joan B. El llarg es difícil i prou mantingut en lliure. El començament el fem tots en A1e un xic desplomat en un principi i el segurus no massa junts. El que es difícil, son els trams de lliure del mig que li marquen V+ i ja arribant a la reunió es més fàcil.

3er llarg IV+ i III dos parabolts i uns 30 metres
Aquest es l'ultim llarg i em toca a mi. Com el primer, no te gaire història, una sortida de reunió un pel aerea i fina on xapes un parell de seguros. Després pel llom de l'aresta fins l'avantcim del Camell on tindrem que saltar per passar a l'agulla culminant i abans d'accedir al cim farem reunió una mica precària donç es antiga i està feta "misto"... i també es per on baixarem!

Quan estem tots a la reunió un a un pugem al cim de la roca on gaudim d'una vista espectacular del Coll i la canal de Migdia, del Montgros i les Talaies, Vertaderament la vista es espectacular! Ara toca baixar pel rappel, que degut al seu estat, no es fa massa el pes i abandonem un parell de bagues per reforçar-lo. Cinquanta meters a baix i ja estem a peu de via. Recollim les motxilles i repelem el camí de tornada al Monestir.

La via no es gran cosa, un primer i tercer llargs molt fàcils i un segon molt difícil ens portaran al cim d'aquesta mítica roca montserratina... i un altre per la "cole"

Escalada realitzada per: Joan Baraldes, Joaquim Llòria i Joan Prunera

En Joaquim en el primer llarg
En Joan Baraldés treballant-se el segon llarg
Jo, el mateix, anant fet en l'artificial...
El Joaquim en el lliure del segon llarg

Foto del cim

El Coll de Migdia amb les Talaies al mig
El rapel desde el cim

dijous, 15 de març del 2012

Les muntanyes sense en Balbino

15.03.2012
Avui fa un any que ens va deixar en Balbino i he cregut necessari tenir un petit record per ell. Pensant en la infinitat de cop que hem fet cims plegats, hi ha una sortida que per mi te molts records. Va ser el primer 3.000 que vàrem fer plegats, la nostra primera sortida d'estiu junts en que vem aconseguir escalar la cara nord del Mont Perdut. Piolets, grampons, una corda i la motchilla plena d'il.lusions. Un sis d'agost de 1.980, prenent dos autocars i un taxi, ens vàrem plantar a la Vall de Pineta amb un sol dia. Una jornada d'aproximació, un dia d'escalada... i dos dies per tornar a casa. Ens vàrem acomiadar un cop a Barcelona, jo m'incorporava a la "mili" i ell marxava al Montblanc amb un altre company... des de llavors, sempre hem fet junts, el que més ens agradava, pujar muntanyes.

AN_R A ESC_LAR SENSE ELL ES UNA ESC_LADA INCOMPL_TA, ON A CADA S_RTIDA LI MANCA ALG_NA COSA. UN SIL_NCI INTERN, SOLAM_NT TRENC_T PELS RIURES D'AC_NSEGUIR UNA N_VA FITA AMB ELS COMP_NYS.  COSTA UNA MICA LL_GIR AQUEST TEXT_, PERÒ ES QUE ELL  _NS HA DEIX_T MOLTS FOR_TS

Panoràmica de la Cara Nord des de el Balcón de Pineta
Era per la tarda i vàrem fotografiar un dels molts allaus se seracs
Preparant el material per l'endemà
Primeres llums del dia
Pujant per l'esperó per arribar al primer glaciar
La Bretxa de Tucarroya
El Coll dels Astazu des de el final de l'esperó
La muralla nord des de el primer glaciar
Remuntant el primer glaciar
En Balbino superant la rimaia
En els trams de roca després dels glaciars
Últims llargs de corda abans d'arribar al cim
La tartera final i el cim del Mont Perdut
El cim del Mont Perdut. Agost de 1980
Part del Pic del Cilindro i al fons el Vignemale
De baixada, veiem els seracs que ara ja no existeixen

dimarts, 13 de març del 2012

Via ANAHELS PETRIFICATS al Mur Encaixonat

11.03.2012

Quedo amb en Guillem i també s'afegeix a ultima hora en Xas, per anar a Montserrat. Imaginave un diumenge suau, dons la idea era anar tranquilament a Gorros i fer un parell de vietes... total que s'ens allarga un pel massa l'esmorzar al bar de Collbató i en Guillem diu que ja es tard per pujar a Monestir i de sota la màniga es treu una ressenya, com que treu un As... la Anhels Petrificats, ficada per enllà unes cingleres proc de la Cova de l'Arcada. "Pues buenu", farem cas del "seny i l'experiencia" de l'Oncle. Portem la ressenya (l'unica que hi ha) del blog d'en Jaumegrip.

