dijous, 10 de novembre del 2016

Via LO PEP a la Paret de la Formiguera. Sant LLorenç de Montgai

Diumenge 6 de novembre de 2016
Els plans no vàrem sortir com eren del nostre dessitg i després d'abandonar la via "Los Chichos", ens recomanen fer una nova via a la ja, hiper-exprimida, paret de la Formiguera. La via LO PEP, de caire esportiu i totalment equipada amb parabolts i les reunions amb anella, només tindrem que seguir els lluents parabolts que ens marcaran els passos a seguir. La via va molt encaixada a la dreta de la via Normal però gaudirem d'una roca amb molt cantell i vertical en un grau que no supera el V, a excepció d'un pas en els dos últims llargs i sense ser obligats.

1er llarg: III i IV, sis parabolts (últim es defectuós) en uns 35 metres
Pugem lleugerament a la dreta de la via Normal superant per un esperó tombat amb passos fàcils fins que decau la dificultat i muntem la reunió on la paret torna a posar-se vertical.

2on llarg: V/V+, set parabolts en uns 25 metres
Enfilem el segon llarg per paret vertical i amb molt de cantell fins un ressalt on trobem el pas més difícil del llarg. Seguim en tendència a la dreta fins entrar en un replà petit on muntem la segona reunió.

3er llarg: V-V+, vuit parabolt i un pont de roca en uns 25 metres
Sortim per la dreta de la reunió i seguim la mateixa tònica, paret vertical i bons cantells fins un altre ressalt. Superat, continuem en vertical fins que decau la dificultat i entrem a la reunió.

Escalada divertida amb poc o gens de compromís, però que la gaudirem força combinant-la amb d'altres del voltant. Un altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg
El segon llarg
Recuperant el segon llarg 
El tercer llarg
Arribant al final de la via
A la fí, ha donat de si el dia

divendres, 28 d’octubre del 2016

Via 40è ANIVERSARI CESFC i via CAVALL DE FERRO a la Miranda de Sant Joan

Diumenge 23 d'octubre de 2016
Avui es un diumenge d'aquells que tens tots el números per mullar-te i cambiem varius cops de pensament i zona i ens dirigim a la regió de Tebes o popularment anomenada, Gorros. Tenim tota la muntanya de Montserrat envoltada de "boira pixanera" i decidim anar cap a la zona de Sant Joan a una roca que ara l'anomenarem Miranda de Sant Joan fent referència a la guia de "Gorros" del Luichy. Com hi ha un ball considerable de noms, seguiré el seu criteri per dibuixar la ressenya.

Sortim de l'estació superior del funicular de Sant Joan i ens dirigim cap a la ermita del mateix nom i un cop passada les ruïnes de la ermita de Sant Onofre, abans fer un pronunciat revolt molt pronunciada, seguirem un corriol amb marques blaves que ens durà a un coll entre la Miranda Xica i la Miranda de Sant Joan. Deixarem el camí i baixarem per la vessant S.E. de la Miranda se Sant Joan, per una canal ample sense traces de camí fins el peu de les vies que volem escalar, una a la dreta i l'altre a l'esquerra.

Es remarcable la diferència de pensament en obrir vies en una mateixa vessant d'una roca. Una via amb una dificultat assequible però amb passos força fins i un equipament molt auster i l'altre, molt més senzilla i amb un excés d'expansions, dos opcions totalment diferents però per tots el gustos.

Via CAVALL DE FERRO

1r llarg: II, IV, III i IV, 4 parabolts en uns 30 metres
Pugem per una rampa molt fàcil fins un ressalt assegurat per un parabolt. Seguim amb tendència a la dreta fins assolir un altre ressalt molt més pronunciat però amb molt bon canto i un cop superat entrarem a la reunió al damunt d'un còdol de dimensions molt gran on muntarem reunió.

2n llarg: IV i III, 3 o 4 parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió i pujarem per terreny fàcil fins que arribarem a la reunió, uns metres abans d'arribar al cim.

