dilluns, 4 de febrer del 2013

Roca Gran de la Portella. Via Normal

3 de febrer de 2013

La Roca Gran de la Portella, encara que eclipsada per la muralla Nord i Oest d'Agulles, es visible des de nombrosos indrets de la muntanya i així que arribem al Coll de Guirló, ja podem veure la seva silueta característica al lluny, guardant el Pas de les Portelles junt amb la seva companya la Portella Petita. Va ser conquerida per primer cop el 30 d'octubre de 1932 pels escaladors Colomer, Agras, Guarro, Prieto i Pàmias, amb la "tècnica montserratina" d'aquella època, la dels troncs. Com el material era molt rudimentari i gens tècnic, per salvar la pronunciada balma lligaren dos troncs i s'enfilaren pels mateixos per salvar la dificultat del desplom. Aquest text que deixo, es extret del llibre d'en Josep Barberà, Montserrat Pam a Pam, on el mateix que va pujar de primer pels troncs, ho explica així:
En Colomer, capdavanter en aquella ascensió, ens en parla així: «Amb frisança faig camí arbre amunt. Reposo en arribar a l'afegit dels dos troncs, assegut a l'extrem del primer arbre amb un peu al lligam i agafat amb les mans al segon tronc. Sis metres sota meu quatre companys agafats a l'arbre l'asseguren a la roca per la seva base; vint metres mes a vall veig el pas de la Portella amb les motxilles. El tronc afegit és torçat i se separa de la balma abans que sigui acabada. Em poso dret a l'extrem del primer tronc; amb una mà m'agafo a l'arbre afegit i amb I'altra cerco a la roca una presa per a poder reposar, ja que estic totalment decantat a la timba i el tronc que m'aguanta es vincla de valent».
Tot una gesta per aquella època, en que els joves escaladors amb el poc material i la poca tècnica que tenien, se les empescaven per poder pujar aquestes magnífiques roques Montserratines.

La via normal de la Portella Gran feia vint i quatre anys que no la pujava. Son aquelles vies clàssiques, que per fàcils, ja no et fixaves més amb elles però que ara, et piquen la curiositat un altre cop. En Joaquim i jo decidim anar a fer-la i mirant alguns blogs, l'artificial es equipat però molt vell i fins i tot l'han fet en lliure! 7a li posen... Nosaltres portarem estreps i "caxarrets" per poder pujar com els grimpaires "normals", en A2, i equipar el que poguem, dons a la via els altres llargs es troben sense equipar.

1er llarg II/III, net i uns 15 metres
Llarg de tràmit, que si volem no fa falta encordar-nos, que ens portarà al llarg pedestal on comença l'artificial. Antigament havia la reunió de burins al terra, que ara ja no hi son. Al costat del desplom, trobem uns espàrrecs de parabolts que tindrem que posar un parell de caragols i dos plaquetes, si volem fer reunió lligats. Coses dels desequipaments.

2on llarg A2, IV+ i IV en uns 15 metres
Comencem, o be amb un pas d'enqueneta o posant una plaqueta i un cargol en l'espàrrec del parabolt, per arribar al primer burí sense plaqueta. El desplom es pronunciat i amb els pitons mol vellsi  emplaçats en la fissura molt castigada pel pas de les cordades i de tant clavar pitons. Com els claus tenen cordinos molt vells, completo l'artificial amb un parell de tascons i un friend que encara que no siguin necessaris, ho faig per més tranquilitat. La sortida en lliure es fineta i amb la roca polida però ens ajudarà una petita savina per arribar a la reunió. Havia llegit que l'arbre de la segona reunió era sec i en mal estat però uns metres abans, veig en una petita balma, una reunió d'una via que be de sota, amb tres espits. Sense pensar-ho més, faig reunió en aquest lloc.

3er llarg III, IV+ i IV i neta en uns 20 metres.
Sortim de la reunió per la dreta per terreny fàcil fins arribar a la reunió original on podem comprovar el mal estat de l'abre. Flanquegem lleugerament a l'esquerra fins arribara un arbre petit on podrem llaçar una baga i tot seguit flanquegem a la dreta per una cornissa. Aquí, si volem, podrem aprofitar un parabolt de la via del Grial i recte a munt arribarem a la tercera reunió en un pedestal a sota mateix de la bola que corona la roca.