Prenem cami cap a la Cova de l'Arcada i ens trovem un munt de gent... amb un munt de gossos, al menys eren sis o set (els gossos), que no paraven de passar-nos pel costat a munt i abaix... no es cansen aquests animals! Arribats a la cova ens separem de la munió de gent i gossos i seguim un cami que diu que porta al refugi d'Agulles. No l'hem fet mai aquest camí i mira per on, ens dona una mica d'alicient. En poca estona arribem a peu de via i ja divisem per on va. Es un llog sol.litari i molt encaxonat, fa molt bona temperatura, via curta... però dels Masó.

1er llarg V i A1e/V+ uns 11 parabolts de 8mm i dos claus en uns 35 o 40 metres
El "valent" del Guillem, tampoc es que pregunti gaire, demana cordes i... cap a munt. El començament es força fi i costa arribar a les assegurances i s'ha d'anar una mica en comte amb la roca. Després de superar quince metres inicials força fins, ens trobem en que passem a l'esquerra, en una mena de feixeta on ens ajudem per una corda fixe que ens dú al començament d'un artificial bastant treballós. Passos llargs i quan le dificultat ens ho permet surtim en lliure, difícil i plé de sorreta de la reunió. Muntem la R d'un arbre grouxut i d'un parabolt.

2on llarg III (?) IV, IV+, V, V+/A0e cinc parabolts de 8mm i uns 30 o 35 metres
Sense deixar-me reaccionar, arribo a la reunió i en Guillem ja em diu per on va la via, que no m'entretingui gaire! Com "abduit pels marcianus" prenc material, em passan una corda i... redeu per arribar a la xemenia hi ha una catifa d'aritjols... i una mica vertical. A vore com m'ho faig. Com puc, rellsicant de peus i agafant-me a la roca de l'esquerra no arribo a un arbre gruixut per poder assegurar-me. Prenc un manyoc d'aritjols (puntxant-me la mà de valent) i aconsegueixo arriba-hi. Llaço una baga i devant meu tinc un empotrament prou franc. Pujo com puc, donç la motxila emb molesta. Arribo a un parabolt, continuo, mig per placa, mig en diedre fins sortir de la llastra i continuar per un esperó. Superat això, em trobo que no se per on anar, trec la ressenya i m'indica un flanqueix aeri a la dreta i molt lluny, però molt lluny, un sol.litari parabolt. Poso un tascó en el flanquix i llaço un arbre gruixut mig mort més amunt. Es difícil tot això i tinc la boca seca! Per arribar al sol.litari parabolt l'única opció es posar-me d'empeus damunt una savina... i tampoc arribo! He d'escalar per arribar a "xapar-lo". Veig un forat i poso un friend, continuo, trobo una fisura, i un altre friens que entra a caldo i amb un passet més ja estic al parabolts. M'agafo i descanso. Només en resten un tres metres i ja soc al cim de la cinglera. Reunió en una sabina i m'axaranco al terra... m'ha fet suar aquest llarg.

Ja som tots tres al cim. foto cimera de rigor i pleguem trastos que ara toca baixar. Per tobar el camí fem un munt de voltes sense treure'n l'aigua clara. A poca distancia veiem que estem a prop del camí d'Agulles i seguim tota la carena fin el punt on trobem el camí. Ara només tenim que seguir vers el Coll de Porc i en bon punt arribem al Torrent del Lloro, el seguim fins el final. No habia baixat mai aquesta part del torrent i l'he trobat força maco. Tot baixant, pasem la Cova de l'Arcada i en qüestió d'un hora tot plegat arribem al cotxe i de cap al Bruc a remullar la garganta amb unes "clares"... jo un "acuarius".

Via "Massonica" per exelència amb passets curiosos i una experiència nova: escalar per aritjols! Via per aventurers de la muntanya. Un altre via per la cole.

