dilluns, 13 d’octubre del 2014

Via DERSU UZALA per la variant directa al Trió del Mig. Montserrat

11 d'octubre de 1714 / 2014
Últimament estic escalant a sovint per aquesta regió de Montserrat, dons tenim que aprofitar aquesta època en que no hi ha restriccions per nidificació d'ocells. Es un racó de Montserrat molt feréstec, gens típic de les arestes i parets més obertes d'altres regions on podem trobar profundes canals per on baixa l'aigua quan plou torrencialment. Son parets amb molta vegetació, que al primer cop d'ull, no son gaire engrescadores però ens sorprendran gratament un cop ens posem a escalar-les.

Diferents circumstàncies han fet que em decidís a fer aquesta via. Una proposta "deshonesta" de l'amic Ricard Rofes proposant-me de sortir el dissabte en lloc del diumenge i embarcar-nos ens una via que no hem fet cap dels dos. La veritat es que no m'ho he rumiat gaire trobant informació em el blog de l'escalatroncs. Una via d'equipament just i amb bones opcions d'autopotecció... ideal per gaudir d'una bona jornada!

Deixem el vehicle al pàrquing Nubiola al costat de la Vinya Nova i prenem la pista que porta a Collbató. A la poca estona arribarem a uns enreixats i una porta metàl·lica i tot just a l'esquerra surt el camí en direcció la canal de l'Artiga Alta. Pugem primer per camí i de seguit es torna canal. a la poca estona trobarem que la canal es bifurca a dreta i esquerra. A la dreta trobem la senyal de la ferrada i fàcilment escoltarem el xivarri dels "ferratistes" (serà això el que espanta als ocells?). Nosaltres seguirem la canal de l'esquerra i enfilant-nos per blogs, de mica en mica arribarem a sota la paret al costat d'una gran alzina. Fàcilment identificarem el diedre per on va la via. No fem cas dels parabolts que hi han a l'esquerra, son d'un altre via.

1er llarg: IV, IV+,V+ i V, dos pitons i 4 parabolts (més o menys) en 30 metres
Comencem pujant en diedre on podrem emplaçar algun tascó o friend fins un ressalt protegit per un parabolt. El flanquegem per l'esquerra i pugem per placa. Aquí trobarem el pas més difícil del llarg. Un cop superat seguim per diedre fins la reunió un pel incòmoda. El llarg es molt maco però la roca es bruta i molt polida pel pas de l'aigua. L'ultim pitó no serveix de gaire, la baga es podrida i no es pot cambiar.

2on llarg: IV+, IV i IV+, 4 parabolts (més o menys) en 30 metres
Sortim de la reunió verticalment a la recerca i captura d'un parabolt que es troba ben lluny. Hi han unes bones fissures per posar tascons. Seguim un cop superem l'expansió i arribem a una mena de feixa on trobem un bon arbre per assegurar-nos. De seguit ens dirigim a una placa amb roca bruta però fineta. Quan perd verticalitat tenim que dirigir-nos a la dreta a cercar un ressalt amb roca dubtosa. Cap problema, la roca es bona i trobarem dos expansions i tot seguit arribarem a la segona reunió al costat d'un gran arbre als peus d'un diedre. Llarg entretingut però una mica perdedor.

3er llarg: V i IV+, 1 o 2 parabolts (?) en uns 25 metres
Sens dubte un dels millors llargs de la via. Ataquem el diedre pel mig on ens entraran els friends o tascons a "caldo" i amb tècnica d'oposició ens enfilarem per una roca gaire be fantàstica. El diedre poc a poc va desapareixen i gracies a un parabolt i a dues sabines podrem completar els darrers metres d'aquest bonic llarg. La reunió es a sota d'un gran sostre. Llarg curt però preciós.

4t llarg: IV+ V+/A0e, V, IV+, IV i III, 2 parabolts en uns 50 metres
Aquí farem cas de la ressenya que portem i en lloc d'anar per la original farem la variant directa que "mola" més. Sortim de la reunió per l'esquerra i un cop hem sortit de sota el sostre pugem per l'esperó molt vertical però protegit per dos parabolts. el que no tenim grau podem fer un pas d'A0e. després del segon parabolts pugem per pleca vertical i de roca molt bona, això sí, fins la reunió no trobarem cap assegurança més però aguditzant el "raro instinto del hombre blanco" podrem emplaçar tascons, friends i algun merlets. La reunió la farem quan l'esperó es tomba prou. Llarg simplement fantàstic.