4t llarg IV+, IV i III i neta en uns 15 metres
Davant nostre tenim un mur molt vertical però amb grans còdols. Podrem posar un parell de friends al començament, aguditzant els sentits per trobar els forats. Cop de gas i recte a munt arribarem al cim de l'agulla on trobem un parabolts amb anella lligat a un parell de troncs secs que faran de reunió

Per baixar farem un ràpel per la cara sud de 50 metres d'una instalció vella però també reforçada amb un parabolt. De fet es la via Rappel.

Hem gaudit força la via malgrat els anys que feia que no pujàvem aquest cim on el vent a sigut el nostre company inseparable que ens ha fet patir de valent a l'ultim llarg i que ens ha deixat els dits completament gelats.

Escalaa realitzada per: Joquim Llòria i Joan Prunera
El primer llarg, encara que fàcil, la foto queda be
Barallat-me amb l'artificial del segon llarg
En Joaquim al segon llarg
Començant el tercer llarg
La segona reunió
L'últim llarg a l'ombra i exposat al vent
La foto del cim
La llastra del Dau

dimarts, 29 de gener del 2013

L'adéu a un amic. Alfred Ruiz "Chufi"

27 de gener de 2013


Generalment no valorem les coses fins que las perdem. Amb les persones passa el mateix. Amb el Chufi no va ser així. Fa temps que tenia el pressentiment que tard o d'hora ens deixaria. Era qüestió de temps, encara que et diguessin que no per que l'esperança es l'últim que tindríem que perdre.

L'Alfredo Ruiz Aranda, Chufi com els amics el coneixíem, era un personatge particular, gran amic i company de corda que amb ell he viscut moments de glòria i tristor, gants escalades i bivacs terribles. En moments puntuals de la nostra vida hem compartit el poc que teníem, però sempre amb aquella alegria somiadora que el caracteritzaba. Quan escalàvem vies poc assegurades i arrivabem a la reunió amb mirava rient amb la cella aixecada i dient-me: has vist, es el raro instinto del hombre blanco? Son vivències que no oblidaré mai. D'ell vaig aprendre moltes coses de l'escalada, dons era de la generació dels "Pirates"

Quan vaig rebre la notícia de la seva mort no vaig poder deixar anar ni una sola llàgrima. El dia 27 de gener, el dia que hagés fet 54 anys vàrem dipositar les seves cendres entre el mar i la roca, al Penyal de Garraf. El mar i la roca que tant s'estima-ve, les dues grans passions que tenia. Va ser en aquell moment que vaig plorar de ràbia, de tristor, d'indignació i de pèrdua...

Chufi, tu en vas ensenyar amb el teu "pessimisme alegre" que tenim que mirar sempre a munt però hi han coses d'aquesta vida que no et mereixies que et passessin i tu te les guardaves dins el cor, per que no tenies malicia, eres transparent com un trenc d'alba. Es l'ultim que podíem fer per tu. Donar-te l'ultim adéu tots plegats i dessitjar-te que enllà on siguis trobis la pau i la serenor que et mereixes.

La teva filla, l'Alba, la teva dona, la Mari Carmen, els familiars i els amics no t'oblidarem mai i jo sempre trobaré a faltar aquell: Joan, Joan, Gato sin gatos no escala tapiones!!! Encara que feia molt de temps que ja no escalaves, mai més seran igual les escaldes sense tú.

Uno se cree
que las mató
el tiempo y la ausencia.
Pero su tren
vendió boleto
de ida y vuelta.

Son aquellas pequeñas cosas,
que nos dejó un tiempo de rosas
en un rincón,
en un papel
o en un cajón.

Como un ladrón
te acechan detrás
de la puerta.
Te tienen tan
a su merced
como hojas muertas

que el viento arrastra allá o aquí,
que te sonríen tristes y
nos hacen que
lloremos cuando
nadie nos ve.

