dimarts, 20 de febrer del 2018

Via MARTINETTI-ROS al Cilindre. Sant Llorenç de Montgai

Dissabte 10 de febrer de 2018

Per aquest dissabte em proposen una via oberta fa 46 anys i recent-ment restaurada. Segons els seus restauradors es una via oblidada i que jo no tenia constància d'ella i quan me la vaig mirar em va agradar força i no m'ho vaig pensar gens. La via comença a l'esquerra del clàssic diedre Farreny i a la dreta de la gran balma que domina aquesta vessant sur-oest (crec) del Cilindre. La via, ara consta de dos llargs, antigament eren tres, força potents on trobarem parabolts emplaçats en llocs concrets en el primer llarg i quatre de seguits, amb aire, en el segon llarg. El primer es prou obligat on ens entraran els friends i tascons a "caldo" i en el segon, si no anem molt "sobrats", anirem agafant-nos dels parabolts tot i que costa força arribar. Una molt bona restauració per treure de l'oblit una bona via, encara que curta no ens deixarà indiferents.

El dia es "tapadot" i Sant Llorenç de Montgai es envoltat per la boira i així serà tot el matí però com no fa gaire fred decidim acostar-nos a la paret. Per accedir a la paret podem estacionar en la explanada de camí a la paret de la Formiguera i davant mateix ja podem veure la paret. Prendrem un corriol que amb forta pujada però curta ens deixà a peu de via. Abans passarem per una via nova, la MARISA GIL (MG pintat a la roca), la nostra via es uns metres mes amunt on serà ben visible el primer pont de roca i el primer parabolt. L'aproximació es curta i en 15 minuts ja som a peu de via.

1r llarg: V, IV+, V, V+ (Ae), V i IV, Un pont de roca i 4 parabolts en uns 30 metres
Ens enfilem a cercar un pont de roca amb un pas força atlètic i tot seguit franquegem ascendent men a l'esquerra a cercar un parabolt. tot seguit pugem per una mena de diedre i placa amb escalada força atlètica fins una cornisa on trobarem els passos més difícils del llarg. Amb oposició, entre el diedre i la placa i amb passos força difícils (podem fer Ae) i verticals entrarem en una petita cornisa. Aquí tenim els darrers metres del llarg que pujarem amb una curta però potent bavaresa vertical que ens deixarà en un altre replà un parell de metres abans d'arribar a la còmoda reunió. Llarg fantàstic.

2n llarg: V+, Ae/V+ (6a+), V+ i IV+ i 5 parabolt en uns 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta amb passos força obligats i difícils a cercar el primer parabolt. La paret ara es molt vertical i gairebé desplomada i els parabolts son a prop però no a tocar ens tindrem que esforçar fent A0e o treure un estrep. Així anirem fent fins el quart parabolts on tindrem una sortida força difícil i un pel bruta. Al poc la paret es fa més fàcil i trobem el darrer parabolt. segons els restauradors aquí es feia la darrera reunió. Seguim per un diedre fins un darrer ressalt i entrarem a la reunió poc metres abans d'assolir el cim del Cilindre. Llarg dur i vertical.

Per baixar dels cim ho podem fer caminant per el camí habitual de baixada ple de fites o si volem amb un sol ràpel per la via. Ens em quedat força contents de la via però el dia no acompanya i son quarts de dos i anem a remullar-ho al bar i xerrant amb el company recordar lo be que ens ho em passat a la via... i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi i Joan Prunera

El nostre obgectiu

Els primers metres del primer llarg
Els darrer metres del primer llarg
Passos difíciuls per arribar al primer parabolt
Vertical i presa petita, el segon llarg
Darrers metres. La boira en ha acompanyat tota l'estona

dimarts, 13 de febrer del 2018

Via DEL CALUMET a la Placa dels Roofs. Els Ecos

Dissabte 10 de febrer de 2018
La Placa dels Roofs es una paret que hi ha a la regió dels Ecos solcada de'uns quants itineraris, la majoria de molt grau, tipus escalada esportiva i la via del Calumet es una d'elles. Cosida a parabolts, podrem apurar el grau, si anem be amb el 6B+ (?) i si no, tirarem d'estreps o A0e. De totes maneres, tindrem que escalar entre parabolt i parabolts, però sempre amb poc compromís. La roca es prou bona tot i que el darrer llarg s'ha d'anar una mica amb conta.