El lloc on es trove la via
La catifa d'aritjols, l'arbre, la xemeniea i jo
En Xas al peu de la xemenia
En xas sortin de la xemeneia
En l'aeri flanqueix...
El últims metres de la via
El "Trio Los Panchos"

dimarts, 6 de març del 2012

Via SAC D'IMPACIÈNCIA a Malanyeu

03.03.2012

Aquest dissabte, "m'esperona" en Joan Baraldes per que l'ajudi a acabar de polir una via que ha obert fa poc, i de pas a fer la "primera integral" de la via. Quedo a Sant Fruitos a dos quarts de nou on anirem plegats amb uns quants "Mòmies de Badalona", però ells aniran a fer la seva. Arribats a Malanyeu ens dirigim a la paret junts amb dos "Mòmies" (es així com s'anomenen), en Toni i l'Albert que aniran a fer la Doraemon i acabats provaran la nostra. En Joan B, a peu de via, m'ofereix fer la primera, que ell acabarà d'equipar els altres llarg.

1er llarg V, V+, V dos ponts de roca i cinc parabolts de 8 mm en 32 metres
La cosa es dreta de valent però gràcies a uns forats providencials de la roca, vaig pujant mes o menys be. He entrat una mica fret i no pujo molt tranquil... i es ben dret! Arribo a un punt entre el segon i tercer parabolt on costa decidir-me a fer el pas. Reposo al parabolt i m'ho estudio. A la fí surto i arribo a l'altre parabolt... has d'escalar entre assegurances! Ara tinc una excursió fins l'altre parabolt però puc posar un "alien" prou bó i continuar amb garanties fins les properes assegurances. Arribant a la reunió s'ha de vigilar una mica la roca, dons no es molt "catòlica" que diguem. Reunió de dos parabolts en una plataforma terrosa prou cómoda. Ei!! el llarg mes maco de la via i molt ben trobat.

2on llarg IV/IV+ un parabolt de 8mm i dos pots de roca en 18 metres
Surt en Joan B amb un clar flanqueix a la dreta per superar un tram boscós, per tot seguit, pujar per placa on trobem un parell de ponts de roca. Arriba a un repla i aprofita per muntar la reunió (que no hi habia) posant un parell de parabolts. Llarg curt i no gaire agradable.

3er llarg III, IV i V tres pots de roca i 30 metres
En Joan B surt de la reunió per terrny fàcil pero força trencat fins arribar a un muret vertical equipat amb tres pots de roca. En aquest llarg tenim que vigilar la roca sobre tot al principi però crec que amb el pas de les cordades es netejarà. LLarg una mica millor que el anterior però, també, no gaire maco.

Baixem plegats amb el companys de Badalona per la Doraemon i ells aprofitaran per fer la "segona" repertició. Be, ja em fet la "primera" repetició de la via i, la veritat, si no fos pel primer llarg... Els dos ultims llarg son de tràmit però per combinar-la amb altres vies o fer "esportiva laigth" que dic jo es prou recomanable. La conclusió es que el primer llarg m'agradat molt... i m'ha fet suar de valent! i cap a casa que demà torno a Montserrat... carai, que se m'acumula la feina!!!!

El dret i mantingut primer llarg
En Joan B arribant al primera reunió
En Joan B acabant de polir l'ultim llarg
Jo amb cara de "circumpstància" arribant al final de la via

dijous, 1 de març del 2012

Regió dels Ecos Agulla Veïna del Musclet via Albert Masó

26.02.2012
Avui ens decidim per anar a fer una via dels Masó, la Albert Masó a la Veïna del Musclet. Serem en Guillem, en Joaquim i jo. Sempre habia sentit a parlar d'questa via (poc) en que la baixada no era molt clara i també l'aproximació. Be, sortim del Bruc i agafem la pista que ens durà a la Masia del Castell i d'aquí al Clot del Tambor, gran explanada plena de còdols i unes quantes oliveres, on dexarem el cotxe. Llavors prenem el camí a la Cova de l'Arcada sense tenir molt clara l'aproximació i prenent com a referència la Roca de la Proa, deprés de forta pujada arribem en aquest punt. Veiem que no toca el sol, es cara O però sembla ser que no farà fret... anàvem molt contents camí de la via! Segons la ressenya que portem, tot just passada la Tonsura, trobem la canal equipada que ens durà a la feixa superior. "Deunidó" la canaleta!!! ens ha costat d'arribar però ara be lo bo... Anem seguint la feixa al costat de la paret de la Proa fins que arribem a la R0. Sota nostre tenim un bon pati, al voltant d'uns trenta metres i veient com està, optem per treure la corda. Començo jo i no en fa gràcia, terra, pedres soltes, molta planta i... una corda que sembla tant podrida que fa cosa d'agafar-se. Per entrar a la reunió tinc que fer uns passos de flanc plens de terra i plantes... i el buit a sota meu. Li dic als companys que no m'agrada gens, que que fem? Em responen que pinta malament la cosa i millor baixar. La qüestó es que en fa mes "pal" tornar enrerre, que arribar a la reunió. Ja més tranquil a la reunió veiem el que seria el primer llarg, engrescador com lo de sota! En Guillem veu dos espits i jo dos pitons i diem que com que ja hi som aquí, ho intentarem. Aquí relato "l'aventureta" de la pujada... i la de baixada, que no es menys!