Per baixar podem fer un ràpel d'uns 50 metres fins el peu de via o be desgrimpant pels vessant Est fins el camí.

El primer llarg de la via CAVALL DE FERRO
A mig primer llarg
A punt d'entrar a la reunió...
... i jo que m'ho miro
El segon llarg
Via 40è ANIVERSARI CESFC (Centre Excursionista Sant Feliu de Codines)

1r llarg: IV, V+, IV, III i III+, dos espits en uns 30 metres
Pugem recte fins els espits visibles en mig del ressalt. Superem el ressalt amb passos difícils i molt verticals però amb molt bona roca i bons cantells. superat aquest tram seguirem per una rampa fàcil i de roca a controlar. Podem llaçar un parell de sabines fins que trobem un altre petit ressalt que flanquejarem a la dreta i entrarem a sota d'un arbre on muntarem la reunió

2n llarg: IV, V, IV, III i II, un clau i un espit en uns 25 metres
Flanquegem a l'esquerra per sota l'arbre fins arribar a un cornisa. En una fissura trobarem un clau que ens assegura els primer passos per arribar a un espit. Fem un pas difícil i vertical per continuar fàcil ment els darrers metres fins el cim de la roca on trobarem un parell de parabolts grocs (Guillem Árias) on muntarem la reunió.

Per baixar, desgrimparem facilment fin el coll d'aquesta roca i la Miranda Xica i desfarem el cami fins a l'estació del funicular

Be, a la fi em pogut escalar, una mica remullats, sobre tot a sota de la reunió de l'arbre que hi ha a via dels germans Masó per culpa de la boira "pixanera". Dos vies sense gaires pretensions però que ens servirà per opinar sobre la manera d'escalar i obrir vies. Dos vies noves per omplir la col·lecció.

Escalades realitzades per: Agustín Pérez i Joan Prunera
El Primer llarg de la via dels Marsó
Arriban a la reunió tota mullada
El segon llarg 
Avui dos vies, ja trenim prou que el temps empitjora
Al cim emvoltats de boira "pixanera"

dimecres, 19 d’octubre del 2016

Via PERDUTS. Abella de la Conca. Sector Ajagudes

Diumenge 16 d'octubre de 2016
Tornem de nou al poble d'Abella de la Conca i aquest cop a una zona nova, a la via Perduts que es molt a prop de la entrada del poble.Una zona que anomenen, Ajagudes. Per arribar a la paret seguirem el mateix camí que per anar a la Roca Viella però a pocs metres del desviament i quan siguem a sota del marcat esperó de la via, en un racó de la carretera, deixarem el vehicle procurant no molestar. L'aproximació es molt evident. La via, podríem dir que consta de tres parts., la primera puja per una mena d'agulla, el cas, es que a nosaltres no ens ha fet el pes el primer llarg. Roca trencada, vertical i d'entrada poques posibilitats de protecció i per unanimitat, decidim entrar directament al que seria la segona reunió. Continua per dos llargs de placa, mes o menys tombada i prou equipades amb espits, per seguir per un marcat esperó vertical i amb poquissimes assegurances fixes. La roca, sense ser cap meravella, es deixa escalar però sempre amb molta cura per no endur-nos un ensurt. Una via prou recomanable, amb cert ambient però que trigaré temps a repetir-la.

Per arribar al que seria en nostre peu de via, remuntarem unes grades molt fàcils fins els peus d'una placa a l'esquerra d'una canal que baixa de l'agulla per on puja el primer llarg de l'entrada original. Tenim dos expansions molt visibles des de sota. Aquí comença la nostre aventura.

1r llarg: IV, III+; V- i IV, 4 expansions en uns 45 metres
Comencem el que seria el tercer llarg de la via però el primer per nosaltres. Pugem per placa mes o menys tombada i amb roca a controlar i superarem diferents ressalts.Entrarem en un terreny molt descompost però fàcil fins arribar a un altre placa tombada i un cop superada entrarem a la reunió  de dos expansions. Llarg prou assequible però amb roca a controlar.