Per accedir a la paret partirem de Can Jorba prenen la pista en direcció al Castell. Al poc de caminar i a la vora d'un fort revolt a l'esquerra trobarem el camí de la Palomera camí amb marques vermelles i que en forta pujada ens portarà al Serrat de la Palomera.
Seguirem pel costat de la paret, sempre seguint marques vermelles i abans d'arribar al coll de la Palomera i veient aprop la paret, seguirem un petit corriol que ens durà a peu mateix de la via. La via comença a l'esquerra d'una gran roca adossada a la paret anomenada "el botijo"

1r llarg: V, Ae (6b+) V+/A0e i V, 14 parabolts i uns 25 metres
Comencem a pujar per una mena de fissura terrosa cercar el primer parabolt. Aquests primers metres son molt durs i els podem fer en artificial. tot seguit seguim per paret molt vertical fent passos en lliure i en el meu cas, descansant tot arribant al parabolt i així fins arribar a la reunió prou incòmoda. La roca es bona però l'escalada es molt dura.

2n llarg: V+, A0e (6a), V, IV+ i IV-, 8 parabolts en uns 25 metres
Sortim de la reunió vers la dreta a cercar el primer parabolt i amb passos difícils fent uns flanqueig ascendent. Per cercar el tercer parabolt pujarem recte amunt i trobarem el pas més difícil del llarg (6a) que el podem solventar amb un pedal o en A0e, si som prou llargs. seguim més fàcilment a la dreta vers un ressalt. el superem i continuem par terreny més amable fins la reunió, aquesta molt còmoda.

3r llarg: V, A0e (6a), V, IV i III, 7 parabolts en uns 30 metres
enfilem per la dreta de la reunió a cercar els parabolts. A partir del segon, pujarem recte on trobarem el pas més difícil del llarg que el podem fer en lliure o en A0e. Seguim ara amb tendència a l'esquerra i amb roca un pel a controlar poc a poc anirà minvant la dificultat fins arribar a la reunió als peus d'una feixa d'arbres.

Per accedir al cim, pujarem caminant per la nostre esquerra fins el cim de la paret on podrem contemplar unes vistes esplèndides de la grandiosa roca del Faraó. Per baixar només seguirem la carena que tenim encarada al sud fins el coll de la Palomera i desfent el camí que en fet per arribar a la via.

Via prou interessant de caire esportiu, divertida en els seus tres llargs i que el primer, ja et dona idea del que ens trobarem en tota la via. Una més per la "cole"

Mes informacio de la "gesta" en aquest blog:
https://eltercergradista.wordpress.com/2018/02/13/via-dels-calumet-placa-dels-roofs-ecos-farao-10-02-2018/

Vies properes:
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2017/02/via-venus-and-mars-placa-dels-roofs.html
http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/search?q=serrat+de+la+palomera

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi, Agustín Pérez i Joan Prunera

El Ramir en el fort primer llarg
Negociant el segon llarg
Els companys assegurant-me des de la primera reunió
Recuperant el segon llarg
L'Agus fent el tercer llarg
Fent el darrer llarg...
... i jo recuperant-lo
Bona companyia i bona escalada

dimecres, 7 de febrer del 2018

Via REINCIDENTS a la Codolosa. Montserrat

Diumenge 4 de febrer de 2018
Avui arribem a Collbató i el dia jo no inspira gaire confiança i passem del plan A al B ben ràpid i la opció que tenim, fins que ens agafi la pluja, es la Codolosa. En la paret de la Codolosa, com popularment es coneix, trobarem infinitat d'itineraris de grau moderat i ben equipats i en el seu extrem dret hi ha aquest auster itinerari dels germans Masó, poc equipat i de roca de bona a molt bona. Coneixia la via però mai m'habia fet el pes fins que avui es el dia de ficar-nos.

