dijous, 15 de març de 2012

Les muntanyes sense en Balbino

15.03.2012
Avui fa un any que ens va deixar en Balbino i he cregut necessari tenir un petit record per ell. Pensant en la infinitat de cop que hem fet cims plegats, hi ha una sortida que per mi te molts records. Va ser el primer 3.000 que vàrem fer plegats, la nostra primera sortida d'estiu junts en que vem aconseguir escalar la cara nord del Mont Perdut. Piolets, grampons, una corda i la motchilla plena d'il.lusions. Un sis d'agost de 1.980, prenent dos autocars i un taxi, ens vàrem plantar a la Vall de Pineta amb un sol dia. Una jornada d'aproximació, un dia d'escalada... i dos dies per tornar a casa. Ens vàrem acomiadar un cop a Barcelona, jo m'incorporava a la "mili" i ell marxava al Montblanc amb un altre company... des de llavors, sempre hem fet junts, el que més ens agradava, pujar muntanyes.

AN_R A ESC_LAR SENSE ELL ES UNA ESC_LADA INCOMPL_TA, ON A CADA S_RTIDA LI MANCA ALG_NA COSA. UN SIL_NCI INTERN, SOLAM_NT TRENC_T PELS RIURES D'AC_NSEGUIR UNA N_VA FITA AMB ELS COMP_NYS.  COSTA UNA MICA LL_GIR AQUEST TEXT_, PERÒ ES QUE ELL  _NS HA DEIX_T MOLTS FOR_TS

Panoràmica de la Cara Nord des de el Balcón de Pineta
Era per la tarda i vàrem fotografiar un dels molts allaus se seracs
Preparant el material per l'endemà
Primeres llums del dia
Pujant per l'esperó per arribar al primer glaciar
La Bretxa de Tucarroya
El Coll dels Astazu des de el final de l'esperó
La muralla nord des de el primer glaciar
Remuntant el primer glaciar
En Balbino superant la rimaia
En els trams de roca després dels glaciars
Últims llargs de corda abans d'arribar al cim
La tartera final i el cim del Mont Perdut
El cim del Mont Perdut. Agost de 1980
Part del Pic del Cilindro i al fons el Vignemale
De baixada, veiem els seracs que ara ja no existeixen

8 comentaris:

  1. Tot i que sembli un tòpic, en Balbino sempre serà present mentre la gent que l'heu estimat el recordeu. Una abraçada company!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume, no és un tòpic, quan s'ha compartit "corda" durant tants anys es molt difícil no enrecordar-te... però es així i ja ha passat un any.
      Gràcies company!

      Elimina
  2. Una bona manera de recordar al teu company.

    Per cert, tu estaves força més prim !!!

    Salut i a tibar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan! Si noi, estava molt prim, i amb més cabell, i més jove, i... han passat 32 anys!!!

      Elimina
  3. Hola Joan,

    Per molt temps que passi, sempre el tindrem present.

    No sé que hi haurà després d'aquesta vida però, si ens pot veure, segur que estarà content de romandre entre nosaltres.

    Quimet

    ResponElimina
  4. Es difícil oblidar els companys amb els que hem compartit estones i vivències tan maques com aquesta.
    Com diu en Quimet, crec que el teu amic estarà content allà on sigui del cel, més amunt del cim.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sé que aquest no és el lloc ni el moment, però és que no tinc el teu correu electrònic. T'assabento d'una excursió en bici pel proper 31 de març a la Vall d'Ager.
      Isabel Benet

      Elimina
  5. Joan, sempre fidel a la teva amistat. Nosaltres també trobem que cada dia ens falta un trocet, és incomplet ens sembla que en qualsevol moment apareixerà per la porta carregat amb a motxilla, cansat i amb la seva expressió "estoy molido" però no arriba mai, és una il.lusió i ja ha passat un any. S'ha quedat a la muntanya per sempre i en el nostre record mai el podrem oblidar. La seva ànima lliure pertany a la muntanya i nosaltres sempre que la mirem o la trepitgem ho fem per sentir-nos el més a prop.
    Joan en Balbino sempre t'estarà molt agraït i nosaltres... no tinc paraules per dir-te el que suposa tot el que fas és com si li donéssis vida.
    Gemma.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.