2n llarg: IV+, V, III, V i III, 6 expansions en uns 35 metres
Continuem per placa, ara més difícil que la de l'anterior llarg on les expansions ens indiquen el camí a seguir. A meitat del llarg flanquegem per terreny fàcil fins situar-nos a sota d'un altre placa molt més vertical i difícil però protegida per dos expansions i de seguit arribarem a la reunió que tindrem que reforçar dons només hi ha un espit. Llarg molt bo, amb roca a controlar però prou sanejada.

D'aquí, remuntarem uns quince metres caminant fins la paret del davant on muntarem el cambi de reunió.

3r llarg: IV i dos tascons empotrats a cops de martell i un clau, en gaire be, 55 metres
Pugem per blocs i plaques de roca immillorable fins que arribarem en un replà prou còmode on en una sabina amb bagues muntarem la reunió. Llarg còmode i divertit, poder, la millor roca de tota la via.

4t llarg: IV, neta d'assegurances i uns 30 metres
Totes les ressenyes diuen que hem d'anar per la dreta a cercar un diedre però nosaltres no ho vàrem veure clar i vàrem decidir pujar pel evident esperó del davant nostre, al nostre entendre, més lògic. Pel diedre de la dreta podrem trobar un clau. Llarg com l'anterior, agradable d'escalar però sense cap expansió.

5è llarg: IV, V, IV+ i IV, neta d'assegurances i uns 25 metres
Davant nostre tenim l'esperó que es redressa fortament i tindrem que buscar el lloc més adient per progressar. Pugem a cercar un bon arbust i tot seguit pujarem per un diedre fàcil de protegir a la nostra dreta abocat al buit. Seguim amunt pel fil de l'esperó on podrem assegurar-nos sense cap problema fins arribar a una petita cornisa penjada, on trobarem un espit, que es la reunió a reforçar. Llarg molt bonic.

6è llarg: IV, A0e, V+, IV i IV+, dos expansions i un clau en uns 40 metres
Sortim de la reunió per una mena de cresta fins arribar a un ressalt desplomat. Per sort trobem una expansió que ens facilita l'assegurament de principi. Podem fer un pas d'Ae abans de fer un pas molt atlètic en bavaresa a la dreta. Superat el pas continuem per terreny fàcil fins un altre ressalt mes fàcil on trobarem un pel més a munt una expansió. D'aquí, flanquegem a la dreta a cercar la timba i superar un altre ressalt molt aeri. Continuem per placa tombada i fàcil fins arribar a la darrera reunió.

Ara solts tenim que remuntar en ensamble els 70 o 80 metres que ens separen del cim. En un punt, semblant a un petit coll. de d'alt del cim, a la cara Nord trobarem una petita fita poc visible. En aquest punt davallarem uns deu metres per terreny relliscós per culta de la herba i quan ja sembla que no hi ha posibilitats de baixar més, a l'esquerra trobarem la instal.lació del ràpel d`'uns 40 metres que ens durà al terra. La instal.lació es d'un parabolt de 8mm i un pont de roca molt segur.

Un cop al terra baixarem fins l'ample coll i ens dirigirem per un camí a cops poc marcat i amb fites fins l'entrada del poble d'Abella de la Conca. De 3/4 a un hora de baixada, depenent de lo escotats que estem...

Bona i ben trobada via, amb roca a controlar passatges aeris i una segona part ideal per autoprotegir-nos, llàstima del primer llarg que ens va fer tirar enrere. Una via més per la cole.