Al costat esquerra de la popular Alimera comença la via on podem veure els primer dos espits del primer llarg. Es poc equipada però ofereix bones possibilitats de utilitzar tascons petits i friends i alguna sabina per llaçar. Trobarem també ponts de roca emplaçats.

1r llarg: IV, IV+ i III+, dos espits i dos ponts de roca en uns 40/45 metres
En enfilem per una mena d'esperò vertical i amb bons còdols a cercar els dos únics espits del llarg. Un cop passat aquest tram vertical, l'escalada esdevé fàcil però exposada on tindrem que aguditzar l'enginy per emplaçar friends i tascons. La reunió la muntarem als peus d'un altre esperó vertical i a l'esquerra d'una curta xemeneia.

2n llarg: IV, IV+ i III, tres ponts de roca, un pitó i un espit en uns 40 metres
Sortim de la reunió vers la curta xemeneia i al final d'ella flanquegem a la dreta a cercar un pitó amb baga i continuem per l'esperó en vertical i en tendència a la dreta anants fent ziga-zagues sempre buscant els còdols més bons. En la part més dreta veurem a la dreta un espit que ens marca el camí. Seguim a munt fins que decau la dificultat i muntarem la reunió d'un espit i un clau que no inspira gaire confiança.

3r llarg: III i neta en uns 10 metres
Curt, vertical i un pel descompost llarg per accedir al final de la via. Podrem assegurar el pas amb un bon friend en una fissura a l'esquerra de la placa i de seguit arribarem al final de la via. No hi ha reunió.

Per el descens des-grimparem a la dreta baixant uns metres fins una mena de canal on trobarem una instal.lació de ràpel des de un arbre ferm amb un filferro i una baga amb maion. el podrem reforçar amb una baga mes si volem. Farem un primer ràpel d'uns 40 metres fins la primera reunió de la via Alimera i després un altre d'uns 25 metres fins el terra.

Via prou divertida i que es més bona del que a primera vista sembla... i passada per aigua, ideal per navegar pels còdols amb poques assegurances fixes i un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
Començant. La paret ben molla
La curta xemeneia del segon llarg
El segon llarg
El curt ressalt del tercer llarg 
Fotos dels companys de peu de via


Ben mullar a la reunió
El ràpel que vàrem trobar per baixar

dijous, 25 de gener del 2018

Via MOSSEN DAVID a la Serra de Queralt. Berga

Diumenge  21 de gener de 2018

Avui tocaba anar a Malanyeu peró la pliuja ens a fet recular i buscar un plan "B" desesperadamentr. Últimament, i així m'ho sembla a mi, la Serra de Queralt es molt visitada amb vies, no tant antigues i de mes o menys noves, no se, el cas es que  ja hem estat uns quants cop per aquí i gairebe sempre amb plans "B". Aquest ha estat un d'ells i, és mes que plan "B" a estat "C". La qüestió que ens hem tret de la màniga una via "rostollera" com la majoria que he fet per aquí i que no te més rellevància que el segon llarg. De totes, totes es el millor, la resta es fer el senglar entre bosc i plaques ajagudes.

Arribant a Berga i se'n se entrar al poble seguim la carretera fins la rotonda que indica els Rasos de Peguera i el Santuari de Queralt. Després d'uns revolts arribem a can Fumanya i en un lloc on hi ha un gran dipòsit d'aigua rodó, per allí on pugem deixem el vehicle i prenem el camí que puja al Santuari de Queralt. Després d'una mitja hora de pujada i al cap de cinc minuts de deixar al darrera una ermita que hi ha en el camí i tot just comence un altre cop a pujar el camí trobem una paret ombrívola i que si ens fixem be veurem algun clau i parabolt del segon llarg, arqui comença la via.