5è llarg: III, V i IV+, 3 parabolts i un pitó en uns 40 metres
Ara en contes de seguir per la variant tornarem a la via original. Sortim de la reunió molt fàcilment fins que veiem que podem passar a l'altre banda a cercar una feixeta amb uns arbustos al peu d'una placa vertical. D'es d'aquí podem veure els parabolts. Un cop som a la vertical de la placa pugem per un petit diedre ajudats per una sabina fins un parabolt. Més a munt trovarem un pitó quer no veiem i tot seguit pujarem en flanqueig ascendent, sempre amb bona roca fins la reunió. Llarg una mica discuntinuo però prou bonic.

6è llarg: III IV+ i IV, dos parabolts en uns 30 metres
Aquest llarg es una mica perdedor però si busquem la lògica no tindrem cap problema. Des de la reunió sortim recte amb tendència a la dreta fins un ressalt que es força lluny. Aquí trobem un parabolt. Superem el ressalt sempre en direcció a la dreta fins un altre ressalt també assegurat i en poca estona arribarem a la reunió final una mica abans d'assolir el cim.

A estat una escalada fantàstica, de tall clàssic i amb al·licient de poder posar "caxarrets" que a Montserrat es tot un luxe.
Per baixar farem quatre ràpels amb cordes de 60 metres (veure el croquis de la ressenya)
Dia fantàstic amb bona companyia on m'he trobat a companys del centre que anaven darrere nostre, en Joan Asin, en Jesús i en Pep, que mentre repelàvem l'hem fet petar una estona. Un altre via nova per la cole!

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
La paret abans que li toqui el Sol
El diedre del primer llarg
El primer llarg
Començant el segon llarg 
El diedre del tercer llarg
Arribant a la quarta reunió 
El cinquè llarg
El darrer llarg
Foto finish!!!
Fent el primer dels quatre ràpels... quin estrés, en el meu cas!!!

diumenge, 12 d’octubre del 2014

Via DEL CURSET a la Pala Alta. El Mont-Roig

4 d'octubre de 1714 / 2014
Avui no han sortit les coses com estaven previstes. Una gran matinada per arribar al poble d'Àger i fer la primera (en el meu cas, la segona) incursió per les parets d'aquesta part del Montsec d'Ares. Mentre omplim el pap indaguem una mica com arribar a la via que volem fer, la via Montsiciana. Quan ja ho tenim clar enfilem carretera i després pista fin el punt on marca la ressenya que portem. Una aproximació curta però molt dreta ens porta de cap al peu de via. Miro a munt de la paret i miro al Joaquim. Amb la cara paga...!!! i jo no estic massa inspirat avui. Comencem a remenar en el bagul de les "excuses"... Ui, mira quins núvols, jo no veig cap parabolt, Avui em trobo cansat, carai, el segon llarg es veu molt vertical... i així no se quantes excuses més durant uns vint minuts. A la fi decidim de marxar que avui no tenim el dia. De camí de tornada, podriem anar a Sant Llorenç de Montgai i podem fer alguna cosa, per no perdre el dia, no? Una mica cap-cots desfem el camí i fem el retorn cap a Àger. Tot anant per la carretera en direcció a Balaguer, veig un indicador que posa: Vilanova de la Sal i se m'encén la "llumeta"... calla! anirem a fer una via que fa una pila d'anys que no he repetit. Es curta i ben assegurada i ens agafa de camí, la via Curset de la Pala Alta

Arribem a Vilanova de la Sal, ja una mica tard però decidits a fer-la tot i que el sol, ara comença a "picar" de valent. Deixem el poble i seguim la pista fins el llog que deixem estacionat el cotxe i refem la motxilla traient material que no farem servir. que jo recordi només son necessàries les cintes i la reunió. Tot caminat per la pista veiem gent al Diedre Blanqueta i a la Brothers Ruiz. els mirem una estona i prosseguim fins el peu de via. Be, sembla que no fa tanta calor i la paret es orientada al sud-est i ja comença a no donar-li de ple el sol.

La via es curta, dos llarg de corda i totalment equipada amb espits, ponts de roca i algun parabolt afegit més tard però no la recordava tant vertical i atlètica. M'ha sorprès després de tants anys!!!