Escalada Realitzada per membres del C.E.Àliga: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

La via des de la carretera 
El primer llarg nostre
El segon llarg 
El tercer 
L'altívol esperó del quart llarg 
Continuem per l'esperó. Cinquè llarg
El companys recuperant el cinquè llarg

Començant el darrer llarg 
Part final del darrer llarg
Ja arribem al final de la via
Ja som a baix, sans i estalvis...

dilluns, 3 d’octubre del 2016

Via NESKARAGALLS a Abella de la Conca. El Pallars Llussà

Diumenge 16 d'octrubre de 2016
L'any passat escalant la via UN GRAN DIA, vaig veure a l'esquerra un parabolt solitari en un diedre perfecte i mes tard, com un parell d'escaladors pujaven pel mig d'un diedre-canal que va pel d'aquesta vessant de la Roca Viella. Ràpidament em vaig posar a indagar i vaig veure que havia una via recent amb el nom de NESKARAGALLS. Via molt evident però d'aventura total on tant sols trobarem les reunions muntades i un clau en el segon llarg i un altre clau i un parabolt en el darrer. La via no te l'ambient que es respira a la seva veïna de la dreta, la via UN GRAN DIA, però no li resta gens d'aventura. En alguns trams, molt matollera i amb roca a controlar, gaudirem d'una escalada d'autoprotecció on el camí natural de la roca ens portarà a un diedre perfecte, el millor de la via, fins al final del recorregut. L'aproximació i el descens a la via es el mateix que per les seves veïnes.

1er llarg: IV i IV+, neta d'assegurances i uns 45 metres
Situats a la dreta d'una fletxa pintada a la paret (via Placa base) comencem a pujar per un ressalts fin una cornisa i en diagonal a l'esquerra arribem a un diedre tombat. Seguim ara per plaques i ressalts amb molta vegetació fin un petit diedre vertical, que un cop superat, entrarem a la reunió de dos parabolts. Llarg divertit de fer però hem de controlar la roca en alguns punts.

2on llarg: V i IV+, un clau en uns 35 metres
Sortim cap a la dreta fins que la paret es posa molt vertical i podem assegurar-nos en un clau que no veiem des de la reunió. Superem aquest ressalt amb passos fins i difícils i anem pujant per placa i diedres fins un replà amb un gran arbre. Seguim per plaques i diedres fins un altre replà on trobarem la reunió e dos parabolts. Llarg amb un primers metres intensos. També hem de controlar la roca.

3er llarg: IV i V,  (V+ o un pas d'A0e) un clau i un parabolt en 45 metres
De la reunió pugem recte a munt per una serie de diedres amb molta vegetació sempre en direcció al visible diedre final. Fàcilment anem pujant però aquí la roca es prou dolenta i pujarem amb molta cura fins la base del diedre. Amb tècnica d'oposició pujarem pel diedre fin un primer clau i tot seguit el pas més difícil serà arribar al parabolt (V+ o A0e). Seguirem pel diedre fins un ressalt que un cop superat entrarem a la reunió final. El diedre, el millor del llarg i de la via.

El descens el farem resseguint l'aresta cimera que es el mateix per les seves vies veïnes o fent un llarg ràpel des de el final de la via pel cantó oposat i d'una sabina. Nosaltres preferim baixar caminant.
Via del tot recomanable pels col.lecionistes com jo, amb molta aventura i poc ambient però que gaudireu posant "catxarrets" i nova via per la "cole".

Escalada realitzada per menbres del C.E.Àliga: Agustin Perez, Joaquim Llòria i Joan Prunera
El primer llarg 
Començant el segon llarg  
Arribant a la segona reunió 
El diedre del tercer llarg  
Als peus del diedre  
Arriban al final de la via
Recollim que en enganxarà el "negre"
A ponent, el dia es ben clar