1r llarg: III i II, neta d'assegurances i uns 20 metres
Comencem a pujar per un ressalt de roca vertical molt curt i anirem pujant pel lloc més escaient fin que en veiem obligats a caminar i en tendència a l'esquerra. A peu de la paret muntarem la reunió aprofitant un petit arbre i emplaçant algun friend o tasco en fissures. Llarg de tràmit per accedir al segon llarg.

2n llarg: IV, V, V+, 6a o un pas d'A1, V, i IV, un pont de roca, dos claus i dos parabolts en 40 metres
Sortim cap a la dreta de la paret  a cercar un pont de roca, seguim sempre en diagonal a al dreta fins un clau. D'aquí fem uns passos de flanqueig a la dreta a cercar unes preses que es veuen picades, i continuem per paret vertical a cercar un parabolt. Seguim per placa vertical fins arribar a un clau. Per mi el pas més difícil del llarg, sortir del clau. He fet un pas d'artificial per arribar a un forat que m'ha permès continuar per placa fina fins un arbre sec. continuem per l'esquerra de l'arbre fins una cornisa on trobarem una bonica bavaresa curta i que en poca estona ens deixara en una petita feixa d0arbres on muntarem la reunió. Llarg maco i prou obligat, sens cap dubte, el millor de la via.

3r llarg: caminar i III, III+, dos pont de roca i uns 40 metres
El llarg no val gaire doncs comencem a caminar per terra i bosc fins trobar una placa tombada de conglomerat molt bo equipada amb dos ponts de roca i un cop l'hem escalar, muntem reunió en un parabolt solitari.

4t llarg: III i dos ponts de roca en uns 40 metres
Con el llarg anterior. comencem per placa molt tombada on els dos ponts de roca en indican el camí a seguir fins el final de la placa i llavors caminant arribarem als peus d'un petit mur de 10 metres que els ratlla tot una fissura ampla de dalt a vall. Podem muntar la reunió amb un friend o tascó mitja que serà suficient.

5è llarg: IV i neta d'assegurances en uns 10 metres
Llarg maco, llàstima que es molt curt i et deixa amb ganes de continuïtat. Ens enfilem per la fissura en escalada vertical però molt franca fins que als deu metres arribem al final on trobarem dos parabolts per puntar la reunió.

El descens de la via el farem crestejant fàcilment en direcció al Santuari. Al poc desgrimparem per la cresta amb conta (passos de III i segon) que ens portaran a un ample coll. La cresta continua però nosaltres hem optat per baixar fins el camí per corriols més o menys evidents i de seguit arribem al camí.

Ha estat un dia profitós veient l'estat meteorològic, ara, la via, només per incondicionals de la zona, algú ho ha anomenat "excursions verticals"... via nova per la "cole.

Per els més tafaners, mes informació al blog del company:
https://eltercergradista.wordpress.com/2018/01/23/via-mossen-david-serra-de-queralt-21-01-2018/

Escalada ralitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
El primer llarg baixant del Santuari
El segon llarg venint de Berga
El primer llarg de tràmit
Començant el segon llarg
Anem fent
Aquí comença el "ball de bastons"
La bavaressa final del segon llarg
Quart llarg "rustulleru" igual que el tercer
Bons passos del darrer llarg malgrat lo curt que es
Tot i així ens podem donar per satisfets

dilluns, 15 de gener del 2018

ARESTA BRUCS al Dàtil després de 37 anys

Dissabte 13 de gener de 2018

El Dàtil es una agulla amb una llaga aresta Brucs, que segons diuen, el primer llarg es va escalar per primer cop sense cap expansió (?). Des de fa dècades, però, aquest primer llarg es feia en artificial de burí fins que es podia sortir en lliure i arribar a la reunió. Avui en dia resta igual com la vaig fer per primer cop fa 37 anys. Burins vells se'n se plaqueta a excepció d'un parell o tres. El llarg es possible de forçar-lo en lliure però s'ha de ser "manyós" amb colcar la plaqueta... i que entri be!!!. Els darrers llarg son fàcils però exposats.
Una bona escalada per col.leccionistes i amants de l'equipament "vetust".