1r llarg: IV. V, IV i III, unes 9 expansions i dos ponts de roca en uns 40 metres
Comencem a la vertical de la paret i pugem amb tendència a l'esquerra. La via no te pèrdua, tant sols hem de seguir els espits i superant ressalts prou atlètica però sempre, ben assegurats. Arribem a un diedre que pugem amb "bavaresa". Passatge molt maco. per tot seguit, fer un últim ressalt i ascendir en un flanqueig en diagonal a l'esquerra i entrar en una còmoda reunió un pel penjada.

2n llarg: V, IV, V, IV, III i V, unes sis expansions i dos ponts de roca en uns 30 metres
encetem el segon i darrer llarg per la dreta atacant un mur vertical fins una placa d'un esperó. Un cop a la placa anem en tendència a la dreta per donar-li la volta a l'esperó i pujar per una mena de diedre-xemeneia. Ara més fàcilment arribem a un mur desplomat que el superem per la dreta amb un pas difícil però assegurat per dos expansions i tot de sobte, ja som al cim.

Per baixar, només tenim que resseguir el camí que baixa del cim de la Pala Alta i en uns 20 minuts ja som un altre cop a la pista.
No ha estat un dia rodó però no hem tornat amb les mans buides i jo després de, al menys catorze anys, he repetit una via que la tenia oblidada, malgrat la matinada i la "quilometrada"

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

La curta paret on es la via
Comencant el primer llarg
El franqueig ascendent per arribar a la reunió 
L'eserò del segon llarg
Arribant a la fi de la via 
Quin dia, buf!!!

dilluns, 6 d’octubre del 2014

Via UME 40 ANIVERSARI al Cap del Guerrer. Montserrat

27 de setembre de 1714 / 2014
Estic mandrós aquest dissabte i no se que fer, se m'acaben les idees i tot de sobte recordo una via que vaig veure fa unes setmanes des de el cim de la Màquina de tren a Agulles, la via UME 40 aniversari al Cap de Guerrer. Pel que he llegit te dos llargs de principi i després trepitja "immoralment" la via normal al cap del Guerrer oberta l'any 1944 pels pioners de l'escalada a casa nostre en Jordi Panyella (Pany) i Jordi Casasayes (Haus). Aquesta via normal la he fet un munt de cops... i sense cap assegurança, el que passa es que el traçat era molt diferent al de la via que aquí explicaré. La original feia moltes "ziga-zagues" intentant solventar els ressalts i la nova, tira tot pel dret. Podríem dir que es un traçat nou però no respectant l'original. Coses del progrés i de la facilitat que dona un trepant!!!
Feia molt anys que no pujava al Cap del Guerrer i un cop al cim i buscar el ràpel, traient terra de voltant, sorpresa!!! he descobert tres burins que vàrem posar el juny de 1982 el company i jo per poder baixar, doncs el ràpel era d'una sabina que no ens feia gaire gràcia. En aquella època portàvem sempre un parell de burins i el burinador.
Be, la via es divertida, amb un primer llarg, poder massa forçat, un segon divertit i amb els parabolts, al meu criteri mal, emplaçats i un tercer trepitjant una via històrica que malgrat tot, no està malament. Escalada divertida per passar el matí.

1er llarg: V, V+, A0e, V, IV+ i III, 6 parabolts en uns 20 metres
Comencem el llarg al costat d'una canal i en direcció a un bon ressalt. Només tenim que seguir el parabolts. El pas del ressalt es molt "burru", diuen que 6a (?), amb un estrep i unes quantes trampes el supero. Continua ben fi el llarg i desprès de tot això, fàcilment arribarem a la reunió.

2on llarg: IV, V, VI+ i III, 6 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra tot seguint el parabolts. Superarem un petit ressalt i després seguirem per una placa fineta però molt divertida de fer amb el parabolts massa a la dreta (coses de la via). De mica en mica va decreixent la dificulta i sense cap problema arribem a la reunió.

3er llarg: IV, IV+, IV, V, IV+ i III 8 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió tot recte a munt també seguin els parabolts. Anirem trobant petits ressalts (la via original, els evita) amb un pas díficil gaire be arribant a dalt i de seguit va mimbant la dificultat i ja serem al cim del Cap del Guerrer.

Per baixar farem un ràpel de 25 metres per la cara Nord i tot seguit prt la canal de la nostre dreta del ràpel.

Un altre via nova per la cole...