dimarts, 13 de setembre del 2016

Via de la NÚRIA al Cap de l'Obaga Negre.Serra de Sant Joan. Alt Urgell

Dissabte 10 de setembre de 2016
Hi ha cops que més valdria no aixecar-se del llit, hi ha cops que no surten les coses com les tenies planejades, però hi ha cops que tu mateix caus de grapes en el despropòsit... be, jo ja sabia a on anava però la qüestió es que per diferent situacions decidim anar a fer aquesta... podríem dir, via d'escalada amb l'excusa que el companys tornes de les vacances i necessiten calentar motors i la filla d'un d'ells, la Celis, practicar una mica fer de primer i muntar reunions. La... via en qüestió, no em molestaré en descriure-la, nom´s teniu que seguir el parabolts grocs posats en llocs tan inversemblants com, al terra, mentre camines arribant a les reunions. Jo, particularment , no la recomano a ningú ni tant sols per practicar això que li diem "escalada", però allà vosaltres, es cosa vostre que l'aneu a fer.

En vies així potser que no fa falta ni ressenya però com som animals de costums gastem tòner i fem unes impressions de la ressenya feta pel propi Guillem Arias. En el meu cas, aprofito la fotocòpia del dibuix de l'Armand Ballard en un Vèrtex, que ja vaig fer servir per la seva veïna, la via del Guillem, així no vaig gastar tòner. Be, "cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia". Uns balls de graus per tot arreu que flipàvem, V i IV+ on no hi eren i III que eren IV. D'acord, els graus son molt personals, perooooo...!!!

En fi, que la via o el que pretén ser no, val res de res, però, res de res, ni tant sols la matinada, els quilòmetres i l'arribar a peu de via. El que si a pagat la pena es la companyia, que dintre de tot, ens ho hem passat prou be, rient i "despotricando" de la via, fins i tot a la Celia no li ha fet el pes la via.

Malgrat tot tinc que dir que es una nova via més per la "cole" i com diu un amic: TINGUI I NO VUELVI...! aquí es, pel que vulgui anar i OJO, que haurà gent que li agradi la via, aquí hi ha cabuda per tothom, faltaria més...!!!

Escalada realitzada per: Celia Rodríguez, Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera
Primer llarg, la roca promet, però aviat s'esvaeix qualsevol alicient
Aquí li marquem IV+... III i gràcies
Així tota l'estona, roca, fang i vegetació 
En aquest llarg, diuen III.. arriba al IV i un pel mes 
D'això, ni m'enrecordo
Cara de circumstàcia
Més amunt, diuen que IV+, si, però amb "rebava" 
Be, es igual, dintre de tot, en hem rigut prou

dimarts, 6 de setembre del 2016

Via EL VOL DE L'HOME OCELL a Les Agudes. El Montseny

Diumenge 4 de setembre de 2016
Aquesta es la primera via d'escalada que vaig conèixer en el macís del Montseny, es una escalada molt atlètica i poc assegurada però amb enormes posibilitats d'autoprotecció. La roca es gneis, semblant al granit però menys adherent i amb molts líquens. La via es molt variada, amb diedres, esperons, plaques i ressalts, només li resta encís el llarg esperó central amb una llargada d'uns cent metres i d'escalada molt fàcil. Una via del tot recomanable però millor escalar-la en primavera o tardor.

Des de el poble de Sant Celoni prenem la carretera del Parc Natural del Montseny fins  la vall de Santa Fe, seguin la carretera fins el quilòmetre 23,8 on en un petit aparcament a la dreta de la carretera deixarem el vehicle. A banda esquerra de l'aparcament, sur un camí a la vora d'una canal ombrívola  (triangle de color granate, pintat als peus del camí) que el seguirem tot seguin fites molt visibles fins una tartera. Continuem seguin fites fins un altre tartera, on ja podrem veure els característics esperons d'aquesta vessant de les Agudes. Al poc de remuntar aquesta segona tartera seguirem unes altres fites a la dreta que ens portaran de dret  a peu de via on hi ha una placa on indica el nom de la via.

1r llarg: IV, III i IV, un clau en uns 20 metres
Pugem per roca un tant discreta pel mig de l'esperó fins un ressalt que el superarem per l'esquerra i tot seguir continuem per un tram més fàcil fins els peus d'un diedre. Trobem un clau que ens assegura els primers passos i un cop superat el diedre arribem a un replà on en front nostre trobem un espit i mig i un metre més a munt un clau on muntarem la, per cert, la incòmoda primera reunió.