Via La Makita Plateà a la Miranda del Pas del Princep

26 de gener de 2013
Vistes de la regió dels Frares des de el cim de la Miranda
Feia un parell de setmanes que arribant a Montserrat només podíem esmorçar i marxar cap a casa per culpa del mal temps i la pluja. Aquest, tenia tota la "pinta" del mateix però per sort aquest cop les "mentidòlecs" l'han encertada!
Em truca en Pere Joan per anar a escalar i em proposa anar a fer una via nova a la Miranda del Pas del Príncep. Jo ja la havia vist en algun blog però no em feia massa el pes. El cas es que ens ajuntem en Pere-Joan, l'Arseni, (amic del Pere-Joan) el Joaquim i jo al Bar de Cal Xico al Bruc i mentre esmorzem i xarrem surt el sol i ens decidim anar a la via. Tenim una bona excursió per arribar-hi i com no tenim pressa, anem pel camí de la muralla Nord de Frares. Farem dos cordades en Pere-Joan amb l'Arseni i el Joaquim i jo.
La via es un pel forçada i "rebuscada" amb un primer llarg que seria el millor de tots, que si anem be de grau gaudirem de valent. El segon llarg creua la via Blava per anar-se'n molt a l'esquerra. Via divertida amb poc ambient i ben assegurada, encara que massa, en els llocs molt fàcils.
El grau que he possat a la ressenya no hi ha cap 6a com a la ressenya original per la raó de que hem fet A0e.

1er llarg V, V+ A0e i 9 parabolts en trenta metres
Encetem el llarg per placa tombada però fina on tindrem que fixar-nos amb la roca, dons hi han moltes llastretes soltes, fins arribar a un ressalt amb còdols generosos. Un cop superat aquest ressalt pugem un parell de passos i flanquegem de cop a l'esquerra per situar-nos en un mur vertical que un cop superat arribem a la primera reunió.

2on llarg III, IV i III 4 parabolts ens 35 metres
Sortim de la reunió fàcilment on podrem xapar un espit de la via blava i llavors continuarem per l'esquerra a cercar uns forats que un cop superats arribarem molt fàcilment a un replà enorme on muntem la segona reunió només d'un parabolts. (podríem haver posat un parabolt més i treure'n un dels altres llargs on la dificultat era més fàcil)

3er llarg Ae/6a (?) si es te nivell, IV+, IV, III i II 7 parabolts en 50 metres
Comencem el llarg en un fort ressalt amb roca que no dona gens de confiança però que podem posar un estrep per fer el primer pas i tot arreglat. Continuem (compte amb la roca) a munt amb dificultat moderada i arribem a una reunió que la saltarem. sempre en tendència a l'esquerra arribarem al peu d'un desplom on muntarem la tercera reunió.

4t llarg IV+, III, II, V/A0e o 6a(?) 8 parabolts en 40 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra, al costat d'una canal, per un ressalt vertical amb grans còdols. Sembla més difícil del que es. un cop passats els dos primers parabolts, continuem per una rampa molt fàcil fins una balmeta i tot seguit per un mur vertical i fi on podrem fer lliure o A0e segons el nostre nivell. Trobarem la reunió al poc de superar aquest tram. Només ens quedarà grimpar per terreny fàcil i trencat fins el cim propiament dit de la roca.

Per baixar prendrem una canal encarada al N que ens durà al coll entre aquesta roca i el Bitllot. Flanquejarem el Bitllot per una serie de cornises per la casa E. Passarem igualment l'Agulla inferior del Pas del Príncep fins que una mena de canal amagada ens durà al mateix Pas del Príncep. Des d'aquí podem tornar, be per Agulles al S o be per la muralla Nord de Frares.

Escalada realitzada per Pere-Joan Bosch, Arseni Lago, Joquim Llòria i Joan Prunera

El primer llarg
El Joaquim al primer llarg
El segon llarg
La tercera reunió
El Joaquimencetant l'últim llarg
Arribant al final de la via

