diumenge, 12 d’octubre de 2014

Via DEL CURSET a la Pala Alta. El Mont-Roig

4 d'octubre de 1714 / 2014
Avui no han sortit les coses com estaven previstes. Una gran matinada per arribar al poble d'Àger i fer la primera (en el meu cas, la segona) incursió per les parets d'aquesta part del Montsec d'Ares. Mentre omplim el pap indaguem una mica com arribar a la via que volem fer, la via Montsiciana. Quan ja ho tenim clar enfilem carretera i després pista fin el punt on marca la ressenya que portem. Una aproximació curta però molt dreta ens porta de cap al peu de via. Miro a munt de la paret i miro al Joaquim. Amb la cara paga...!!! i jo no estic massa inspirat avui. Comencem a remenar en el bagul de les "excuses"... Ui, mira quins núvols, jo no veig cap parabolt, Avui em trobo cansat, carai, el segon llarg es veu molt vertical... i així no se quantes excuses més durant uns vint minuts. A la fi decidim de marxar que avui no tenim el dia. De camí de tornada, podriem anar a Sant Llorenç de Montgai i podem fer alguna cosa, per no perdre el dia, no? Una mica cap-cots desfem el camí i fem el retorn cap a Àger. Tot anant per la carretera en direcció a Balaguer, veig un indicador que posa: Vilanova de la Sal i se m'encén la "llumeta"... calla! anirem a fer una via que fa una pila d'anys que no he repetit. Es curta i ben assegurada i ens agafa de camí, la via Curset de la Pala Alta

Arribem a Vilanova de la Sal, ja una mica tard però decidits a fer-la tot i que el sol, ara comença a "picar" de valent. Deixem el poble i seguim la pista fins el llog que deixem estacionat el cotxe i refem la motxilla traient material que no farem servir. que jo recordi només son necessàries les cintes i la reunió. Tot caminat per la pista veiem gent al Diedre Blanqueta i a la Brothers Ruiz. els mirem una estona i prosseguim fins el peu de via. Be, sembla que no fa tanta calor i la paret es orientada al sud-est i ja comença a no donar-li de ple el sol.

La via es curta, dos llarg de corda i totalment equipada amb espits, ponts de roca i algun parabolt afegit més tard però no la recordava tant vertical i atlètica. M'ha sorprès després de tants anys!!!

1er llarg: IV. V, IV i III, unes 9 expansions i dos ponts de roca en uns 40 metres
Comencem a la vertical de la paret i pugem amb tendència a l'esquerra. La via no te pèrdua, tant sols hem de seguir els espits i superant ressalts prou atlètica però sempre, ben assegurats. Arribem a un diedre que pugem amb "bavaresa". Passatge molt maco. per tot seguit, fer un últim ressalt i ascendir en un flanqueig en diagonal a l'esquerra i entrar en una còmoda reunió un pel penjada.

2on llarg: V, IV, V, IV, III i V, unes sis expansions i dos ponts de roca en uns 30 metres
encetem el segon i darrer llarg per la dreta atacant un mur vertical fins una placa d'un esperó. Un cop a la placa anem en tendència a la dreta per donar-li la volta a l'esperó i pujar per una mena de diedre-xemeneia. Ara més fàcilment arribem a un mur desplomat que el superem per la dreta amb un pas difícil però assegurat per dos expansions i tot de sobte, ja som al cim.

Per baixar, només tenim que resseguir el camí que baixa del cim de la Pala Alta i en uns 20 minuts ja som un altre cop a la pista.
No ha estat un dia rodó però no hem tornat amb les mans buides i jo després de, al menys catorze anys, he repetit una via que la tenia oblidada, malgrat la matinada i la "quilometrada"

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
La curta paret on es la via
Comencant el primer llarg
El franqueig ascendent per arribar a la reunió 
L'eserò del segon llarg
Arribant a la fi de la via 
Quin dia, buf!!!

1 comentari:

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.