2n llarg: V i IV, cap assegurança en uns 25 metres
Sortim fent un pas de flanc a la dreta per superar un ressalt amb fissura molt ample. El pas es més fàcil del que sembla però molt atlètic. superat el ressalt, segui per placa i fissura superant petits ressalts. Podrem autoprotegir-nos amb molta facilitat dos el llarg no te cap assegurança fixa. Al final de l'esperó, a peu pla trobarem un clau al terra on muntarem la segona reunió.

3r llarg: II i III, cap assegurança i uns 55 metres
Seguim pujant pel fil de l'esperó, ara molt fàcil, superant petit ressalts fins que caminant arribarem on es posa un altre cop vertical i on trobarem un arbust on muntarem reunió.

4t llarg: II i III, cap assegurança i uns 50 metres
De les mateixes caracterítiques que l'anterior, seguirem pujant per l'esperó fins practicament tocar la paret vertical que tenim a la nostra esquerra i uns metres per damunt d'un gran arbre als peus d'una canal, muntarem reunió d'un espit que trobarem a la paret.
Aquest dos llargs, també es podrien fer a l'ensamble empalmant-los a l'hora.

5è llarg: IV, III, V, A0 (tres passos) i V, quatre claus i un espit en uns 30 metres
De la reunió flanquegem a l'esquerra per placa fins arribar a una mena de canal als peus d'un gran mur vertical i desplomat on podrem veure els claus d'un A0. Després del tercer clau tenim un pas fort assegurat per un espit. Superada aquesta dificultat entrarem en un nínxol on trobarem un espit i farem la reunió.

6è llarg: V+, A0, V, V i IV, dos claus i un espit en uns 25 metres
Pugem per una fissura i placa de roca fosca i molt lliça in un clau força lluny. El clau, te un filferro molt prim. Del clau farem un petit flanqueig a la dreta ajudant-nos en A0 o en lliure (V+) fins un espit on ben assegurats podrem respiar més tranquils. Tot seguit, estant en una bona cornisa enfilarem per una paret força vertical i assegurada per un clau i amb passo atlètics arribarem a una mena de feixa i caminant arribarem a un gran arbre on muntarem la reunió als peus d'un altre paret vertical.

7è llarg: V, V i III, dos claus en uns 30 metres
Ataquem el darrer llarg superant un petit ressalt curt però difícil per seguir pujant per una mena de diedre fins un clau de color groc. Fem un pas de flanc a l'esquerra prou difícil fins un altre clau que queda amagat. Superem la dificultat i entrem en un diedre tombat molt fàcil i un cop escalat arribarem a la reunió de dos parabolts amb anelles.

Ara només ens queda seguir la cresta dels Castellets fins el cim de l'Aguda Gran, amb una grimpada molt fàcil i habrem coronat el segon cim més alt del macís del Montseny, Les Agudes.

Per baixar seguirem vers el sud fins el coll on trobarem pilones que ens indican el camí a seguir fins a Santa Fe. Passarem per una fons on ens podrem refrescar tot i caminarem per una bonica feixeda tota l'estona a l'ombra. En un punt trobarem un indicador que ens indica el Pla de l'Espinal. Deixarem el camí a Sant Fe i seguirem aquest últim, on ens deixarà a la carretera al quilòmetre 23 i tindrem que caminar un quilòmetre fins on hem deixat el cotxe.

Una escalada sorprenent, tant com el propi Montseny, més difícil que la seva veïna Itzi, però del tot recomanable i un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
Les Agudes des de la carretera
Comencem la via
El diedre abans d'entrar a la reunió
El segon llarg
L'esperó de la part central de la via
El flanqueig del nostre cinquè llarg
Entrant a la reunió, després dels A0

El sisè llarg
El darrer llarg
El cim de les Agudes

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.