El cim de la Miranda del Pas del Príncep

dilluns, 28 de gener del 2013

La Miranda de Sant Pere. Dues vies del Guillem

5 de gener de 2013
En Joan Marc surt d'una operació de menisc i fa molt de temps que està en "dique sec" i ens diu que vol anar a escalar... i de primer de corda!!! Total que ens juntem quatre arreplegats, delinqüents de l'inutil i ens dirigim a fer les vies que fa poc ha obert en Guillem Arias a la Miranda de Sant Pere. Vies fàcils i mooooooolt assegurades, ideals per en Joan Marc. Farem la via de la Nina i de la Piula amb dos cordades. Les vies no tenen cap misteri, en grau màxim de IV i predominant el III, tot molt assegurat com es habitual amb les vies del Guillem. A mi ja m'estan be, encara que molt fàcils la qüestió es fer xerinola amb els companys i de pas fem la primera escalada de l'any... i dos vies noves que encara no habia fet.
Cordades compostes per: Joan Marc Griñan, Viçenc Nin, Xavier Amill (Xas) i Joan Prunera


En Joan Marc al segon llarg de la Piula
En Joan Marc assegurant des de el cim de la roca
En Viçenc al segon llarg de la Puila
El Xas es va quedar al cim i no va voler fer la segona via
El tercer llarg de la Nina
El delinqüents de l'inutil axecant el dit de manera poc habitual...

divendres, 4 de gener del 2013

Via GEDE variant Blava al Gorro Frigi. L'última de l'any

31 de desembre de 2012
Aquesta via fa molts anys que no l'avia fet. Va ser una de les primeres "vies blaves" que vaig fer. Per mí, es una variant de l'original GEDE, que a l'últim llarg, ens escapem per la dreta fàcilment. Es una via molt fàcil amb grau però amb poques assegurances que podem completar nosaltres mateixos amb friends, merlets i savines. Ara hi han més parabolts que en el seu origen, em refereixo a la via Blava, que no a la GEDE. Aquesta via ens permetrà fer una escalada fàcil per gaudir del vessant sud d'aquesta popular roca montserratina.

S'acaba l'any i una bona manera de fer-ho es escalant. Tant el Vicenç com jo tenim festa i ens hagés agradat anar a fer un corredor de neu al Pirineu, però nois, no hi ha neu!. Ens quedarem amb les ganes i tindrem que esperar més endavant. Optem per anar a escalar (per variar) a Montserrat. Se que en Vicenç te ganes de fer, lo que diem, la GEDE del Gorro, dons vol fer de primer i practicar el muntar reunions i assegurar correctament al segon de corda. Poca gent al Monestir i pugem pel "cavall de ferro" practicament sols. Tant sols una parella que ens comenten per on es va a Sant Benet i que al final els hi recomanen que vagin al cim de Sant Jeroni que des d'aquí es més fàcil que anar a Sant Benet. Seguim camí fins la canal que separa la Magdalena Superior i la Gorra Frigia i pugem per la canal fins d'alt. Devallem fins l'ermita i seguim baixant canal fins a tocar la paret arrampada i tot just arribem al peu de via.

1r llarg II i III  un parabolt i 45 metres
 Començem a pujar faciment per rampa en direcció a l'ermita. Trobarem una sola assegurança. L'escalada es fàcil però exposada fin arribar a la cornissa al costat de l'ermita i en un sol parabolt, muntarem la reunió.
2n llarg II i III  un parabolts i un cap de burí i 40 metres
Es un llarg molt fàcil on només trobarem un parabolt però el podrem completar amb un cap de burí  si volem o un friend i llaçant una sabina. Muntem la reunió en un rellig prou còmode.

3r llarg II, III, IV i III+ tres parabolts i un burí en 35 metres
Encetem el llarg reste amunt de la reunió per decantar-nos una mica a la dreta per superar un petit ressalt. Continuem recte vers un altre ressalt al costat de la gran llastra que trobem a la nostra dreta. Superat a quest pas, escalem amb tendència a l'esquerra fins trobar la reunió.

4t llarg III, III+, IV, III i II tres parabolts en 40 metres
Sortim de la reunió, clarament a la dreta que ens ho indica una marca blava, per superar la llastra i passar a l'altre costat. Seguim recte i aquí es posa vertical però amb generosos còdols. Les assegurances estan disposades malament i si les volem fer servir totes tindrem que posar cintes llargues dons unes estan a la dreta i altres a l'esquerra sense un sentit lògic. Seguim en tendència al gran desplom  que tenim al damunt nostre i en un bon relleix fem reunió.