Fins els primer passos del primer llarg
El Joaquim al primer llarg
El segon llarg
El "massacrat" llarg de la via Normal del Cap del Guerrer
Adéu companys!!!
Els burins que vàrem posar al rapel l'any 1982

dimarts, 30 de setembre del 2014

El Comabona 2.574 m pel Coll de la Balma. Serra del Cadí

28 de setembre de 1714 / 2014

El recorregut
Va ser una Setmana Santa de 1977 que vaig veure aquest cim. Ostres, quina muntanya més maca!, vaig dir i els més grans en vàrem dir: es el Comabona, de la Serra del Cadí que te 2.500 metres! I li vaig fer la foto des de la carretera, camí del Moixeró. No el vaig poder pujar fins forces anys més tard, però fent canals de neu per la cara Nord.
Fa dies que em voltava pel cap pujar-lo amb la Cristina però des de el Prat d'Aguiló. Truco al refugi però no arribarem per sopar i em diuen que la pista està en molt mal estat i que millor pujar amb 4x4 o caminant. La Cristina "arronça" el nas i em diu que: "ni hablar del peluquín". com jo sempre tinc "plans B" amagats a sota l'ala li proposo anar des de el poble de Gisclareny que hi ha pista en bon estat fins al Coll de la Balma, però en contes de 500 metres de desnivell, seran 1000 i jo no he estat mai per aquí... Es fa un silenci i em diu que d'acord però a veure on em portaràs. Bieeeeeen!!!

El dia despunta "tapadot" i fred i des el poble de Bagà no es veu el cim que es envoltat de núvols. Prenem el cotxe i fem via cap el coll de la Balma. Fins Gisclareny es carretera asfaltada però un cop passat el poble arribem a una explanada apta per estacionar el vehicle. Surto i miro les pilones indicadores dels itineraris que hi han. Un indicador posa que la pista porta al Coll de la Balma... seguirem la pista. Als, mes o menys, vuit quilòmetres arribem a un indicador que diu Coll de la Balma  (1.577 m) però seguim la pista fins que la trobem tallada per una barrera metàl·lica amb l'amenaça que si la travessem amb vehicle no autoritzat seran 300 euros de multa. Res, ens calcem les botes, ens carreguem la motxilla i cap a munt que hi falta gent. Fem dos-cents metres de pista i a la nostra esquerra surt un corriol amb un cartell que posa: COMABONA 9 Km... que carai m'importen a mi els quilòmetres caminant a la muntanya. Per que no posen l'horari: 2 hores, 8 hores, 24.000 hores!!! no, posen quilòmetres... Be, a lo que anàvem. comencem a pujar tot fent ziga-zagues, sempre en pujada, seguint els senyals verds i blancs i per espés bosc.

Guanyem alçada entre pins en direcció a llevant fins arribar a una explanada on trobem unes restes del que seria una petita cabana. La travessem i seguim al Nord. Seguirem sempre les senyals fins arribar al "grau". Aquí abandonarem les senyals i seguirem pujant per bosc i sense camí clar molt a la vora de la cinglera fins que de mica en mica els bosc va desapareixen.

Seguirem llavors per tartera o camí poc definit fins el Puig dels Terrers (2.510 m). Aquí la Cristina hem diu que ja en te prou i que m'espera asseguda a que torni. A la nostre dreta tenim la Cerdanya i a l'esquerra la cara nord del Pedraforca. Del Puig dels Terrers davallo uns cent metres fins el Coll de Puig Terrers. Al coll torno a trobar els senyals verds i blancs que en duran en poca estona al cim allargat del Comabona. El temps cada cop està pitjor, així que millor que m'afanyi a tornar. Un cop estic al coll trobo un parell de "caminaires" i els hi pregunto si aquest sender local (marques verdes i blanques) ens porten al Coll de la Balma. En confirmen que si i li crido a la Cristina que baixi que tornarem per aquí. Basicament baixem en línia recta pel Clot de Comabona i des de el Pedraforca ja veiem venir la pluja, tant rapit que ja la tenim aquí. En un hora i escacs ja som de retorn on hem deixat el cotxe i ben remullats ens tornem cap a casa. Total, 1000 metres de desnivell, tres hores de pujada i hora i mitja de baixada, unes quantes relliscades baixant i mullats com pollets... però que bonic es anar a la muntanya!!!
La foto de 1977 del Comabona
Arribant a les restes de la cabana 
Indicador del Grau
Sortint del bosc i pujant a la vora de la cinglera
La tartera
El Pedraforca 
Al fons, la Cerdanya
El Puig dels Terrers des de el Comabona 
La Cristina esperant pacientment
Al fon,s el Prat d'Aguiló i el refugi
La Tossa d'Alp envoltada de núvols
Sol com un mussol al cim del Comabona

