dimarts, 13 de setembre de 2016

Via de la NÚRIA al Cap de l'Obaga Negre.Serra de Sant Joan. Alt Urgell

Dissabte 10 de setembre de 2016
Hi ha cops que més valdria no aixecar-se del llit, hi ha cops que no surten les coses com les tenies planejades, però hi ha cops que tu mateix caus de grapes en el despropòsit... be, jo ja sabia a on anava però la qüestió es que per diferent situacions decidim anar a fer aquesta... podríem dir, via d'escalada amb l'excusa que el companys tornes de les vacances i necessiten calentar motors i la filla d'un d'ells, la Celis, practicar una mica fer de primer i muntar reunions. La... via en qüestió, no em molestaré en descriure-la, nom´s teniu que seguir el parabolts grocs posats en llocs tan inversemblants com, al terra, mentre camines arribant a les reunions. Jo, particularment , no la recomano a ningú ni tant sols per practicar això que li diem "escalada", però allà vosaltres, es cosa vostre que l'aneu a fer.

En vies així potser que no fa falta ni ressenya però com som animals de costums gastem tòner i fem unes impressions de la ressenya feta pel propi Guillem Arias. En el meu cas, aprofito la fotocòpia del dibuix de l'Armand Ballard en un Vèrtex, que ja vaig fer servir per la seva veïna, la via del Guillem, així no vaig gastar tòner. Be, "cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia". Uns balls de graus per tot arreu que flipàvem, V i IV+ on no hi eren i III que eren IV. D'acord, els graus son molt personals, perooooo...!!!

En fi, que la via o el que pretén ser no, val res de res, però, res de res, ni tant sols la matinada, els quilòmetres i l'arribar a peu de via. El que si a pagat la pena es la companyia, que dintre de tot, ens ho hem passat prou be, rient i "despotricando" de la via, fins i tot a la Celia no li ha fet el pes la via.

Malgrat tot tinc que dir que es una nova via més per la "cole" i com diu un amic: TINGUI I NO VUELVI...! aquí es, pel que vulgui anar i OJO, que haurà gent que li agradi la via, aquí hi ha cabuda per tothom, faltaria més...!!!

Escalada realitzada per: Celia Rodríguez, Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

Unes quantes fotos per que us feu una idea.
Primer llarg, la roca promet, però aviat s'esvaeix qualsevol alicient
Aquí li marquem IV+... III i gràcies
Així tota l'estona, roca, fang i vegetació 
En aquest llarg, diuen III.. arriba al IV i un pel mes 
D'això, ni m'enrecordo
Cara de circumstàcia
Més amunt, diuen que IV+, si, però amb "rebava" 
Be, es igual, dintre de tot, en hem rigut prou

1 comentari:

  1. Muy bien Joan no esperaba menos de ti,Una muy buena reseña , el resto ya sabemos que es y es para no volver Jajajaja

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.