5è llarg II i III un parabolt en 30 metres
Llarg molt fàcil i sense cap mena de complicació que es la variant de la via original, la GEDE, va per l'esquerra per una placa molt fina i després en A2 pel desplom. Nosaltres sortim per la dreta a cercar una canal amb un alzina gruixuda que en durà practicament al cim del Gorro Frigi.

Ja hem fet la darrera escalada de l'any i ara a esperar per fer la primera de l'any. tindrem que baixar rapit que fa molt de vant i gelat i així ens donarà temps  de tornar a casa d'hora a dinar.
Les boires del matí envolten el Monestir i la vall del Llobregat
El segon llarg
El Vicenç al segon llarg
 El Vicent treballant-se el tercer llarg
Arribant a la tercera reunió
El Vicenç a la tercera reunió
Iniciant el quartr llarg
L'últim llarg per arribar al cim
Ens hem adelantat a la càmera!!!

dijous, 27 de desembre del 2012

Escalar en solitari a la via Blava de la Pastereta

24 de desembre de 2012

Aquest dilluns tinc festa i es un dia d'aquells tontos, dons els catòlics i no tant catòlics celebren la "nit de Nadal", jo no celebro res però anem a sopar a casa d'uns i d'altres i així anem passant aquestes... festes. Be, que tinc festa i no se que fer. M'agradaría anar a escalar però no he trobat a ningú per escalar i fa temps que em ronda per l'olla fer una escalada en solitari. Fan molts, però que molts anys que no ho faig i no es que ho fes a sovint, ni molt menys, com a molt ho he fet tres cops. Després de mirar i remirar vies que siguin fàcils (molt fàcils, no fem el burro que la palla va cara i prenguem mal), escolleixo la via Blava de la Pastereta. Cinquanta metres d'escalada real i tota de III, tret d'uns metres del segon llarg que son de IV, en fan decidir per aquesta via.

Surto del cotxe carregat amb el material i dos cordes, una de 10.5 mm i un altre de 9 mm, algunes cintes, no gaires, algun friend, molts mosquetons de seguretat, bagues per fer nusos de Machard i dos reunions... a, i l'estómac ple de papallones!
Faig l'aproximació mirant-me la visible aresta i o mateix en vaig donant... moral. Arribat a peu de via el primer llarg el faig amb la motxilla a l'esquena fins la primera reunió en un bon arbre i allí escampo el material.

La tècnica que faré es la de assegurar-me amb dos nusos de Machard, no se si es bo o no ho es, no hi ha gaires referències sobre escalda en solitari i que siguin fiables. Se que hi ha una "andròmina" que es diu SILENT PARTNER que diuen que va molt be, però que val un "ull de la cara". Jo havia escalat en solitari amb un nus de Prusik i en els ancoratges amb un nus directe de la corda. Ara ho faré igual però, com dic, amb dos nusos de Machard... per si falla un.

1er llarg III un parabolt i 25 metres
Començo l'escalada i passo varius cops la corda per que no s'enredi i em dono uns metres de corda, el suficient , crec, per poder arribar al primera assegurança que està a uns deu metres. Porto també lligat a l'arnes dos nusos de redundància però no ho tinc gaire clar. Arribo a la primera assegurança sense problemes i continuo. En aquest llarg només hi ha un parabolt i podré posar un friend i un pont de pedra. Monto la reunió i rape-lo per la corda que he pujar que està lligada a tots els anclatges que he posat en tot el llarg de corda. Ara toca remuntar un altre cop el llarg sencer i recuperar tot el material fins la reunió.

2on llarg IV i III tres parabolts i 25 metres
Torno a ser a la reunió i faig la mateixa operació que al principi... però hi alguna cosa que no faig be dons per tres cops he de tornar a la reunió perque la corda està trabada. Estic suant com un porc, estic fen alguna cosa malament i se'm treuen les ganes de continuar. Tranquilitza't i pensa Joanet, que fas malament!!! Batua! ja ho veig... la corda que porto lligada a la cintura tindria que ser la que lligui a la reunió!!! Que diferents son les coses des de el terra. Be, solventat l'incident reprenc l'escalada i arribo a la reunió que es el final de la via i on es trova el rappel de baixada. A mi encara em queda baixar el llarg i recuperar tot el material i tornar a pujar fins la reunió.