dimarts, 23 de setembre del 2014

Xemeneia CARLES ANDRÉS al Cilindre. Sant Llorenç de Montgai

Diumenge 21 de setembre de 1714 / 2014
Escalada o espeleologia? Aquesta via es una de les xemeneies més curioses que he arribat a fer. Fa 14 anys la vaig abandonar per culpa de la pluja i degut a la humitat de l'ambient, vaig quedar tot empastifat de "cagades" de colom al primer llarg, dons la via es molt bruta per causa de la nidificació d'aquestes aus dins les cornises de la xemeneia.
Molt poc equipada, a escapció del tram final de l'ultim llarg, podrem aprofitar nombrosos ponts de roca, fissures i forats per protegir-nos amb certa seguretat. Els dos primers llargs son els típics de l'escalada en oposició, una cama a la dreta i l'altre a l'esquerra. El tercer llarg es la "cirereta", un bon tram en "empotrament" prou estret i al final, un flanqueig de gaire be deu metres en X, tot buscant la llum del dia i tenint tots el noranta metres de vuit impresionant als nostres peus. Aquest tram final es més corprenedor que difícil.
Per arribar a peus de xemeneia farem la curta aproximació des de l'explanada del barranquet de la Formiguera, on deixem el cotxe. Prendrem el camí urbanitzat de les excavacions arqueològiques que tenim a la dreta i en deu minuts ens plantarem entre la paret del Cilindre i la paret de les Xinxetes.

1r llarg: II, III i IV, un burí sense plaqueta (si el trobeu) en uns 30 metres
Començarem pujant per canal herbosa molt selvàtica fins que de mica en mica progressarem en oposició fàcil fins arribar a uns blocs "empotrats" on trobarem la màxima dificultat del llarg. Aquí podrem posar un tascó i un pont de roca. La reunió la farem a sobre d0aquets blocs en un replà ple de "cagades de colom". Tant sols trobarem un burí sense plaqueta i podrem reforçar-,a amb un parell de friend en fissures o forats.

2n llarg: IV; IV+ i II, neta d'assegurances i uns 30 metres
Començarem pujant en oposició ben vertical mirant a dins la xemeneia i així progressarem tota l'estona fins un estretament on al final, ja  amb més facilitat, arribarem a la reunió al costat d'una gran cavitat. Llarg molt bonic de fer n podrem col.locar algun tasco i friend. La reunió es d'un parabolt i un pont de roca.

3r llarg: V i IV+, doble burí, dos ponts de roca i tres espits en uns 30 metres
La visió del llarg no es gaire engrescadora. Molt vertical i vint metres a munt, un sostre enorme que ens barra el pas. Comencem pujant en oposició mirant dins la xemeneia fins agafar-nos a una estalagmita com un tronc d'arbre. Aquí podem llaçar una bona baga. continuem pujant (en el meu cas, "empotrant" tot el cos) penosament oposant l'esquena i les cames i ajudant-nos de les estalactites que anirem trobant. Després d'aquets penosos vint metres arribem al sostre assegurat providencialment per unes enormes bagues en un pont de roca. Aquí descansem una bona estona veient el llarg flanqueig en direcció a la llum... Partim des d'aquest punt flanquejant en X. Sembla molt difícil però un cop hi som no ho es tant, això si, sota nostre tenim una bona "timba" i a mesura que avancem la xemeneia es fa més ample. En el camí trobarem un pont de roca i tres espits. La sortida es espectacular i ben protegida per un espit, tant sols tindrem de fer un pas a la paret de les Xinxetes i grimpar un parell de metres fins la reunió de tres espits.