1er llarg V AOe tres espits i quatre pitons en 25 metres
Comença el valent del Guillem (jo m'he destrempat) Puja com només ho pot fer ell, per un diedre, brut, roca relliscosa i trencada, on tota l'estona el sentim renegar. A mig diedre, posa un friend i un tascó, junts per poder arribar a un pitó que ens situarà al cim d'una aguelleta petita amb el nom de "formiguetes". Després per placa, també trencada, arriba a una reunió d'un arbre, on no s'atreveix a moure's ni un pel per no llençar més pedres. Tirada, guarra, guarra de debó. A la ressenya posa que la tirada no esta malament... ves per on!

2on llarg V-, IV dos espits i 15 metres
Com porta la corda en Guillem, diu de continuar ell i ara ens situarem a una bonica aresta amb roca de "película" on ja comença a tocar el sol. Surt de la reunió on hi ha una corda fixe per arribar  a la paret, dons el terra es desmorona tot. Passet finet assegurat per un espit i després flanqueix a l'esquerra fins arribar a una bona i còmoda reunió.

3er llarg IV, V, IV+, V un pont de roca i cinc espits, 25 metres
Ja estic més animat, dons sembla que la cosa "rutllar" millor i em demano el tercer llarg. Tot una aresta amb un ressalt força vertical amb roca fantàstica i una entrada fineta a la reunió ens fa gaudir, ara si, d'aquesta via.

4t llarg IV+, V- i IV dos claus i dos espits en 20 metres
Ara surt en Joaquim amb la mateixa tònica que el llarg anterior. Bona roca i passets finets, tot i que la entrada a la reunió, la roca es un pel trencada. Reunió en un arbre una mica trencat. D'aquí fem un cambi de reunió anant un metres a la dreta, molt fàcils, caminant fins uns arbres on farem la reunió per atacar el cinquè i últim llarg

5è llarg V+, IV, III i II dos espits i un pont de roca i 40 metres
Comença en Guillem enfilant-se una mica a un arbre fins arribar al primer espit que està força lluny. Després, més fàcilment pujem per aresta cimera un pel trencada fins que arribem al cim caminant. No hi ha reunió al cim. Mentres en Guillem pujave, en Joaquim i jo mirem i remirem la ressenya i no tenim molt clar (gens) per on baixar... be ja decidirem al cim.

Ja som tots tres al cim, fem foto de rigor i... au! companys, per on baixem? Les ressenyes que portem cada una diu la seva. Una, la més fiable, diu que abans d'arribar al cim hi ha una savina  prou ferma amb una baga i un maion, on ens portará a les reunions de sota i baixarem per la mateixa via... veient la savina, no ens fa el pes. Es un arrel que es mou i sota tenim "timba". A la fí, decidim baixar fent un rapel d'una savina vella, on hi ha unes bagues amb maion que ens durà al coll E. Després del rapel baixem per una canal infecta de punxes i vegetació fins el coll de la Proa. D'aquí, com podem i ens deixen les herbes amb punxes, baixem per un altre canal, que sembla que ningú hagi baixat mai, fins un arbre gros on fem un altre rapel de 30 metres fins la R2 de la via. D'aquí un altre rappel fins la R1, em d'anar amb molta cura dons cauen pedres a tort i dret i les tenim que esquivar com podem dons no hi ha gare lloc per protegir-nos. Ara si, ja només ens queda un últim rappel de 35 metres volat, fins el terra i ja em puc asseure al terra, a tenir un "infart"...

A vore... la via no està malament, la part de dalt, però arriba-hi i baixar-la, no s'ho val. Només la recomano per a romàntics, aventurers i tot terreny de la muntanya i com diu en Joan Marc: TENGUI I NO VUELVI!!! que ja m'han vist prou en aquesta via.

En Guillem, al cutre, però cutre de debó, primer llag
El mateix Guillem al segon llarg
Jo, gaudint de la roca al tercer llarg
En Joaquim encarant el ressalt del quant llarg
En Guillem al ressalt del quart llarg
Els companys a mig tercer llarg
Jo a prop de la cinquena reunió
Per que riu en Joquim, si hara hem de baixar? Ell sempre riu!

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.