Com porto una corda de 10.5 mm i de seixanta metres, faré dos ràpels de baixada un cop recuperi tot el material i ja seré un altre cop al principi de la via. Encara que de grau fàcil, no es igual que escalar en solitari que amb el company. De totes maneres m'he trobat segur pujant per la roca sols una mica nerviós per l'experiència però he quedat molt satisfet. He trigat més de tres hores en fer la via. No se si entendreu l'explicació que he fet de l'escalda... accepto tota mena de crítiques, tant de bones com de dolentes i si algú sap d'una tècnica millor, acceptaré el consell de bon grau.

(P.D. Al primer llarg portava dos nusos de redundància però al segon llarg, degut a l'enbolic que tenia, no els vaig fer servir dons em trovabe massa atabalat i vaig preferir no usar-los)
El Serrat de la Pastereta i l'aresta que em disposaré a escalar
L'aresta des de el peu de via
Els dos nusos de Machard
Baixant en ràpel
Pujant el primer llarg per recuperar material i assegurant-me amb el Shunt
La primera reunió
"Mosqueo"... no surten be les coses. Que faig, baixo?
Pujant amb el Shunt el segon llarg
Baixant la via  des de el segon ràpel
Fi de la via... buf, tres hores i mitja d'escalada...

dimecres, 26 de desembre del 2012

Via DANIEL SA. Col.lectiva del C.E. Àliga a Montserrat

22 de desembre de 2012
Una bona part de la colla a Can Massana
 En Joan Asín ha tingut la idea de cada dos mesos, mes o menys, fer una escalada col.lectiva per part dels membres del centre en una zona diferent. Desprès del sopar que fem, com cada anys al centre, quedem l'endemà a Can  Massana i la veritat es que no m'esperave l'èxit de la trobada. Vàrem ser una bona colla. Uns quedem al bar Muntanya a Collbató i fem l'esmorzar plegats i un altra part, la més nombrosa a Can Massana a les nou del matí. Poc a poc van arribant els "escaladors", que si m'ho permeteu a part d'us pocs, això sembla una excursió de "l'inserso"!!! Després d'una bona estona de salutacions, comencem a organitzar les cordades i als llocs on anirem. Amb la gent que som invadirem tot Agulles i motxilla a l'esquena comencem a caminar. a les tres de la tarde quedem tos un altre cop a Can Massana per dinar tots plegats amb el menjar que va sobrar del sopar anterior.

En Joaquim i jo decidim anar a fer la via Daniel SA a la Miranda de les Boïgues i també ens acompanyaran la Montse, el Jordi Joan, i el Fèlix. Ells faran una variant de la via i al segon llarg aniran per l'Aresta Brucs. Va ser maco el saludar-nos totes les cordades des de diferents agulles, dons teníem tota la regió d'Agulles envaïda. El dia començava be però a mig matí es va anant tapant una mica i va començar a bufar vent i se'n va treure les ganes d'escalar més però per sort es va arreglar la tarde i vàrem poder fer plegats una via a la Pelada a la dreta de l'Aresta Brucs que no sabem com es diu. Tot seguit pleguem trastos i baixem al punt de trobada que ja fem tard que aquella gent ens deixaran sense dinar!!!
 La veritat es que ha sigut una trobada fantàstica on hem vist gent que feia un munt d'anys que no veiem i gent que també feia molts anys que no escalàvem ho han pogut tornar a fer i de ben segur que repetirem. gràcies a tots per l'asistència i per els moments tan agradables de la trobada i també agraït a la gent que no ha escalat i ha organitzat el dinar.
La gent de l'Aàliga, la millor!!!
El primer llarg de la via
El companys al darrera
El segon llarg
El Joaquim arribant a la segona reunió
El tercer llarg
En Jordi Joan a l'Aresta Brucs
Nosaltres vàrem ser els primers en arribar, no era una cursa, eh!
El cim allargat de la Miranda de les Boïgues
De baixada fem un foto tots plegats
El final del dinar tots plegats


Uns a la Bitlla...
uns altres a la Saca Gran...
uns fent artificial a la Bola de la Partió...
... i nosaltres començant la nostra via a la Miranda de les boïgues

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.