Venint del coll de les Portelles prenem el camí del refugi i un cop passat el camí que baixa als Pallers un metres mes en davant arribem a la pronunciada canal dels Cirerers. La remuntem una bona estona fins que trobem roca polida pel pas de l'aigua i la canal es fa més estreta. Trobarem un corriol a l'esquerra i que ens deixarà a peu de via. L'aresta comença en un arbre gruixut tombat que ens servirà per aferrar-nos a la roca.

1r llarg: V, A0e IV+ i IV, burins sense plaqueta, preveure 12 plaquetes mínim en uns 40 metres
Comencem a enfilar-nos en un arbre tombat a peu de paret fins a cercar el primer burí. Seguirem la mateixa tònica en tot el llarg buscant les preses de ma i de peu més adients. La escalada es molt vertical i fina i la dificultat mes rellevant es posar les plaquetes en els burins. en un punt trobarem un parell de parabolts però son de la recent via que va per la dreta el bacon del dàtil que la trepitja en una part. Trobarem la reunió d'aquesta via i passem. continuem per l'aresta, ara més tombada fins que es torna a redressar. Seguim ara més fàcilment fins el peu d'un altre ressalt on muntarem la reunió amb tot de burins vells.

2n llarg: IV i III+, tres expansions i uns 40 metres
Sortim de la reunió en vertical fins un cap de burí. Superat això escalarem amb facilitat però exposada fins un altre ressalt on trobarem un munt de burinades (possible reunió) seguim en tendència a la dreta fins una mena de forat on trobarem un cap de burí un mrtre a la dreta hi ha un espit molt rovellat. seguim a l'esquerra fins un altre ressalt on muntarem la reunió de burins vells.

3r llarg: IV i II, neta i uns 15 metres
Llarg curt que serveix per accedir al ample i boscos cim del Dàtil on només tenim un pas de dificultat en sortir de la reunió.

El descens el farem pel cantó oposat a la via des d'un gruixut arbre on trobarem un munt de bagues i un maillon. el ràpel es de trenta metres i que ens deixarà en un coll. Des de aquest coll baixarem la canal que tenim al davant i que ens retornarà un altre cop a peu de via.

Mes tema per llegir aquí:
https://eltercergradista.wordpress.com/2018/01/16/via-aresta-brucs-al-datil-agulles-montserrat-13-01-2018/

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Agustín Pérez i Joan Prunera
Enfilant-nos a l'arbre per accedir al primer cap de burí
El primer llarg 
El Joaquim arribant a la primera reunió
Començant el segon llarg
Aguantant la géida brisa a la reunió
L'Agus a la segona reunió
El segon llarg
Foto final de via

dilluns, 25 de desembre del 2017

Via NO ÉS NO a la Roca Viella. Abella de la Conca

Dissabte 23 de desembre de 2017
Fa temps que tenia l'ull ficat en aquesta via oberta per un company del centre i aquest dissabte a estat el dia perfecte per escalar-la. La via te poca continuïtat doncs la seva meitat es molt "matollera" i poc interessant. No obstant, podem destacar el primer llarg, el començament del segon i els dos darrers, a destacar la magnífica placa del quart llarg, més assequible del que ens pot semblar a primera vista. La via es equipada austerament amb pocs parabolts i un parell de claus però que ens permetrà d'utilitzar els friends, més aviat mitjans, i grans i els tascons. La roca es molt bona en general tot i que sent un itinerari nou, encara s'ha de netejar una mica.