Renoi, la via!!! ens ha costat "sang i suor" però a la fi l'hem aconseguit. Una nova via per la cole i em sembla que trigaré en repetir-la i se la repeteixo, el tercer llarg el faré de segon!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
La xemeneia vista des de la carretera
Començant el segon llarg
Arribant a la segona reunió i mirant-me "escagarrinat" el  tercer llarg
Començant el darrer llarg
La sortida de la via o de l'avenc?
Fotuts però contents!!!

dimecres, 10 de setembre del 2014

Via TASMÀNIA a la Paret del Torrent del Pont. Montserrat

Diumenge 7 de setembre de 1714 / 2014
Seguim buscant vies a l'ombra de les "xafogors" estivals i aquesta es un bon exemple. La Pared del Torrent del Pont, era per mi, un indret desconegut. Havia sentint a parlar d'ella però mai m'habia interessat en especial i es que, realment, no tenia ni idea d'on era i això que tinc la guia cara sur MONTSERRAT Vias larga. Aquesta setmana m'he posat les "piles" i he esbrinat on es la paret i la via. He buscat informació i he trobat diverses ressenyes mes o menys divulgadores però no al blog de l'Escalatroncs... ens te mal acostumats!!! Be dons, entre la informació una mica escadussera i un pel imprecisa de la guia esmentada i una prou bona ressenya del blog Ressenyes de mig món, d'en Joan Jover, ens em embarcat en una nova "aventureta" per aquest diumenge.

Deixem el vehicle a l'estacionament de la vinya Nova i enfilem camí del Torrent del Pont a munt. Un com hem arribat a l'alçada de la Roca Gris, ja es la "dimensió desconeguda" per nosaltres. No hem passat mai d'aquí. Seguim caminant per camí ombrívol i amb molt d'arbre que no deixa gaire orientar-nos. Segons la guia posa que hi ha una canal a mà dreta que va directe a la paret. Passem una canal però estem als peus de la roca d'en Jordi Solé i Masip i aquí no pot ser. Caminem una estona més i trobem una canal molt esmicolada i prou ample i intueixo que ens durà a bon port. Efectivament en poc més de deu minut som a peu de via i localitzem el primer parabolt ben a munt.

1er llarg: IV, V, IV, V, V+ i V, 9 parabolts en uns 40 metres
El llarg comença per paret tombada amb presa bona però un pel polida per la caiguda d'aigua. De mica en mica la cosa es va redressant fins un mur vertical que el superem amb no massa dificultat fins arribar a un relleix on bruscament cambiem totalment a la dreta i superant un ressalt. Passat això trobem la màxima dificultat del llarg. Seguim recte a munt fins arribar a la reunió de dos parabolts i prou penjada. Llarg potent on tindrem que carregar les "piles".

2on llarg: V, IV+, V i IV+, 6 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta per un pany de paret vertical però amb bona presa fins un ressalt. tot seguit fem un pas a l'esquerra per situar-nos en uns matolls i continuem recte a munt per placa, ara un pel més tombada, fins la reunió en una cornisa molt petita. Llarg semblant a l'anterior però un xic més fàcil

3er llarg: IV, IV+, V i IV, 3 parabolts en uns 25 metres
Encetem el llarg per placa vers una fissura en diagonal a l'esquerra. Fem un parell de passos de flanc a l'esquerra i continuem recte a munt. Trobarem alguns passos en adherència molt curiosos. Seguim pujant fins un arbre mort tot sec i un metre més a munt trobarem la reunió.
4t llarg: IV, A0e, V, V i IV, 7 parabolts en 30 metres
Sortim de la reunió fàcilment per l'esquerra fins que la paret es posa vertical. Seguim pujant fins un desplom on trobem el que seria les passos més difícils de la via però que no son obligats. Amb un parell d'A0e superem la panxa per la dreta i tot seguit per placa en vertical. Una sabina ens ajudara en algun pas. De mica en mica la paret perd verticalitat fins que arribem a sota d'un desplom on trobem la reunió i el final de la via.

Per bixar hem llegit vàries opcions que quan ets a la reunió no veiem gens clares i decidim com persones de seny que som, rapelar per la via. Un ràpel d'uns 50 m fins la segona reunió i després un altre de 60 m fins el terra i ja podem donar l'activitat d'avui per finada. La veritat, no m'ho esperava, la via ens ha fer suar de valent però amb tranquilitat i bona lletra ho hem aconseguit.
Una via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
La paret des de sota
El primer llarg
El Joaquim des de la primera reunió
El segon llarg
Ambient i plaques, no molt verticals, però finetes, finetes

El tercer llarg
Més plaques fines...
El darrer llarg
Arribant a la reunió i final de la via

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.