Arribem a on s'aparca el cotxe i per primer cop en, no se quants anys, arribo a la primera sense perdrem!!! Farem la normal del Cavall de Sant Llorenç però per l'entrada directe que te més al·licient i que fa al menys 25 anys que no el pujo i així, de pas, fer aquesta bonica escalada clàssica d'aquest sector. Farem la via en dos llargs igual que sempre l'he fet així als nois se'ls hi farà més llarga l'escalada
1er llarg IV i III dos espits i un pont de pedra en 15 metres
Pugem per diedre amb conta de no relliscar donç està molt polit pel pas de les cordades. Podem completar la protecció amb algun friend o tasco. Muntem reunió als peus de la caracteristica xemeneia amb dos parabolts. Recordo que abans la fèiem mes abaix en un bon replà.
2on llarg IV+, IV i III dos pitons i dos espits en uns 15 metres o menys
Aquí la roca també es polida però pujant amb remonage no hi ha problema. El passet es durillo, no el recordava així... però tot canvia. Ja som tots quatre al cim i ara be el que més li agrada al Miquel, el rappel. Un a un, anem baixant donç ens esperen les "senyores" que sembla ser que han fet tot un reportatge fotogràfic. Es curiós que vaig deixar de fer aquesta roca per lo fàcil que resultava, hi ara, no es que sigui difícil, però te el seu puntet. Busquem un lloc a l'ombra per fer un mos dons no tenim presa. Després de dinar, me'n vaig a fer un tomb pels voltants i arribo a la Roca de l'Esquirol. Quins records! Només l'he pujat un cop i també fa la tira de temps i m'entra el "cuquet". Que, us animeu a fer una altre via? I tots diuen que si. Les dones ens deixen per impossibles...
La normal de la roca de l'Esquirol es una clàssica de la zona on trobem assegurances de tots tipus, claus, burins sense plaqueta, espits i uns parabolts. La roca, típica de la zona, es polida i relliscosa doncs es cara Nord però ens gratifica amb una escalada vertical on tindrem que protegir (si volem) un diedret intermig prou bonic. El segon llarg es practicament caminant i remuntar un petit ressalt on trobem la creu. Per baixar reculem fins la reunió i d'un arbre gruxut i d'un espit, fem una rapel d'una vintena de metres i ara si, recollim trastos i marxem cap a Terrassa a fer unes serveses.
Diumenge tranquilet on en Joaquim a fet dues classiques de Sant Llorenç i els nois s'ho han passat d'alló més bé i jo he recordat vells temps.
Quina il.lusió! el Burret per la normal i l'esquirol!! l'esquirol va ser la meva primera escalada. Recotrds entranyables!
ResponEliminaFelicitats Joan! fa gràcia que el jovent et segueixin.
Mira que n'hi ha de vies per fer el Cavall. La Jaro per la variant Insoculorum, dels Masó val molt la pena, i tot i que més dificil, almenys no patina. L'Arrossaires, la Cagalástics... val la pena anar donant la volta a l'agulla tot escalant-ne les seves vies, i si es fa a la tarda, gauridem d'unes postes de sol sobre Montserrat inmillorables.
EliminaLa normal de l'Esquirol encara la trobo mñés autèntica, fàcil però feréstega, acanalada, amb arbres, fisures, còdols i de tot.
Bones escalades.
Feia molt de temps que no escalava!!
ResponEliminaHem fet servir les teves ressenyes per pujar finalment aquestes dues emblemàtiques agulles!
Moltíssimes gràcies per la informació! Ens ha anat molt bé.
El Cavall Bernat al final resulta que és facileta (jo sempre havia pensat que tindria algun pas dur), i de fet el vam pujar d'una tirada, amb corda de 60m.
L'Esquirol, molt més divertida amb el seu pas de IV+ horitzontal.