dimarts, 23 de setembre de 2014

Xemeneia Carles Andrés al Cilindre. Sant Llorenç de Montgai

Diumenge 21 de setembre de 1714 / 2014
Escalada o espeleologia? Aquesta via es una de les xemeneies més curioses que he arribat a fer. Fa 14 anys la vaig abandonar per culpa de la pluja i degut a la humitat de l'ambient, vaig quedar tot empastifat de "cagades" de colom al primer llarg, dons la via es molt bruta per causa de la nidificació d'aquestes aus dins les cornises de la xemeneia.
Molt poc equipada, a escapció del tram final de l'ultim llarg, podrem aprofitar nombrosos ponts de roca, fissures i forats per protegir-nos amb certa seguretat. Els dos primers llargs son els típics de l'escalada en oposició, una cama a la dreta i l'altre a l'esquerra. El tercer llarg es la "cirereta", un bon tram en "empotrament" prou estret i al final, un flanqueig de gaire be deu metres en X, tot buscant la llum del dia i tenint tots el noranta metres de vuit impresionant als nostres peus. Aquest tram final es més corprenedor que difícil.
Per arribar a peus de xemeneia farem la curta aproximació des de l'explanada del barranquet de la Formiguera, on deixem el cotxe. Prendrem el camí urbanitzat de les excavacions arqueològiques que tenim a la dreta i en deu minuts ens plantarem entre la paret del Cilindre i la paret de les Xinxetes.

1er llarg: II, III i IV, un burí sense plaqueta (si el trobeu) en uns 30 metres
Començarem pujant per canal herbosa molt selvàtica fins que de mica en mica progressarem en oposició fàcil fins arribar a uns blocs "empotrats" on trobarem la màxima dificultat del llarg. Aquí podrem posar un tascó i un pont de roca. La reunió la farem a sobre d0aquets blocs en un replà ple de "cagades de colom". Tant sols trobarem un burí sense plaqueta i podrem reforçar-,a amb un parell de friend en fissures o forats.

2on llarg: IV; IV+ i II, neta d'assegurances i uns 30 metres
Començarem pujant en oposició ben vertical mirant a dins la xemeneia i així progressarem tota l'estona fins un estretament on al final, ja  amb més facilitat, arribarem a la reunió al costat d'una gran cavitat. Llarg molt bonic de fer n podrem col.locar algun tasco i friend. La reunió es d'un parabolt i un pont de roca.

3er llarg: V i IV+, doble burí, dos ponts de roca i tres espits en uns 30 metres
La visió del llarg no es gaire engrescadora. Molt vertical i vint metres a munt, un sostre enorme que ens barra el pas. Comencem pujant en oposició mirant dins la xemeneia fins agafar-nos a una estalagmita com un tronc d'arbre. Aquí podem llaçar una bona baga. continuem pujant (en el meu cas, "empotrant" tot el cos) penosament oposant l'esquena i les cames i ajudant-nos de les estalactites que anirem trobant. Després d'aquets penosos vint metres arribem al sostre assegurat providencialment per unes enormes bagues en un pont de roca. Aquí descansem una bona estona veient el llarg flanqueig en direcció a la llum... Partim des d'aquest punt flanquejant en X. Sembla molt difícil però un cop hi som no ho es tant, això si, sota nostre tenim una bona "timba" i a mesura que avancem la xemeneia es fa més ample. En el camí trobarem un pont de roca i tres espits. La sortida es espectacular i ben protegida per un espit, tant sols tindrem de fer un pas a la paret de les Xinxetes i grimpar un parell de metres fins la reunió de tres espits.

Renoi, la via!!! ens ha costat "sang i suor" però a la fi l'hem aconseguit. Una nova via per la cole i em sembla que trigaré en repetir-la i se la repeteixo, el tercer llarg el faré de segon!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
La xemeneia vista des de la carretera
Començant el segon llarg
Arribant a la segona reunió i mirant-me "escagarrinat" el  tercer llarg
Començant el darrer llarg
La sortida de la via o de l'avenc?
Fotuts però contents!!!

1 comentari:

  1. Aquesta via, cada vegada que la veia, tenia ganes de fer-la però a l'hora, veient fotos i comentaris del flanqueig de l'últim llarg, m'agafaven calfreds només de pensar-ho.

    Les dos primeres tirades, em van agradar força per lo còmode que em vaig trobar.

    L'últim llarg, ja és un altre història, el tram vertical fins el sostre bastant penosos però el flanqueig, més fàcil del que sembla i l'ambient IMPRESSIONANT i BRUTAL.

    Això si, acabarem de cagades de colom fins els coll..ns. A la R1, es poden agafar a cops de pala.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.