Per accedir a peu de via farem el mateix que per les vies de l'esquerra on podrem deixar el vehicle on comença la pista. Tot just tenim la paret davant nostre. Tindrem que fixar-nos en una vistosa tartera i dirigir-nos de cap a ella, primer per camps d'arbres (oliveres crec) i després fent gala del "raro instinto del hombre blanco" fins la tartera, per cert, molt penosa de pujar i en mig hora podem arribar a peu de via. Trobarem una fletxa picada a peu de via.

1er llarg: IV, IV+ i IV, un clau i un pont de roca en uns 35 metres
comencem el llarg pujant per plaques i diedres fins un altre diedre molt més marcat on trobarem un clau uns metres per sota. Pugem pel diedre fins un replà precari de pedres soltes. Caminarem amb conta fins un ressalt on hi ha un pont de roca. Supere4m aquesta placa i arribarem a un altre replà i a la dreta d'una placa muntarem la reunió de dos parabolts.

2on llarg: V, IV, IV+ i II /III, un parabolt i una sabina amb baga en uns 50 metres ben llargs
Sortim per la dreta de la reunió per placa fina i assegurada per un parabolt. Seguim fins un arbre equipat i flanquegem uns metres a l'esquerra. Pugem per un diedre i arribarem a la part més lletja del llarg. Seguirem grimpant i caminant en tendència a la dreta força metres fins un ressalt on trobarem un parabolt on muntarem la reunió. Podem reforçar tranquilament la reunió.

3er llarg: IV i II/III, neta i uns 30, metres
Encetem el llarg superant uns tres metres de placa fissurada i remuntarem per blocs i grades en direcció a la paret vertical que tenim en front. En un replà trobarem un arbre amb baga i muntarem la reunió.

4t llarg: V, V/A0e (V+) i IV, tres parabolts i un clau en uns 30 metres
Comencem a la vertical de la reunió pujant per dreta i esquerra fins el primer parabolt que es força lluny. seguim per placa adherent i fissures magnífiques fins el darrer parabolt. Aquí tenim tres opcions. Si enfilem recte, no te cap lògica (per nosaltres) es massa llis i sense preses. Tant per l'esquerra com per la dreta de la placa es molt més "humà i divertit. Jo he escollit per la dreta i el company per l'esquerra sense tenir que veure res amb la política... Magnific llarg de placa.

5è llarg: IV, V, IV+ i IV, dos parabolts i un pont de roca en uns 40 metres
Sortim de la reunió en clar flanqueig ascendent ver un parabolt que es trobe molt lluny en una placa. Encarem la placa amb passos fins fin una cornisa on ja la paret es molt vertical. Uns metres més a munt trobarem un altre parabolt on hi ha el pas més difícil del llarg. Superem aquest ressalt i fen uns passos en flanqueig a l'esquerra entrarem en un diedre atlètic. Pregresem amb oposició i arribarem a un replà al costat d'un pont de roca. Superem un tram final de placa senzill i arribarem gaire be al final de la via. Nosaltres hem muntat una reunió en un arbre. Per accedir al cim només tenim que escalar un petit ressalt que es a l'esquerra de la reunió.

Pel descens baixarem pocs metres a l'esquerra fins un coll ample i abocat a la cara nord, trobarem un únic parabolt amb un maillon. El ràpel es curt però de sortida incòmoda doncs es molt desplomat. Baixarem uns deu metres i després per grades d'herba, uns quinze metres més fins el terra. Sense gaire camí marcat anirem caminant vers ponent fins arribar al camí de baixada de les vies de l'extrem esquerra de la Roca Viella.

Bona via un tant discontínua per raons del terreny però amb dos últims llargs clarament molt ferms i un altre via nova per la cole que ja tocava.

Escalada realitzada per: Agutín Pérez i Joan Prunera
Ubicació de la via 
El primer llarg 
Inici del segon llarg
La magnífica placa del quart llarg 
Començant el darrer llarg 
El pas més difícil del darrer llarg 
Sortint del diedre final 
Final de festa

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.